Noves mesures anti Covid

Avui la notícia més rellevant ha estat el nou paquet de mesures restrictives per fer front al coronavirus, amb la seva variant ómicron. Els més perjudicats són novament els bars i restaurants, que es queixen i confien que les mesures anunciades pel govern català no siguin avalades pel TSJC.

Escoltant la majoria de metges i infermers t'aconsellen reduir els contactes pel perill de col·lapsar el sistema de salut, amb un augment important de visites i ingressos. Acontentar tothom és molt difícil, però si bé s'han de prendre decisions que no agraden, també cal trobar la manera de compensar els afectats.

El perjudici dels bars i restaurants, sobretot, pot comportar el tancament i que no tornin a obrir. No tothom té prou marge com per deixar d'ingressar uns diners que els compensen les despeses fixes que segur que no poden descartar. En altres països, on s'han pres mesures semblants, els comerços afectats han rebut unes subvencions que els ha permès fer front a aquestes despeses.

El toc de queda de la una a les sis de la matinada és una altra de les mesures que es volen adoptar. Recordarem que quan ho va aprovar el govern espanyol, hi va haver un recurs judicial que els va donar la raó, i això va fer que s'anul·lessin les multes que s'havien aplicat. La cosa encara no ha acabat, ja que les empreses afectades varen interposar una denúncia al Tribunal Suprem, a l'espera de poder rebre uns diners per danys i perjudicis.

Caldrà, doncs, esperar quina és la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya sobre aquestes mesures que ens ha anunciat el govern, i saber què és el que podrem fer durant aquestes vacances de Nadal i Cap d'any.

Deixar Vox en evidència

Avui, llegint les xarxes socials, he pensat que és important que escrivim sobre Vox i denunciem la seva actitud, el seu discurs i el seu fons, perquè no podem permetre que agafi més volada, si més no a costa de persones innocents que es creuen les mentides que escampen. Si més no hem d'aconseguir que qui els vota realment pensa com ells i evitar que els propis perjudicats siguin alhora votants de Vox.

I és important que persones mediàtiques, que tenen cert ressò i seguidors, ho facin amb normalitat dient les coses pel seu nom. No ho podem callar perquè mai puguem dir que hi hem arribat tard. És important desemmascarar-los i fer treure la brutícia que amaguen sota l'estora. Aquells discursos que poden sorprendre i fins i tot engrescar a segons qui, s'han de veure com a falsos. El seu únic interès és perpetuar l'extrema dreta dins de les institucions que mai n'han estat lliures.

I convé gratar per trobar persones interessants dins de la formació del PP, que segur que n'hi ha i que no tot s'acaba amb Ayuso i Casado. La diversitat ideològica és bona i enriqueix un país, perquè no el monopolitza. Cal, però cercar veus positives i honestes. Deixar en evidència persones com Casado que a part d'ignorant no és una bona persona, i no pot ser un bon president per a Espanya.

Per això animo aquelles persones que saben escriure i que tenen seguidors i gent que els aplaudeix, perquè deixin en evidència aquells personatges que no poden aportar res de positiu al futur del país. És bo que no siguem només els catalans les úniques víctimes de l'autoritarisme i sectarisme de la dreta extrema, sinó que també hi hagi constitucionalistes que pateixin la intransigència i males arts de la dreta espanyola. I és bo que la mateixa dreta recuperi persones fiables, que defensin amb orgull, però amb seny i respecte la seva ideologia. És important aquest respecte recíproc i decantar aquells que ens volen mal.

És bo escoltar el magistrat Xiol

Avui molts s'han fet ressò de les declaracions de Pablo Casado sobre el català a les illes balears. No sé perquè se li fa tan de cas. Crec que valdria la pena no parar-hi atenció ja que la seva pretensió és provocar. No té cap mena d'interès en valorar si la llengua és la mateixa o no. Per manca de formació, però sobretot perquè allò que li interessa és posar llenya al foc i la millor resposta és ignorar-lo.

