Els resultats que no deixen dubtes

La política no és agraïda, i això ho saben totes les persones que en un moment o altre de la vida han format part d'aquest món. Alguns han estat més encertats que d'altres. També alguns han estat més honestos i eficients que d'altres, però en algun moment de la seva trajectòria han rebut patacades.

Els polítics són una mica l'ase dels cops. Reben moltes crítiques i no sempre estan justificades. També és cert que n'hi ha que han fet mèrits per provocar desconfiança i antipaties, i, com en totes les coses, paguen justos per pecadors.

El personatge d'avui va arribar a la política i en poc temps va ser encimbellada, aconseguint guanyar allò que a molts els hi és difícil i pocs ho han aconseguit. El problema d'aquesta senyora era el menyspreu cap als adversaris, una certa prepotència i pensar que estava per sobre del bé i del mal. 

En política, però hi ha molts factors que influeixen a l'hora de tenir rellevància i mantenir-se a dalt de tot. Hi ha els socis i col·laboradors que ho poden fer fàcil, però també poden provocar el desenllaç final. I l'acceptació i fidelitat dels electors, que d'alguna manera són el pal de paller de l'èxit d'un polític, que no sempre es té en compte, ni es tracten de la millor manera. Quan aquests fallen i es posen d'esquena, has begut oli.

Des de fa uns anys el seu projecte polític ha anat de capa caiguda i han anat desapareixent del mapa. Se li ha de valorar la seva resistència davant de totes les adversitats, amb problemes interns que tampoc l'han ajudat. Al final, però, tot té un límit, i avui ens anunciava l'adeu que molts esperaven des de feia dies. Sabíem que no trigaria a passar, i que tot depenia d'una nova sotragada fruit d'uns resultats electorals que no deixen marge de maniobra.

En el seu comiat es manté ferma i convençuda que ella ho ha fet bé, i que en tot cas els electors no l'han entès. Segons ella el seu projecte, el del seu partit, es manté viu, i confia que sense ella continuaran sent necessaris per collar els independentistes i que no se'n surtin amb la seva. 

Inés Arrimadas ha dit prou, perquè es troba cansada i no es veu en cor de continuar endavant. No es penedeix de res. Es considera l'artífex de l'aturada de l'independentisme. Va guanyar unes eleccions al Parlament català, que ningú s'hauria imaginat que fos possible, però ara es troba més sola que la una, i se'n va. Algú ha escrit, amb molta raó, que ells se'n van, però el mal ja està fet.

Cansats de polítics inútils

Tal com us comentava ahir, el senyor Pedro Sánchez ha volgut passar pàgina molt ràpidament de les eleccions municipals i ens ha plantificar unes noves eleccions, mig any abans del que estava previst. Es tracta de portar la veu cantant i demostrar que no té por als resultats. Tothom sap, però, que no ho té gens clar i que haurà de fer mans i mànigues per intentar capgirar la tònica dominant que el porta a perdre les properes eleccions, o si més no a veure com el PP i Vox sumen per fer-se amb el poder.

Les perspectives no són gaire bones per a totes les persones que creiem en la democràcia i, sobretot, en la defensa dels drets de tothom, també dels més dèbils, aquells que no ostenten el poder i que ho tenen prou difícil per subsistir en un món cada vegada més divers, amb un distanciament important entre rics i pobres.

També hem d'estar preocupats aquells catalans que estimem la nostra terra, que hem somiat durant tota la vida el reconeixement als trets diferencials, que hem lluitat per la nostra cultura, la nostra llengua. Sabem que si el PP governa i a més necessita del concurs de Vox, tot seran traves i perdrem els pocs drets que hem estat capaços de salvar.

No he cregut mai en la teoria de com pitjor ens ho plantegin millor ens en sortirem. Està vist i comprovat que la nostra capacitat de resposta i enfrontament als poders que pretenen aniquilar-nos és nul·la. No només som incapaços de fer-hi front, sinó que a més ens dividim i ens tirem els plats pel cap.

Sorprèn, per no dir que emprenya, sentir els discursos dels líders de Junts i ERC demanant unitat davant el repte de perdre bous i esquelles. No sé si no s'han adonat que estem farts dels seus discursos inútils. Estem cansats dels sermons del senyor Junqueras, les declaracions de la senyora Vilalta, de les excuses del senyor Turull, i així podria continuar amb altres exemples i protagonistes.

