Naps i cols, i poesia

Arriba la nit de naps i cols i el jovent es prepara per celebrar la tradició d'Arenys, a la nit màgica dels reis d'Orient. Mentre els Reis Mags reparteixen regals a les famílies, els joves es dediquen a penjar naps als balcons de les noies, i aquestes cols als nois, acompanyats de poemes picants. Bé, això és el que marca la tradició, i que s'acompanya amb la penjada de pancartes per la vila, amb to satíric, normalment contra el govern de torn.

L'endemà al matí sempre hi ha sorpreses, però també algun disgust, ja que no sempre tothom es comporta de manera civilitzada i hi ha algú que confon les sàtires amb el vandalisme. De fet, no és gaire més diferent del que passa a la vida diària a les nostres poblacions, on hi ha qui sap conviure respectant els altres i qui no ha après com comportar-se en societat.

M'agradaria que aquesta tradició, que no cal perdre, anés acompanyada de l'enginy i la creativitat. És bo que ens esforcem a ser positius i creatius. A veure qui és més enginyós, a l'hora d'escriure els poemes, redactar les pancartes i ornamentar els carrers i places, sense haver de malmetre res ni ofendre a ningú. Es tracta de tenir bon gust, sense necessitat de molestar, més enllà d'aquelles bromes que potser a algú li pot costar  d'acceptar, però que quan tens un càrrec públic saps que un dia o altre cauran. 

Des de fa vint-i-cinc anys, els joves es troben per sopar plegats abans de començar la gresca, perquè és la millor manera de mantenir de manera conjunta la tradició, marcant les regles i gaudint-ne. Sobretot, gaudint-ne. 

Avui potser passaran una mica de fred i caldrà que vagin ben abrigats. Sabrem com s'ho han fet per proveir-se dels naps i les cols, sense que els nostres pagesos en rebin les conseqüències. Arrancar naps amb temperatures properes als zero graus no és el més confortable. 

Que passeu una bona nit de Reis, i que aquests us portin molts regals. I si cau algun nap o col, que el poema sigui ben original!

Nit de bretolades

On són els naps i les cols? Només ser veure bretolades, insults, bromes de mal gust i destrosses de mobiliari urbà. On és la creativitat i la imaginació que s'espera d'una tradició que estem deixant perdre? Qui està content de tota la gresca de la nit de Reis?

Hi ha qui es queixa que no se'l deixa participar, que es limita la llibertat d'expressió, que no se'l té en compte, però fa mal ús de la llibertat de moviments, de gresca i oci. Es pot gaudir destrossant la cosa pública, insultant sense cap sentit els altres?

M'entristeix veure com hi ha persones, siguin joves o no tan joves, que no han entès res de la vida. No tenen ni un mínim sentit de la decència, i el respecte als altres. No tot s'hi val en aquest món. Es pot ser molt crític, antisistema, i lluitar per canviar les coses, però el que no es pot fer és faltar el respecte a les persones i els seus béns. Ni fer malbé el patrimoni urbà, que és de tots i el paguem amb els nostres diners.

On és la tradició de penjar naps i cols amb poesies eròtiques o picants? On és la gràcia d'expressar allò que penses sense necessitat de ferir a ningú? Què es pretén amb aquest vandalisme desenfrenat i poca-solta? 

No sé, ni vull saber qui ha estat, ni quines intencions tenien quan varen decidir sortir al carrer a fer-ho malbé tot, i penjar escrits denigrants i absurds, sense cap mena de gràcia, però les entitats referides, tant si han estat les causants com no, queden molt malparades. És aquest l'esperit de la gent del Casal Norai?, i del CAU? Vull pensar que no, i que ha estat gent aliena que ha fet mal ús del seu nom, de la seva entitat i de la bona tasca que fan i poden continuar fent a la nostra vila.

