dimarts, 29 de novembre de 2022

Els polítics al servei del país i no l'inrevés

La desconfiança de la ciutadania vers els polítics és cada vegada més gran i penso que la majoria de polítics s'ho han guanyat a pols. Governar no és fàcil i qui ho cregui que s'hi posi. Una altra cosa és ser mesurat en les paraules, ser honest i conseqüent amb allò que es diu i es pensa. Si la política fos transparent i els polítics ens tinguessin acostumats a explicar-nos bé les coses sense enganys, de ben segur que a la llarga hi guanyaríem tots. 

És cert que a tots ens agrada que ens diguin coses amables i que en el fons ens enganyin una miqueta, sobretot si dient la veritat ens fan posar de mal humor. És per això que molts polítics s'han acostumat a mentir per no ser rebutjats en primera instància, però al final s'acaba coneixent la veritat i la sensació que tenim és que hem estat enredats.

El govern d'ERC està treballant a marxes forçades per aconseguir aprovar el pressupost de l'any vinent, però no ho té fàcil. Està governant en minoria i li calen molts vots. No fa tant temps que el president del partit proclamava que no pactaria en cap moment amb el PSC, i ho deia amb tots els escarafalls a què ens té acostumats. Avui parla amb la boca petita, i com si fóssim estúpids i sense memòria, ens ve a dir que el pacte amb els socialistes catalans és una bona opció. El més important és disposar de pressupost.

Estic molt d'acord en la importància d'aprovar un pressupost, d'acord amb la situació real, i no haver de jugar amb pressupostos prorrogats. El que no em sembla tan bé és el discurs del senyor Oriol Junqueras, que tot fa pensar que la presó l'ha canviat. Passa d'un posicionament a l'altre sense immutar-se, i sense deixar de criticar amb fermesa tothom que li porti la contrària. 

Aquesta pretensió de tenir la veritat absoluta i que tots els altres estan equivocats i tenen mala fe, no és una bona pràctica política. Potser els surt bé en un començament, però a la llarga fan molt de mal a la societat i eixamplen la distància entre polítics i ciutadania, agreujant la desconfiança que comentava al principi d'aquest text.

El futur del país no està clar, i molt em temo que no es podrà aclarir fins que molts dels polítics actuals no hagin desaparegut de la primera línia. Tothom ha de saber que ningú és imprescindible, i que la prioritat és el país i no la imatge d'un personatge, per més important que es cregui ser. El senyor Junqueras hauria d'entendre que el seu temps ha passat.

dilluns, 28 de novembre de 2022

En record de l'Antoni Badosa

M'acabo d'assabentar de la mort de qui fou regidor de Cultura a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, el senyor Antoni Badosa. No cal dir que m'afegeixo a totes les persones que volen expressar el seu condol als familiars i amics del difunt, i ho faig amb sentiment perquè en guardo un molt bon record de la seva persona.

L'Antoni Badosa ha estat una persona molt important a la nostra vila, tant per la seva qualitat humana, com per la feina que ha desenvolupat durant els anys que va formar part de l'equip de govern municipal. Al marge dels sentiments partidistes és important valorar la feina desenvolupada, dedicant hores i més hores de la vida d'un mateix pel bé del poble.

Hi ha prou persones a la nostra vila que podran fer un bon recull de tot el seu treball millor que no pas jo. El reconeixement oficial li va venir donat l'any 2017 quan se'l va nomenar fill predilecte de la vila.

En guardo bons records dels primers anys de l'Escola de Música d'Arenys, i del cicle inicial de concerts d'estiu que celebràvem a l'església parroquial. Sempre vàrem tenir el seu suport i ens va ajudar a lluitar per aconseguir una escola amb molts alumnes i de referència a la comarca.

Anys després va ser la regidoria d'Ensenyament qui va liderar el suport a la iniciativa de l'escola de música, però al començament de tot va ser la regidoria de Cultura que l'Antoni Badosa dirigia, la que va fer possible que el somni d'uns pocs amants de la música aconseguíssim la creació del que haurà estat una gran escola d'ensenyament musical a la nostra vila, amb alumnes de casa, però també d'altres poblacions veïnes, que no varen tenir la sort de gaudir d'una escola fins anys més tard.

