Com el cul d'en Jaumet, el senyor Antonio Fernández Teixidó va sortir de Convergència no fa gaire i ja ha presentat un nou partit polític amb altres exdiputats de CIU, per aconseguir atrapar el tram polític que segons ell ha perdut el seu antic partit polític quan s'ha entossudit amb el procés.
Us haig de dir que quan el senyor Fernández Teixidó va entrar a formar part de Convergència i Unió, em va sorprendre, perquè jo l'encasellava més a l'òrbita del Partit Popular. De fet, crec que si el Partit Popular català no fos tan anticatalà aquest nou partit anomenat Lliures no caldria crear-lo. El problema és que a Catalunya el Partit Popular ha estat un detractor de tot allò que es manifestava autòcton i diferenciat de la resta del país. No m'he cansat de repetir que, a diferència del PP basc, el nostre mai ens ha defensat davant dels atropellaments que hem rebut de Madrid.
Fernández Teixidó no ha estat mai sobiranista, sinó que ha estimat i estima el seu país, Catalunya, sense cap intenció de separar-se d'Espanya. Fa el que li escau a qualsevol persona de dretes que vol continuar a Espanya, però defensant amb totes les forces els interessos de les persones que viuen a Catalunya.
No és estrany que se sentís incòmode dins de l'antiga Convergència Democràtica, i que al mateix temps no tingués cap interès d'entrar en un PP o C's que tenen per objectiu deixar sense efecte les singularitats de l'autonomia catalana.
La pregunta que un es fa és quina serà la capacitat dels impulsors del nou partit de fer-se amb una part del pastís del gran assortit de partits polítics a Catalunya, i si els seus votants vindran de l'òrbita del PP, el C's o bé del dèbil i recent nascut PDECat. L'objectiu de Lliures és entrar al Parlament català i situar-se al costat dels unionistes PP, PSC i C's. Ho aconseguirà o bé serà un altre fracàs, després de la malparada Unió Democràtica de Catalunya?
