Ni amb aigua calenta!

Oriol Junqueras ha declarat que es pensa presentar per a presidir la Generalitat. És curiós l'emblema que fa servir per justificar la seva decisió: Una nova ambició nacional. M'imagino que es tracta d'una ambició personal. Un ego que no se l'acaba!

Hi ha gent que no té vergonya. Es pot ser tan cec? Ahir, en el meu post, em preguntava si tot depenia d'un sol home. Em referia a Putin, Netanyahu i Trump, tres líders que fan anar el seu país i el món en general, segons més els convé. Junqueras no pot pretendre arribar tan enllà, però sí que es creu com l'única persona que ens pot salvar. I després de tants fracassos, no se n'ha adonat? 

Hi ha persones que provoquen vergonya, i Junqueras n'és un bon exemple. Desitjo sincerament que la Justícia d'aquest estat espanyol tan maldestre acabi aprovant i aplicant l'amnistia i que Junqueras en surti beneficiat. No es mereix, al meu entendre, trobar-se en la situació que està. Una altra cosa és que me'l trobi de candidat a la presidència de la Generalitat.

Hi ha persones que amb més o menys encert han protagonitzat la vida d'un país, però ja està! No cal continuar. Els ho agraïm. Els perdonem els errors que hagin pogut cometre. Els reconeixem la dedicació i esforços per fer avançar el nostre país, però no cal que continuïn. Poden fer costat als nous líders. Que aquests aprofitin la seva experiència i coneixements, però no cal que siguin protagonistes més temps.

Ningú s'ha de quedar a casa i no implicar-se en la ciutat, el país, l'estat. Això no treu, però, que el lideratge és bo que l'assumeixi gent amb noves idees i menys orgull i ànsia de poder. Tots som servidors dels altres i ho fem de la millor manera, però hem de ser humils i no creure'ns que només nosaltres tenim la veritat. Que només nosaltres ho farem bé. Junqueras va fracassar. No cal furgar més ni exigir gaires més responsabilitats. De fet, ja ho ha pagat amb els anys de presó. Però ja en tenim prou. 

No és fàcil trobar bons líders. Els partits polítics tenen dificultats per aconseguir-los. ERC tampoc ho té fàcil i Junqueras s'hi brinda fervorosament. Els seus militants i votants tindran la darrera paraula. Espero que tinguin seny i sàpiguen el que fan.

Què s'ha fet per l'habitatge social?

Aquests dies de campanya hem pogut escoltar alguns discursos que són realment enganyosos. El govern d'ERC s'ha volgut posar la medalla dient que mai s'havia fet tant per l'habitatge social a la nostra vila, i queden tan amples!  Si una cosa és certa és que mai se n'havia parlat tant com ara, però els resultats són nuls i el problema d'accés a l'habitatge continua latent, sense solució imminent. 

Confiem que les mateixes paraules deixin en evidència la manera que l'actual govern té de tergiversar les coses. No és cert que s'hagi fet tant per habitatge, quan el més calent és a l'aigüera. Es refereixen als contactes amb les empreses que han de construir els 50 habitatges i gestionar-los? O bé es refereixen a l'únic habitatge que s'ha adquirit i que està buit i pendent de reformes? O es tracta de la gestió dels 10 habitatges del Pla dels Frares cedits per l'Agència d'Habitatge de Catalunya, i que es troben desemparats?

No, no s'ha fet gairebé res en habitatge, malgrat comptar amb una plantilla de tres arquitectes municipals. Ni s'ha donat compliment a la moció aprovada a finals de l'any passat per a la creació d'una oficina d'habitatge. Ni s'ha avançat en els treballs per detectar els habitatges buits a la vila...

No es pot estar disfressant la realitat amb l'únic objectiu de perpetuar-se en el poder, sense capacitat d'actuació i d'obtenir resultats satisfactoris. Un govern que no és capaç de pagar a temps les subvencions per al material escolar, serà capaç de gestionar l'habitatge social que ens diuen que ja han creat?

La CUP vol deixar en evidència la mala praxis de l'actual govern i ens presentem a les eleccions per fer realitat el canvi que el nostre Ajuntament necessita perquè la vila prosperi, i surti de l'atzucac que els darrers governs ens han deixat.

Maquillant la realitat els darrers dies de campanya per obtenir vots no és la millor manera de generar confiança a la gent. No volem prometre impossibles ni fer creure que la gestió municipal és fàcil i senzilla. Som conscients de les dificultats de liderar projectes municipals amb els pocs recursos que els ajuntaments tenen, però sabem que amb il·lusió, honestedat, les idees clares i molta dedicació podem capgirar la dinàmica actual i portar millores a la nostra vila. És per això que demanem la confiança dels arenyencs perquè tots junts entrem a l'Ajuntament amb força.