Vull agrair públicament a l'Antoni Badosa la seva feina al capdavant de la regidoria de Cultura, la seva amabilitat, la seva entrega a resoldre tots els problemes que sorgien davant d'una iniciativa que a Catalunya no estava tan reglamentada com ho està a hores d'ara.

La política no és agraïda. És dur entrar en política perquè existeix la crítica fàcil i darrerament l'insult gratuït. És cert que hi ha persones que es valen de la política per enriquir-se personalment o per fer ostentació davant dels altres, però també és cert que hi ha una gran majoria de gent que entra a la política per servir el poble i els seus veïns, per dedicar el seu temps a millorar la vida de tots. Aquest és el cas de l'Antoni Badosa a qui mai no li haurem agraït suficientment tot el que ha fet. Moltes gràcies i que descansis en pau.

diumenge, 27 de novembre de 2022

Mocions que s'aproven i queden en un calaix

He escoltat en diferit l'entrevista del periodista Enric Sierra al grup municipal Arenys en Comú, al programa El Dominical de Ràdio Arenys, i ha sortit un tema que crec que és molt important parlar-ne i intentar resoldre-ho. El regidor comentava que s'aproven diferents mocions al llarg de l'any i després ningú no se'n recorda. Hi estic molt d'acord, i no només passa amb les mocions, sinó també amb els reglaments i ordenances aprovades i que es troben en un calaix sense que ningú s'encarregui de posar-les en pràctica.

En concret parlaven de la moció sobre la creació d'una empresa municipal d'habitatge, que després l'alcaldessa va córrer a clarificar dient que es tractava simplement de crear una comissió per parlar d'habitatge públic a Arenys de Mar.

El tema no és menor. Hi ha molts problemes amb l'habitatge arreu, i a Arenys s'hi afegeixen els problemes en la gestió dels pisos del Servei d'Habitatge de la Generalitat, al pla dels frares, i la previsió de construir-ne cinquanta més al Rial del Bareu.

Sap greu que es constati que es presenten mocions i s'aprovin reglaments que després no tiren endavant. En trobaríem molts exemples, i ara el que em ve a la memòria és el Codi Ètic que contempla la creació del Comitè d'Ètica que s'ha de reunir anualment i que no es reuneix.

L'administració pública no és àgil, hi ha molts entrebancs que la fan feixuga, però no es pot permetre que les persones que decideixen presentar-se per gestionar les institucions públiques no siguin metòdics ni es responsabilitzin d'allò que aproven, a vegades per unanimitat de tots els partits polítics. Aquest desmanec és palpable al nostre Ajuntament, i algú hi ha de posar remei.

Sempre he defensat la iniciativa de les persones que opten per entrar a governar un municipi, que acostumen a ser molt criticades per la ciutadania, perquè mai es fa prou bé al gust de tothom, però també hem de convenir, que amb bona fe i bones intencions no n'hi ha prou. Cal empenta, coneixement i presa de decisions, i, com en el cas que comentava, no fer passes en fals. Tot allò que es comença s'ha de seguir fins al final. Deixar coses a mitges és una bona font de crítiques dels vilatans, perquè una vegada dipositada la confiança, per unes decisions preses, s'arriba a la conclusió que tot es converteix en fum, i que passen els anys i no s'ha avançat gens.

M'agradaria des d'aquí animar els diferents grups municipals presents al Consistori de la meva vila, que es prenguin seriosament el tema de l'habitatge, dels futurs habitatges socials que, si no es planifica bé, es poden convertir en una bomba de rellotgeria.

dissabte, 26 de novembre de 2022

La inconsciència o mala fe d'ERC

Han passat ja alguns dies des que es varen iniciar les gestions de PSOE i Podemos, amb el beneplàcit d'ERC per eliminar el delicte de sedició del codi penal, i que jo mateix vaig comentar en un post. Amb tota la humilitat del món opinava que no veia clar que amb la desaparició del delicte de sedició incorporessin un delicte sobre desordres públics agreujats que feia molt mala espina.

