Ser realment transparents

L'esforç per millorar l'administració pública dins d'un model de democràcia representativa ha comptat amb dos elements que han centralitzat els objectius a assolir. Per una banda, la participació de la ciutadania en els afers públics i per l'altra la transparència. Ambdós constitueixen, al meu entendre, la base de la confiança necessària entre l'administració i els administrats. Saber que pots dir-hi la teva, a través dels marcs establerts, i conèixer què es cou a dins, gràcies a les finestres que avui tenim obertes amb l'ajut de les noves tecnologies, que ja no són un tan noves, i Internet.

Ahir parlava del nou ROM, aprovat definitivament en sessió plenària i que incorpora les audiències prèvies al Ple, que és una manera més d'acostar la ciutadania a la tasca que realitzen els nostres representants polítics. Els webs municipals i de totes les administracions públiques també ens obren a descobrir la feina de l'administració. Les millores en les facilitats per accedir-hi són bàsiques perquè la tal transparència sigui real.

Encara que la majoria de la població actual hagi nascut dins de l'època digital, encara hi ha moltes persones que en viuen al marge i necessiten que algú els ajudi per bellugar-se en aquest món i fer les tramitacions necessàries que cada vegada en són més. L'administració pública té l'obligació de facilitar les eines d'accés a les dades públiques i això es pot fer de moltes maneres, sigui de qui sigui la competència.

Les oficines d'atenció ciutadana (OAC) han estat claus a l'hora de fer fàcil tota mena de tramitacions i, ajuntaments com el d'Arenys de Mar, fa molts anys que actua com a finestreta única per a tràmits adreçats a altres administracions. Però com que no podem fer recaure tota la responsabilitat i tasca a aquestes oficines, cal crear els espais idonis perquè la ciutadania, que no se'n surt, hi pugui acudir i ser atès. Tots i totes tenim el dret d'accedir a les dades públiques i si no tenim la capacitat de fer-ho per nosaltres mateixos, ens hi han d'ajudar.

Podrem parlar realment de participació i transparència quan tots els obstacles que encara queden desapareguin i ningú pugui dir que no hi ha tingut accés.

La ciutadania arenyenca parla al Consistori

Ahir el Ple municipal d'Arenys de Mar va aprovar definitivament i per unanimitat el nou Reglament Orgànic Municipal (ROM) després de dos anys de feina de tots els grups municipals. És important tenir en compte el treball col·laboratiu de totes les forces polítiques presents al consistori arenyenc que ha permès un consens total a l'hora de redactar les normes de funcionament de l'Ajuntament de la vila, substituint un reglament que datava del segle passat.

Estem molt acostumats a les picabaralles polítiques i es fa estrany aconseguir la unanimitat a l'hora d'aconseguir acords com el funcionament de la institució local. Tot i que no és l'únic acord unànime del mandat, seria desitjable que aquesta unanimitat sovintegés més, sobretot en temes de llarga durada, amb possibles alternances polítiques al capdavant de la institució.

El nou reglament que serà vigent en el pròxim ple del mes de juliol, millora sensiblement aspectes organitzatius interns que la majoria de vilatans desconeixen, i actualitza la manera d'actuar d'acord amb els temps que vivim i l'ús de les noves tecnologies. No podem oblidar-nos, però, d'una incorporació remarcable en el camp de la participació ciutadana en els afers públics. El nou ROM regula les sessions prèvies a l'inici del Ple, amb l'assistència de tots els membres del consistori, on els vilatans i vilatanes, a títol personal o en representació d'entitats o grups organitzats, podran preguntar i rebre resposta directa sobre temes del seu interès.

Els grups municipals han fet la feina possibilitant l'existència d'aquest marc participatiu i ara és la ciutadania qui ha d'agafar el compromís de servir-se'n en benefici de tota la vila. Opinar, suggerir i també criticar amb arguments l'actuació dels nostres representants polítics és tant o més important com la capacitat d'escoltar d'aquests. El marc que propicia el nou ROM és important i ens ho hem de creure, i tots plegats n'hem de fer bon ús.

Ajudar en els tràmits digitals

Cada vegada són més les gestions que les persones han de realitzar a través de l'ordinador o el mòbil, ja siguin gestions amb l'Administració Pública o també amb empreses privades de serveis essencials, com poden ser empreses de llum, aigua o gas, telefòniques, banca...

No sempre es tracta de gestions fàcils de fer, però sobretot, no tothom està preparat per poder-ho fer. Hi ha un col·lectiu de persones, no només gent gran, que no està familiaritzat amb la maquinària digital, la connexió a Internet, o l'accés a les noves tecnologies, i d'altres que no tenen els mitjans necessaris per poder-ho utilitzar.

Alguns ajuntaments han optat per donar un servei destinat a persones sense prou coneixements per fer aquest tipus de gestions, i això facilita molt les coses i, d'alguna manera, resol o minora la diversitat existent a l'hora de sortir del pas d'uns tràmits que no fem perquè volem, sinó que han esdevingut necessaris. Però encara hi ha molts municipis que això no passa.