No pretenc que reflexionin sobre tot el que han fet, perquè tampoc no em llegiran, ni tenen per què fer-ho. És la meva manera d'expressar la meva repulsa a l'incivisme i a l'error de confondre les coses, les tradicions i la gresca. Ens ho podem passar molt bé, sense necessitat de fer mal a ningú, ni destrossar tot allò que trobem pel davant. Si la nit de naps i cols s'ha de convertir en això, val més oblidar-nos de la tradició i posar seny. 

Ja arriben els Reis!

Aquesta nit màgica on la quitxalla somia amb els regals que esperen rebre de ses majestats, a Arenys s'hi afegeix la tradicional penjada de naps i cols. És una nit d'il·lusió i de disbauxa, que no passa desapercebuda. En el primer cas parlem d'innocència i família, pel que fa als naps i cols, es demana creativitat i imaginació, però també serenitat i control, per no fer destrosses, ja que en alguna ocasió algú s'ha passat de volta.

Recordo els reis, a Vic, quan era un xic, però també quan hi portava els meus fills. Crec que ells també en guarden un bon record. Cada població s'estima la cavalcada i la considera única. És lògic i bo. A Vic, l'esforç de l'organització crec que mereix una bona nota. És espectacular la quantitat de participants i la il·lusió que hi posen per engrescar els més menuts i fer-los passar unes hores agradables, amb molts nervis i ganes d'anar aviat a dormir.

I em venen al cap comentaris que he llegit aquests dies, que no són nous d'ara, de persones que consideren que la festa és un engany a les criatures i que caldria aturar-ho. Penso que tothom té dret a defensar i opinar sobre les coses i participar o deixar de participar-hi segons creguin convenient. La festa de Reis és un engany? 

És cert que fem creure als més petits l'existència d'uns personatges que arriben cada any per portar-nos regals. A partir d'aquí podem acceptar que els estem enredant i que arribarà un dia que ho descobriran, perquè algú els ho explicarà, i potser tindran un desengany. Hauríem de deixar de celebrar-ho i dir la veritat? Regalar nosaltres directament les joguines sense pensar en majestats arribades de l'Orient? 

Aquesta festa m'agrada, tot i que ja fa molts anys que no la visc en plenitud. Si no hi ha quitxalla per casa, es fa més estrany. Intento no posar-me transcendent i de la mateixa manera que estimo la festa de Sant Jordi, com el dia de la rosa i el llibre, quan ho podríem comprar cada dia de l'any, també m'agrada pensar en la il·lusió que es transmet a la canalla, i als més grans, sobretot tenint en compte que la nostra vida està plena de traves, desenganys i problemes. 

Que tingueu una bona nit de Reis, i de naps i cols!

Nit de reis, nit de naps i cols

Un any més i estem a les portes de la nit de reis, la nit de les il·lusions dels més petits, i també dels seus pares, que només esperen veure les cares dels seus fills quan es trobin davant dels obsequis i comencin a obrir els paquets.

A Arenys la nit també és una nit especial per als nostres adolescents. La tradició ha fet que el jovent pengi naps i cols als balcons de la vila, i els més inspirats hi acompanyin algun vers, picant o amorós. Una tradició que tothom la viu a la seva manera, però que hi ha encara qui treballa perquè no es perdi i sigui plaent.

També és una nit de reivindicacions diverses, amb un pes polític, però sobretot, els darrers anys, amb molta força de les nostres joves que encara són víctimes del masclisme predominant a la nostra societat.

La mainada sortirà a rebre els reis mags, amb la il·lusió d'aconseguir alguns dels seus somnis, i que per això han escrit la carta. La generositat d'uns quants farà possible que famílies amb problemes econòmics també puguin veure somriure els seus fills. Aquest voluntarisme és important i trenca una llança a favor d'un món massa egoista i poc altruista.