Durant aquest temps he llegit comentaris d'uns i altres per acabar d'entendre què es pretenia amb el canvi i les conseqüències que hi podria haver amb la incorporació del nou delicte. Les meves sospites sobre el perill que pot suposar per a les persones que es manifesten contra la manera de fer del govern de torn, es mantenen, i crec que caldria ser contundent a l'hora de reclamar un canvi en l'estratègia del govern de l'Estat, amb el suport d'entre altres d'ERC.

No sé si ERC és conscient del que està defensant i d'on ens pot portar. Algunes persones crítiques amb la manera de fer d'ERC, sobretot ara que estan governant en minoria a Catalunya, i amb un enfrontament total amb Junts, diuen que és una manera de venjar-se de Junts, facilitant l'extradició de l'expresident Puigdemont, i al mateix temps una postura típica d'un partit que està en el govern, i que li fa nosa qualsevol crítica que li pugui venir de la ciutadania.

A mi m'agradaria pensar que ERC no s'acaba d'adonar de la perillositat del moment, però és cert també que dins del partit hi ha gent prou intel·ligent com per no veure-hi clar. Davant del meu dubte, em preocupa el que està passant, i veig a venir un futur encara més negre, sobretot en la defensa del dret d'expressió i manifestació. 

Tenim el cul pelat de molts anys de transició que ens han pres el pèl, fent-nos creure que estàvem avançant cap a un model democràtic, sense trencar en cap moment amb els lligams autoritaris del franquisme, i el poder dels seus hereus, que mai han deixat de governar, sinó directament, sí a la rereguarda.

Una vegada més ens trobem en una situació que l'esquerra és incapaç de fer un pas endavant cap a la llibertat de drets, esporuguida per una reacció visceral i desafortunada de la dreta, que ja els va bé per continuar dictant des de fora tot el que ha de passar en aquest país, a l'espera de tornar a governar i fer marxa enrere en les poques millores que una esquerra feble i poc decidida ha aconseguit aprovar.

divendres, 25 de novembre de 2022

Mai plou a gust de tothom

Avui podríem dir la típica frase sobre la pluja, però és que gairebé toca dir que mai plou. La sequera que patim des de fa mesos no la recordo d'abans. El pantà de Sau, que sempre ha estat un referent a la meva família, no l'havia vist mai tan avall, o si més no, no ho recordo. És per això que quan plou, com ho està fent aquesta tarda, després de moltes setmanes sense veure l'aigua, s'agraeix.

I algú podria pensar que avui precisament no era el millor dia perquè plogués. El 25N, amb molts actes reivindicatius contra la violència que pateixen les dones, o la campanya del Gran Recapte d'Aliments, o que a casa ens ha vingut el pintor per repassar la porta de l'entrada, podrien ser tres excuses per desitjar que no fes el ruixat que està caient, que tampoc és res de l'altre món. Però no! Necessitem que plogui, necessitem l'aigua com el pa que mengem.

La pluja ens ha canviat els plans, però això també ens pot ajudar a pensar que no tot s'acaba amb un dia. Els problemes de violència de gènere es repeteixen massa sovint i cal estar en guàrdia els 365 dies de l'any. El mateix passa amb les ajudes que organitzacions com Càritas o Creu Roja realitzen durant tot l'any. Les campanyes puntuals són importants, perquè s'aconsegueix implicar-hi més gent, però no podem oblidar que les famílies vulnerables mengen cada dia, i la necessitat de tenir un bon magatzem d'aliments és per a tot l'any.

Però hi ha un altre tema que és important tenir en compte: què fa l'Estat per resoldre la situació de les famílies vulnerables? Hem de tirar sempre del voluntariat? I aquí podríem estar-ne parlant durant molt de temps, i potser aquelles persones i col·lectius, o partits polítics, que no consideren necessari una administració pública forta i amb recursos per lluitar contra les desigualtats ens haurien d'explicar com ho pensen resoldre. 

L'altra cosa és pensar si realment aquesta administració pública que volem forta, fa prou per resoldre aquestes desigualtats. Està molt bé que entitats del tercer sector com Càritas, Creu Roja i moltes altres, es dediquin a resoldre emergències, però l'Estat hauria d'esforçar-se per evitar que hi hagi tantes famílies sota el llindar de la pobresa. 