Sempre hi ha la possibilitat de fer servir el voluntariat per aquestes accions, però sense menystenir-lo, entenc que els governs locals o autonòmics haurien de donar aquest suport tan necessari, per evitar que es mantingui una part important de la població al marge dels serveis i beneficis públics que uns pocs sí que poden utilitzar.

Des d'aquí animaria els equips de govern locals que busquessin la manera per oferir aquest suport als seus vilatans, no només en la gestió administrativa de la pròpia entitat, sinó també estenent-ho a altres administracions i entitats privades. Si realment volem servir els nostres ciutadans, hem de facilitar les coses perquè uns tràmits necessaris per al funcionament dels serveis, no suposin una barrera d'accés a persones que no han tingut la sort de formar-se en les noves tecnologies, o que per raons diverses els resulta molt difícil seguir el ritme que marca la nostra societat.

Sempre he pensat que és molt interessant que la tramitació digital arribi a quants més llocs millor, però no podem oblidar que comporta unes dificultats a una part de la població que hem d'evitar que els impossibiliti estar al mateix nivell de condicions i possibilitats que la resta de la gent.

Intercanvi de carteres a Arenys de Mar

No es tracta que els arenyencs ens intercanviem carteres, sinó que és a dins de l'Ajuntament que se les intercanvien, ara en motiu de la dimissió del regidor Àlex Acero com a regidor de govern. Ramon Vinyes, que va ser alcalde de la vila en el mandat 2007-11, i que va començar aquest mandat a l'oposició, en aquests moments va sumant responsabilitats, alliberant altres regidors i el propi alcalde.

L'oposició s'ho mira i veu com augmenta el grup, ara en són quatre, quatre que vol dir sis. Veurem en què canvia tot, sobretot en les declaracions a Ràdio Arenys i les aportacions al Ple. Sempre en llocs públics on es diu allò que políticament interessa, que no necessàriament és allò que es pensa o es practica. Durant aquest mandat he escoltat afirmacions completament contràries al que es pensava en el mandat anterior, i això només ho saps quan has estat a dins, i els ho has sentit a dir.

El més trist de tot plegat és que passin governs i no s'avanci en pràcticament res. Tot i el poc marge de maniobra dels ajuntaments, sobretot els petits i amb pocs ingressos, no hi ha capacitat per planificar a llarg termini, i això fa que només es vagin tapant forats.

I la culpa no és de l'administració, sinó de qui administra. A l'oposició tot es veu molt clar, però quan s'assumeixen responsabilitats ja no és el mateix. Donar la culpa als altres és molt còmode i hi estem massa acostumats.

Per cert, i disculpeu la meva ignorància, què s'ha fet fins ara en noves tecnologies durant aquest mandat? i en aquest any i mig que falta, què es farà? Ho dic, a propòsit del canvi de regidor. I en comerç, sembla ser que han millorat les relacions amb els venedors de plaça. Els arenyencs n'hem tret res d'aquesta millora? tenim un mercat municipal millor? hi ha més parades i més hores obertes? o potser continua sent un mercat de tercera regional? i en tot cas la culpa no la vulgueu buscar només en la persona del regidor. Potser que reconeguem la nostra part de culpa. Sense esforç no s'aconsegueix res. Ningú regala res.

Utilitzant les noves tecnologies en vacances

M'he proposat desconnectar de la rutina diària i gairebé ho he aconseguit. Això, durant una setmana, pot ser una bona teràpia. Ja sé que ho he promès moltes vegades, però ara, si més no, intentaré dedicar-hi com a màxim una hora.

Gràcies al WhatsApp puc saber com va la família. Certament només cal aturar-te a pensar un moment i t'adones que tenim unes tecnologies que no sabem valorar. La meva generació, que pràcticament vam veure néixer la televisió, i no podíem imaginar-nos que existiria Internet, ara podem estar parlant i enviant fotografies d'una banda de l'Atlàntic a l'altra. Tens un GPS que et localitza i t'orienta a peu i en cotxe.

Aquestes noves tecnologies també et poden esclavitzar. Si no les saps usar bé poden ser perjudicials. Però no siguem beneits! Hi ha qui crec que una cosa que pot ser mal utilitzada és rebutjable. Conec alguna àvia que està ben cofoia de poder parlar amb el net que té a Itàlia. Diga-li que Internet no és cap bona eina!

Jo he pogut veure el nou look de la meva filla i l'Ignasi ha sabut la notícia de la gateta blanca. Tots tres fora de casa i cadascú a tocar d'un mar diferent. 