No tothom veu bé una cosa ni l'altra. Cada vegada hi ha més gent que qüestiona la idoneïtat d'enredar els nostres infants amb el somni dels reis mags. Tampoc hi ha qui consideri la festa dels naps i cols una bona tradició, hi veu incivisme i grolleria. Hi ha d'haver gent per a tot, però el més important és veure en totes les nostres accions i tradicions, la bona voluntat, les ganes de fer feliç els altres, i si això es fa amb tocs reivindicatius, tampoc no fa cap mal. A vegades ens cal rebre alguna sotragada per adonar-nos que potser no ho estem fent prou bé.

Desitjo que fets reprovables que han passat en nits com aquesta, ara ja fa uns quants anys, no es tornin a repetir, i confio en els joves d'avui, que tenen ganes de mantenir aquesta tradició i gaudir de la festa. Hi ha prou circumstàncies adverses com per no desitjar passar-ho bé tots plegats, encara que sigui a base d'il·lusions innocents. Que tinguem tots una bona nit i que el nostre despertar sigui amable i feliç!

Nit de naps i cols

Un any més els joves d'Arenys tindran limitada la seva hora de feina de penjar naps i cols als balcons de les cases, degut al toc de queda decretat des de la una fins a les sis de la matinada, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n'ha avalat la seva pròrroga fins al 21 d'aquest mes de gener.

Aquesta nit d'insomni per als més petits, tot esperant els regals dels reis mags, és a la nostra vila una nit d'enginy i crítica, de naps i cols, i també de pancartes reivindicatives o bromistes, i en alguna ocasió també ofensives.

La història de la nit de naps i cols ha contemplat episodis greus, i d'enfrontament amb la policia i el govern municipal. No sempre s'ha tingut cura de no passar-se de la ratlla, i crear conflictes on no caldria. A vegades els joves han anat més enllà, provocant aldarulls innecessaris, per una tradició que tots voldríem respectar.

L'absència de poemes al costat del nap o la col penjada en un balcó, i la destrossa de mobiliari públic, ha tret protagonisme a l'enginy i l'ha substituït pel gamberrisme, quan no toca. 

Potser el temps ens ha dut a un sense sentit d'algunes de les nostres tradicions. Penso també en el Carnestoltes, quan tots esperàvem el discurs crític, però amb intel·ligència i respecte, que avui ha pràcticament desaparegut, i es manté la forma, però no el contingut.

No sé com traslladem les nostres vivències als nostres fills, i fins a quin punt som responsables d'una certa banalització de les tradicions. Sempre hi ha hagut persones disposades a fer mal i provocar desperfectes, però ara hi trobo a faltar enginy i encert en la iniciativa de qui participa de les nostres tradicions.

Tot esperant els regals de reis, encoratjo els participants de la moguda dels naps i cols a actuar amb responsabilitat i gràcia a l'hora de fer les seves construccions a l'espai públic de la nostra vila.

Nit de naps, confinats

Enguany la nit de naps arriba amb el confinament nocturn, la qual cosa afecta directament l'activitat frenètica del jovent d'Arenys. La policia avisa que vetllarà pel compliment d'aquest confinament, la qual cosa provocarà que els naps i les cols s'hagin de penjar ben aviat del vespre, o matinar demà dimecres abans no ens desvetllem per jugar amb els regals de reis.

La tradició es manté, malgrat que durant uns anys semblava que la cosa podia anar de baixa. Per una banda es reclamava suport de l'administració pública i per l'altra més permissivitat amb les bromes, algunes de les quals havien pujat de to.

Desconec quin suport rep de l'ajuntament l'entitat coordinadora de la nit de naps, però en tot cas continuo pensant que les tradicions no poden viure exclusivament del patrocini públic, sinó que hi ha d'haver la part generosa de la ciutadania. Precisament si algun problema hi ha amb en el món associatiu és que hi ha entitats que només es belluguen si hi ha diner públic al darrere, i això és el que ho fa malbé tot.

La iniciativa ciutadana sempre haurà de prevaldre i és la prova de la vivesa de les entitats i de la societat en general. És bàsic entendre que l'associacionisme només té sentit si té alguna cosa per aportar a la col·lectivitat, més enllà de distreure els seus socis. Quan les entitats s'impliquen en les festes i tradicions d'una població, és quan tenen més vida i ressò.

