Amb la CUP no vindrà ningú a fer falses promeses

La CUP no governa a Madrid, ni tampoc ho fa a Catalunya, ni a la Diputació de Barcelona, i per això no poden venir a Arenys polítics amb capacitat de prendre decisions a fer promeses electorals. El problema és que aquests polítics que venen, siguin socialistes, d'ERC o el seu dia de Junts, només han fet campanya i han promès desencallar temes que portem arrossegant des de fa molts anys, però al final no s'acaba realitzant res.

És molt bonic venir a Arenys a defensar candidats a l'alcaldia amb falses promeses que no s'acaben complint. Cal que faci una llista de les coses que ens han promès resoldre i ha quedat en no-res? El darrer, un dels polítics del 155 que s'ha significat molt en el menysteniment a Catalunya i diu que treballarà per aconseguir el camí cap a Caldes. Algú s'ho creu? El senyor Patxi López ha vingut a fer presència, per impactar, però se n'anirà i s'oblidarà d'Arenys com han fet tots els altres.

De què ens serveix que el nostre govern municipal tingui el mateix color que el govern de la Generalitat? Absolutament de res! Potser vindran consellers a fer promeses que sabem que no s'acabaran complint. I estic segur que la nostra alcaldessa hi batalla per aconseguir alguna cosa, però Arenys pesa molt poc.

La conclusió de tot plegat és que si volem avançar i millorar com a poble ho haurem de fer amb el nostre esforç i amb la col·laboració de tots els vilatans. És per això que necessitem un bon equip de treball dins de l'Ajuntament. No es tracta de sigles de partits polítics, sinó de gent vàlida, amb empenta, formació i moltes ganes de treballar, i fer-ho de la mà de tots i no a esquenes dels vilatans.

La CUP ha preparat un equip que prioritza la sensibilitat de cara els joves, que busquen una primera feina i volen independitzar-se, i no troben ni feina ni habitatge assequible. Sensibilitat de cara la gent gran, per fer d'Arenys una vila sense barreres arquitectòniques, una vila amable i transitable, per reduir la bretxa digital. Sensibilitat de cara les persones que necessiten els serveis socials per poder afrontar els reptes de cada dia.

Convidarem a polítics d'altres institucions i contrades, però no serà per fer falses promeses, sinó per explicar la importància de treballar en equip, de com s'aconsegueixen les coses amb organització, treball i iniciativa. I ens presentarem davant de tothom amb la il·lusió de canviar la manera de fer política d'aquests últims mandats, que només serveixen per passar pàgina i oblidar els despropòsits. Amb la CUP la nostra vila podrà avançar de veritat.

Donar la veu a la gent durant tot el mandat municipal

L'altre dia conversava amb una persona que ha estat implicada en el moviment veïnal i li vaig notar un cert pessimisme. Avui, no tothom està disposat a dedicar part del seu temps a treballar per la comunitat, sobretot pensant que hi ha moltes dificultats per aconseguir l'èxit en reivindicacions veïnals, la majoria de les quals són totalment legítimes i de sentit comú. L'experiència de moltes persones que han passat per aquests moviments és d'un cert desgast i desencís, sobretot perquè han tingut dificultats per trobar relleu, després d'anys de lluita i un cert esgotament.

Des d'una vegada que ho vaig sentir a dir, he mantingut com a vàlida la idea de la nostra facilitat en ser reactius més que no pas participatius. Potser és per això que els polítics han deixat de valorar i tenir en compte la participació. D'alguna manera creuen que la gent es cansa de tot i de criticar en sabem molt.

Continuo pensant que la mobilització de la gent per resoldre situacions crítiques del nostre dia a dia és imprescindible, malgrat els entrebancs amb què ens trobem i que provoca que cada vegada hi hagi menys gent interessada, i més ara que ens és tan fàcil des de casa, davant d'un teclat, malparlar de tot i tothom.