Ens hauria de preocupar que persones intel·ligents i experts posessin en dubte la unitat lingüística, però que ho faci el cap de l'oposició a Espanya i líder de la dreta més extrema dels anys de la democràcia al país, no és gens significatiu. Entra en el joc de la disputa pel poder. Pretén fer mal al president del govern espanyol, que governa amb el suport dels independentistes.

Entenc que la gent salti perquè estem molt cansats de tanta barroeria, sobretot perquè vivim pressionats i amenaçats pel Poder judicial, que s'ha fet amo i senyor de tot el país, ancorat a l'extrema dreta. Penso que es bo sentir declaracions com les del membre del Tribunal Constitucional, el magistrat Xiol, que en més d'una ocasió ha discrepat de la majoria del tribunal, i que ara manifesta el seu pessimisme per l'orientació que ha marcat més enllà de l'objectiu d'implementar justícia.

Seria bo, doncs, que ens dediquéssim a subratllar aquestes declaracions i que arribin a tot arreu, perquè hi hagi més gent que s'adoni que el camí que ha iniciat el Tribunal Constitucional no porta a la solució de res, sinó al conflicte constant. Fins fa poc els únics perjudicats érem els catalans, però ara ja s'ha eixamplat la base de l'atac, i en reben les conseqüències els espanyols que discrepen del discurs instaurat en l'extrema dreta que domina les institucions de l'Estat.

Vidres trencats a la via pública

Els mitjans informatius locals tornen a parlar del robatori amb trencadissa de vidres a cotxes estacionats a carrers de la vila. Una fet que indigna els perjudicats, però també les persones que no entenem l'incivisme sistemàtic a què estem sotmesos els vilatans.

Aquest malestar creat per la inseguretat és molt desagradable. No hi ha res que preocupi tant com haver de desconfiar de tothom desconegut, per culpa de quatre incívics que no respecten els altres. Ja sé que aquests comentaris no arriben a les persones que causen els perjudicis, però és una manera que tinc per manifestar la meva ràbia cap aquesta manera d'obrar d'uns pocs, que fa mal a molts.

Deixar el cotxe aparcat al carrer esdevé una loteria ja que no saps si l'endemà serà el teu cotxe el que trobaràs malmès. Podem demanar més vigilància, però es fa impossible garantir la seguretat de tots els vehicles aparcats a la intempèrie tots els dies i nits de l'any. Hem d'exigir civisme i rebutjar qualsevol mostra d'incivisme, per lleu que ens pugui semblar, ja que qui es mostra incívic en els petits detalls, pot resultar incívic en destrosses més importants.

No podem riure les gràcies ni dissimular que no hem vist qui no es comporta com cal a la via pública, perquè això és la base de l'incivisme més greu. Hem de denunciar qui no sap conviure amb respecte als altres i intentar escombrar les persones que s'aprofiten de la indefensió dels altres.

Vivint confinats a casa

Diuen que la cassolada d'ahir va anar molt bé, amb força repercussió. També diuen que el rei no va parlar del seu pare... Algú s'ha sorprès que no en parlés? Què n'havia dir? Que era un corrupte i que el més just és que anés a judici? Més que vergonya suposo que el que sent és ràbia que li pugui perjudicar la feina. Sort en té que des de Vox fins al PSOE li van a favor i no permetran que això passi.

Continuem confinats a casa i per això no sabem gaire res més que el que podem llegir a les xarxes. Treballant amb teletreball, cosa que fa un any no ho hauríem pogut fer, si més no nosaltres, sense sortir de casa des de divendres. Gairebé una setmana entre parets. Penso, però en aquelles persones que no tenen casa, o que la tenen molt deteriorada i hem d'estar-ne agraïts.