Avui plou, i potser no podrem anar als actes programats o al supermercat on hi ha els voluntaris esperant la nostra donació, però tenim 364 dies més per poder contribuir amb la nostra presència i col·laboració, per fer un món més just.

dijous, 24 de novembre de 2022

L'eficàcia de l'administració pública

La gestió pública, sobretot al nostre país, és molt feixuga i arrossega problemes històrics que no s'han arribat a resoldre mai, però això no vol dir que no sigui necessària i caldria trobar la manera que fos més àgil i beneficiosa per a tothom. Més d'una vegada hem parlat de la diferent manera de pensar entre qui defensa una administració forta, amb recursos per poder gestionar serveis a la població, i d'alguna manera compensar el desequilibri que es produeix quan es deixen les coses que funcionin per si soles, i aquells que prefereixen que sigui l'empresa privada qui exploti els serveis i que es redueixin els impostos que cal aplicar per aconseguir els recursos públics.

Al marge, però, de defensar una o altra posició hi ha el tema de qui realitza directament els serveis. Ho pot fer la mateixa administració, o bé empreses privades per encàrrec i a compte de l'administració. En aquest cas, no estem dient que es deixa a la privada l'explotació dels serveis, sinó que la responsable final és l'administració pública, que vetllarà pel bon funcionament del serveis delegats.

Tot i que hi ha partits polítics molt decidits en què sigui la pròpia administració pública qui executi directament els serveis, potser per la desconfiança cap a opcions privades, caldria fer-los veure que un bon control de l'execució dels serveis pot simplificar la gestió i acabar donant un millor servei.

Les concessions administratives, que alguns temen, són importants a l'hora de gestionar serveis, sobretot si aquests són molt especials o requereixen d'una tècnica especialitzada que no sempre té l'administració, i encara menys quan estem parlant d'ajuntaments de pobles petits i mitjans.

El que cal, en tots els casos, és tenir molt clar com es vol que es gestioni un servei, preveure totes les necessitats i casuístiques, i fer un seguiment continuat i de ben a prop, de com s'està desenvolupant. És per això que sovint trobem crítiques sobre plecs tècnics mal definits, o que tenen unes mancances que a la pràctica provoquen que la gestió no sigui la desitjada.

Davant d'aquesta realitat es fa molt necessari que l'administració pública corresponent, treballi a fons els plecs tècnics i administratius que hauran de regir la concessió administrativa i vetlli perquè l'empresa concessionària compleixi escrupolosament les clàusules pactades. 

Sempre he pensat que es perden pistonades en la discussió sobre si ha de ser l'administració pública qui ha de gestionar directament un servei o bé ho ha d'encarregar a una empresa privada, i en canvi no es treballa prou les condicions que han de regir la gestió del servei, perquè aquest sigui el més eficaç i beneficiós per a la ciutadania. 

dimecres, 23 de novembre de 2022

Què passa amb els patinets?

Llegia que ahir va ser atropellada per un camió, una noia que circulava en patinet a la C-17, una via interurbana on està prohibit transitar-hi amb aquests aparells. No sé com va anar l'accident, però en tot cas entenc que el camioner va passar per un mal moment, tement el pitjor. Ningú, amb dos dits de front vol implicar-se en un accident, i encara menys quan l'altre té les de perdre. No es tracta només de qui té la culpa, sinó de les conseqüències que hi poden haver.

Trobo que, a diferència dels accidents de motoristes, es parla poc d'accidents de patinets, però en canvi observo moltes infraccions, o si més no, ja que no està clara la seva regulació, l'ús de molts d'ells no sembla el més apropiat. 

Deixant de banda la circulació interurbana, que està prohibida, els moviments de patinets dins dels pobles i ciutats són un perill per a les persones que van a peu, però també pels motoristes o conductors de vehicles de quatre rodes que han d'obrir els ulls més del compte.

No puc entendre la lentitud a l'hora de regular la circulació d'uns vehicles que cada vegada n'hi ha més, i que posen en risc la vida de les persones, les que van a sobre del patinet, i les que se'ls troben al girar la cantonada.