Atenció demà amb l'home dels nassos

Hi ha tradicions i tradicions, i n'hi ha que es conserven i d'altres que desapareixen o si més no perden força. Penso per exemple en el dia dels sants innocents i en l'home dels nassos. No els vull donar més importància de la que tenen, però sí que quan érem petits sempre ho comentàvem i les bromes del dia 28 eren molt innocents. Els diaris s'hi varen apuntar, i em sembla que ja s'ha deixat de fer.

Demà sortiré a veure l'home dels nassos i estic segur que me'l trobaré, però quan ho expliqui a casa no els farà cap gràcia. Els temps canvien i ara entenem el que ens explicaven els nostres pares. Ells varen viure uns canvis espectaculars, res a veure amb els que viurem nosaltres, si més no tan dràstics.

És cert que si el govern de Mas aconseguís organitzar la consulta, la situació que viuríem seria històrica, però els canvis organitzatius no tenen res a veure amb els canvis tecnològics que es varen succeir al llarg del segle XX. Per avenços que es pugui fer en Internet i comunicacions, mai representaran el salt que va suposar el telèfon, o la televisió. Els nostres fills tenen més facilitats que nosaltres en segons quines tècniques, però la diferència entre nosaltres i els nostres pares va ser espectacular.

Demà dilluns, darrer dia de l'any, serà una jornada de transició al nou any. L'any en què s'ha de construir tot el procés per a la consulta sobiranista, però també un any amb una pressió econòmica molt crítica. Serà un any on es podrà veure la capacitat dels nostres polítics de fer-nos avançar com a poble, però també la nostra capacitat com a poble de ser més assenyats que arrauxats.

L'actualitat del món a l'instant

Internet i les TIC ens acosten l'actualitat al mateix moment que està succeint, encara que sigui a l'altra part del planeta. El que està passant a Egipte, a la plaça Tahrir és viscut per tots els internautes del món, sense que cap detall es pugui perdre. La notícia és efímera, és cosa de segons, el que es triga a twittejar.

Per sisè dia multitud d'egipcis es manifesten als carrers de les principals ciutats del país, per demanar al president Mubàrak que deixi la presidència i hi pugui haver eleccions democràtiques. Aquesta tarda, el líder de l'oposició Mohamed El Baradei, ha presidit la manifestació a la plaça Tahrir d'El Caire, i ha parlat a les persones que hi estaven concentrades. Tot això es pot seguir gràcies a la televisió Al-Jazeera, ubicada a la ciutat de Doha, a Qatar.

Hi ha qui especula que els islamistes estan al darrere de tots aquest moviments trencadors, per aconseguir arribar al poder. Tunísia i Egipte han tingut aparcats els partits islamistes, i han estat països col·laboradors dels EUA i l'Europa occidental. És per això que Occident es mostra molt cautelós i juga a veure-les venir, per por de perdre la col·laboració dels països de la zona, en la seva lluita contra l'Iran.

He llegit, no sé si s'ha confirmat, que Israel hauria enviat material antidisturbis, per ser emprats per l'exèrcit egipci contra els manifestants. Israel també està intranquil tot veient com el seu principal amic àrab té problemes a casa seva, i com es poden canviar la truita en funció de qui arribi a controlar la situació.

Els fets de Tunísia i Egipte ens ensenyen que el poble unit clama justícia i ningú pot aturar-ho amb enganys i repressió. Malauradament no sempre s'aconsegueix fàcilment, i per això els anys de dictadures, que al final desapareixen, però les persones que hi han deixat la vida, ningú els la retorna. A Egipte, segons les darreres notícies, estaríem parlant de 150 morts. No és cap insignificança i d'aquí el valor de l'actitud dels manifestants i l'exigència que hem de manifestar perquè es trobi una solució al problema. Una solució per als egipcis que s'ho estan passant malament.

El Diari de la Música

Avui m'ho he pogut combinar i, encara que amb un quart de retard, he assistit a la darrera sessió dels vespres digitals d'enguany, que han tingut lloc els dimecres d'agost a l'hotel Sa Voga d'Arenys de Mar.

Això de parlar d'hotel d'Arenys fa una certa gràcia perquè és l'assignatura pendent, i en aquest cas estem parlant d'un hotel amb unes poques habitacions que busca l'encant i el tracte familiar dels seus hostes.

A la sessió d'aquest dimecres ens han presentat El Diari de la Música, com a medi de promoció digital de la cultura i la música. La xerrada, presentada per l'arenyauta mataroní Xevi Galceran, ha anat a càrrec de Joan Salicrú i Eloi Aymerich.

Segons els seus creadors, Diari de la Música és el primer mitjà informatiu multimèdia sobre l'actualitat musical de Mataró i el Maresme. El seu secret és la implicació en el territori, i amb la gent de la comarca, a diferència d'altres productes que són més generalistes, però en els quals molts grups locals no hi tenen accés ni promoció.