Els veïns, infants, es passen el dia jugant. Assaboreixen la casa sense haver d'anar a l'escola. I els nostres gats estan sorpresos de tenir tanta companyia. Una cosa és que hi hagi algú per casa, però l'altra que hi siguem tots, pràcticament tot el dia.

Avui ja es parla del que tots comentàvem a primers de setmana: el confinament no serà només de quinze dies, sinó que s'allargarà unes setmanes més. Ho haurem de resistir, però cal desitjar que les conseqüències no siguin tan funestes com alguns mitjans diuen.

Les obres privades també s'aturen, ja sigui per falta de material, o perquè l'estat d'alarma fa que les companyies asseguradores no vulguin respondre dels mals ocasionals que es puguin provocar. Quantes més empreses tanquin, més empresaris amb problemes per pagar els sous a finals de mes. Penso, sobretot, en els petits empresaris, que acostumen a ser els més perjudicats.

Els vots catalans per al Congrés espanyol

Avui és molt difícil emetre pronòstics perquè tot canvia ràpidament. Hi ha imprevistos que de manera sobtada en modifiquen les expectatives creades. Dir que tal o tal altre partit guanyarà les eleccions resulta arriscat perquè avui és una cosa i el dia 28 d'abril en pot ser una de totalment diferent. Malgrat tot, els centres d'opinió no se n'estan de publicar els seus pronòstics a partir de les enquestes d'opinió.

Llegia que ERC sembla ser que guanyarà les generals a Catalunya, i que els Comuns en seran els més perjudicats. D'entrada, sense tenir informació contrastada, tothom ho afirmaria, simplement atenent el que està passant en els propis partits, amb un PDECat que no aixeca el cap, i uns Comuns que han perdut la bandera i tampoc s'han recuperat. Dels dos ERC en pot rebre votants.

També el PSC hi surt guanyant, però també s'ha de dir que parteix d'una situació molt magre i, per tant, té tota la lògica del món que puguin créixer, o això o morir. Un altre partit polític que a nivell de Catalunya perd pistonada és C's. No és fàcil aquest pronòstic, perquè no tenen una alternativa clara, a no ser que molts votants socialistes que es desviaren cap a C's en el passat, tornin al punt de sortida.

L'enquesta també parla del Front Republicà, on s'hi han apuntat els cupaires de Poble Lliure, i els situa dins del Congrés espanyol. M'imagino que serà l'opció que girarà al voltant del percentatge mínim per entrar-hi. 

Qui votarà el Front Republicà? O dit d'una altra manera, a qui li traurà vots? Segons les estadístiques, sembla ser que molts dels votants de la CUP en altres eleccions, per a les generals optaven per ERC. Ara que es presenten dins del Front Republicà és probable que votin als seus. També podran rebre vots dels que s'abstenien, però... el fet que no sigui la CUP, sinó Poble Lliure qui hagi pres la decisió de presentar-se podrien ser menys els que decidissin donar suport al Front Republicà.

Apunyalades a l'esquena en el món judicial

Avui ja no saps què et fa més fàstic si la política o les maniobres internes de la justícia. Quan veus tot el que es cou dins del món de la judicatura per arribar a ocupar alts càrrecs, sense cap tipus de mirament ni ètica exigible a qui ha de jutjar les persones, et resulta vomitiu i tot el que pugui haver fet M. Rajoy en política no és res comparat amb tot el que ha provocat en el món judicial.

Llegia avui l'article de la subdirectora de l'ARA, la Sílvia Barroso "Trapero, en mans de Conxa", i t'adones que estem voltats de merda, perdoneu l'expressió. Espanya continua immersa en el món fosc i tenebrós de l'autoritarisme, ara sense Franco, però farcit de personatges sinistres que tenen la paella pel mànec i continuen dominant la societat, amb la innocent i estúpida col·laboració dels que en surten més perjudicats.

