Què entén Rajoy per normalitat?

Si això que estem vivint des de fa un mes és normalitat, visqui l'anormalitat! Què entén el president del PP per normalitat? Prohibir portar llacets de color groc? Prohibir penjar en edificis públics cartells  que demanen democràcia? o llibertat? Això és normal? És normal que els feixistes puguin manifestar-se i nosaltres no puguem anar de groc? Això és la normalitat que ens garanteix Rajoy?

Jo no vull ser normal, tal com ens presenta Rajoy o bé García Albiol. Aquesta normalitat és d'acceptació de l'autoritarisme, de les prohibicions de la dreta ultranacionalista i de la manca de llibertats del poble. Aquesta és la normalitat que vàrem viure durant el franquisme i que aquests dies ens retorna a la memòria molts passatges i successos que ja teníem mig oblidats.

Fàstic és el que em produeix llegir declaracions de Millo, Rajoy, Albiol... Com pot ser que Iceta estigui al seu costat? No li pesa la història del socialisme català? És denigrant i denunciable tot el que està passant aquests dies. No es tracta de guerra bruta a les clavegueres de l'Estat, sinó d'una guerra oberta i visible, sense escrúpols d'uns autoritaris que hem permès que estiguin governant Espanya. No és que els catalans no ens els mereixem, sinó que tampoc els espanyols es mereixen ser governats per uns corruptes i dictadors com són la majoria de dirigents del PP. Em sap greu per la gent que aprecio i que són militants d'aquest partit. Les seves raons tindran, però no es pot permetre que les coses no canviïn. El dia 21 de desembre els catalans tenim l'oportunitat de referendar els nostres plans de futur, de treure'ns aquest mal son i recuperar les llibertats perdudes.

Carles Capdevila diu: Algunes diferències entre Blair i Aznar

Llegint l'article d'en Carles Capdevila, Algunes diferències entre Blair i Aznar, m'indigno. Us podeu imaginar de què va, i quines són les diferències entre un i altre. Realment vivim en un Estat odiós, on es premien els corruptes i mafiosos i es castiguen els que qüestionen la manera de ser i busquen el canvi necessari en la manera de fer política.

És horrible pensar que formem part d'una societat amb uns polítics de la talla d'Aznar, Rajoy o Fernández Díaz. És deplorable i depriment alhora. No vull pensar que són els polítics que ens mereixem. Vull tenir la il·lusió que podem aspirar a personatges millors!

Per què hi ha països que existeix la dimissió i es demana perdó quan no s'ha actuat bé i al nostre país això no passa? Tan difícil és? Per què premiem la barbàrie, els robatoris, els menyspreus, els abusos de poder, els enganys...? Per què fins i tot deixant en evidència les males pràctiques als culpables no els passa res? Quina merda de Justícia tenim! Per què se'n surten millor els incívics, els fatxendes, els torturadors, els franquistes, els dictadors, que no pas les persones de bona fe?

Sisplau envieu-me un bri d'esperança perquè tot plegat no acabi com el rosari de l'Aurora! Sisplau ajuntem-nos tots els que no podem aguantar més aquesta societat embrutada pel diner i el poder polític corrupte. No permeteu que ens acontentem en aïllar-nos de tot i de renunciar a viure en societat, amb la tranquil·litat de no ser tan vulnerables com d'altres. No permeteu que ens oblidem de la solidaritat, la justícia i del veí. Però... si tant ens castiguen els de dalt, ens deixaren molt poques opcions per continuar desitjant viure en societat, en aquesta merda de societat.

El senyor ministre empaita els alcaldes

Un dia més ens trobem amb la pantomima de les investigacions a ajuntaments catalans, promocionades, segons sembla, pel ministre més inepte i corrupte de la història democràtica espanyola. Tot sigui dit de passada, que si troben casos de corrupció serà bo que ens ho diguin i culpin els que els han beneït o se n'han beneficiat. Mai defensaré els corruptes, i per això la meva insistència en criticar l'actuació del ministre des del primer dia.

El que crida més l'atenció és la manera de fer la investigació i el suport mediàtic que tenen. Ara tots els diaris i els seus col·laboradors s'hi apunten per veure qui la diu més grossa. La Vanguardia fa temps que no n'és cap excepció.

És una llàstima que els mecanismes de control dels ajuntaments i de l'administració pública en general no siguin capaços de detectar la mala gestió i la corrupció sense necessitat d'intervenir-hi la policia judicial. Esclar que llavors el nostre estimat ministre, en funcions, no tindria motius per entretenir-se i qui en sortiria perdent seria en Marcelo.

Curiositats de la vida fan que un dels exalcaldes detinguts sigui el marit de qui havia estat comissionada de la Transparència de la Generalitat. Ja té nassos la cosa! Senyor ministre, si són culpables farà molt bé de posar-los on els pertoca, però vostè hauria de donar exemple i dimitir, i no esperar que el facin fora dissimuladament, esclar que amb una bona pensió, com el dimitit ministre Soria.

A Espanya els corruptes i els dictadors moren al llit de casa amb totes les comoditats. En veureu pocs que passin per la presó. Esclar que si tot i així els voten, per què s'han d'encaparrar a confessar-se culpables!

Els populismes del senyor Duran

El senyor Duran diu que tots els moviments que surten per tal de canviar la manera de fer política són populistes i per això ell ha de crear un moviment transversal que no serà populista. El populisme s'exerceix des de fa molt temps. Per guanyar vots els partits polítics s'han dedicat a prometre tot allò que saben que la gent vol i fent concessions quan es té el poder, per després fer el que volen i oblidar-se de les promeses. No sé què entén el senyor Duran per populisme.

La seva tàctica política ha consistit en sortir al diari cada dia per tapar les notícies importants, i quan hi ha marro desaparèixer en un viatge a l'estranger. La seva política consisteix en culpar els altres de tots els errors, apuntar-se els encerts i amagar-se davant les dificultats.

Entenc que la seva posició davant la incertesa del nou 9N és molt delicada. Això de no saber què acabarà passant és fotut, perquè no pot preparar el terreny per desentendre's dels problemes, si n'hi ha, o apuntar-se al carro si la cosa surt bé.

El meu alcalde, que és d'Unió, ho té clar. Ell vol la consulta i la independència, encara que el seu líder hi estigui en contra. Suposo que com el meu alcalde n'hi ha més dins d'Unió que votarien 'sí, sí'. És per això que Duran tindrà molts problemes si el president opta per unes eleccions plebiscitàries, les dels dictadors segons Iceta, perquè haurà de posicionar-se, i si es manté contrari a la proclamació de la independència, què faran els seus militants sobiranistes?

Entenc, doncs, que ara el senyor Duran s'entretingui buscant alternatives i criticant els populismes, i d'aquesta manera desviar l'atenció, però tard o d'hora haurà de prendre partit. A veure si pren una decisió d'una vegada!