Lluny d'una societat sana i saludable

Assabentar-te de la detenció dels autors dels actes vandàlics contra alcaldes del Maresme et produeix una doble sensació. En primer lloc t'alegra pensar que aquelles persones que han actuat amb nocturnitat i traïdoria contra uns representants dels pobles han estat detinguts pels seus actes i que hauran de donar explicacions, els hi posarem cara. Al mateix temps, però, i atesa l'experiència, sabem que l'endemà mateix quedaran en llibertat i podran reincidir sense que els hi passi res, més enllà de tornar a ser detinguts i posteriorment alliberats.

Aquesta dinàmica a què ens han acostumat fa que per una banda confiem ben poc en els esforços de l'Estat per fer complir l'ordre, i també que continuem veient com són els incívics i malfactors els que viuen amb impunitat i molta tranquil·litat, i qui ho pateix sigui la societat cívica i complidora dels deures. 

Ho he dit moltes vegades, però és tan cert i constant que no me'n cansaré de repetir-ho. Fins que no trobem la manera que qui molesti en pagui les conseqüències i no qui rep les molèsties, la nostra societat continuarà malalta, amb una qualitat democràtica molt baixa. No és estrany que personatges com els militants i ja ara representants polítics de VOX apareguin a l'espectre polític d'aquest Estat, i ocupin llocs de responsabilitat. La societat l'hem embrutat tant que ha perdut la capacitat de defensar-se de qui només busca el benefici propi, menyspreant qui pensa diferent. Ens trobem molt lluny d'una societat sana.

Ha mort un patriota

Arenys de Mar està de dol per la mort d'un lluitador, un home vital, una persona que no ha escatimat esforços per aprendre i donar-ho a conèixer. Autodidacte, observador i savi. Joan Bibolas ha lluitat tota la seva vida per ampliar els seus coneixements en nombroses disciplines, des de l'enginyeria, la cultura, la història, el pensament, els idiomes, la filosofia. Amb en Joan Bibolas sempre aprenies alguna cosa. 

Fins que les seves forces li ho han permès, en Joan ha estat present en tots els actes socials i culturals de la vila, però no com un simple espectador, sinó participant-hi activament i aportant els seus coneixements.

Sempre he considerat en Joan Bibolas, una persona amb molt de caràcter, de fortes conviccions, però al mateix temps una persona super amable, que sabia escoltar, encara que et pogués donar mil lliçons del tema que estaves tractant. 

En Joan Bibolas ha estat un sobiranista convençut, que hem trobat al capdavant en totes les etapes de la història de Catalunya, des de l'autonomista fins a l'actual amb el procés per a la independència. I ha estat generós, sense demanar res a canvi, amb total gratitud.

Al costat, en Joan ha tingut una gran dona, la Rosa, que l'ha estimat, l'ha acompanyat i li ha donat suport, i que ha fet possible que l'activitat d'en Joan fos tan enèrgica, constant i valuosa per a totes les persones amb qui ha compartit coneixement i lleure. Gràcies Joan per haver-te conegut. 

VI Mostra d'Entitats de Mataró

Acabo d'arribar de la VI Mostra d'Entitats organitzada a Mataró, enguany un dia d'octubre degut a que el dia previst del mes de juny ens van advertir que hi hauria fortes tempestes. Aquell dia va ploure una mica i ens hauria espatllat la diada. Avui ha estat núvol tot el dia i fins i tot hem tingut algun intent de pluja, però que ha quedat en no-res. 

Estic content de com ha funcionat i de les felicitacions rebudes per a tot l'equip que l'ha fet possible. Les entitats participants s'ho han passat bé i han considerat que l'organització ha funcionat com calia esperar. L'agraïment, doncs, és per a totes les persones que hi han treballat, no només avui, sinó durant moltes setmanes i que han aconseguit que tothom en sortís content.

Les entitats no passen pel millor moment, i no només les mataronines, sinó les entitats de tots els municipis. La feina d'una entitat és de formigueta, d'anar sumant esforços sense rebre el suport necessari, moltes vegades, o la col·laboració de més persones per tirar-ho endavant. Però les entitats són crucials en una comunitat, i sense elles la convivència encara seria més difícil. 