No han vist la resposta de la gent en aquestes eleccions, amb un nivell de participació ridícul? No creuen que això anirà a més si no són capaços de capgirar el discurs, però sobretot, l'actitud i les maneres?

Estem molt cansats dels polítics d'avui i necessitem un relleu ja! Els volem a casa i necessitem cares noves. Calen polítics que donin la cara, que siguin coherents, honestos i deixin de tractar-nos com a criatures. Els hi reconeixem els mèrits i el sofriment patit, però sisplau quedin-se a casa i deixin que nous protagonistes entomin la situació. No maregem més la perdiu! ja ens han complicat massa l'existència!

Resultats electorals i reaccions

L'anunci de la convocatòria d'eleccions generals ha eclipsat una mica l'apartat de reaccions als resultats electorals que acostumen a sortir als diaris i emissores de ràdio. Tot i així sí que hem tingut l'oportunitat d'escoltar-ne algunes quantes i, com sempre dic, les pròpies paraules defineixen el tipus de persona que un és. I en calent, dissimular és més difícil.

Posar en dubte l'encert dels vilatans a l'hora d'emetre el seu vot, sobretot quan el resultat és tan evident i contundent, no deixa de ser un error personal que s'acompanya de l'ego i l'obsessió que només jo tinc raó i els altres s'equivoquen, i jo ho faig tot bé.

A mi no m'han agradat els resultats obtinguts per la formació política on em presentava. Hauria volgut més representació i poder ser present al Consistori per treballar durant quatre anys per la vila d'Arenys. Però els vilatans han decidit concentrar els seus vots a Junts, castigar el govern sortint, i mantenir en la mínima expressió la resta de partits polítics. I si això ha estat la voluntat clara dels arenyencs, aquesta s'ha d'acceptar, i sobretot respectar.

Seria bo fer una reflexió i anàlisi en profunditat sobre l'actuació d'aquests quatre anys. Hi ha persones que no han acceptat que el partit guanyador l'any 2019 quedés a l'oposició. Un fet totalment lícit, que se sustenta en el sistema electoral vigent, però que sabem que no agrada a tothom, com tampoc va agradar als ciutadans de Barcelona que havien fet guanyador a Maragall, per ERC. A altres persones els ha molestat la manera de gestionar el municipi per part de l'encara alcaldessa i el seu equip. Ningú li podrà negar la dedicació i esforços esmerçats, però no els ha agradat les formes, les maneres.

Des del primer dia he insistit en la importància d'escoltar la gent, donar resposta a les seves inquietuds i procurar treballar plegats. Aquesta no ha estat la pràctica del govern d'ERC, com tampoc ho és la que segueix el seu partit al capdavant de la Generalitat. I això s'acaba pagant.

Els polítics estan desprestigiats, i reben insults massa fàcilment, la majoria de vegades sense cap argument vàlid. Acostuma a ser una crítica acompanyada d'insults massa gratuïts, sovint sota el paraigües de l'anonimat. Això fa que cada vegada resulti més complicat trobar persones engrescades a formar part d'un projecte polític, i això és responsabilitat de tots. Si anem de la mà de la gent, som transparents, responem les demandes, i tenim en compte l'opinió i els suggeriments, segur que podem ser capaços de girar el mitjó. No evitarem l'actuació de maleducats i gent sense escrúpols, però tindrem més persones al nostre costat.

I ara a treballar! cadascú des del lloc on els vilatans ens han col·locat, i sempre amb la voluntat de contribuir en la millora de la nostra vila, els beneficis de tots els vilatans, amb especial atenció a aquelles persones que s'ho passen pitjor. Governar és cosa de tots. Els que formaran part de l'equip de govern i els que vetllaran, des de l'oposició, perquè tot funcioni correctament. I si hi ha mà estesa, millor que millor!

Els vilatans han parlat. Ara és l'hora d'actuar de veritat!

L'endemà de les eleccions toca valorar els resultats i planificar el treball a realitzar durant els quatre anys del mandat. El dia de les eleccions acaba la campanya i comença de veritat la feina per portar a terme aquells objectius que ens havíem traçat. Sens dubte que no aconseguir el govern i quedar-se a l'oposició no ho fa fàcil, però això no vol dir que s'hagi de renunciar al programa il·lusionador que tots junts hem elaborat per millorar la nostra vila.

