dilluns, 16 de novembre del 2026

55 anys després es repeteix

Han passat cinquanta-cinc anys des que un bisbe de Girona no passava a ser arquebisbe de Barcelona. Va ser Narcís Jubany qui va rellevar el bisbe Marcelo González Martín, qui havia substituït quatre anys abans al no menys conegut i temut Gregorio Modrego i Casaus. Molts recordareu el famós eslògan de "volem bisbes catalans". L'església catalana tradicionalment havia estat molt al costat de les reivindicacions catalanistes i el fet que l'arquebisbat de Barcelona hi hagués un bisbe no català es veia com un càstig o una imposició.

Fa pocs dies vàrem saber que l'actual bisbe de Girona substituirà l'arquebisbe Joan Josep Omella. Una decisió que ha agradat a una bona colla de fidels, però potser no tant als gironins per les expectatives creades amb el nomenament del monjo cistercenc Octavi Vilà i Mayo, on s'hi ha estat poc més de dos anys.

Avui la influència de l'Església no té res a veure amb el que passava fa uns quants anys. El món ha canviat i a casa nostra la laïcitat s'ha imposat. Malgrat tot, les arrels perduren i la força de la institució no desapareix del tot. Al seu voltant hi ha moltes persones que amb més o menys intensitat segueixen la seva evolució i el seu missatge. La lentitud en les reformes o el fet de saber estar al dia fa que persones amb empenta i visió de present i futur siguin estimades i desitjades al capdavant de la institució.

Arenys de Mar, que estem acostumats a ruixar el bisbe de torn, per Sant Roc, estarem atents per veure qui substituirà a Octavi Vilà, el pròxim bisbe que haurà d'aguantar estoicament la remullada dels nostres estimats macips. El rector, nomenat també no fa gaires mesos, també s'estrenarà!

diumenge, 15 de novembre del 2026

En campanya

Quan estem en campanya electoral sempre em faig la mateixa pregunta: Per a qui serveix la campanya? Penso que a la gent no li calen els discursos plens de promeses i justificacions per allò que no s'ha fet. Tots som conscients del que ha fet una força política o una altra i no ens han de venir a explicar res. Però potser m'equivoco. Potser sí que hi ha persones que necessiten escoltar aquestes declaracions d'intencions per decidir el seu vot. No sé què pensar.

Si et fixes en els discursos t'adones que poca cosa canvia d'una campanya a l'altra. Simplement, es tracta de posar el tema de moda, com és ara l'habitatge, per farcir de promeses i crítiques als altres culpant-los de tots els mals. I si mirem què ha dit i ha fet cada partit polític al llarg dels temps?

El nostre vot és important per decantar la balança cap a allò que nosaltres considerem el millor. El millor per a nosaltres i, de rebot, el millor per a tots. O no? No estic d'acord amb els que proclamen l'abstenció com a càstig a la classe política, perquè en tot cas és un càstig a nosaltres mateixos. No estem parlant que un o tots els partits polítics siguin exemples de virtut. Tots tenen els seus defectes, però també les seves qualitats, i hem de ser capaços d'esbrinar què és el que més ens convé, i qui creiem que ho podria aconseguir.

Em preocupa el descrèdit de molts, pensant que insultant els altres anem pel bon camí. Hi ha temes que requeririen un ampli consens pel fet que amb quatre anys no n'hi ha prou per resoldre els problemes existents. Aquest treballar junts es fa difícil, per no dir impossible. Sigui per l'excés d'ego d'uns o per tripijocs d'altres, la qüestió és que anem fent pedaços de quatre anys.

Hem d'assumir la nostra responsabilitat ara que ens deixen opinar, dipositant el vot a l'urna. Potser voldríem participar-hi més, però tenim el que hi ha, i no sempre, quan ens ho permeten, ens hi posem. Fa mandra i és més fàcil criticar i dir que tots els polítics són iguals i quedem tan amples. 

