Quan el nom no diu el que és!

Trobar el nom d'una entitat o organització no sempre resulta fàcil, o potser el que es pretén és confondre a la gent (?). Semblaria la cosa més senzilla del món. Analitzes qui conforma l'entitat i quins són els objectius i ja tens pràcticament resolt el misteri. Què passa quan t'adones que allò que fan no és el que sembla?

Em venen al cap dos exemples que són, per a mi, molt clars. Segur que n'hi ha d'altres. Només es tracta de gratar una mica i n'apareixeran més. Hi ha noms que expressen ben bé el contrari dels objectius que persegueixen, però amb tota la intencionalitat de confondre els altres. Fer passar bou per bèstia grossa.

El primer exemple seria el "Sindicato Manos Límpias" que no té res a veure amb la idea que tenim dels sindicats i és evident que les mans no les tenen pas netes. Es tracta d'una organització d'extrema dreta, que vol imposar la seva ideologia i interessos per sobre dels altres, amb especial fixació amb el pensament progressista i democràtic. 

Un segon exemple és l'entitat "Abogados Cristianos", una organització d'ideologia d'extrema dreta que potser sí que són advocats, però que utilitzen els sentiments religiosos per atacar els seus adversaris, confonent els més innocents.

Avui llegia que aquesta entitat, de creences suposadament cristianes, havia enviat una carta al Vaticà, demanant que rectifiquen la decisió de celebrar l'eucaristia en un recinte, l'Estadi Lluís Companys, que porta el nom d'un assassí, i, en canvi, visiti el Valle de los Caidos, el mausoleu construït pel dictador Francisco Franco, que al seus ulls deu seu un exemple de moralitat cristiana.

Ja sé que el millor que podríem fer és no tenir-ho en compte ni fer cap comentari al respecte, per no donar-los més importància del compte, però és tanta la indignació que provoquen que no puc deixar de comentar-ho i denunciar una manipulació que considero hauria de rebre la reprovació corresponent. Confio que no rebin cap mena de subvenció que l'estiguem pagant entre tots.

Hi ha moments que no pots callar!

M’avorreix solemnement parlar de Trump, però hi ha moments que no me’n puc estar, i no és perquè pensi que el president dels EUA pugui acabar llegint el meu blog, sinó per si algú, d’entre la gent que em segueix, o que arribi al meu blog per casualitat, té dubtes. Per aquelles persones que segueixen els predicats de Vox o simpatitzen amb aquesta entitat mal anomenada Abogados Cristianos.

Algú de bona fe pot pensar que l’eutanàsia és un error, que no s’hauria de permetre i que la llei que l’empara s’hauria d’abolir. Que un criminal, xenòfob i violent, com podríem definir Trump, amb tots els mals i morts que està causant, posi en dubte la legalitat d’una llei com l’eutanàsia, i posi en dubte la defensa dels drets humans a Espanya, és un insult a la intel·ligència i no hi hauríem de dedicar ni un minut, llevat que serveixi per a la bona gent i innocent que es pensen que amb aquestes proclames es va amb la bondat per davant.

No m’agrada prendre partit a la lleugera, però hi ha situacions que no es poden consentir i s’ha de dir en veu alta i clara que no es pot jugar amb els sentiments de la gent. Puc arribar a entendre els pares de la noia que desitja acabar amb el patiment en aquest món, però és denigrant veure que un personatge com Trump i la seva administració, que mata persones innocents de fora el país o de dins mateix, faci aquestes proclames. 

El món no es mereix segons quins dirigents poderosos, i en tenim uns quants que ho fan pagar a les víctimes innocents. Que ningú no se m’acosti a defensar aquesta intromissió sense sentit i perversa, que no invoquin el nom de Déu en va. Els creients ens sentim ofesos per segons quines manifestacions i accions d’entitats que es fan passar per creients i bones. No enganyem més a la gent i aprenem a estimar els altres!

Ja hi som tots! Bones vacances!

Avui ens hem reunit tota la família per compartir quinze dies de vacances. Vacances a casa, on vivim tot l'any, però que la feina i els estudis no ens permeten gaudir-ne plenament. Vacances a Arenys de Mar, la vila que durant l'estiu explota, gràcies al mar i les festes que ordenadament es van succeint.

Ens hem retrobat després que cadascú fes la seva sortida i avui, amb l'arribada de l'Ignasi a primera hora de la tarda, ja podem dir que comencen les vacances. 

Podem donar gràcies a Déu que ens ha anat bé, i això que aquest estiu hi ha hagut una colla d'accidents d'aviació que els més aprensius els pot fer dubtar a l'hora d'enlairar-se. Un estiu en què la confessió de Jordi Pujol ens va sorprendre tota la família escampada, i que de tornada hem anat seguint una mica incrèduls, però molt emprenyats. No és una errada, que tots podem cometre, sinó un viure en fals i amb engany descarat durant molts anys. 

Fernando Trias de Bes, a l'ARA, perdonava Jordi Pujol "...si veritablement no hi ha més que el que ha explicat... però si es tracta d'una mentida per ocultar mentides més greus, ningú no el perdonarà mai". Perdonar, ho hem de fer, però el que no se'ns pot demanar és que hi tornem a confiar, sobretot confiar-hi a cegues, en primer lloc els que li varen donar suport en totes les eleccions i afrontant tots els problemes, però també les persones que l'hem respectat i considerat el nostre president.

També és un estiu ple d'injustícia a diferents parts del món. La pitjor injustícia és haver de suportar una guerra sense tenir-ne cap culpa i veure morir els teus éssers estimats, desfeta la teva vida i amb molts interrogants sobre el futur.

Antoni Puigverd, en el seu article d'avui, criticava la diferent manera de tractar els atacs d'Israel a Gaza i els assassinats dels islamistes al nord de l'Iraq. El tema és delicat, perquè hi ha gent sempre a punt de veure-hi més enllà de la cosa escrita. Estic d'acord que la nostra societat creu que només és notícia allò de què es parla. Les dificultats per la premsa de poder presenciar què passa amb els pobres cristians i yazidites a l'Iraq, la notícia la concentrem a Gaza, i una mica amb l'ebola, sobretot ara que hi ha occidentals afectats.