Sintetitzar què s'ha dit durant la xerrada seria difícil, però hi ha algunes idees que resulten significatives del seu projecte. Una d'elles ja l'he esmentat, i és el convenciment de la força que Internet i tots els seus rostres té per arribar a multitud de persones. També el coeficient de voluntariat del projecte, sense el qual seria difícil sobreviure, sense treure protagonisme a la seva professionalitat. La idea de xarxa virtual i d'aconseguir la màxima implicació en el projecte, i el fet de no limitar les vies per aconseguir els seus objectius, sinó que contínuament estan treballant noves maneres i vincles.

Ha estat una xerrada d'hora i mitja que ha passat lleugerament, perquè la seva explicació era molt natural i arribava fàcilment a la vintena de persones que l'hem seguit. L'Enric l'ha enregistrat i de ben segur que tindrem l'oportunitat de visualitzar-la.

OAC, un pas endavant

Avui hem ensenyat el portal dels tràmits administratius de l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC) als grups municipals, i també el nou web. Amb aquesta actuació es clou una etapa de renovació de la imatge corporativa i s'inicia una important etapa de l'OAC, que començarà a ensenyar tot el treball que s'ha estat fent fins ara, sense el qual no podríem oferir els avantatges dels nous serveis.
La Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, reconeix el dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques per mitjans electrònics i marca com a data de posada en funcionament, el gener de 2010. El compliment de la Llei obliga a l'administració pública, i per tant també els ajuntaments, a realitzar una tasca molt important de reorganització interna perquè sigui possible que els ciutadans puguin conèixer telemàticament la situació en que es troben els seus expedients. El cert és que la majoria d'ajuntaments es troba lluny de poder complir amb una Llei, que ara farà tres anys probablement va ser massa ambiciosa.
El nostre ajuntament, però ha treballat intensament i la propera setmana els vilatans podran accedir via Internet a les seves dades, als seus expedients. Serà una realitat que de manera progressiva anirà ampliant el camp d'accessibilitat, però serà un gran pas que ens fa sentir molt satisfets.
Dilluns vinent començarà a funcionar el nou aplicatiu informàtic que permetrà donar una informació més àmplia als vilatans, sense necessitat de desplaçar-se d'una dependència a l'altra. L'OAC serà realment el punt d'atenció per a tots els tràmits administratius entre el ciutadà i l'Ajuntament.
La feina no ha acabat, sinó que continua, però avui ha estat un dia important en què s'ha fet palès el treball sovint silenciós i imperceptible, que a la llarga dóna els seus fruits. Gràcies, a tots i totes les persones que ho han fet possible, amb en Jordi i la Lucia com a caps visibles.

Samsung, creu i ratlla

Parlem molt de sostenibilitat potser perquè estem vivint una època gens sostenible. Hem avançat en tecnologia, però el aparells que comprem, quan s'espatllen, ja no es porten a arreglar, sinó que es porten a la deixalleria i se'n compren de nous. Això fa que cada vegada hi hagi més ferralla i que es tanquin tallers de reparació.
Aquests dies ho estic vivint amb un ordinador portàtil que a primers del mes d'agost es va espatllar i vàrem portar a reparar. D'entrada ja ens van avisar que la marca Samsung, pel que fa a ordinadors, era molt poc formal i que trigava mesos per solucionar els problemes dels seus ordinadors. També ens varen comentar que el tipus d'averia podia costar força diners, i que potser ens podíem plantejar la idea de no reparar-lo i comprar-ne un de nou.
Vaig dubtar, però em va semblar que per poc que fos possible valia la pena arreglar el portàtil, encara que poguéssim estar unes setmanes sense ell, ja que teníem l'alternativa de l'ordinador de taula que hi ha al despatx.
Han passat dos mesos i encara no ens han donat el pressupost de la reparació, i estem esperant la trucada que ens havien de fer un dimarts, de fa moltes setmanes; un dimarts que a base d'anar passant per la botiga, ha anat canviant de setmana, però encara no ha arribat.
No sé com acabarà, però el més fàcil és que ens decidim per comprar-ne un de nou, deixant de banda aquella cosa de la sostenibilitat que queda tan bé, però que no pots arribar a practicar.
Crec que tots plegats ens ho hem de fer mirar, i valorar si el camí que seguim és el més encertat. No es pot anar contra corrent, però potser podem empènyer una mica perquè desviem un xic l'orientació. D'entrada haig de reconèixer que el botiguer tenia raó quan em va dir que la marca Samsung, en la divisió d'ordinadors, no era prou seriosa. La primera conseqüència d'aquesta experiència va estar desestimar un mini portàtil Samsung, deixant de banda les prestacions o el preu; el nom ja m'ha marcat a l'hora de comprar, i m'imagino que deu tenir pocs repetidors. Malgrat tot, procuraré que en la propera ocasió, que no serà amb Samsung, pugui optar a arreglar l'aparell abans de portar-lo a la deixalleria.

Per què serveix estar a Internet?