Tot això no treu que no haguem de reconèixer el valor i l'empenta dels seus organitzadors i, d'alguna manera, col·laborar-hi perquè no defalleixin, i es continuï amb les tradicions. El 2020 ha estat un mal any i un entrebanc per a les festes populars, i la nit de naps també en pot sortir mal parada. Desitgem que aquest 2021 sigui diferent, que puguem sortir aviat de la captivitat a què ens té sotmesos l'epidèmia, i que recuperem les nostres festes amb tota l'energia i participació de sempre.

És qüestió de civisme i convivència

Amb el tortell de reis hem acabat les festes de Nadal, unes festes amb els polítics molt entretinguts, sobretot al Congrés de Diputats on demà sembla ser que elegiran Pedro Sánchez president del govern espanyol.

A Arenys ho hem acabat amb la tradicional nit de naps i cols que, segons he pogut llegir, enguany ha estat plena d'incidents i bretolades, algunes de les quals recriminables pel que suposa de perill i desperfectes del mobiliari urbà i també privat.

Sembla que amb el pas del temps s'ha perdut inspiració que embelleixi la festa i s'ha caigut massa en la destrossa d'elements urbans. Pràcticament una sola figuració i la resta a base de pancartes no del tot originals. Costa de trobar l'equilibri entre l'enginy i l'oportunitat, i ens agafem al més fàcil, que és malmetre coses. Això, però no fa gràcia.

Ens hem despertat amb un Arenys encara més brut, ple de pixarades i excrements de gossos, que els seus amos i passejadors no recullen. Segur que l'Ajuntament s'hi pot fer més a l'hora de netejar la vila, però tots plegats hi hem de col·laborar. No hi pot haver un vigilant per a cada propietari de gos incívic, i a la nostra vila, aquests en són uns quants.

Hi ha qui es pensa que permetent el seu gos pixar-se a la façana del veí, i tirar-hi una mica d'aigua n'hi ha prou, i no és això. A les façanes i al mobiliari públic no hi pot pixar el gos. A veure si entre tots ho fem entendre als nostres convilatans incívics.

Naps i cols i poca poesia a la biblioteca d'Arenys de Mar

La nit de Reis és als dos Arenys també la nit de naps i cols. Es tracta d'una tradició que darrerament té certs problemes per mantenir-se, sobretot amb l'esperit inicial. Una tradició poètica que va derivar en un cert incivisme i que en aquests moments manté un to reivindicatiu contra les autoritats locals.

Enguany sembla ser que les noies, o un grup d'elles, han estat les protagonistes a l'hora de penjar escrits en contra del govern, els regidors i regidores més grans, i de manera especial la regidora de Cultura.

Tot és opinable i criticable. Crec que estan fora de lloc les acusacions d'incompetència, però cadascú ho veu de la seva manera i des de la seva posició. Penso que hi hauria altres crítiques més ajustades que no pas aquesta.

Sí, que em va cridar l'atenció el cartell penjat a la Biblioteca municipal, sobretot ara que s'acaba de comprar l'edifici de les Clarisses, on el govern municipal hi voldria ubicar la nova biblioteca. La crítica que rep és, entre altres, de poca amabilitat i dels horaris. 

Quant a l'amabilitat em sorprèn, encara que també haig de confessar que fa temps que no hi he entrat, probablement d'abans del canvi de direcció. Sí que penso en els horaris i, amb el risc de repetir-me, diria que normalment he considerat que no estaven prou ajustats a les necessitats d'una biblioteca d'un municipi de quinze mil habitants.

Estarà molt bé que el nou govern aconsegueixi un nou espai per a la biblioteca, però no es poden oblidar de modificar els horaris, ampliant-los perquè realment la biblioteca realitzi la missió que se n'espera a la vila d'Arenys. Sé que no és fàcil, i tinc l'experiència d'una altra ciutat on vàrem haver de lluitar força amb la Diputació de Barcelona per aconseguir un ventall horari més que satisfactori per cobrir totes les necessitats. Desitjo que aquest sigui també el cas d'Arenys de Mar.