És per això que tots plegats hem de procurar animar-les i ajudar-les a millorar la seva estratègia de treball, les eines a tenir en compte, i engrescar-les a participar de trobades com les d'avui, que aconsegueixen donar visibilitat a la feina de moltes persones que passa desapercebuda per la majoria de ciutadans. Gràcies a tots els que treballen perquè la nostra vida tingui més sentit.

Deures per al Consell Escolar Municipal

Llegint la notícia que treu Ràdio Arenys sobre l'atur del mes de juliol a la nostra vila, que a diferència de la mitjana del Maresme i Catalunya, a casa nostra ha augmentat, em fa pensar que més que mai hem de fer alguna cosa per canviar la tendència.

Seria interessant poder conèixer quants llocs de treball hi ha actualment en el mercat d'Arenys de Mar, i comparar-ho amb el nombre de persones en edat i situació de treball, estiguin o no treballant, ho facin o no a la nostra vila. Amb aquestes dades sabríem si la nostra vila està ofertant suficients llocs de treball per ser coberts pels nostres vilatans.

És evident que una cosa és la quantitat de llocs de treball i l'altra la tipologia. És molt fàcil entendre que hi pugui ver una mancança de llocs de treball amb un nivell de formació per cobrir la demanda dels nostres universitaris, per exemple, però crec que l'indicador seria interessant. Deixaríem per a una segona anàlisi quins llocs de treball s'ofereixen i quines retribucions.

En les darreres eleccions municipals totes les forces polítiques que es presentaven defensaven la necessitat de treballar per a crear nous llocs de treball. La paraula emprenedor sortia arreu, i ara caldrà vigilar de prop què s'està fent per aconseguir aquest propòsit. 

Caldria, per altra banda, que l'escola pública de la nostra vila, i també la concertada, estudiés la creació de mòduls formatius per als nostres joves, que tinguessin una fàcil sortida a la població de manera que tractaríem dos temes simultàniament. Per una banda la creació de nous llocs de treball i per l'altra evitar que els nostres joves hagin de marxar d'Arenys per trobar feina. 

El Consell Escolar Municipal podria liderar aquest objectiu i esmerçar-hi esforços i recursos per fer-ho possible. Miracles no se'n poden fer, però treball de formigueta, que a la llarga obté els seus fruits, sí que és possible.  Passa sovint que disposem de comissions i juntes que realitzen moltes reunions, però no en traiem tot el profit que seria desitjable.

S'ha parlat de llocs on fer-ho, com pot ser l'antic edifici del Cassà, o de mòduls a potenciar, com els que tenen a veure amb el mar... Per què no ens hi posem ja?

És temps de discursos populistes i mentides

Et fas gran i cada vegada et resulta més difícil aguantar segons quins discursos, sobretot quan saps que o bé pretenen enganyar-te o són ells uns il·lusos que no saben on es fiquen. Ara, a les portes d'una campanya electoral, és quan surten a prometre allò que no podran complir i a criticar allò que desconeixen, i ho fan pretenent enredar qui ho desconeix.

El discurs d'algunes formacions polítiques denunciant pocs recursos i esforços cap a les persones i famílies més necessitades, no sempre és honest. Si bé és cert que mai seran suficients els recursos destinats a combatre la pobresa i les desigualtats, no tenen raó quan parlen de pocs esforços i dedicació dels professionals de l'administració.

Seria bo que tothom tingués l'oportunitat de conviure durant una jornada amb un treballador social de qualsevol ajuntament governat per qualsevol de les forces polítiques del nostre país. S'emportaria moltes sorpreses i, si hagués estat un crític desinformat, de ben segur que callaria o bé canviaria el seu discurs.

A cap polític assenyat, i als ajuntaments n'hi ha molts, li agrada veure patir la seva població. Ningú vol que les famílies de la seva vila tinguin greus dificultats per alimentar-se i aixoplugar-se en algun lloc. I els tècnics que han d'atendre situacions d'alt risc d'exclusió social i subsistència, els resulta difícil no emportar-se a casa el dolor i patiment dels seus usuaris.

És per això que criticar a la lleugera la feina que fa l'administració local, la més propera i la de menys recursos, resulta un atac a la dignitat de les persones que treballen dia rere dia per aconseguir donar la mà a les persones que no tenen on agafar-se. 

Són indignes i reprovables els missatges i mítings d'algunes forces polítiques que, ignorant la realitat dels ajuntaments, les lleis i competències assignades, volen fer creure que són els redemptors i salvadors de la vila o ciutat. Per tot això recomano molta prudència a l'hora de votar, i no creure's aquells que et prometen grans solucions sense grans programes i realisme. Estic convençut que els electors no són rucs i que saben veure qui els manipula i qui de veritat vol entrar per treballar de valent durant els quatre anys de mandat. Sort i encert!

