Primera festa de Sant Jaume sense el pare

Avui és la primera diada de Sant Jaume sense el pare. Malgrat que a Catalunya ja fa molts anys que va deixar de celebrar la festa, el pare la tenia molt present i a casa es va convertir en un costum anar a passar uns dies a Andorra. Allà era jornada festiva. En les primeres ocasions també hi vàrem anar la Beth i jo. Encara recordo la vegada que esperant l'inici de la missa, en una església d'Andorra, ens vàrem adonar que també hi eren els meus oncles, la tieta Maria i el tiet Joan. El vespre abans ens havien vingut a desitjar una bona estada a Andorra i a felicitar el pare.

Recordar moments viscuts per la família t'adones de la importància que té cada cosa que fas. No hi ha res que no mereixi un record i és bo que aquests siguin positius, encara que puguin semblar insignificants.Bes

Tot i que el temps passa molt de pressa, noranta-cinc anys donen per a molt. Per haver viscut una guerra i la postguerra, haver format una família fent-la créixer del no-res, i oferint-li futur. Després de treballar molt, des de gairebé una criatura, i poder veure néixer i créixer les seves netes i néts, i fins i tot un besnét.

Sovint ens oblidem de viure, de ser conscients que som vius, que teixim una xarxa amb els amics, familiars i veïns, que tard o d'hora ens acull quan les forces flaquegen. En una data especial, recordar el pare és una manera d'agrair-li el que va fer per nosaltres, potser no sempre amb encert, però sí amb estimació i ganes de fer-ho el millor possible. Felicitats pare!

Felicitats Jordi i bon any!!!

Aquest primer post de l'any 2016, el número 3.765 del meu bloc des que el vaig iniciar el 9 de gener de 2005, el dedico al vailet de 3 anys que ha mantingut desperts i amb angoixa molts catalans a la comarca del Pla de l'Estany. En Jordi es va perdre ahir la tarda i sortosament ha estat trobat aquest migdia sa i estalvi. Felicitats Jordi i família!

No us preocupin ni critiqueu els tòpics en què bategem els comentaris sobre la recerca del nen extraviat. Solidaritat. Doncs, sí, som solidaris i ho hem d'escriure, comentar i aplaudir. No només hi ha desgràcies al nostre món, sinó que també hi ha gestos amables, positius i s'han de fer notar.

No pot ser que visquem en un món on la notícia de la premsa i ràdio és sempre negativa, i que quan comentem un fet alegre i positiu, vulguem treure-li mèrit i protagonisme, titllant-lo de cursi. Potser si durant l'any fóssim capaços de buscar aquestes notícies i parlar-ne, aconseguiríem que un grapat de periodistes, que tots coneixem, no visquessin només de la crònica negre.

Aquest 2015 vaig deixar de ser subscriptor de La Vanguardia, per molts factors. La seva línia política, que respecto, em cansava, sobretot des del nomenament de l'actual director, el juancarlista Màrius Carol, però també per la persistència d'alguns col·laboradors, no tots, a criticar tot allò que feia tuf a catalanista. No es tractava tant d'una crítica al president en funcions Artur Mas, sinó al fet català. 

Però també per la participació d'algun cronista local, total mercenari, per cobrar la notícia publicada, rebolcant-se en la misèria i les notícies més obscures, sense dedicar temps als fets positius que succeeixen cada dia. Probablement perquè aquestes notícies no venen prou i els lectors som prou macabres per gaudir de la tragèdia dels altres.

M'he quedat només amb l'ARA, subscriptor des del primer dia, encara que sóc conscient de les seves mancances i també de la seva orientació política. Puc entendre que hi hagi persones que no els interessi, com a mi no m'interessa El Periódico o El País.

I em proposo buscar cada dia la notícia positiva que m'alegri la vida i em faci més suportable tot el conjunt de desastres i calamitats que continuaré trobant als diaris. Desitjo que no en siguin tants com el 2015, i a poder ser, que tots plegats construïm un gran any, que mereixi ser recordat per la història del nostre país.

Cinc anys amb l'ARA

Des del meu racó d'Internet vull aprofitar el cinquè aniversari de l'aparició del diari ARA per felicitar a tot l'equip que ho ha fet possible, especialment a en Carles Capdevila, sense oblidar-me dels lectors i subscriptors, entre els quals m'hi compto, des del primer dia.