Junts per Arenys ha obtingut la majoria absoluta, un fet insòlit a la nostra vila, que li permetrà governar sense haver de pensar en pactes amb altres formacions polítiques. Alguns ho veuran bé i d'altres creuran que no ho és. L'experiència dels dos darrers mandats no han estat bons per a la formació que ha vist que tot i guanyar les eleccions es quedava a l'oposició, pel pacte dels altres partits polítics. Ara això ja no traurà el son del futur alcalde de la vila.

Des de la CUP s'ha treballat fort per aconseguir ser decisius en la formació del nou govern, i no ha estat possible. Hem denunciat la manera d'exercir el govern per part d'ERC i els vilatans ens han donat la raó. El càstig ha estat exemplar i de ben segur que servirà per fer-los reflexionar. És una situació que no només els afecta en clau local, sinó que ha estat força general a tot el país. Fa temps que denuncio una praxis equivocada del govern de la Generalitat, amb uns conselleres prepotents que es creuen amos i senyors del país, uns dirigents que reparteixen sermons, deixant d'escoltar la gent. Estic convençut que si avui hi haguessin eleccions al Parlament català, el resultat per a ERC seria igualment demolidor. Potser l'exemple d'ahir els pot ajudar a canviar. 

La CUP, que ha mantingut la mateixa representativitat al Consistori, continuarà treballant per millorar la vida a Arenys de Mar, ajudant al nou govern en tot allò que sigui necessari per sortir de l'atzucac que ens ha deixat ERC, i denunciant allò que no es faci correctament, també la inactivitat davant de realitats que necessiten una resposta. 

Des del primer dia hem afirmat que l'Ajuntament necessita reorganitzar-se davant d'una gestió nefasta de l'actual equip de govern. Cal escoltar tots els vilatans i donar-los resposta a les seves sol·licituds. Cal tenir en compte les entitats, més enllà de les festes i la xerinola. S'ha de treballar de manera decidida per reduir el perill de l'exclusió social que cada vegada afecta a més persones, i tot un seguit de temes pendents que aniré desgranant els propers dies.

Des del meu blog continuaré denunciant tot allò que consideri que no es fa prou bé, però sempre amb un to constructiu. És absurd criticar per criticar, només per desprestigiar qui té la responsabilitat de la gestió pública. La crítica ha de servir per millorar i no oblidar aquelles accions que són beneficioses per als vilatans, sobretot aquells que tenen una vida més precària.

Cal esperar i desitjar encert als nous responsables polítics, i molt de treball. El seu compromís ha de ser total, perquè els vilatans els hi han donat la confiança i n'hauran de retre comptes. Estarem a l'aguait i vetllarem perquè no tot quedi en una exposició de voluntats sense treball efectiu. No defallirem!

Hem votat

Avui teníem l’oportunitat d’escollir les persones que volem que ens representin a l’Ajuntament i alguns ho hem aprofitat i d’altres han preferit quedar-ne al marge. Hem votat qui ens agradaria que fos el nou alcalde, sabent que encara que guanyi pot acabar no sent l’escollit. Aquest és el sistema electoral que funciona a casa nostra i si no ens agrada hem de demanar als nostres polítics perquè lluitin per canviar-lo, però en cap cas ens hem de sentir traïts o enganyats.

La capacitat de pactar amb altres forces polítiques també és una qualitat a tenir en compte en el currículum d’un polític, i quan no s’aconsegueix no podem culpar només als altres, sinó que probablement també nosaltres hi tenim alguna cosa a veure.

En el moment d’escriure aquest post desconec quin serà el resultat electoral a la nostra vila i a la resta de ciutats del país, però una cosa sí que tinc clara, i és que sigui quin sigui el resultat, m’agradi més o menys, la veu de la ciutadania té raó, i els pactes que se’n derivin seran els necessaris per aconseguir una millora substancial de la gestió pública. Si la participació puja n’estarem agraïts. Si és baixa voldrà dir que alguna cosa no estem fent bé i hem de millorar. La desafecció política no és bona per a ningú. Ni per als polítics ni per als vilatans.

