Manifestació, no, però disbauxa, sí

Cada dia resulta més difícil controlar el compliment de les mesures contra el contagi del coronavirus. Ho fa el cansament de la gent, que des de fa més d'un any ha vist com se li restringeixen els moviments, amb un confinament molt estricte, i que no és el mateix a tot arreu. Per què?

A Madrid hi ha molta més llibertat de moviments. Els bars, per exemple, estan oberts moltes més hores que a Catalunya i això ha fet que, en una comunitat on es prohibeix la manifestació del 8 de març, estigui plena de francesos que s'escapen del seu país per poder celebrar el cap de setmana a base de begudes.

Aquesta incoherència és la que provoca que la gent es rebel·li més fàcilment a les mesures restrictives. Per què si uns poden moure's lliurement, nosaltres ens hem de quedar a casa? Digues-ho als joves que no saben què és arribar a casa abans de les 10 del vespre!

Demà, els bars i restaurants catalans podran obrir a 2/4 de 8 h del matí i no hauran de tancar fins a les 5h de la tarda. Aquesta mesura, que no deixa de ser restrictiva comparada amb altres comunitats, és una finestra que s'obre a la gran restricció que hi ha hagut fins ara. Penso que ha estat molt exagerat, perquè amb el compliment de les mesures de separació de taules n'hi havia prou com perquè durant el dia es pogués treballar de manera continuada sense perill de contagis.

Curiosament, a Madrid, on l’extrema dreta dona suport al govern, la manifestació del dia 8 de març no s’ha autoritzat. Digui el que digui el president del govern espanyol, l’extrema dreta s’ha sortit amb la seva.

Arrimadas diu que C's és de centre

Ho he escrit diverses vegades, el que em va sorprendre de C's quan es varen venir a presentar a Arenys de Mar, les disputes entre els seguidors, aquell dia al Calisay, sobre si eren de dretes o d'esquerres. Hi havia qui afirmava que ell havia estat sempre d'esquerres i per això s'havia apuntat a C's, però d'altres asseguraven que es consideraven de dretes i que per això eren de C's. Al final de la trobada, els que hi vàrem anar a tafanejar, no vam poder treure'n l'entrellat de si esquerres o dretes.

Avui la nova líder de C's, la Inés Arrimadas, ha deixat molt clar que ells són de centre, un centre que pacta el govern de comunitats com Andalusia, Madrid o Múrcia, amb la ultradreta. Cadascú, doncs, que en tregui les seves conclusions. O potser a partir d'ara canviaran i trencaran aquests pactes? 

Fins ara, i l'Arrimadas tenia un paper important, C's ens ha pres el pèl d'anada i tornada, mentint en benefici seu i en busca de vots d'estranquis. Hauria de canviar molt per creure que ara seran i actuaran diferent. Aquest parèntesi del coronavirus els ha anat molt bé, perquè els haurà servit per intentar renéixer, havent fet oblidar tot el que ha estat C's fins ara. Estic a l'espera sobre quin serà el discurs, a nivell estatal, sobre Catalunya. Molt em temo que en aquest cas pocs canvis hi haurà. De fet va ser el seu anticatalanisme el motiu del seu naixement.

La gran davallada a les darreres eleccions generals haurà servit per fer un canvi en els objectius de la formació? Diu Arrimadas que s'ha d'aprendre dels errors i els encerts, i en això té raó, però el que no pot fer és tornar-nos a enganyar. Si prenen una postura, que sigui la que ens anuncien, i no es valguin de la mentida per fer-se amb el poder.

Més mesures per contenir el coronavirus

A poc a poc, i més o menys controlat, el coronavirus va avançant a casa nostra. A Espanya són les comunitats de Madrid i la Rioja, i Vitòria els punts més afectats, i a Catalunya sembla que tot estigui més controlat, però pot ser casualitat. És com un sorteig i les mesures que es prenen són més de contenció que no pas resolutives. Encara es coneix poc la malaltia i no hi ha remei. Malgrat tot, a la Xina, on va començar tot, sembla ser que ja està de baixa.

Avui hem conegut les noves mesures del govern espanyol, des de la suspensió dels vols entre Itàlia i Espanya, fins a les competicions esportives a porta tancada. Mesures que poden semblar exagerades, però que cal confiar en els especialistes i entendre que saben el que es fan, dins la incertesa de la situació.

L'experiència ha de servir per valorar la capacitat de reacció d'un món globalitzat davant d'una situació nova, que apareix sense avisar i sense solucions aparents. També hauria de servir per augmentar el grau de solidaritat i col·laboració, en un món cada vegada més individualista.