Si algú creu que l'alternativa de poder, en mans de C's, ens podrà alliberar de la dreta espanyola, hereva del franquisme, està molt equivocat, doncs aquest partit, sorgit de la ràbia que els feia el fet català, no té altre objectiu que retornar a models feixistes o, si no us agrada el nom, populistes, on la classe dirigent no dóna la paraula al poble, perquè se'l considera inútil i equivocat en les seves decisions.

Catalunya, atacada per totes bandes, conviu en una Espanya grisa, sense futur esperançador, perquè no existeix cap alternativa de govern que generi optimisme. Només cal veure els darrers quinze dies de Pedro Sánchez per adonar-nos que el seu nivell està molt per sota del que caldria esperar d'un polític que aspira a governar Espanya, amb un partit polític errant i desorientat, que té molt lluny la seva filosofia progressista que se li esperava.

Tinc moltes ganes que el corrupte M. Rajoy salti del govern d'Espanya, però el suport del PDECat i ERC a Pedro Sánchez no el considero ni oportú ni defensable, coneixent qui és qui en aquesta jugada del PSOE.

Cal que el govern municipal es posi les piles!

He fet una lectura del Pla d'Actuació Municipal 2016-2019, que entenc que el govern municipal va actualitzant tot marcant-ho de color verd, i m'he adonat que hi ha una bona colla d'actuacions que o bé acabaven l'any 2016 o a finals d'aquest any, i que no tinc clar que ni tan sols hagin començat a mirar-s'ho, o potser és que ho porten molt en secret. És per això que, sense sorpreses, si el nostre govern municipal no es posa les piles, ho tindrà molt difícil per complir els compromisos.

Al mateix temps, hi ha unes quantes accions d'aquestes que, si ens creiem això de la participació, no pot oblidar l'opinió de la població, sobretot perquè en som els principals beneficiaris o perjudicats.

Sense pretendre ser exhaustiu, n'esmentaré unes quantes:

El Reglament de Participació Ciutadana (l'actual és del 2001), el Consell de Cultura, el Consell d'Infants, el Consell d'emprenedoria, la Taula de Salut, el Reglament de fires, el Pla de mobilitat... I per què no, el Reglament d'Organització Municipal (ROM), que potser també hi podríem dir alguna cosa els vilatans.

I permeteu-me que una vegada més reclami la necessitat d'elaborar, amb cara i ulls, un Pla Estratègic que ens indiqui el camí que hem de seguir perquè la nostra vila no quedi més desencaixada del mapa de progrés econòmic del nostre país.

Som massa benèvols amb els qui varen desencadenar la guerra a l'Iraq

Vivim la ressaca de l'atemptat de divendres a París. Les reaccions han estat les lògiques i els més preocupats són els musulmans honrats que viuen entre nosaltres, en principi, els més perjudicats. Perquè és molt fàcil posar tothom en el mateix sac i en el moment que sabem que han estat uns musulmans actuant en nom d'Al·là, o això és el que diuen fer, ja veiem tots els creients musulmans que són uns criminals en potència.

És important reflexionar en serenitat i no deixar-se portar pels primers impulsos, normalment irracionals. Sempre he dit que el dolent no es coneix per la cara. Si totes les persones que ens han de fer mal ho portessin senyalat a la cara, tindríem molta sort, perquè els evitaríem. Més aviat al nostre país els que actuen contra la llei acostumen a ser els més ben vestits, els que tenen diners per comprar allò que faci falta, també la complicitat, i qui sap si també la justícia.

Sense desmerèixer el sofriment dels ferits i familiars i amics dels morts en els atemptats de París, permeteu-me que faci un recordatori als milers de morts de Síria i altres països del món no occidental, que moren dia rere dia. La seva notícia als nostres diaris ja no ocupa la primera pàgina. No passa el mateix amb els crims a Europa. Les vides valen el mateix, però potser ens espanta perquè els tenim més a prop i són molt semblants a nosaltres. Som massa benèvols amb els qui d'alguna manera varen encendre aquest foc que s'eternitza.