Salvem la tradició!

He llegit que hi ha un grup de joves que té ganes de salvar la tradicional penjada de naps i cols la nit de reis perquè, segons sembla, enguany han estat pocs els joves participants. Em sembla interessant que hi hagi persones que lluitin per preservar la tradició. És lloable i desitjo que a la reunió que es convoca per parlar-ne hi assisteixi molt jovent donant suport a la iniciativa i així evitar que aquesta tradició desaparegui.

Segons continua la notícia, sembla ser que hi ha la intenció d'elaborar un document i presentar-lo a l'Ajuntament, "ja que l’organització no té recursos i, per això, necessiten l’ajuda del consistori." 

Si ho entenc bé, hi ha un grup de joves que estan disposats a tirar endavant la festa, amb el suport econòmic de l'Ajuntament, la qual cosa implica que a partir d'ara la festa de naps i cols estaria finançada pel govern local a través del pressupost municipal.

Puc entendre la proposta perquè cada vegada som menys capaços d'organitzar coses si no ens ho paga l'administració, però em sap greu que passi això. Ja sé que no ho podem basar tot en el voluntarisme i que les coses costen diners, però llavors potser caldrà prioritzar, i en un moment que els diners no sobren, potser cal canalitzar-los a satisfer necessitats bàsiques i deixar per a més endavant la festa, sobretot tenint en compte que en queden d'altres, i que la podem recuperar més endavant, quan les coses vagin més bé.

M'apareix una pregunta: aquests diners servirien també per pagar les cols i naps que birlen als pagesos? Perquè... si els napaires i penjacols reben uns diners per organitzar la festa, potser que els pagesos robats en treguin alguna cosa, no?

Nit de reis, naps i cols

Nit de reis i també, a Arenys de Mar, de naps i cols. Avui al TN ens han recordat que fa 30 anys de la nevada fins arran de mar, amb imatges de la cavalcada de Vic, retransmesa per TV3, i la neu a la platja i port d'Arenys. A mi m'ha recordat que l'endemà al matí vaig haver de treure la neu de sobre els dipòsits d'aigua, que va glaçar tots els flexors i inutilitzar el circuit d'aigua de casa. Avui estem més ben preparats, però no neva. Tret d'algun dia que vàrem veure algunes volves, no n'hem tornat a veure més, sempre el límit ha quedat uns metres per sobre.

Els reis treballaran tota la nit, però a Barcelona, al club de futbol que porta el seu nom, ja els hi han passat carbó. Zubizarreta i Puyol ja han agafat les maletes i sortit del club, un acomiadat i l'altre per decisió pròpia. Ara ja n'hi ha molts que es fixen en Luís Enrique per veure què li passa després de la desfeta de diumenge.

A Arenys hi haurà també molta feina a fer. Caldrà omplir els balcons de naps i cols i decorar alguna plaça de la vila, amb crítiques més o menys enginyoses. No s'espera incivisme ni travessar la línia vermella, com ara està de moda dir. Mantenir les tradicions és bo, però respectant les persones i el mobiliari urbà. La disbauxa no és dolenta si es fa amb seny.

De les nits de reis guardo el record de la majestuositat de la cavalcada de Vic i l'emoció continguda veient com els nens i nenes de la residència Mar i Cel rebien els regals de la mà dels mateixos reis a Arenys de Mar. Segur que m'ho sentireu a dir sempre més. La innocència i les criatures alegres sempre m'han emocionat. Per això vaig plorar rodejat de criatures cantant el Tirant lo Blanc.

Demà Arenys no es despertarà blanc de neu, sinó amb alguna sorpresa en més d'una casa i el reporter oficial de la vila ens oferirà els treballats elaborats pels joves, abans que la brigada municipal ho enretiri. Que els reis us portin moltes coses.