I gens lligat amb tot això, permeteu-me que us expliqui que ahir, quan escrivia sobre la necessària dimissió del conseller d'Exteriors, al meu entendre, no tenia ni idea que aquesta acabaria sent la decisió del conseller. Penso que és just agrair el gest, sobretot en un país en què les dimissions són raríssimes. L'error del conseller va ser respost amb una actitud digna de tenir en compte, malgrat alguns puguin dir que es va dur a terme quan tot va ser públic i no abans.

L'envelliment dels edificis és un problema

Avui us parlo d'un tema important que passa força desapercebut tot i els problemes que pot ocasionar si no es troben solucions. Es tracta de l'envelliment dels edificis a Catalunya. Una de les dades a tenir en compte és que la meitat dels edificis del país tenen més de 40 anys i s'ha fet molt poca rehabilitació.

De totes les inspeccions realitzades pel govern català, només el 13% superen la revisió sense cap problema. El 87% restant presentaven algun tipus de deficiència, el 32% era greu, i el 3,8% molt greu.

Una vegada han passat els inspectors, les comunitats de veïns han de procedir a solucionar les deficiències detectades, i és aquí quan surten els problemes. Hi ha moltes comunitats de veïns que tenen problemes econòmics i la necessitat de fer-hi obres agreuja la situació. Hi ha immobles que comporten risc a les persones que hi resideixen i també als voltants. Què fer en aquests casos?

La revisió ha trigat massa temps a fer-se i la situació de molt immobles és greu i, per tant, la inversió que es fa necessària també és costosa. El govern es veu obligat a finançar aquestes obres en casos d'emergència, però no ho pot solucionar tot.

Aquest problema, que el veig important, sorprèn a molts perquè no hi ha consciència de quina és la realitat. Només cal passejar pels diferents barris d'una ciutat, per adonar-te de les deficiències existents, i això sense gratar ni ser expert en la matèria.

Penso que és important que el govern trobi la manera de pal·liar la situació i potser que s'arremangui una miqueta més i es posi a treballar. La notícia d'un bloc de pisos que amenaçava de caure fa pocs dies a Badalona, pot no resultar una anècdota i esdevenir una notícia habitual.

Èxit de l'Escola de Som Energia a Mataró

Avui ha acabat l'Escola de Som Energia que durant aquest cap de setmana ha tingut lloc a Mataró, i ho ha fet amb dues conferències interessants: "Comunicar la transició Energètica" i "Comunitats energètiques: reptes per a una mirada cooperativista".

Les dues conferències han resultat molt interessants perquè a part d'adquirir nous coneixements, et serveix per adonar-te de les dificultats per aconseguir una actitud clara i coherent cap a l'ús de les energies renovables. 

Les persones que com jo no tenim molt coneixement de tot plegat, però que estem convençuts que hem de lluitar per eradicar l'excés de consum d'energies fòssils i encaminar-nos cap a les energies renovables, ens resulta interessant rebre aquestes lliçons, de professionals que han cregut i optat per a un canvi en les energies a utilitzar.

La primera sessió pretenia donar-te arguments per comunicar la teva elecció per a les energies renovables, cercant adjectius pejoratius per a les fòssils, i positius per a les energies renovables. En general ha servit per adonar-te del poder de la paraula.

A la segona sessió hem descobert treballs interessants en comunitats en termes de valors, participació i governança. Tot plegat unes xerrades clarificadores del perquè de l'ús de les energies renovables.

Estic content d'haver participat en aquesta Escola de la cooperativa Som Energia, de la qual en sóc soci, els felicito per l'organització, i en tot cas em sap greu no ser més capaç de fer de pont per animar més persones a implicar-se en el tema.

L'Escola de Som Energia

Aquest dissabte he assistit a diferents sessions de l'Escola de Som Energia, a Mataró. M'ha sorprès la quantitat de persones que hi eren inscrites, algunes d'elles procedents de diferents comunitats espanyoles. Els tertulians han tingut un bon nivell i sempre aprens alguna cosa.

T'adones que hi ha persones combatents contra el poder, sabent que el seu treball és de formigueta, una mica a contracorrent, en defensa, en aquest cas, del nostre planeta. Han parlat d'energia i evidentment del canvi climàtic.

Hem pogut conèixer diferents projectes entre els quals m'ha interessat la tasca a comunitats de veïns per a la implantació de les plaques fotovoltaiques més enllà dels habitatges unifamiliars. Perquè sempre, quan es parla de les plaques solars, t'imagines una casa d'un sol habitatge amb les plaques a la teulada, però no t'imagines un bloc de pisos amb les plaques al capdamunt. És per això que he pensat que es tractava d'un bon projecte.

També han estat interessants els projectes que relacionen els avantatges de les energies renovables amb la pobresa energètica. És tracta de dues realitats a tenir en compte en un món cada vegada més injust, individualista i que crea grans desigualtats.