Tothom dirà el que li vindrà a la ment i trobarà mil raons per ser-hi, com també hi haurà qui trobarà prou motius per no acostar-s'hi. Jo sóc, però, dels que, amb moltes limitacions i desconeixement, defensa la bondat d'estar a Internet sense ignorar l'existència de perills, però on no n'hi trobareu?
Per què dic tot això avui? doncs perquè aquesta tarda he rebut un comentari al blog, a un post que vaig penjar el dia 25 de juliol de 2006, fa més de tres anys, on parlava de l'adquisició per part de l'Ajuntament d'Arenys de Mar de l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. Jo llavors poc em pensava que arribaria a presentar-me a les eleccions municipals i que esdevindria regidor de govern de la meva vila.
Subscric plenament el que deia en el meu escrit, com a vilatà compromès, i ara com a regidor amb responsabilitats de govern. Algunes de les decisions de què parlava i actuacions que esperàvem que es duguessin a terme llavors, encara són vigents avui, i la complexitat de què parlava i la necessitat de consensuar les decisions, continua essent una posició que defenso i que considero vital per al bon funcionament de tota societat, i en aquest cas de la vila d'Arenys.
La comentarista em demana si tinc o puc orientar-la sobre qui pot tenir alguna fotografia antiga de la caserna de la Guàrdia Civil, atès que dels anys 40 al 50 allà hi va viure la família del seu pare. La seva sol·licitud l'he passat a l'Associació Fotogràfica d'Arenys de Mar (AFA), que són els més autoritzats en la matèria i qui més fàcilment poden conèixer de l'existència de fotografies antigues de la caserna.
Gràcies a Internet, probablement navegant per Google o algun altre navegador, l'Àngels, que així s'identifica, ha arribat al meu blog al post que parlava de la caserna i, això espero i desitjo, podrà aconseguir una fotografia o més de la caserna on hi va viure una part de la seva família.
Visca la tecnologia, visca l'Internet, sempre i quan sapiguem fer-ne bon ús!

Participant en la política

Avui hem clos el cicle dels Vespres digitals d'enguany, que han girat al voltant de la idea de "Fent xarxa". Aquesta tarda-vespre i sota el títol "participant en la política" hem pogut escoltar l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, com ens parlava de la seva experiència al món d'Internet i específicament dels blogs i el Facebook, i ha anat més enllà tot interrogant-se sobre l'existència del polític 2.0, i si ell mateix es podia considerar un polític 2.0
Us recomano que visiteu el web d'arenys.cat, perquè s'han encarregat d'enregistrar tot el cicle i suposo que demà o demà passat ja hi haurà l'enregistrament de la tertúlia d'aquesta tarda. És per això que no cal que us en doni massa detalls, que segur que em deixaria alguna aportació interessant.
Permeteu-me, però, que parli d'una primera reflexió que us pot passar per alt, però que la gent que érem allà, majoritàriament persones que en un moment o altre hem passat per la política o encara hi som, hem entès perfectament. La persones que entrem en política no ho fem per beneficiar-nos de res, ni assegurar el nostre futur, ni viure a l'esquena de ningú. El mal que ens fa a tots, a tota la societat, el fet que hi hagi uns quants corruptes, és molt gran i posa en perill la credibilitat de la classe política i de tot el sistema democràtic.
Això no vol dir que la societat no hagi d'estar alerta i fer el seguiment oportú de l'actuació dels governants, però una altra cosa és desconfiar sistemàticament i arribar a creure's que el voluntarisme i l'esperit de servei són incompatibles amb la política. I la millor manera d'esbrinar-ho és acostant-nos als polítics, aprofitant aquells que ens demanen que hi participem.
És molt fàcil desconfiar i mal dir dels polítics, però al mateix temps rebutjar l'oportunitat de participar. Ja sé que moltes vegades els mateixos polítics provoquem situacions inversemblants. Precisament ara em ve a la memòria que no fa massa setmanes un representant d'un partit de l'oposició va fer unes declaracions a la Ràdio municipal, que si fos cert, ho hauria de denunciar, però no només no s'ha presentat cap denúncia, sinó que ni tan sols es va preguntar al govern, en el torn de precs i preguntes del Ple que es va celebrar una setmana més tard.
Però som prou intel·ligents com per no deixar-nos convèncer per errors polítics, ni fer-ho servir d'excusa, i acceptar participar i conèixer a fons la gestió pública, el que implica a tothom.
Me n'he anat del tema central d'avui, però insisteixo que el que l'alcalde de Mataró ha dit a la xerrada, ho podreu veure i escoltar a arenys.cat
Per cert, tot el que diu l'alcalde en el seu blog i al Facebook, ho pensa i escriu ell i no hi ha ningú que li faci la feina. Hi ha la creença que els blogs dels polítics són escrits per "negres". M'imagino que n'hi ha que no escriuen ni una ratlla, però l'alcalde de Mataró ens ha assegurat que aquest no és el seu cas.