Pensem bé el nostre vot. No ens deixem enredar per falses promeses. Mirem què ens diuen i què han fet, quan han tingut l'ocasió de decidir. Ara tot sembla molt bonic, però després vindran quatre anys en què hauran de demostrar que ens deien la veritat. Que s'ho creien i no ens volien enganyar.

dissabte, 14 de novembre del 2026

Som agraïts, però en volem més!

Aquesta setmana hem sabut que la Generalitat posarà en marxa la línia d'autobús per arribar al nostre hospital de referència, a Can Ruti. Un lloc de difícil accés fins ara, per la combinació de diferents transports públics, i de difícil aparcament quan hi vas amb cotxe privat.

La notícia era esperada des de fa temps, quan la consellera de transport, habitatge i transició ecològica, l'honorable Sílvia Paneque va venir a Arenys de Mar a trobar-se amb la senyora Ana María León, l'artífex de la recollida de gairebé vint mil signatures reclamant aquesta línia, que és una veritable necessitat.

Han estat moltes les persones que han treballat per aconseguir que la línia fos una realitat. Al capdavant, com a cara més visible i amb un treball infatigable, la senyora León, que amb la seva persistència ha aconseguit que el govern de la Generalitat creés aquesta nova línia d'autobús, en uns moments en què el transport públic del país, i en concret del Maresme, està en hores baixes. Desplaçar-te amb transport públic és gairebé una quimera.

Amb poc temps hem aconseguit ampliar l'horari de la línia de bus cap a l'hospital de Mataró, i ara una nova línia fins a Can Ruti. Però no en tenim prou. Veient com funciona la línia R1 de Rodalies, necessitem una alternativa per carretera per poder arribar a Barcelona amb certes garanties. Massa sovint Arenys de Mar es queda sense transport públic pels mil problemes de la línia de tren. No pot ser que la ciutadania sigui tractada d'aquesta manera. Cal més esforços per donar el servei que tots ens mereixem.

No som desagraïts. Valorem l'esforç de posar en circulació aquesta nova línia d'autobús per anar a un lloc que no és de lleure, sinó de primera necessitat. Ho valorem i agraïm, però no desistirem d'insistir que mentre Rodalies funcioni tan malament, cal una alternativa fixa i segura per poder anar a treballar i estudiar. Es pot dir més fort, però no més clar!

divendres, 13 de novembre del 2026

Cada vegada més dependents!

Avui hem pogut experimentar el nivell de dependència que patim. El món ha evolucionat tecnològicament d'una manera extraordinària, però no ens adonem que cada vegada són més dependents. Quan falla el sistema tot es paralitza i, d'alguna manera, som incapaços d'avançar, de fer la feina de cada dia que, sense adonar-nos-en, depèn dels altres.

No es tracta d'una simple dependència pel fet de conviure i no viure aïllats. Es tracta d'una dependència a l'hora de funcionar, ja que utilitzem unes eines que no entenem ni dominem i quan aquestes fallen tot s'atura.

Avui Microsoft ha tingut una fallada que ha fet que totes les empreses que utilitzen Outlook per enviar-se correus, hagin vist que tot quedava bloquejat. Incomunicats! I han començat a aparèixer els comentaris dels defensors del programari lliure. 

No tots tenim l'habilitat de moure'ns tecnològicament amb programari lliure. El fet que pagant una quota hi hagi una empresa que t'ho construeixi tot, et simplifica molt la vida i també la de les empreses. Després, quan falla el sistema, sigui per un ciberatac, cosa molt habitual actualment, o per algun error de l'empresa subministradora, el món s'atura i desitges que l'avaria se solucioni com més aviat millor.

Si reflexionem sobre la dependència també hi podrem trobar la part positiva. L'especialització permet que els processos avancin més ràpidament. Per contra, tenen que cadascú entén d'una cosa i necessita els altres per a moltes coses més. I això és la realitat d'avui. L'autosuficiència ha desaparegut i la interdependència és una realitat que cal assumir, amb els riscos que això comporta. Un mal ús del coneixement i del poder sobre les eines per part d'uns quants, pot deixar-nos a l'estacada amb molta facilitat.

dijous, 12 de novembre del 2026

Un any més de corda!