Vaig creure en el nou diari perquè el necessitava i perquè les persones que es posaven al capdavant em mereixien confiança. He compartit subscripció amb La Vanguardia que, per diferents motius, acabo de deixar, convençut que l'ARA em continuarà oferint la informació diària que em permet estar connectat amb aquesta societat que m'ha tocat viure, per entendre-la i sovint criticar-la, però al final acceptant-la, com a corresponsable i amb les meves limitacions.

No busco en l'ARA l'objectivitat, sinó la sinceritat, l'honradesa i la coherència. Conec com pensen els seus articulistes amb qui podré coincidir o no, però que em mereixen tot el meu respecte. Em sento còmode llegint el diari, i només els demanaria una mica més d'esforç per ampliar i enriquir el camp internacional.

Felicitats a tots per la bona feina feta, i que puguem celebrar molts més aniversaris, també amb la col·laboració i mestratge del que fins avui n'ha estat director, l'osonenc Carles Capdevila.

Patrimoni Festiu de Catalunya

La Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Cultural ha decidit incloure la festivitat de Sant Roc dins del Catàleg Festiu de Catalunya com a festa catalogada. Haig de reconèixer que no estic al cas de l'esmentat catàleg i de ben segur que a molta més gent li passa el mateix, però això no treu que no haguem d'estar contents pel reconeixement obtingut. 

Els arenyencs, també els que no hem nascut a la vila, ens sentim molt orgullosos de la Festa, del seu significat, i de les ganes en què els macips any rere any surten a complir amb el vot de vila, i la manera com els vilatans els rebem a casa.

Les tradicions creen llaços de pertinença a una comunitat, amb tots els seus defectes, però també els anhels i projectes. Diuen que qui perd els orígens, per la identitat, i això enllaça perfectament amb les tradicions. Aquelles festes que des de petits, o en el meu cas des de fan més de 30 anys, hem viscut i hi hem participat, ens acosten als nostres veïns, però constitueixen al mateix temps, una part del nostre ADN.

Des d'aquí felicito totes les persones que ho han fet possible, i molt especialment els macips, macipes i macipets, la seva junta i responsables de l'entitat. Felicitats!

Felicitats il·lm. Alcalde!

Us felicito, alcalde. Sé que ho heu passat malament fins al darrer moment. Voldria pensar que el vostre neguit i patiment no era per pura obsessió a ser alcalde novament, sinó per la por d'haver deixat de fer alguna cosa important en aquests quatre anys. La por a no haver treballat prou per als vilatans que us varen votar i la responsabilitat que us varen encomanar. La por a no haver estat a l'alçada del que s'esperava d'un alcalde de la nostra vila.

M'agradaria pensar que ha estat el pes de la responsabilitat que novament assumíeu el que ha provocat la vostra indisposició just en el moment que es procedia al vostre nomenament. Desitjo que tot hagi estat un moment de nervis i responsabilitat i que us n'hagueu recuperat, i al mateix temps hagueu rebut el suport del vostre grup municipal, de les persones que us varen votar, i de tots els membres del nou Consistori.

Confio que sereu mereixedor de la confiança que els vilatans us han concedit i que treballareu amb encert i esforç per aconseguir el millor per a la nostra vila. No només aquelles coses que llueixen, sinó també aquelles que no es veuen tant, però que constitueixen la base del futur que tots volem per a Arenys de Mar.

M'agradaria pensar que tindreu en compte tots els vilatans, al marge de la seva opció o preferència política, que els traslladareu tota la informació de la gestió pública del vostre govern amb la màxima transparència, i que demanareu l'opinió de tots els arenyencs a l'hora de prendre les grans decisions.

Us desitjo molta sort i encert, també humilitat i voluntat d'esmenar allò que pugueu errar; que mantingueu les portes del vostre despatx obertes a tothom; que escolliu les millors persones per ajudar-vos en la vostra tasca d'alcalde, i aparqueu tot allò que no tingui una relació directa amb el benestar de tota la població, sobretot de la menys afavorida i amb problemes per viure amb la dignitat que es mereix tota família de la nostra vila. Bona feina!