No només són efectes econòmics

La desescalada en l'eliminació de les restriccions pel coronavirus està resultant molt lenta, fins al punt que la gent no ho acaba d'entendre. Avui se'ns ha notificat que a partir de dilluns, uns dels més afectats per les mesures preventives del contagi massiu del virus, els restaurants i bars, podran obrir de manera ininterrompuda fins a primera hora de la tarda. S'estalviaran, doncs, fer tot el parament un parell de cops al dia.

Són molts els sectors perjudicats per les mesures contra la COVID-19, la majoria de l'àmbit econòmic, però també ens podríem fixar en l'àmbit social i relacional. Les persones necessitem relacionar-nos i després de tants mesos confinats, la nostra situació personal també s'ha vist afectada.

Les entitats culturals i socials, formades per una gran quantitat de voluntaris, que dediquen el seu temps lliure als altres i a les afeccions, han vist com durant més d'un any han hagut de tancar les portes i restringir sinó totalment, sí en bona part la seva activitat. Aquesta paralització no té efectes només en la pròpia activitat, sinó també en l'ànim i sentiments de la persona, fins al punt que pot haver provocat un canvi en la manera de ser de cadascú de nosaltres.

M'imagino que de tot plegat n'haurem après moltes lliçons, però una d'elles hauria de ser la consciència de la nostra vulnerabilitat. Ens creiem amos del món i després resulta que un virus ho pot remoure tot, i deixar-nos pràcticament indefensos. Afortunats els que ho podrem explicar, perquè molts s'hauran quedat en el camí. Tot té remei menys la mort, i l'epidèmia n'ha ocasionat força.

És bo que el govern sigui curós a l'hora de prendre les mesures per afrontar la situació epidemiològica, però ha de tenir molt present que portem molt temps amb restriccions, i que la nostra salut també se'n ressent, a part de la nostra economia, dels ingressos de totes aquelles persones que han hagut de tenir aturats els seus negocis.

A Arenys, la Festa Major perilla!

S'han fet un tip de dir-nos que el desconfinament seria gradual i de manera lenta, probablement més lenta del que ens pensem, i és per això que de mica en mica es van cancel·lant actes multitudinaris, que quant més ens acostem a l'estiu més n'hi ha. 

Avui hem conegut que s'han cancel·lat tots els actes previstos per al mes de juny, entre els quals a casa nostra hi ha la crema de la bota i la festa de Sant Joan, amb revetlla i foguera. Recordo que fa anys, arran d'uns incendis importants al nostre país, alguns municipis varen suspendre el castell de focs, no pas a Arenys. Ara tot fa témer que no serà només el castell de focs que es suprimirà, sinó que ens podem trobar que la mateixa Festa Major quedi ajornada.

A Arenys, per als forasters, tenim dos dies assenyalats com a Festa Major, el 9 de juliol, i la festa petita, per Sant Roc, el 16 d'agost. Una festa, aquesta, que cada vegada és més gran i participada. De moment la Festa Major, a primers de juliol té tots els números per ser cancel·lada, si més no alguns dels seus actes, els més multitudinaris. L'agost encara el veiem lluny i som optimistes, però arribarà el dia que caldrà prendre la decisió, i convé pensar en qualsevol possibilitat, perquè no ens vingui de nou.

Les festes no són el més important, sobretot quan ho posem al costat dels problemes econòmics que es derivaran d'aquesta epidèmia, però no les podem deixar de banda, perquè són una manera d'animar la gent, entretenir i donar alegria, que sempre va bé.

Avui llegia a Guillem López Casanovas parlant de les conseqüències del coronavirus al turisme, i he vist que era molt optimista, encara que no parlava dels treballadors habituals que s'han quedat sense feina, i això comporta una manca d'ingressos a la família, i problemes per arribar a finals de mes.

No fem prou per al futur del nostre món

No acostumo a parlar del canvi climàtic perquè us haig de confessar que no hi entenc gaire, però crec en els perjudicis ocasionats per l'home i que cal conscienciar-nos més del problema per al futur del planeta. 

Avui sentia que, encara que el comportament dels estats fos el pactat a París, ja no podrem evitar l'escalfament de la terra per sobre dels 3 graus. Ho hem fet, doncs, molt malament, i qui més poder té més ho empitjora.

Encara recordo els comentaris de qui va ser president del govern espanyol, el senyor M. Rajoy, parlant del seu cosí que li havia dit que això del canvi climàtic era una collonada. De fet la trajectòria de Rajoy no ha estat massa brillant. Ja en vàrem tenir proves amb el "xapapote" quan era ministre.

Tornant a la conscienciació, haig de dir que sóc molt pessimista. La nostra societat és molt individualista i no fem cap sacrifici per millorar el nostre entorn. Això sense entrar a parlar dels interessos de les multinacionals i els poders econòmics. No som ni capaços de reciclar bé els nostres residus, una acció que només exigeix bona voluntat i interès per al medi ambient...

L'individualisme fa que només pensem en nosaltres i en el nostre anar bé, encara que en rebin les conseqüències els nostres descendents. Penso, i m'agradaria equivocar-me, que no hi ha res a fer, i que el futur serà el que serà, sense que la humanitat hi faci res per millorar-lo.