Des de circular per la vorera, sortejant la gent que camina, a fer-ho en contra direcció, hi ha mil casuístiques que algú hauria de vetllar perquè no passés. Només quan hi ha una topada o accident, llavors tothom a córrer i mirar de sortir-ne de la millor manera possible. Probablement és la manera de ser nostra, que fins que no hi ha la garrotada no fem cas de res.

Des d'aquí demanaria a qui correspongui que posi ordre amb la circulació de patinets, pensant en la integritat física d'uns i altres. No pot ser que estiguem sempre patint a veure què pot passar, i que els conductors de patinet ignorin les normes bàsiques per fer-los circular. Ignorància que pot ser deguda per una manca de regulació clara sobre què es pot fer i què no. Circular per la vorera? Portar casc? Anar més d'una persona a sobre del patinet? Circular en direcció contrària al sentit de la via?

Hi ha moltes preguntes que necessiten resposta, i que cal exigir que algú les pugui respondre, i després que els conductors dels patinets ho respectin pel bé de tots.

dimarts, 22 de novembre de 2022

Per què els actes incívics es repeteixen tan sovint?

Resulta força decebedor llegir dia rere dia notícies sobre actes vandàlics, incivisme i estafes a persones grans, per posar només tres exemples del que ja ha esdevingut una rutina a la nostra societat. No vull parlar gaire de si això abans no passava i si la culpa és de l'educació dels nostres joves, del que veuen a les xarxes socials, o amb el que es troben els caps de setmana quan surten de gresca. Més que tot perquè tampoc no serveix de gaire res. El que convé és analitzar la situació actual i intentar trobar la manera de reduir aquests comportaments que no fan altra cosa que generar por i desconfiança, i en certa manera una frustració en veure que som incapaços de conviure amb un mínim de dignitat.

Si bé és cert que sovint creiem que no és cosa nostra i que nosaltres ja ens comportem educadament i respectuosa, sí que és important que aprofitem tots els espais i contactes que tenim per insistir en la necessitat de lluitar perquè la gent sigui més respectuosa amb el mobiliari urbà, la cosa pública, però sobretot amb les persones. 

La família és un bon lloc per treballar-ho, i no pensar que només cal fer-ho quan tens fills adolescents, sinó que això ha de continuar sempre. També quan els fills ja són adults o amb la mateixa parella, és important tenir sempre a punt els recursos per lloar el comportament cívic de les persones i rebutjar aquelles actuacions que no porten res més que violència i malestar.

Estic segur que en la majoria dels casos, quan es posa a debat segons quines conductes, hi ha consens total a l'hora de fer una crítica a l'incivisme i el mal comportament, però també és cert que acostumem a evitar situacions polèmiques i a vegades girem la cara per tal de no haver de veure allò que ens desagrada.

Avui llegia al web de Ràdio Arenys la notícia sobre els desperfectes produïts a les instal·lacions del camp de futbol de la nostra vila, després del partit jugat aquest cap de setmana. A part del cost de la seva reparació, que és una despesa no prevista i evitable, és molt trist pensar que uns joves que representa que fan de l'esport una manera de viure, caiguin en la temptació de destruir per destruir, encara que sigui fruit d'un disgust per un resultat esportiu que no volien. La culpa ningú no la vol assumir, però tots plegats hauríem de reflexionar sobre què estem fent malament perquè coses com aquestes passin tan sovint.

Com a apunt final, penseu un moment en la retirada de l'ascensor de la part baixa de la Riera, que va tenir lloc fa poques setmanes. Un ascensor que no ha funcionat mai, per culpa de l'incivisme. Trist, no?

dilluns, 21 de novembre de 2022

Lluitar per una societat més justa

Ahir en el meu post parlava de les crítiques que estava rebent la celebració del Mundial de Futbol a Qatar i feia referència a la llei d'estrangeria que tenim a Espanya i que malgrat tota la crítica que s'ha fet i de disposar d'un govern socialista que es considera el més progressista de la història, no s'ha aconseguit millorar i fer-la més justa.

Comentava que les paraules del president de la FIFA eren encertades quan parlava de la incoherència d'Occident a l'hora de criticar Qatar, pel fet que a casa nostra tenim una llei que maltracta els immigrants i els força gairebé a delinquir si volen sobreviure. Voldria que quedés clar, però, que en cap moment defensava el president de l'organització de futbol, ni em sembla bé que s'hagi escollit un país com Qatar per celebrar-hi el Mundial de Futbol.