Vivint en xarxa

"Compartint informació" amb Montse Calopa, ha estat el títol de la xerrada d'aquesta tarda-vespre a la Biblioplatja d'Arenys de Mar. Ha estat la tercera sessió dels Vespres Digitals d'aquest estiu que acabarà el divendres 21 d'agost, amb la intervenció de l'alcalde de Mataró Joan Antoni Baron, amb el títol "Participant en la política".
El primer divendres es va parlar del paper d'Internet en l'empresa, "Fent empresa", i el convidat va ser en Fede Castelló. La segona sessió, la setmana passada, va anar a càrrec d'en Ferran Irzo, i evidentment el títol era "Fent música".
La Montse ens ha parlat del seu blog, del què hi escrivia, el per què i com ho feia. Ha relacionat els temes més usuals del blog i què la motivava. La Montse treballa a Vilaweb i, segons ha explicat, es passa vuit hores diàries davant la pantalla, per la qual cosa no se li escapa res.
De la importància o utilitats dels blogs ha esmentat la capacitat de fer xarxa i ha comentat una pràctica que jo, que escric diàriament, reconec que no utilitzo massa, i és la vinculació amb altres notícies. I no és pas que no hi estigui d'acord, però l'excusa, encara que jo penso que raó suficient, és que hi dedico poc temps, just abans d'anar a dormir i escatimo el màxim de temps per poder dormir una estona més. Avui, però, he citat persones i blogs i els he vinculat.
Ja que el tema d'avui era el blog de la Montse, us proposo que el visiteu i li feu comentaris. És la millor manera d'entendre i conèixer què ens ha explicat aquesta tarda a la Biblioplatja d'Arenys.

Memòria i consciència

A la Contra de la Vanguardia d'ahir, l'entrevistat, un professor de medicina d'universitat a New York, afirmava que la grip porcina duraria el que durés als mitjans de comunicació. Això ens ha de fer pensar.
Avui escoltava les notícies sobre el desastre a Birmània amb més de cent mil morts, ara fa l'any, i encara estan esperant ajuda, però nosaltres fa molts mesos que ja no ho teníem a la memòria, perquè ni els diaris ni les televisions n'han parlat més. Això ens ha de fer pensar.
Vivim un temps on les noves tecnologies ens permeten estar assabentats, a l'instant, de qualsevol cosa que passa a l'altra punta del món. No ens perdem cap notícia, però són les notícies que els mitjans de comunicació ens fan arribar, i quan les notícies deixen d'interessar, nosaltres no en sabem res més.
La consciència col·lectiva, doncs, és molt selectiva i sobretot efímera, i aquí hi ha el mal. Si volem ser útils en la defensa dels interessos dels menys afavorits, cal que incidim en el concepte conscienciació, però acompanyat de la informació constant, més enllà d'on arriben els diaris i les televisions. En això tots hi tenim molt a dir, i convé no oblidar-ho.

Tarda embolicada

Avui m'he barallat amb l'ordinador i... com m'acostuma a passar, m'ha guanyat per k.o. Com a molt el que puc desitjar és que no quedi pitjor del que estava, però sempre tinc la impressió que encara hi he perdut.
És ben bé que tenim unes eines que tenen més poder del que nosaltres sabem o podem controlar i dirigir. Ja no em refereixo a treure'n rendiment, perquè aquí ja fa temps que hi vaig arribar, però el que preocupa és que no siguis capaç de solucionar els petits problemes que se't presenten de seguretat, protecció, salvaguarda...
Normalment s'organitzen cursos de formació en aplicacions, les més usuals són els tractaments de textos, els de càlcul i les bases de dades, però el que caldria també seria uns cursos de manteniment, encara que només servissin per aprendre les quatre regles essencials per sortir triomfant dels problemes més usuals i senzills.
L'ordinador avui és gairebé una necessitat i ha de servir d'eina de treball, però no potser que ens hi haguem de barallar com si ens toqués reparar la nevera o la màquina de rentar plats. Quan el problema és greu ja avisarem a la casa que en fa el manteniment. Doncs en qüestió d'ordinadors hauria de ser el mateix.
Sortosament no he perdut cap document important i la feina que m'havia preparat per fer aquests dies de vacances està intacta i ja he pogut donar-li una bona empenta. Una feina que és important poder-la fer amb força hores per endavant per no haver-la de començar i anar deixant per altres temes més urgents o que es presenten.
El cas és que no m'he assabentat de cap notícia del món, i he pensat que el millor era deixar la lectura a Internet per a després del post d'avui. La música de Vivaldi, Schubert, Wagner i també Verdi, m'ha acompanyat en aquest viatge pel món virtual, i creieu-me que és una manera de recuperar tranquil·litat i oblidar-te dels problemes de la feina, encara que sigui per una tarda.
Si que he recordat l'aniversari d'un trist comiat a una persona entranyable que no va poder superar el dolor intens que va patir i que entre tots no vam ser capaços de calmar. El cementeri de Sinera es va omplir d'amics i familiars que li dèiem el darrer adéu, però li fèiem saber que no l'oblidaríem. Avui ja fa un any i els que l'estimaren el recorden ben viu. Et recordem Marc!

