Un altre que no ha estat a l'altura

Puc entendre que estigués molest i emprenyat. Tampoc no em va agradar la jugada del president, que probablement li comportarà més inconvenients que beneficis i deixa tocada la seva honorabilitat, encara que alguns ho considerin una jugada mestra. Dit això, però, considero que la reacció del cap dels Mossos d’Esquadra, que no va ser en calent, sinó en una compareixença programada i, se suposa, meditada, no va ser l’apropiada pel càrrec que ostenta i penso que hauria de dimitir o fer-lo plegar, si no li surt d’ell.

La vida no és fàcil, i quan tens responsabilitats has d’assumir molts entrebancs i situacions no volgudes, però sempre amb honor i bon fer. La persona que volien detenir és un president de la Generalitat i, com a tal, mereix un tracte formal, sobretot venint d’un funcionari públic, encara que no estiguem d’acord amb el que ha fet ni ens hagi agradat.

No discutiré si l’estratègia per detenir el president va ser l’encertada o un fracàs mal planejat. Ells són els que hi entenen. Segur que es varen creure que el president intentaria entrar al Parlament, com havia promès, i que llavors seria el moment idoni per detenir-lo, però també puc pensar que sempre hi ha d’haver un pla B, i potser en aquesta ocasió no el varen preveure. Però això ho han de dir ells i no dedicar-se tant a llençar improperis a qui se’ls va escapar.

Torno a dir que no em va agradar l’actuació del president i no considero que fos el que li tocava fer. La seva situació és injusta amb uns jutges que incompleixen la llei i que caldria fer fora de la manera que sigui, però venir a jugar a fer-se fonedís no és el que podíem esperar d’un president, sigui quina sigui la seva manera de pensar. No cal fer màrtirs, però és recomanable ser seriós.

Tenim nou president de la Generalitat i aviat un nou govern. Esperem i confiem que ens treguin del clot on ens trobem, ens agradin més o menys. Tots hi hem de col·laborar, però sobretot hem de lluitar perquè al nostre país es defensin els principis democràtics i desbanquem els que tenen idees feixistes, homòfobes o racistes, siguin polítics o jutges. Ni Catalunya ni Espanya s’ho mereixen.

Salvador Illa no ho tindrà fàcil. Haurà de demostrar que creu en Catalunya, la nostra llengua, la nostra cultura, els nostres drets, la singularitat que ens caracteritza. El seu passat recent està ple d’insults i menyspreu cap a les mostres més radicals de defensa del país, i ara ha de ser el president de tots. També de qui reivindica el dret a l’autodeterminació, ell que ha defensat en més d’una ocasió la implantació de l’article 155 de la Constitució.

Tampoc no ho tindrà fàcil ERC, que davant del fracàs electoral, fruit d’un mal govern, ha cedit la presidència del govern a un unionista. Ni tampoc li resultarà senzill a Junts, que encara no s’ha recuperat de la sortida del govern de coalició amb ERC i ha encadenat un reguitzell de marrades que l’han desviat del camí, i que l’única persona capaç d’unir-los acaba de fer una jugada que probablement l’allunyarà de qualsevol possibilitat de seguir sargint pedaços.

El panorama no està gens clar, però hem de tenir algun tipus de confiança. Potser el millor que ens pot passar és deslliurar-nos dels actuals governants, amb el cap dels Mossos inclòs, i esperar que durant aquesta legislatura que acaba de començar puguem reconstruir alguna cosa de profit perquè ens ajudi a somiar en un futur millor per a tots els catalans.

Tan senzill com respectar el dret a decidir

Porto una bona estona reflexionant i intentant trobar un adjectiu que m'escaigui. Què carai sóc? Un català abduït? Potser millor, un català emprenyat? O seria més encertat dir-ne un català enganyat? O encara millor, un català oprimit, explotat, pressionat...?

El fiscal general, que està de moda, ens ha advertit que el referèndum és il·legal i que som molts els catalans que estem abduïts, creient que hi ha un dret internacional que ens empara, i que això no és cert. Ens avisa que si anem a votar cometrem un delicte, i m'imagino que, a diferència del 9N, en aquesta ocasió ens poden encausar.

Si una cosa tinc clara és que em considero un català atabalat, que n'estic fins als... i que encara espero que algú, des de la resta d'Espanya m'expliqui bé els avantatges de quedar-me silent com a bon espanyol; que em garanteixi la protecció de la meva llengua i cultura, i la dels meus fills; que solucioni el greuge comparatiu del finançament i la manca d'inversions de l'Estat; que respecti les institucions catalanes i deixin de recórrer totes les lleis que s'hi aproven...

Només l'orgull caspós d'un espanyol del temps del Quixot pot explicar l'actitud de Rajoy i el PP, amb el suport del PSOE, que si hagués actuat amb intel·ligència des del primer dia, no ens trobaríem en la situació actual. Perquè els catalans tenim molt de respecte a la nostra llengua, dret i cultura, però la pressió econòmica ha jugat un paper clau per fer decantar la balança dels partidaris a la independència. Però, a més, som molts que exigim el dret a decidir, encara que sigui per continuar dins l'Espanya, però una Espanya del segle XXI i respectuosa amb tothom, també amb els catalans.