Jornada de reflexió

Desconec si la justificació de la jornada de reflexió prèvia al dia de les votacions continua tenint sentit o més aviat seria de les coses que caldria canviar. Tampoc he aprofundit en la comparativa amb altres estats, però sí que n'hi ha molts on aquesta jornada no existeix. I avui, que el món no té res a veure amb l'any 1977, potser caldria fer alguna revisió al respecte. També és cert que Catalunya, tot i tenir-ne la competència, ha estat incapaç d'aprovar una llei electoral pròpia. És per això que no som ningú per anar demanant que es revisin les altres.

Els mateixos diaris en paper, que ja existien fa quaranta anys, i tot el món de les xarxes socials, fan que avui tinguis informació de tot el que va passar ahir mateix, on totes les forces polítiques es varen dedicar de ple a tancar la campanya electoral, penjant l'últim cartell que els pogués durar fins demà diumenge a la nit. També és cert que cap partit polític, si és escrupolós i respectuós amb la legalitat, pot sortir avui a demanar el vot, i en tot cas els candidats faran acte de presència pública que els pugui ajudar a recordar a possibles votants, que són allà i que confien en ells.

Les persones que anem a les llistes, tampoc tenim cap necessitat d'una jornada de reflexió que ens serveixi per decidir quina papereta posarem dins de l'urna, i com a molt ens pot servir per reposar una mica, després de moltes setmanes de precampanya i campanya, tenint en compte que demà també serà un dia dur, des de primera hora fins a conèixer els resultats de l'escrutini.

Avui es pot demanar que la gent surti demà a votar, ja sigui a un partit polític, o bé emetent un vot en blanc o nul, per expressar quina és la seva opció. Particularment sempre he votat, per responsabilitat democràtica. No vaig poder votar des dels 18 anys, perquè la dictadura no ens ho permetia, però sí que ho he fet des de l'inici de la transició. I això no vol dir que estigui content de com funciona tot, que m'agradin els polítics i la política que moltes vegades han seguit, però sí que entenc que si no t'expresses no tens gaires motius per després criticar allò que fan o deixen de fer.

Cadascú ho veu de la seva manera, i per tant accepto l'abstenció amb tots els arguments que em puguin presentar. En tot cas es tracta d'opinar, escoltar i si et convencen, rectificar. 

Us desitjo que passeu una bona jornada de reflexió i que demà actueu de la manera que considereu més escaient.

Avui us demanarem el vot a la CUP pel canvi que Arenys necessita

Avui és el darrer dia que podem demanar el vot, d'acord amb la normativa electoral. Demà és el dia de la reflexió i diumenge les votacions. Podem dir que ja no us molestarem més amb promeses, a través de les xarxes socials, a les vostres bústies, o a peu de carrer. És una acció que té la seva part positiva, com és la d'intercanviar paraules i opinions amb la gent, però hi ha el perill de convertir-ho en un ritual sense un fons sincer, només encaminat a obtenir els vots necessaris per entrar a l'Ajuntament.

Us asseguro que no és el paper que a mi m'agrada jugar. Soc més aviat una persona de treballar des de casa, com una formigueta, sense pretensions d'home públic. Però és evident que quan fas el pas de presentar-te en unes eleccions per servir la teva vila, deixes de ser una persona anònima i la teva vida surt de la privacitat. 

Puc afirmar que la meva decisió de presentar-me per formar part del Consistori, i a poder ser amb prou força com per incidir en la política a seguir durant els propers quatre anys, només se sustenta en l'ànim de servei, de col·laborar en la millora del nostre municipi. Una tasca que no podem fer sols, sinó que necessitem el suport i participació de tots. 

Precisament, perquè he observat el poc interès del govern actual per escoltar la gent i caminar plegats, que m'he decidit de fer el pas. Sempre he cregut en la participació, conscient que és molt fàcil de dir i complicat de posar en pràctica. Ja sigui perquè els polítics de torn no s'ho acaben de creure, o bé perquè els vilatans tampoc hi posen prou de la seva part. A vegades per desenganys o per haver arribat a la conclusió que les seves opinions serveixen per a ben poc.