Dit això, sí que m'agradaria insistir en el fet que acostumem a criticar amb molta facilitat les coses que passen lluny de casa, però som poc autocrítics i no lluitem prou per fer canviar aquelles lleis que són injustes, com és el cas de la llei d'estrangeria.

Després d'escriure el post d'ahir he llegit molts més comentaris en contra de l'organització de l'esdeveniment esportiu, i estic molt d'acord que és una vergonya, però insisteixo que no només a Qatar es produeixen atacs als drets humans, ja sigui als immigrants que han construït els estadis de futbol, a les dones que serveixen a les cases, humiliades i explotades, o a la pròpia població autòctona, i concretament a les dones, que són considerades de segon ordre.

Al nostre país encara hi ha molt a millorar i hauríem de lluitar per aconseguir reduir aquests col·lectius feixistes que encara viuen amb total impunitat, o les persones que desenvolupen una pràctica masclista que fa difícil la vida de la dona, que ha de pensar molt bé quan i com es desplaça per la via pública per no ser víctima de violació o agressió sexual.

Seria lloable que tothom fos conseqüent amb el que pensa i actués lliurement amb possibilitats de criticar i exigir justícia on encara no hi és, o és massa dèbil. Potser no podem esperar grans miracles, però el que sí que podem és governar la nostra conducta i contribuir, amb humilitat, a fer un món més just, amb les paraules, però sobretot amb l'exemple de vida.


diumenge, 20 de novembre de 2022

Qatar i la nostra llei d'estrangeria

He llegit d'esquitllada les declaracions del president de la FIFA defensant la celebració del Mundial de Futbol a Qatar, davant les crítiques per no respectar el drets humans de molts treballadors que han contribuït en la construcció de les instal·lacions esportives.

Haig de dir que té raó quan comenta el que estan fent els estats europeus amb els immigrants i això ens hauria de servir de lliçó. Podem estar en contra de la política que se segueix a Qatar i criticar-ho amb veu alta, però no podem oblidar què passa a la resta del món. El tracte inhumà cap als immigrants és clar i injust, i tot i que fa molts anys que en parlem, no hi ha cap pais democràtic que intenti solucionar-ho.

A casa nostra, per exemple, hi ha molts immigrants que malviuen per culpa d'una legislació que no els considera com a persones amb tots els drets. La llei d'estrangeria, que tant hem criticat, no fa res per resoldre el problema de les persones que viuen al país i no tenen permís ni de residència ni de treball.

Aquest peix que es mossega la cua entre residència i treball, fa temps que dura i cap govern, ni tan sols el més progressista de la història d'Espanya, ha fet res per posar-hi remei. Què esperem d'unes persones que no poden treballar? Com ho han de fer per subsistir? Si se'ls permet viure il·legalment, per què no es troba la manera de que es puguin guanyar la vida sense necessitat d'haver de demanar almoina o delinquir?

Algú deia que si no deixes treballar ni residir il·legalment unes persones, hauries d'esforçar-te a fer-los sortir del país. Això sona molt dur, però té tot el sentit del món. Si no els deixes treballar ni els dones papers perquè puguin considerar-se legals, el més coherent és el que facis marxar. Si no ho fas, cosa que jo no demano pas que es faci, has de solucionar-los la vida perquè siguin legals i amb possibilitats de treball.

Hi ha molts immigrants que treballen il·legalment, i això és culpa de la legislació i els polítics que s'han d'encarregar de redactar les lleis i reformar-les. No és culpa dels immigrants ni de les persones que els donen feina. Si treballen tenen menys possibilitats d'haver de delinquir o malviure pels carrers dels pobles i les ciutats.

Està molt bé que critiquem el règim de Qatar com també hauríem de fer-ho d'altres països amb poc respecte a les persones, però no podem oblidar el que passa a casa nostra. Siguem també crítics amb els nostres governants i exigim una reforma de la llei d'estrangeria que humanitzi la situació i permeti que tots plegats respectem els drets de les persones, hagin nascut on ho hagin fet.