Avui hem conegut la notícia que el govern espanyol allarga un any el període per justificar la despesa de la construcció de la nova biblioteca de la nostra vila, per poder cobrar la subvenció procedent dels Fons Next Generation, per un import de 2,7 milions d'euros. Una obra que haurà rebut diferents subvencions, però que l'Ajuntament d'Arenys de Mar també hi haurà destinat una bona colla de diners, i que tindrà un cost final d'uns 7,5 milions d'euros.

El projecte de construcció de la biblioteca ha patit diferents problemes i no gens senzills. D'inici ja va tenir la polèmica de la ubicació. No tots els partits polítics estaven d'acord a situar-la a l'antic edifici de les Clarisses. Després el projecte va patir un retard considerable perquè no es posaven d'acord els seus redactors amb l'empresa constructora. Alguna cosa no quadrava.

I quan tot va començar a rodar de nou, va entrar la por dels terminis per justificar una de les subvencions més substancioses. Amb el comunicat d'aquest dimecres, per part del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, tothom ha respirat un xic millor. Hi serem a temps!

Tenim un any més de corda, però no val a badar. Les previsions eren que l'obra s'acabés durant el primer trimestre de 2027 i que, una vegada fet el trasllat de tots els materials, es pogués inaugurar a finals de l'any vinent. Si quadra, estem salvats!

Sempre he defensat el paper de les nostres biblioteques, que no són un mer dipòsit de llibres, com alguns critiquen, sinó que a l'esquena hi ha una gran activitat cultural, ben diversa i de gran transcendència. Amb la nova instal·lació l'oferta es podrà ampliar exponencialment, però caldrà tenir present, i pressupostar-ho, l'ampliació de recursos, humans i materials, i el manteniment! S'haurà d'ampliar l'horari d'obertura, amb espais de funcionament independent per tal de fer fàcil l'accés a les diferents activitats, sense estar esclaus dels horaris. 

Aquesta ha estat la bona notícia del dia, que convé celebrar, sobretot en aquests dies que tot sembla anar en contra. 

dimecres, 11 de novembre del 2026

Piquets informatius

Aquest matí m’han preguntat per què en diuen piquets informatius a aquest grup de persones que tallen les carreteres, cremen pneumàtics, bloquegen les entrades als polígons industrials i a les estacions de tren? No m’ha resultat senzill de respondre.

He intentat fer pedagogia del dret de vaga, de la necessitat d’explicar a tothom els problemes reals de l’habitatge i dels salaris que no et permeten viure dignament, de la repercussió i avenços de les grans vagues de la història, però veia que l’interlocutor feia més aviat ganyotes.

Després d’esplaiar-me una bona estona m’ha comentat que no acabava d’entendre el qualificatiu d'informatius, i ha afegit: i el meu dret a treballar, a desplaçar-me amb cotxe per les carreteres, d’accedir a l’estació per agafar el tren en horari de serveis mínims? Qui me’l respecta?

No és fàcil explicar-ho amb un discurs raonable. El respecte als drets és sagrat i llavors vas a parar a allò de la llibertat d’un acabava on comença la de l’altre. Però, esclar, si jo haig de respectar qui es vol manifestar contra allò que considera inaguantable, perdent part del seu salari, per què ell no em respecta a mi, quan vull anar a la feina o desplaçar-me per carretera?

Avui entrevistaven unes treballadores que defensaven la convocatòria de la vaga, però no es podien permetre no anar a treballar i perdre el sou del dia.

La conclusió és clara: tothom té raó i res és fàcil a la vida. Hem de defensar els nostres drets, els nostres ideals, la nostra vida, però no a qualsevol preu. Hem de saber valorar l’actitud dels altres i respectar-la. 

I quan donava per acabada la conversa m’ha preguntat: aquesta vaga anava contra el govern en funcions o contra el possible govern que sortirà després de les urnes? I aquí li he contestat que tenia una mica de pressa. Que m’esperaven feia mitja hora, l’estona que havíem estat parlant de la vaga general d’avui, dels piquets informatius i de la repercussió de la jornada.

dimarts, 10 de novembre del 2026

Ens estem carregant el país!