Ho volem canviar i transformar la manera de fer política a Arenys de Mar. Des de la CUP ens comprometem a fer possible aquest canvi en la gestió municipal, treballant fort per solucionar els problemes actuals de desordre, brutícia, dificultats d'accés a l'habitatge i entrebancs en la mobilitat. 

En el darrer ple municipal el govern d'ERC es vanagloriava d'haver tancat l'exercici 2022 amb un romanent de més de tres milions, i un acumulat superior als tretze. Tot això pot estar molt bé, però a mi m'agradaria més tancar un exercici amb el reconeixement d'haver realitzat una tasca amable, col·laborativa, però al mateix temps eficient i efectiva. De tot això no se'n pot sentir orgullós el govern que ara plega. És per això que us demanem el vot per aconseguir canviar i acostar-nos a tots els vilatans, al marge de les simpaties i ideologies. Tots junts conformem un poble, i aquest ha de ser el millor per a tothom. Us esperem aquest vespre!

Un problema de competències administratives

Començo dient que no vaig seguir el debat de TV3 amb els alcaldables de Barcelona, com tampoc vaig seguir altres debats d'altres ciutats. Sí, però que he llegit comentaris queixosos pel fet que en cap moment parlessin de l'àrea metropolitana, i hi afegiria l'article d'Albert Carreras, al diari ARA, Barcelona: ciutat contra metròpoli, perquè d'alguna manera reforça el que vull comentar en aquest post.

Ho he dit en altres ocasions i em reafirmo. Els ciutadans no tenen l'obligació de conèixer quina administració té competència en els diferents àmbits d'actuació pública. Sí que és bo que se sàpiga, i per tant que se'n faci publicitat, però el més important és que les coses funcionin, que la gestió pública sigui modèlica, en eficiència i eficàcia. Que es doni un bon servei, al marge si l'ens responsable és un ajuntament, una comunitat autònoma o l'estat.

Sovint ens trobem que les administracions es treuen de sobre la responsabilitat, atorgant la culpa a l'altra, sobretot si qui les gestiona és d'un color polític diferent. El més greu, però, és que l'administració més propera a la ciutadania, l'ase dels cops, és qui menys competències té, i en temes que són prou importants per a la gent, que els condiciona la vida en el seu dia a dia. Parlo de l'administració local, com haureu pogut deduir.

La mobilitat entre ciutats, i concretament entre les ciutats de l'entorn de Barcelona i la capital és prou important com per prendre-s'ho amb més seriositat. Ens queixem de Rodalies, i penso que tenim prou motius per fer-ho, però no hi veig prou insistència ni pressió per part de les nostres autoritats per tal de trobar una solució definitiva. I el futur alcalde o alcaldessa de Barcelona ha d'entendre que la vida de les persones d'altres ciutats que es desplacen a la seva ciutat, ja sigui per feina, lleure o estudis, requereixen més atenció i consideració. Potser és un tema d'abast metropolità, però llavors, parlem-ne!

Parlem molt de finestreta única dels tràmits administratius, però hi ha una altra finestreta única que se'n parla poc. Hauríem d'articular millor les diferents institucions públiques, amb les corresponents responsabilitats competencials, per donar resposta coordinada a tots els ciutadans en tots els temes, i treballar per resoldre tot allò que afecta la ciutadania, al marge de la competència assumida. 

Encara que hi ha altres temes també importants, Rodalies és una prioritat, perquè ho considero una immoralitat tal com està funcionant des de sempre, però cada vegada en pitjors condicions. Els nostres polítics s'haurien de posicionar ferms per resoldre el tema, i si cal sortir al carrer, sortim i rebutgem aquest greuge històric. Ens estranya que cada vegada hi hagi més abstenció i desafecció per la política? Crec que els motius són clars i evidents. Prou parlar per parlar, i més arremangar-se per resoldre els temes que preocupen a la nostra societat.

Parlant amb els vilatans

Parlant amb la gent t'adones que encara hi ha arenyencs que estan dubtant a quina força política donar el seu vot. Són persones que no militen a cap partit polític, encara que puguin tenir certes simpaties amb alguns colors o ideologies, però que es fixen en les persones que formen part de les seves llistes. Amb elles hi pots parlar obertament perquè acostumen a escoltar-te. Saps que no podràs convèncer-les amb enganys o falses promeses, i esperen que els expliquis com penses dur a terme tot allò que els altres no han aconseguit.