Les eleccions municipals retraten els partits

Probablement les properes eleccions municipals serviran per demostrar com s'han arribat a pervertir, sobretot en ciutats grans on el pes de l'alcaldia té molta importància i es valora més el poder que no pas l'esperit de servei als seus ciutadans. Certament la impressió que tens en aquests moments, pensant en Barcelona, però també en altres ciutats grans, és que el menys important són les persones. Als partits polítics els interessa guanyar vots i poder per sotmetre els seus contrincants. Tot menys pensar en els ciutadans. En tots els ciutadans!

Amb això quedaria tot dit, però ho podem il·lustrar amb l'exemple de Barcelona. Cada partit polític està ensenyant públicament les seves misèries. Ada Colau ha hagut d'amenaçar en plegar per aconseguir la pau dins el seu grup. El PDeCAT continua en hores baixes i molt fosques, sense que tinguin clar quin candidat o candidata han de col·locar. La llista única independentista els aniria bé per dissimular la seva situació interna i el probable fracàs electoral. ERC ha fet fora el seu anterior cap de llista per posar-hi el conseller d'exterior, per veure si el seu cognom pren volada i li aporta més vots. Ciutadans han convidat un personatge que està molt ben vist en cercles econòmics poderosos de la ciutat, i espanyolistes, no pas fancesos, però es poden trobar que els deixi al marge i confeccioni el seu propi pla. El PP barceloní no se'l veu per enlloc i amb poques ganes d'eleccions. Collboni treu pit en el PSC per reivindicar-se i que ningú es fixi en el cognom del candidat d'ERC, no fos cas que es confonguessin. I la CUP? Suposo que es presentarà algú!

Davant d'aquest panorama no voldria ser elector barceloní. A la meva vila, on es coneix la majoria de candidats i candidates, encara pesa una mica el perfil i el programa. Esperem que no es perverteixi tant.

No caiguem a la trampa i avancem

Queda molt clar que l'interès del PP i C's és provocar violència per part dels grups independentistes per poder justificar els mals de l'independentisme. És bo ser-ne conscients i no caure en la seva trampa i mantenir la manera de fer del sobiranista que és la via pacífica, reivindicativa i contundent, però pacífica. Qualsevol sortida d'aquesta línia serà aprofitada pels adversaris que no tenen arguments, però sí molts aliats.

És una llàstima que s'estigui esmerçant tantes energies i temps en el procés i tot el que se'n deriva, i no es puguin dedicar a temes socials i econòmics. Persisteix la injustícia social amb moltes persones amb problemes de subsistència, i estem encallats en creixement econòmic.

No és bo per al país que el Parlament català treballi sota mínims -no començarà el nou curs fins a l'octubre- hi ha moltes coses a legislar i cal veure si amb el PSOE al govern estatal, disminueixen les interferències al treball parlamentari.

No podem oblidar-nos dels nostres presos polítics i hem de continuar exigint i trobant estratègies perquè siguin alliberats, però al mateix temps no podem estar aturats només a l'expectativa de com acaba tot plegat. Ens falta poder de decisió i lideratge polític en àmbits com el policial, l'econòmic i el social. Cal recuperar la iniciativa i creure que podem tornar a ser líders en la promulgació de lleis i normatives més socials i justes. Cal recuperar el prestigi de la nostra policia, que ha estat atacada pels partits polítics que no volen una Catalunya forta, el PP i C's, sinó que treballen per unificar i recentralitzar.

Conversa telefònica entre Trump i Rajoy

Hem sabut que hi ha programada per aquest vespre una trucada telefònica del president Trump a Rajoy. La broma fàcil és demanar en quina llengua parlaran. Trump ha entristit molts espanyols per haver tret la seva llengua del web presidencial i Rajoy té un nivell d'anglès, segons diuen, que no permet una conversa més enllà del bon dia i bona nit.

El problema de les relacions internacionals de Trump resideix en el grau d'autarquia que vol imposar als Estats Units i els efectes que aquesta política pot provocar als altres estats, també a Espanya. No és tant, encara que també, una qüestió de dretes o esquerres, de republicans o demòcrates, com d'atzagaiades i actuacions irreversibles pensant en el futur de la societat mundial.

Trump té molts observadors perquè les seves decisions no tenen la importància de les que pugui prendre Rajoy, per posar un exemple, sinó que els seus efectes arriben a tot el món. Si el considerem una persona que no confia en ningú més que en ell mateix, els disbarats que pot cometre són preocupants i no ens ho podem agafar a la lleugera.

Fins ara he llegit més notícies relacionades amb els efectes polítics a països com França, amb unes eleccions aquest any, i poques sobre els efectes econòmics. Decisions com pressionar empreses americanes perquè deixin d'invertir en altres països, com Mèxic, no són només actuacions populistes per guanyar simpaties, sinó que poden generar conflictes importants en les balances de pagament i per tant, en les relacions internacionals.

Caldrà veure fins on arriba Trump, i si fa saltar gaires guspires. De moment avui parlarà amb Rajoy i no sé si parlaran de Catalunya, de l'atur espanyol o de la llengua de l'imperi. Demà la premsa ens ho farà saber, però tinc els meus dubtes que, en cas que la conversa sigui transcendent, ens ho expliquin amb massa detall.