M'ho deien aquest matí, no només pel que ha passat avui a la jornada de vaga dels maquinistes, que alguns, que havien de fer serveis mínims, no s'han presentat a la feina. Ho generalitzava i parlava de temes tan diversos com el comportament dels alumnes als instituts, o l'incivisme que es pot observar passejant pels carrers i, una cosa molt greu: la manca de lideratge i saber respondre de l'Administració pública.

Quant a la vaga dels maquinistes de tren d'avui s'ha de dir que és intolerable que no es compleixin els serveis mínims. Tots som conscients que la vaga, un dret que no podem perdre, comporta maldecaps. És absurd pensar que quan hi ha una vaga convocada no passarà res. No ens afectarà. Una altra cosa és, però, que en serveis essencials com és el transport públic no es respecti el mínim exigible per no perjudicar extremadament la ciutadania.

El dret de la vaga és inqüestionable. El dret de la ciutadania a ser considerada també ho és. Si s'incompleix una ordre dictada per assegurar un funcionament mínim de la xarxa s'ha d'analitzar i sancionar qui l'ha desobeïda. El govern ha de ser inflexible perquè, si no, donem la raó a qui m'ha expressat la frase que titula aquest post.

Cal reflexionar sobre el camí que prenen les coses. La intolerància és inacceptable, però la inoperància, la manca de lideratge i autoritat també. Si els nostres representants polítics són incapaços de controlar la situació el que han de fer és marxar i donar pas a d'altres que ho sàpiguen fer. 

I els sindicats també són corresponsables d'aquesta vulneració dels drets de la ciutadania. Han de vetllar i lluitar pel dret a la vaga de tots els treballadors, però no a qualsevol preu. Demà hi ha convocada una vaga general. Veurem com evoluciona tot plegat.

Necessitem tenir les coses ben clares i ara, en aquests moments, crec que falten idees i determinacions.

dilluns, 9 de novembre del 2026

Busqueu-vos la vida!

Ho ha dit el responsable de Rodalies. Aquesta setmana que tothom busqui alternatives al tren per desplaçar-se a la feina o estudi. I no sé si s'ha quedat tan ample. En tot cas ho ha deixat molt clar. Els responsables de Rodalies no es veuen amb cor de prestar un servei de tren digne, bàsicament perquè és una setmana en què s'ajunten moltes convocatòries de vaga. Les pròpies de Rodalies més la vaga general de dimecres. Només per això?

No és que no ens vingui res de nou perquè la història és massa llarga per a sorprendre'ns. El problema és que estem parlant d'un servei públic que fa massa anys és un desastre i que els milers d'usuaris que se n'han de refiar ja no saben com fer-s'ho. I ara, que estem a punt d'entrar oficialment en campanya electoral, què hem de pensar, dir i votar? Quin partit polític amb experiència de govern està net de culpa? Per què ens hem de creure les promeses?

Em repeteixo més que l'all, però estic molt indignat amb la resposta de l'Administració pública, que demostra un menysteniment cap a l'administrat que no té vergonya. I els menys culpables són els nostres representants locals que han de donar la cara moltes vegades per culpa dels polítics que estan a les administracions supramunicipals, o que no saben legislar correctament ni fer complir allò que aproven.

I la resposta a les demandes i sol·licituds ciutadanes és de jutjat de guàrdia. Quant de temps triguen a respondre i quines excuses donen pel no compliment de les seves promeses? 

Avui parlem de Rodalies. Un servei nefast que arrossega molts anys de manca d'inversió i manteniment, però que té un problema actual que no es pot inculpar al passat i és la manca d'informació del que passa al moment. D'això no en tenen la culpa els seus predecessors, sinó que és responsabilitat dels gestors actuals. Que no ens vinguin amb més excuses! Que gestionin bé el servei públic i si hi ha irresponsabilitat de treballadors, que ho investiguin i arribin al fons. Que deixin de culpar els altres i siguin més competents!

diumenge, 8 de novembre del 2026

Inaugurat el parc dels Països Catalans

Avui s'ha inaugurat el parc dels Països Catalans a la part alta de la vila. Un parc que antigament s'hi celebrava l'acte de l'Onze de Setembre, potser l'únic moment que molts arenyencs, sobretot els que vivim a la part baixa, ens hi acostàvem.

