dimecres, 16 de juny de 2021

A mig mandat passem comptes

L'equador del mandat municipal que es compleix aquests dies serveix normalment per fer un balanç de com ha anat fins ara i quines són les perspectives de futur per a la meitat de mandat que queda. Enguany molts s'agafen a la pandèmia per justificar tot el que no s'ha fet. No dic que no hagi afectat, però sí que hi ha elements que no es justifiquen quan no s'han fet bé.

L'actitud a l'hora de servir la població no pot quedar afectada per una pandèmia, sinó que és intrínseca en la manera de ser dels polítics de torn. Som lluny d'una situació de transparència i empatia cap a la població. La molt nomenada participació no és que es posi gaire en pràctica, i resulta més fàcil actuar amb prepotència i autoritarisme, i sense explicar ben bé les coses.

Aparentment Arenys continua tenint un problema de neteja. El servei de recollida de la brossa no funciona i no hi ha excuses que valguin. S'hauria pogut treballar molt més ràpidament per solucionar el problema concret i no trigar tant a tenir unes clàusules tècniques per a la licitació del nou servei. Sincerament considero que la regidora s'ha vist superada i no ha pogut explicar per què ens trobem en la situació actual.

La tramitació administrativa també ha estat molt lenta en segons quines àrees, i no es pot donar tota la culpa a la pandèmia i al teletreball. Aquest ha estat una solució per no aturar-se, però que en el cas de l'ajuntament d'Arenys de Mar, no ha acabat de funcionar com calia.

La pandèmia ha dissimulat moltes mancances, i es farà servir per no haver d'admetre el retard en el compliment dels objectius previstos, però hi ha una desorganització interna que no es resol des de fa temps, i és per manca de voluntat política i de no posar-hi els mitjans necessaris perquè la maquinària funcioni correctament. El retrocés dels dos darrers mandats encara no s'ha compensat.

dimarts, 15 de juny de 2021

La meitat no supera el nivell per a ser mestre

Avui llegia els resultats de les proves d'aptitud per a aquelles persones que volen estudiar magisteri, on es constata un baix nivell cultural, que fa que només un cinquanta per cent dels alumnes que volen ser mestres hagin superat l'aprovat.

Entristeix veure quin és el nivell de bona part dels estudiants, i queda demostrada la necessitat de posar aquestes proves per assegurar un futur esperançador per als alumnes a qui els farien de mestre. La informació destaca el baix nivell de lectura, i haig de dir que no és sorprenent, però sí preocupant. La importància que li vulguem donar a la lectura no serà mai suficient. I ho dic jo mateix que no he estat un gran lector, sinó que m'hi he posat tard, i ara ho valoro i en puc gaudir. 

Però l'article no parlava només del nivell de lectura, sinó també de la capacitat per adaptar-se a les circumstàncies. El mestre ha de ser un referent per a l'alumne, i cal molta empatia per poder donar coneixements, i seguretat en la presa de decisions, de resoldre els petits obstacles que es presenten.

No sé què s'hi pot fer, però el cert és que cal treballar per aconseguir que surtin uns alumnes capaços de treballar per esdevenir els mestres del futur, de les noves generacions. La cultura va més enllà de l'espectacle, i és per això que és tan important fomentar-la. Inquietar la gent, fer-los trobar gust en l'art, el teatre, la lectura i el descobriment. Si formem unes persones que no veuen més enllà del nas, és impossible que el nostre país progressi.

Vull pensar que el resultat d'aquestes proves serveixi de lliçó per buscar una alternativa a la formació actual, i no es quedi en una estadística a analitzar any rere any. De moment el descens és prou important i dramàtic, com per arremangar-se i capgirar la tendència. Fa massa temps que sabíem que la formació dels mestres era transcendental per al futur. Arribem tard, però ara no tenim excusa.

dilluns, 14 de juny de 2021

Una encaixada de mans i a passeig!

S'esperava molt de la trobada entre els presidents espanyol i nord-americà, però finalment ha consistit en una encaixada de mans i 30 segons de cortesia. És això un fracàs? En tot cas si realment el govern espanyol desitjava l'encontre, l'equip de protocol ha fallat, o bé el president Biden els ha clavat una bufetada.