Sí - potser sí - no, però veiem - de cap manera

Sembla ser que aquesta tarda-vespre a Barcelona hi ha hagut competició de manifestacions. Uns a favor de l'acord de Junts pel sí amb les CUP, i els altres en contra del president en funcions, culpable de tots els mals. 

No tinc clar que la gent sabés en quina manifestació es trobava, sembla ser que hi havia transvasaments d'una manifestació a l'altra. El més important, però era manifestar-se, sortir al carrer i demostrar que estem emprenyats. Alguns continuen dient que els nostres polítics no fan els deures.

El més ridícul de tot, perquè hem fet el ridícul, és que uns i altres sempre han afirmat que el menys important era el 'qui'. Oi que ho hem llegit? Doncs, resulta que uns i altres s'han barallat per culpa del 'qui'. Junts pel sí no baixen del burro i presenten el president Mas, sí o sí, i les CUP, també continuen a sobre (del burro), rebutjant Mas, i acceptant a qualsevol altre candidat o candidata del mateix partit polític, que no sigui ell.

Que algú m'expliqui qui dels dos no es base en el 'qui'. Jo no ho entenc, i per això penso que tots plegats han perdut els papers, i el millor que pot passar ens que ens deixin tornar a votar. Rectificar, aquells que no la vàrem encertar, i repetir l'opció els que anàvem pel bon camí. Ara ho tenim clar. Sabem qui vol la independència per sobre de tot; qui la vol de retruc; qui no la vol, però ens deixaria decidir, i qui no ens vol ni tan sols deixar que decidim. És fàcil triar. No ens podem tornar a equivocar.

Duran continua volent ser el centre d'atenció

Diuen que Duran i Lleida està movent fitxes per refundar el centre. Jo el que diria és que una vegada més l'única cosa que fa és ressaltar el centre d'atenció. A Duran i Lleida l'única cosa que busca i l'interessa és ser el centre d'atenció, i que tothom parli d'ell encara que sigui per a bé.

Duran i Lleida no està còmode a CIU, i li agradaria poder-se desmarcar de CDC, sense perdre pes polític. Això, però no ho te fàcil, i el que vol mirar és de deixar CDC en una situació incòmode per aconseguir vots convergents. Mas no ho té fàcil. Si aguanta el tipus se'n pot fer la pell, però tampoc en sortirà massa bé si llança la tovallola.

Des de la distància no ho acabo de veure clar. Fins ara a Duran li ha anat bé això d'anar torejant la situació intentant quedar bé a casa i a Madrid, però ara s'ha de decantar per a uns o els altres, i això no li agrada perquè no ho ha fet mai.

Com en tot, ens haurem d'esperar a veure-les passar, però a casa ho tenim mol clar. Probablement tenim les de perdre, però recordaré la pel·lícula de la meva adolescència 'murieron con las botas puestas'. Madrid no ens ho posa fàcil. No fa el gest i cada vegada ho té més difícil, per a una banda i per l'altra. Ha forçat massa la corda i el perill és ara que es trenqui, perquè uns no ens volen donar ni aigua i els altres estem massa cansats de ser l'ase dels cops. Impotents i cabrejats, només tenim una solució i aquesta passa per anar a totes.

Per cert, també emprenyats amb el govern municipal d'Arenys. Aquell estudi que diuen que han de fer sobre els arbres del rial sa clavella, fa anys que està pendent, i cada vegada que fem sortir el tema tenen la mateixa resposta. Ja em perdonarà el senyor alcalde i tot el seu equip, però no tenen cap tipus de credibilitat. Al govern s'hi va a prendre decisions i no pas a encallar i mentir els ciutadans. Potser la CUP és la solució per a la nostra vila aquest 2015.

Han convertit la Constitució en l'home del sac

No tinc formació jurídica i per tant la meva opinió és la d'un ciutadà emprenyat perquè un dia es va creure allò de la independència dels tres poders i fins a molt gran no he obert els ulls per adonar-me que tot era una fal·làcia. 

La dictadura democràtica que patim i que alguns n'han dit transició democràtica, es basa en dominar els tres poders, de manera subtil al començament i barroerament en l'actualitat, per fer allò que els rota en contra de la societat civil, i si som catalans, encara més. 

L'arma d'aquest govern d'imposició i anul·lació dels drets adquirits, és la Constitució, que l'han convertit en l'home del sac, que atemoreix les criatures, en aquest cas, els ciutadans espanyols. El tractat que havia de servir per ajudar-nos a sortir de quaranta anys de dictadura franquista, s'ha convertit en una llosa que no ens deixa respirar. No podem moure res perquè tot està lligat i ben lligat.

No és només un problema per a les aspiracions sobiranistes catalanes, sinó també per qualsevol moviment i transformació social de tots els espanyols. Aquest document sagrat en què han convertit la Constitució, esdevé una arma perillosa en mans d'un adversari poderós, que fa i desfà segons més li convé, interpretant-la de la manera que l'afavoreix.

La cirereta d'aquest pastís la trobem en el fet que els defensors de la Constitució som els més crítics a la immobilitat imposada, i qui la defensen a mort són els que hi varen votar en contra i els seus hereus. El món al revés, només per conveniència. Tot plegat és una demostració més de la prostitució de la política al nostre país.