Musiquetes.cat

Aquesta tarda, a la segona xerrada del cicle TIC i educació, ens han parlat d'un projecte educatiu musical, a partir de les noves tecnologies. Amb el títol: "Musiquetes.cat: cançons per cantar i compartir", Oriol Ferran, de CR3A'T, i Marta Grané, mestra de música del CEIP Sant Martí d'Arenys de Munt, ens han presentat un projecte educatiu i una altra manera d'ensenyar la música, en què el noi i la noia es converteixen en protagonistes i participatius.
Musiquetes per la Bressola no és simplement l'edició d'un CD, sinó que es tracta de recuperar i recollir cançons de sempre i jugar amb elles. És un projecte educatiu i artístic en què hi ha intervingut l'Associació d'Amics de la Bressola, Arenys.org, Propaganda pel Fet!, el Grup enderrock i Cr3a't. Un projecte que espera la vostra participació, les vostres aportacions.
Avui, però, hi havia la Marta Grané, blocaire que utilitza el blog per visualitzar el seu treball de mestra de música; per treballar-hi i també difondre-ho als pares dels seus alumnes i a totes les persones interessades en la pedagogia musical.
No han calgut grans explicacions, ens ho ha il·lustrat suficientment, i ens ha fet venir ganes d'arribar a casa i perdre's pel seu blog. En el debat posterior s'ha parlat dels recursos musicals del CEIP Sant Martí, però per sobre de tot s'ha fet palès que la Marta Grané és una molt bona professional, que fa possible que els seus alumnes no considerin la música com a assignatura menor, sinó que es barallin per poder-hi assistir i participar.
Des d'aquest post felicito la iniciativa dels responsables de Musiquetes.cat, i els encoratjo a continuar amb el projecte, de la mateixa manera que felicito a la Marta Grané pel seu treball pedagògic, i desitjo que l'encomani a molts mestres de música de les escoles catalanes.
Per cert, al final de la xerrada li he demanat si la seva escola participava a Cantania, i quina opinió en tenia, i m'ha comentat que és el segon any que hi són, i que enguany, amb l'obra Arion i el Dofí. Per molts anys, Cantània!, de Guinovart, s'ho estan passant molt bé. Recordeu que el Cor Infantil de l'Escola de Música d'Arenys de Mar, junt amb el Cor Jove de l'Orfeó manresà, han enregistrat el CD que serveix per a l'aprenentatge dels nois i noies de les escoles participants.

Linkat al Maragall

Avui han estat per Arenys els responsables del Departament d'Educació de la Generalitat, de l'entorn Linkat. El col·legi Maragall és un dels 100 centres pilot que la Generalitat ha escollit per posar en marxa el programa Linkat, que ha d'esdevenir la base de la xarxa TIC del món educatiu, que s'haurà d'estendre a altres àmbits. Cal un compromís seriós per optar per un entorn de programari lliure, que doni resposta a totes les necessitats del nostre país.
La cloenda de la seva estada ha consistit en una conferència a càrrec d'un dels responsables del programa, l'Enric Basela, que d'aquesta manera iniciava un nou cicle de conferències organitzades conjuntament per Arenys.org i la regidoria de Societat de la Informació del nostre Ajuntament.
L'exposició ha estat clara i engrescadora, sense oblidar la complexitat que suposa la seva implantació a tot el món educatiu, i encara més si ho volem estendre a altres camps.
La veritat és que m'ha anat bé, perquè a part d'ampliar els meus coneixements al respecte, i donar-me idees sobre el futur que podem dissenyar entre tots, en el camp de les TIC a la nostra vila, també m'ha fet oblidar una sèrie de fets i circumstàncies que em tenien força preocupat, per no dir emprenyat.
Hi ha gent que encara m'ha de demostrar que la seva entrega és total i en canvi ja ha tingut temps de demostrar que té la llengua molt llarga, i no pas gaire neta. Ahir esmentava la paraula hipocresia, doncs no ha passat ni un dia que no es fes palesa. Per què costa tant dir la veritat a la cara i es cau en l'error de dissimular de la pitjor manera?
En el món dels cecs el borni és el rei, però jo encara tinc l'esperança que hi pot haver qui hi vegi amb els dos ulls. Senyors, no anem bé, i si per caminar hem de mirar el moviment dels altres, malament acabarem. Es camina de manera automàtica, i així un es pot concentrar en el trajecte a recórrer.
Diuen que val més anar sol que mal acompanyat, però jo intentaré sempre demostrar que es pot anar acompanyat, que s'ha de poder anar acompanyat, perquè és l'única manera que la vida tindrà sentit.