Els comentaris previs parlaven d'un Trump que no sabia situar Espanya al mapa, i un Biden que coneixia molt bé on érem. Potser ha fallat en no preveure que Espanya no és prou interessant com perquè el president nord-americà li dediqui cinc minuts.

Per contra, el president espanyol sí que es trobarà amb el president turc. De què parlaran? De democràcia? De drets humans? De llibertat d'expressió? Darrerament hi ha força punts de connexió entre ambdós països, i no pas gaire positius. És amb Turquia que Espanya s'ha d'acontentar en parlar?

Fets com aquest ajuden a rebaixar l'orgull propi del nostre país, on ens creiem els reis, i la realitat ens fa veure que som l'últim mono. Potser caldria una reflexió i pensar què estem fent bé. Esclar que la lectura que el govern socialista farà del desencontre serà una excusa més per tirar pilotes fora. Ja hi estem acostumats.

diumenge, 13 de juny de 2021

La manipulació del poble

L'acte d'avui a la plaça de Colon de Madrid és una mostra més de la manipulació dels partits polítics sobre la població. L'objectiu clar és desgastar el govern espanyol per aconseguir la victòria a les eleccions generals de l'Estat. L'excusa és perfecte perquè va en contra d'una part dels catalans, que han estat sempre a l'ull de la política espanyola, fins al punt que molts espanyols ens veuen com a traïdors i mereixedors de tot l'odi.

Aquesta manipulació no és només d'avui, sinó que és l'obra dels partits polítics per decantar la balança i aconseguir canviar la trajectòria que a Espanya és fluctuant entre els dos grans partits, el PP i el PSOE. Les persones, quan actuem en massa, deixem de pensar i acostumem a actuar i respondre en calent, sense gaire reflexió. Si a això hi afegeixes la informació desviada i interessada que els arriba, aconsegueix fer una imatge terrible de qui som els catalans i què pretenem ser.

Resulta insòlit que no es vegi que fins que no es solucioni l'encaix de Catalunya a Espanya, no hi podrà haver pau política a l'Estat. La força del nostre país és massa gran com per passar desapercebuda, i no implicar el funcionament general d'Espanya. Això, que sembla tan evident, i que s'ha repetit al llarg de la història, sembla no voler ser vist pels dirigents d'un i altre color polític.

En aquests moments el PSOE està interessat en mantenir les relacions amb els polítics catalans que ostenten el govern, bàsicament ERC, i per això opta per enfrontar-se a la idea general espanyola de la dolenteria dels catalans. És un episodi puntual interessat, que amb el temps pot canviar. L'enfrontament amb la dreta espanyola és electoral i motivat per l'interès en guanyar les eleccions que es puguin convocar.

dissabte, 12 de juny de 2021

Els unionistes fracassen a Barcelona

El fracàs de la convocatòria de l'unionisme ahir a Barcelona, en contra dels indults, és una demostració de quina és la realitat a Catalunya en relació al que passa a la resta d'Espanya. No és que siguem tan diferents, però sí que s'ha de tenir en compte que la informació que arriba a la resta d'Espanya no és la mateixa que tenim aquí nosaltres.

La premsa condiciona molt l'opinió de la gent, i a part que és lògic que la implicació dels catalans en una cosa que ens afecta directament i molt de prop, sigui diferent a la resta d'Espanya, aquests estan rebent una informació interessada i se'ls amaga molta realitat.

És important destacar que la manifestació de Madrid que tindrà lloc demà diumenge, agafa l'excusa dels indults per sortir contra el govern de Zapatero. És una demostració de força per contrarestar el que varen dir les urnes que van donar majoria al PSOE, que va ser capaç de recollir els vots dels grups petits per sumar majoria al Congrés de Diputats.

El posicionament del PSOE també és polític i d'interès electoral. Sigui perquè necessita els vots d'ERC, o perquè veu a venir que Europa pot clavar una bufetada als tribunals de justícia espanyols, Sánchez, i també els barons a contracor, s'ha posicionat de manera diferent a com ho havia anat fent abans, i busca amb l'indult dissimular una mica la situació dels presos polítics i el procés català.