Es diu que en els pobles la gent vota les persones, però jo sempre he pensat que la gran majoria, la que decanta el resultat final, tria la marca, i només uns quants analitzen les persones, la manera com han actuat fins ara, i després decideixen. Els seus vots, però, també són importants, perquè poden decidir el resultat final d'una candidatura.

Queden dos dies de campanya i encara tenim la il·lusió de pensar que les nostres paraules, els nostres arguments, les nostres explicacions del programa electoral poden engrescar a més d'un. I ho fem amb honestedat, realistes al màxim, i en positiu. Volem convèncer qui no ens coneix que podem canviar la dinàmica actual de desgovern. Volem explicar-los que nosaltres sí que creiem en la participació de la gent, en el diàleg, en la necessitat de caminar junts per resoldre tot allò que ens depara el dia a dia.

Demà tornarem a sortir al carrer i mantindrem les orelles atentes a tots els comentaris i suggeriments. Però això no només ho farem aquests dies de campanya. Volem i ens comprometem a tenir sempre la porta oberta a la gent. Als que pensen com nosaltres i a totes aquelles persones que no ens hauran votat, però que tenen en comú amb nosaltres les ganes de millorar el funcionament de l'Ajuntament, de millorar la vida de la nostra vila.

I divendres us esperarem a la plaça de l'Ajuntament per tancar la campanya, amb la participació d'una part de nosaltres, en representació de tot l'equip que ha treballat i ho continuarà fent, pensant en tothom, siguin joves, adults o sèniors. Siguin patriotes o vinguin d'altres contrades. Perquè sabem que alguns no podran votar-nos, ja que les restriccions formals no ho fan possible, però ens trobaran sempre disposats a atendre'ls i a resoldre els seus problemes i a recollir la seva opinió, els seus suggeriments, les seves inquietuds.

El vot a la CUP, el vot al canvi!

Sempre he defensat un altre model electoral, on la gent pogués escollir les persones. Ho he defensat per la importància que dono a les relacions personals, a la responsabilitat assumida per un polític davant d'uns electors concrets. I quan parlem d'eleccions municipals, i ens referim a poblacions com la nostra, on gairebé ens coneixem tots, i amb prou feines pots bellugar una cadira sense que se n'assabentin des de l'altre costat, encara agafa més força aquest model de vinculació directa, de relació entre vilatà i polític local. 

Aquests dies de campanya, tots defensem uns colors, una marca, una ideologia, però tots volem millorar la gestió municipal, sense que hi pugui haver grans diferències en els programes. Hi ha, però un rum-rum de fons que parla de les persones, que etiqueten, perquè tothom té memòria sobre fets, comentaris, afirmacions i promeses, però sobretot actituds i maneres.

Tot això em referma en la idea, que hi crec sincerament, que no hi ha res més important que les relacions humanes, que la capacitat d'escoltar els altres per millorar i aprendre. No tothom ho veu igual. Hi ha qui es creu que uns resultats electorals favorables són prou motiu per exercir un lideratge opac, denigrant, sense tenir en compte les persones. Després ve la contradicció més flagrant, com és fer-se l'amable per recaptar els vots que et permetin continuar amb la mateixa tònica, amb la mateixa manca de respecte.

Una campanya electoral no és fàcil, no només pel cansament físic i la pressió que reps, sinó també per la reflexió constant sobre el que estàs fent, l'esforç per mantenir-te honest i coherent amb els teus principis, i amb les ganes de fer arribar el missatge més clar i sincer a tothom. A aquelles persones que coneixes, però també aquelles altres que poden pensar molt diferent de tu.

Avui, l'estona que hem destinat a presentar el nostre programa a peu de carrer, també ens ha servit per conèixer situacions que requereixen una millora sense demora. Hem pogut constatar que la nostra feina es valora i s'aprecia sincera, sense grans promeses, però sí amb tota la voluntat de treballar amb energia i eficàcia per millorar una gestió municipal desmanegada i allunyada de la ciutadania. Amb la CUP hem de redreçar una dinàmica que no hauria d'haver existit mai. I per això demanem el vot a l'Arnau i a tot el seu equip. El vot al canvi!