Un sondeig fa Trias guanyador amb un escàs marge

El sondeig de Feedback encarregat per La Vanguardia dóna la victòria a Trias, encara que amb tres regidors menys i per tant amb la necessitat de pactar. El PSC i el PP perden escons que van a parar a Guanyem i C's. Aquests resultats, de ser certs, comportaria molts problemes a l'hora de trobar pactes estables. ERC i CIU no en són prous i amb ells difícilment que ningú més volgués sumar-s'hi. Això serà força el que passarà a tot arreu. Uns consistoris molt fragmentats que requeriran esforços per arribar a consensos, el primer dels quals és l'alcaldia.

A l'hora de fer els pactes, què primarà, el sobiranisme o la ideologia? ERC optarà a pactar amb CIU, pensant en el 27 de setembre, o bé s'aliarà amb el PSC, ICV o els grups que constitueixin la gent de Podemos? M'imagino que dependrà molt de les persones, sobretot en els municipis petits.

ICV procurarà que es tingui més en compte els governs de progrés i es deixi de banda el dret a decidir i, sobretot, la independència. Per la seva banda la CUP, si aconsegueix entrar en els ajuntaments, es trobarà com aliats sobiranistes la dreta, amb qui difícilment podrà pactar-hi. La seva posició no serà fàcil i caldrà molta destresa per visualitzar la seva tasca.

De l'enquesta de Feedback les expectatives del PSC són molt magres. Amb cinc regidors es posaria en quarta o cinquena posició per sota del PP i empatat amb ERC. Aquests resultats demostrarien que la tasca d'Iceta per remuntar el partit han estat un fracàs, i el trencament amb la línia sobiranista un error majúscul. Caldrà veure què passa al Baix Llobregat i l'entorn barceloní, amb ajuntaments que encara compten amb un alcalde socialista. Els resultats municipals, tot i que mai podem extrapolar a altres eleccions, poden ser l'estocada definitiva a un PSC que ha perdut tots els papers. 

El camí erràtic de Joan Herrera

Després de l'anunci del president Mas i Oriol Junqueras de celebrar les eleccions plebiscitàries el dia 27 de setembre, s'han succeït les diferents reaccions dels partits polítics catalans i espanyols, totes elles molt previsibles i reincidents. Totes elles menys les d'ICV i concretament de Joan Herrera. Aquest senyor cada dia és una sorpresa, bàsicament perquè no sap on col·locar-se i va fent proves.

Herrera declara que definitivament surt del bloc sobiranista, tot i que m'agradaria conèixer què en pensen els sobiranistes que voten i militen a ICV, que n'hi ha. Herrera s'oblida del tema i concentra esforços per trobar una sortida que els permeti continuar vius després de les properes eleccions. 

ICV sap que si no mou fitxa la seva trajectòria continuarà a la baixa fins a límits insospitats. És per això que necessita trobar un coixí on recolzar-se i té la mirada posada a Podemos, com a la seva gran salvació. A Barcelona, de cara les municipals ja té coll avall participar amb Guanyem i simpatitzants de Podemos, i tot fa pensar que seguirà el mateix camí en altres ciutats del país.

ICV desconfia d'ERC i se n'allunya, però tampoc té res a fer amb la CUP, i busca atraure els exsocialistes per configurar un front potent d'esquerres. Són conscients que han de renunciar a caminar sols, perquè el seu discurs, pobre i obsolet, no els portaria enlloc. Els meus dubtes, però, és si tots els actuals càrrecs polítics d'ICV, militants i simpatitzants, pensen el mateix, o bé si passarà una mica com en el PSC, i veurem desfilar personatges cap a altres formacions polítiques.

De Joan Herrera no n'espero gaire res, però se'm fa difícil que Dolors Camats no tregui les castanyes del foc. Em mereix tota la confiança, al marge de la sintonia que hi pugui tenir amb la seva manera d'actuar i pensar, però al meu entendre no té res a veure amb Herrera, a qui veig molt superficial, dubitatiu i canviant segons bufa el vent. 

Tindrem doncs dues tasques importants i interessants a fer: seguir l'evolució d'ICV en els propers mesos, però també a Duran i UDC, per comprovar si continuen al costat del president i CDC, i si ho fan tots o bé també es trenquen. Serà divertit!