No us penseu que això passarà sempre, i arribarà el dia que haurem de recordar tot el que està dient ara, per exemple el PSC, a favor de l'indult. Els socialistes catalans i espanyols són especialistes en canviar de discurs segons els convé, i per tant de poc fiar. Ara toca això, més endavant serà una altra cosa. Iceta ens hi va ben acostumar, i sembla ser que Illa va pel mateix camí.

divendres, 11 de juny de 2021

Víctimes d'una crueltat majúscula

La troballa del cadàver de la nena desapareguda amb la seva germana, a les illes Canàries, ens omple de ràbia i impotència davant d'un acte tan macabra i sense sentit. L'assassinat de les dues filles, complint l'amenaça de no tornar-les a veure, indigna i posa de manifest la crueltat que una persona humana pot infringir.

Encara que ens tocava de lluny ho anàvem seguint perquè els fets eren molt dolorosos, però tenies l'esperança que es tractava d'una fugida del pare amb les criatures, en el seu enfrontament amb la seva mare. Tot i que el risc del que ha acabat passant existia, confiaves que un pare no podia ser tan insensible i criminal.

L'assassinat de persones indefenses, aprofitant la relació familiar que en principi no comporta suspicàcies, és d'una maldat infinita. Si no pots confiar en les persones que tens més a prop, en qui ho pots fer? Les baralles entre una parella no podem comportar mai extrems com l'actual. Hi ha d'haver un límit que no es pot traspassar. Quina culpa en tenien les dues criatures de les discussions que hi pogués haver entre els seus pares?

Dol molt, i sobretot provoca rebuig contra tot. Contra la incapacitat de preveure situacions com aquesta, contra la vulnerabilitat de la dona i les criatures. No et pots fer la idea que aquestes coses puguin passar, per malament que estiguin les relacions de parella. Perquè no es tracta d'un acte voluntari i espontani, sinó que al darrere hi ha una planificació que fa més greu la culpa. 

Caldrà veure si al darrere de l'assassinat hi ha el suïcidi. Una persona capaç de matar les seves filles com a venjança no es mereix la vida, ni la llibertat, sinó el rebuig de tots i el menyspreu per la seva actitud salvatge i injustificable.

dijous, 10 de juny de 2021

Canvi d'estratègia a ERC?

Un dels temes de què més es parla aquests dies és del canvi de discurs del dirigent d'ERC Oriol Junqueras. Alguns defensen la coherència i especifiquen que es tracta simplement d'una priorització d'actituds. Ara no és hora de defensar la unilateralitat, sinó que cal esforçar-se per aconseguir mantenir un diàleg amb l'Estat.

És cert, però, que no fa tant temps que el mateix Oriol Junqueras afirmava que intentar negociar amb l'estat espanyol era una pèrdua de temps. Al final no sabem massa què va passar els dies claus de la proclamació de la independència de Catalunya. Què pensaven uns i altres, i què va provocar la decisió presa de suspendre la independència segons després.

El president Pere Aragonès ha defensat aquests dies la negociació amb Madrid, i ho ha visibilitzat davant del mateix president del govern espanyol. M'imagino que és una tàctica per aconseguir donar suport al president estatal, davant la pressió de la dreta espanyola contra els indults. Per altra banda, també podem parlar d'estratègia política quan ens referim al govern espanyol, amb algunes opinions sobre la previsió que tenen que els tribunals europeus acabin tirant per terra les sentències del Tribunal Suprem i l'aval del Tribunal Constitucional.

Les paraules d'Oriol Junqueras no han agradat a molta gent. S'ha vist com una traïció als objectius defensats fins ara, i una marxa enrere que menysté tot el treball i suport que hi ha hagut des de la societat civil. Jordi Sánchez ho ha criticat directament i sense fer-se esperar. Pot això posar en perill el pacte de govern? Vull suposar que no, que s'ha optat per anar junts i no tirar-se els plats pel cap, si més no abans dels dos anys de consens.

dimecres, 9 de juny de 2021

Anem a Europa a la recerca de la Justícia

L'esperança de molts independentistes és la resposta dels tribunals de justícia europeus, ara que ja s'hi pot acudir. La llàstima de tot plegat és el temps que trigaran a dictar sentència, però com a mínim es desitja que aquesta sigui favorable i contradigui les sentències que els tribunals espanyols han dictat.

És evident que la posició de dos dels magistrats del Tribunal Constitucional és un suport important a aquesta esperança, i que com a mínim hi ha hagut algú que ha solemnitzat que les sentències als presos polítics jutjats són desorbitades i que en el cas dels dos jordis, posen en perill la llibertat d'expressió i de manifestació.