Accident a NY i noves tecnologies

M'he connectat a la CNN que dóna en directe el rescat dels passatgers i tripulació de l'Airbus A-320 que ha caigut al riu Hudson de New York, i m'ha vingut a la memòria els primers ordinadors que vaig utilitzar que no tenen res a veure amb l'actualitat. Pensar que hi pogués haver imatge i so, i connexió en directe a l'altra punta del món, suposo que era inimaginable, si més no per usuaris com jo, que vàrem haver d'estudiar Cobol o Fortran si volíem adaptar la màquina a les nostres necessitats més bàsiques.
Després vaig comprar-me un ordinador que tenia una icona, que era una paperera, i que hi podies arrastrar els documents que volies eliminar, sense necessitat d'escriure "delete...", podies definir una base de dades per emmagatzemar informació, i fins i tot hi havia la possibilitat de escriure una partitura i escoltar la música resultant.
No es pot ni comparar, i el que em preocupa és que si ja en aquests moments hi ha moltes utilitats que no sé fer servir, què em passarà d'aquí uns quants anys? es mantindrà el mateix ritme de canvi, o el més fort ja ha passat?
Cal felicitar les persones que han anat a rescatar els passatgers de l'avió enfonsat, perquè tothom a sobreviscut. Una bona notícia que contrasta amb les que ens arriben de Gaza, on un dia més hi ha hagut víctimes dels atacs israelians.

Àpats de Nadal

Aquests dies són dies de dinars o sopars d'empresa, d'amics... i s'acaben amb els àpats familiars. Es menja molt i també es parla, es discuteix i es gaudeix de l'amistat, de la companyonia, de l'amor familiar...
Es fa perquè toca, però no sé si això s'ha de considerar negatiu o positiu, ja que m'imagino que hi ha gent per a tot, els que s'hi senten obligats i els que ho esperen de fa temps. El més important és aprofitar l'avinentesa per millorar les relacions, fer-les més positives, més interessants, sense que això vulgui dir que no es pot fer xerinola i passar-s'ho bé.
Personalment no sóc massa aficionat als sopars, però també hi ha ocasions en què ho valoro i m'agrada participar-hi. Avui, per exemple, em fa il·lusió poder compartir taula amb persones que potser desconec, o si més no tinc poc tractades, i que els uneix la il·lusió per aprendre, aprofitant les oportunitats que se'ls presenta, i em sento orgullós d'haver pogut contribuir en fer-ho possible, gràcies al treball i el saber fer de persones com la Isabel Artero, que engresquen i fan venir ganes de continuar estudiant i aprenent l'ús de les tecnologies de la informació i comunicació.
Sigui espontani o estudiat, és bo aprofitar l'avinentesa per desitjar bones festes a les persones amb qui hem compartit part del nostre temps, laboral, familiar o d'esbarjo.

Pluja d'actes

La coincidència d'actes juga males passades i es comprovable que els humans no tenim el do de la ubiqüitat. La Festa de la Gent Gran ha omplert la sala polivalent del Calisay, però no podem dir el mateix de la sala noble, on s'hi reunia una vintena mal comptada de persones per escoltar al vicerector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), en Llorenç Valverde.
El doctor, tal com el seu nom podia fer sospitar, no podia dissimular gens la seva terra natal, l'illa de Mallorca. La seva conferència "Aprendre amb les TIC", no ha tingut el ressò que es mereixia, i és sorprenent. No sé a quin públic anava dirigida la convocatòria; el context era assimilable per qualsevol persona implicada en el món educatiu, ja sigui mestre, professor o pare. Els pares podien estar treballant, però els mestres, si més no la majoria d'ells, ja havien acabat la jornada. Però no s'hi val a buscar culpables, en tot cas qui no hi ha assistit s'ho ha perdut.
Deixeu-me reproduir una frase, elemental, però que a vegades oblidem: No es tracta tant d'aprendre noves tecnologies, com aprendre amb les noves tecnologies. Bé, potser no la he reproduït fidelment, però el sentit és clar.
I una altra idea igualment significativa: aprendre amb les TIC no vol dir buscar informació, imprimir-la i portar-la a l'escola. El compromís docent envers les TIC va més enllà. Valverde ha reconegut que encara s'està molt lluny, i jo afegeixo que a part de formació, cal molta inversió; potser la inversió que se'n va d'excedent cap a altres autonomies espanyoles.
Per cert! m'acabo d'adonar que són les 9h del dia 9 d'octubre, i no sóc present a la plaça de l'Ajuntament. De totes maneres faig pública (estant tocant les 9) la meva presència virtual a la concentració.
He sortit sense beure la copa de cava, perquè m'esperaven els representants de les associacions de veïns i comunitats de propietaris, a la trobada amb l'equip que està elaborant el Pla director de Participació. Els he agraït la seva assistència i participació que revertirà en els resultats del treball.