Quan assisteixes en jornades com aquestes t'adones que el món no està del tot perdut. No pots pensar en grans solucions, però mentre hi hagi persones amb els objectius clars i ganes de defensar-los, pots afirmar que el món encara és viu i que encara hi som a temps per provocar un gir de 180 graus.

Borrell ja treu pit

Segons he pogut llegir, el ministre Borrell ja ha tret pit i ha volgut deixar clar que, en temes d'exteriors, qui mana és ell. El currículum de Borrell és molt clar i ja des del moment de conèixer el seu nomenament com a nou ministre d'exteriors, imaginàvem que no posaria fàcil les coses al govern català.

De moment ja es veu que vol frenar el calendari de reobertura de les ambaixades catalanes que amb tant il·lusió va tancar l'anterior govern espanyol, gràcies al famós article 155 de la Constitució. No sigui cas que Catalunya torni a la normalitat més de pressa del compte. I estem parlant d'ambaixades que tenen altres comunitats espanyoles.

Veurem en què acaba aquest estira i arronsa entre els dos governs. Espero i desitjo que tot es limiti a una pura formalitat, i que no hi hagi, al darrere, cap intencionalitat política per minvar les expectatives del govern català, en la seva lluita per fer créixer, en tots els sentits, el nostre país.

Corrupció o Malversació de cabals públics a Toledo i Zamora

Llegia avui que la Diputació de Zamora va organitzar una gala per lliurar uns premis a l'emprenedoria. Es tractava de lliurar un total de 3.500 euros als tres millors, i l'acte el conduïa el conegut Bestín Osborne, que va cobrar per la seva feina un total de 14.520 euros.

L'altre dia també vaig poder llegir que la Diputació de Toledo posava en subhasta un barco que havia fet construir, i li havia costat 400.000 euros, perquè navegués en un pantà no navegable. El barco no s'ha utilitzat.

En el primer cas la despesa està feta, i en el segon potser podran recuperar els diners invertits, però m'agradaria fer notar que és fastigós veure com uns senyors electes malgasten els diners que no són seus.

Parlem de corrupció quan pensem en aquells polítics que s'embutxaquen diners públics, i viuen a costa de qui els ha votat, però casos com aquests que us comento de les dues diputacions, segur que n'hi ha a cabassos. 

No sé si, considerant que les dues notícies siguin certes, es poden considerar casos de corrupció, però malversació sí que ho serien i d'això n'haurien de passar comptes, començant per aportar diners propis a la caixa que han desmantellat.

Per cert, m'agradaria saber si part d'aquests diners els ha arribat de Catalunya o altres comunitats que som solidaris.

A Vic i Arenys de Mar CIU es disputa l'alcaldable

Sempre he pensat que no era només jo un nexe entre Vic i Arenys. Des del primer dia vaig veure que hi havia més semblances de les que podien pensar els lectors de la ciutat dels sants. Si bé és cert que la capital d'Osona es caracteritza pel nombre de convents i comunitats religioses, no és menys cert que Arenys li passa la mà per la cara, fins i tot en bisbes, encara que Synera no sigui seu episcopal.

És cert que hi ha diferències i el mar n'és un clar exemple, però les persones malgrat aquella mania de parlar en termes de tota la vida, no som tan diferents. La primera vegada que me'n vaig adonar va ser a Baget, un vespre mentre sopava en un petit restaurant on tenien la televisió engegada. Veien els mateixos programes que a Vic o Arenys. És així.

No som l'única parella de vigatà i arenyenca, i encara que el mar tira molt, tampoc estranya tant la residència en una o altra població. Aquí potser la meva parella discreparia un xic.

I podríem anar trobant semblances i punts d'unió, però el que avui volia tractar és la disputa entre les seccions locals de CDC i UDC a l'hora de nomenar el seu futur alcaldable. Cap d'elles vol trencar la Federació de CIU, però es resisteixen a cedir i aquests dies surten guspires per sota la porta.

A Arenys de Mar i a Vic, CDC ha presidit l'alcaldia de CIU durant molts anys, però en aquest darrer mandat ha estat el representant d'UDC. La lectura que es fa del pacte dins de la Federació no és la mateixa per una i altra part, i així estem.

D'Arenys de Mar n'he parlat darrerament arran de les primàries d'UDC en què l'actual alcalde va perdre la votació. A Vic, l'actual alcalde, d'UDC, va estripar el carnet i per tant no es tornarà a presentar. És per això que CDC vol recuperar l'alcaldia, però UDC no hi està d'acord.

Com podem veure, pel que fa a CIU, en aquestes dues poblacions, la batalla de les municipals ha començat molt abans, i no sabem si això els pot afeblir a l'hora d'enfrontar-se amb els altres partits polítics. Pel que fa a mi, seguiré escoltant l'estereofonia municipal.