No hi ha dubte que el litigi està en el currículum dels jutges que conformen els tribunals espanyols, la seva herència del franquisme, com ho demostra l'informe contrari a il·legalitzar entitats i fundacions que defensen el franquisme.

Hem de confiar que a la llarga Europa ens defensi d'aquests nostàlgics autoritaris i repressors, per convertir Espanya en un país més democràtic sense el llegat del dictador. No hi ha dubte que l'empresa és difícil, perquè tenen massa suport, i ens trobem en una època en què l'extrema dreta es troba valenta i la crisi social i econòmica l'ajuda en el seu discurs populista i mentider.


dimarts, 8 de juny de 2021

Rebent trompades de totes bandes

No hi ha dia que els catalans que estimem el nostre país, la nostra llengua pròpia, els nostres costums i tradicions, la nostra llibertat, no tinguem algun motiu o altre de disgust i necessitat de defensar-nos davant dels atacs que ens venen des de totes les direccions, i darrerament de manera especial des dels tribunals de justícia.

Llegíem ahir que el TSJC ordenava la Generalitat a dispensar el mateix tracte al castellà i l'aranès, del que consideren té el català en les proves per accedir a la Universitat. Com es preguntava la consellera, fins on voldran arribar? Ja no només fan de jutges, sinó que imposen com s'han de fer les coses, a instàncies dels que sempre estan a punt d'atacar la nostra llengua i la nostra singularitat.

Fa bé el govern de no creure en tot allò que se'ls exigeix, encara que és trist que posin en perill la seva carrera política per defensar coses tan evidents. Oi que tothom que vol examinar-se en castellà ho pot fer? On és el problema? De qui la té més llarga?

Sempre s'ha dit que la millor defensa és un bon atac, i això ho han posat en pràctica els contraris al català, els que voldrien que només es parlés en castellà, la llengua de l'imperi. Atacant per la via judicial han vist que fan molt mal, i és per això que no deixen de fer-ho. Hem de trobar la manera de combatre-ho, i aquesta passa per fer bé les coses, i emparant-nos en els nostres drets consolidats.

És molt trist tot el que ens passa als catalans que ens creiem que som diferents a la resta d'espanyols, ni millors ni pitjors. Jo no parlo català per fer la punyeta a ningú, sinó perquè aquesta és la llengua que parlaven els meus pares i els meus avis, i és la llengua que em varen ensenyar. I estic orgullós de poder parlar el castellà, també l'anglès, perquè considero que tot això enriqueix la persona. Ja prou d'atacs inútils i denigrants. Lluitem pels nostres drets i fem-nos respectar!

dilluns, 7 de juny de 2021

Cedir sense que sigui vist

ERC i PSOE volen els indults, però ningú vol passar per haver cedit davant l'adversari. Ambdós voldrien que arribessin de manera natural sense que ningú pogués dir que aquest o l'altre han cedit. No és fàcil, perquè la dreta espanyola té molt clar que els indults no s'han de concedir, i la Justícia hi és al darrere per fer-ho impossible.

Les paraules amables dels presidents català i espanyol, i la carta de Junqueras des de la presó semblen anar en aquesta línia. Alguns socialistes ja han dit que els ha agradat la carta de Junqueras, entenent que és un pas al costat, per facilitar la solució.

A ningú se li pot escapar que l'indult té un alt cost polític per al PSOE, però també és l'única sortida viable per mantenir la majoria que li permet governar Espanya. Aquests esforços per mantenir l'equilibri no son puntuals, sinó que s'han de veure com una solució a llarg termini. La dreta espanyola ho té difícil mentre els nacionalistes catalans i bascos es mantinguin forts. Aquests sempre estaran més a favor de l'esquerra espanyola que no pas de la dreta intransigent.

Si el PSOE és capaç d'adonar-se d'aquest fet, procurarà afavorir la situació dels nacionalistes que li han d'aguantar la majoria parlamentària. Una altra cosa és com es veu des de Catalunya. ERC sembla que ho té clar, però no li passa el mateix a JxCat. Una bona solució seria que es deixés treballar ERC a nivell intern, i que JxCat continués guanyant batalles a nivell europeu. No podem oblidar que la veu d'Europa farà molt per a la futur de Catalunya.