Les obres de remodelació han trigat molt més temps del previst. Ens acostumem a patir-ho quan es tracta d'obra pública i els motius acostumen a ser molt diversos. S'ha fet pregar, però penso que haurà valgut la pena l'esforç de tot aquest temps i els recursos econòmics emprats, que són públics, i que això vol dir que els paguem a través dels impostos.

I si els paguem, que representa un sacrifici, hem d'esperar que tindrà un bon manteniment, perquè no només sigui agradable de ser-hi els primers dies, sinó que en tot moment tinguem les ganes d'anar-hi i passar-hi l'estona, sigui llegint o vigilant els nostres menuts perquè s'hi entretinguin.

Hem de demanar als nostres polítics que en tinguin cura, però nosaltres hem de respectar l'espai, evitant bretolades o d'embrutar-lo per allò que no és casa nostra. L'espai públic és de tothom. És també nostre i, per tant, l'hem de mantenir net i endreçat. No s'hi val a dir que l'Ajuntament ja ho netejarà!

Els que tenim una edat recordem aquell temps en què el servei de neteja dels nostres pobles era gairebé de supervivència perquè els veïns ja s'encarregaven de netejar la part del voltant. Ara exigim que la Brigada ens netegi, dia sí dia també, aquell tros de carrer ple de defecacions de gossos, brossa mal deixada o cigarretes. Tot seria més bonic i endreçat si de la nostra part hi hagués més civisme i cooperació.

Desitgem que aquest nou parc, que se suma als escassos parcs i jardins que l'excessiva urbanització de les nostres viles ens permet, tingui acceptació i serveixi per gaudir de pauses en la nostra agitada vida.

dissabte, 7 de novembre del 2026

Què passa amb l'expedient?

Una de les queixes més usuals entre els administrats és que l'Administració pública és massa lenta en la tramitació dels expedients. No és la primera vegada que en parlo en aquest blog, però considero que és important tenir-ho en compte i entre tots exigir més eficàcia als nostres gestors públics.

L'excusa que ens ho hem de mirar bé per no fer-ho malament ja passa de taca d'oli. És cert que les tramitacions administratives no són àgils per sistema, però el que no es pot fer és arrepenjar-s'hi, sobretot quan es tracta de temes que no poden esperar. Penso en tràmits com el reconeixement de la dependència o de la incapacitat, que tot i les promeses del govern continuen a pas de tortuga. No és estrany que hi hagi famílies que rebin la resposta quan el sol·licitant ja ens ha deixat.

La ciutadania reclama dels governants transparència, eficàcia i agilitat. En el fons es demana que ens responguin, sense eternitzar-se, i que ho facin bé. La maquinària administrativa, a part de vetllar perquè ningú no posi la mà al calaix, s'hauria de preocupar per ser més ràpida en les resolucions. No tots estem en condicions d'esperar eternament la vènia de l'administrador. Polítics i tècnics s'han d'arremangar i pensar que la seva finalitat, la seva raó de ser és servir la societat. 

Entenc que no caldria la recollida de signatures per aconseguir que l'Administració escolti la gent, però és molt millor això que dedicar-se simplement a expressar-se per les xarxes socials sense exigir formalment responsabilitats. Cal felicitar les entitats que promouen i donen suport a les reivindicacions ciutadanes a través de canals formals i regulats per les normes i reglaments de les institucions. És la manera d'arribar als nostres gestors públics per poder reclamar la feina mal feta o oblidada.

És important, ara que estem en campanya electoral, encara que no oficial, que els polítics que aspiren a governar, siguin espavilats a l'hora de legislar, deixant clares les coses, i després complir amb les promeses i les normes establertes.