No és estrany que els joves siguin els menys motivats per la política. Entre tots hi hem col·laborat perquè així sigui. A la meva generació també passava, tot i que la situació política, sota el franquisme, facilitava que uns quants es sentissin cridats a moure's per aconseguir un sistema democràtic i de llibertat en defensa dels drets d'expressió, els lingüístics i de participació en la vida pública.

Avui hi ha partits polítics que han tancat el cercle amb els propis militants i no tenen gaire interès en obrir-se a altres persones que probablement discreparien dels seus principis, però alimentarien la diversitat que és real i es fa tan necessari de treballar-hi i tenir-la en compte.

En la gestió municipal és més important que en cap altre lloc la implicació dels veïns i veïnes per avançar com a comunitat, treballant per resoldre tot allò que no ens permet viure amb un mínim de dignitat, i millorar aquells aspectes que ens faciliten la vida, sigui la mobilitat, la neteja, la defensa del territori, l'accés a l'habitatge o a la sanitat.

Cal entrar a l'Ajuntament amb força per fer possible que tothom s'hi vegi representat, i que hi pugui dir la seva, no només el dia de les votacions, sinó durant els quatre anys del mandat municipal. Amb la CUP, que trepitja el carrer, podrem aconseguir que tots tinguem veu a la casa de la vila.

S'acaba el temps de les inauguracions

Ara que s'acosta la data de la convocatòria de les eleccions municipals, a partir de la qual no es podran fer celebracions ni inauguracions, més d'un o d'una voldrà que arribi aviat el dia de votar, no sigui que sorgeixin més marrons que deixin en evidència la tasca de govern. 

La nostra vila ha viscut com mai la prèvia de la campanya electoral, amb una agenda atapeïda d'actes de lluïment, neteja i pintada de la cara per amagar tota la deixadesa de gairebé quatre anys de mandat, amb uns resultats pràcticament nuls, per més que les gràfiques del Programa d'Actuació Municipal ho maquillin i es publiciti a la revista local. 

Ningú, però, perdonarà la manca d'empatia i el distanciament que s'ha produït entre l'equip de govern i la ciutadania. Governar d'esquena al poble no ha estat mai una bona pensada. Escoltar i dialogar requereix temps i paciència, però és el que hauria de prevaldre i ser la base de qualsevol estratègia de govern, sobretot quan ens referim al govern municipal, el més proper a la gent.

Siguem, però positius i aprofitem tot el que ens estan resolvent aquests dies. Ja em vist de quin peu coixeja aquest govern i tenim ben a prop l'oportunitat de posar-hi remei. Ens calen projectes nous, però sobretot una actitud nova, d'acostament a la gent, de saber escoltar i prioritzar les necessitats de la gent. Cal que les coses no s'encallin, que no quedi tot en paraules i promeses, i en un calaix dels despatxos.

Volem un canvi en la manera de governar. Som conscients que no podem prometre coses impossibles, però sí que hem de treballar per fer un Arenys més sostenible, resoldre d'una vegada el tema de l'habitatge, endreçar la casa de la vila i reorganitzar-la en benefici de tots, començant per als mateixos treballadors municipals, amb més recursos, formació i atencions.

Hem d'obrir l'Ajuntament a les persones i a les entitats. Les hem de fer partícips del dia a dia de la cosa pública. Hem de ser transparents i no amagar la veritat. Posar el dia les eines que fan possible que tothom pugui conèixer en temps real què passa dins de l'Ajuntament.

Hi ha una alternativa de govern que està demanant el torn per demostrar que una altra manera de fer política és possible i que només depèn de nosaltres, amb la col·laboració de tots, perquè tots formem part del projecte i totes les idees hi tenen cabuda.

Veus que ens transporten al passat, a les arrels

Aquesta tarda he tingut l'ocasió d'escoltar un reportatge d'uns vint minuts sobre Tavertet, amb la veu de diferents persones que han viscut o viuen a la població, explicant anècdotes que ens acosten la seva història, la seva gent i la seva evolució, que per a les persones que l'hem conegut des de fa molts anys, ens aporta bells records.

Escoltant els diferents relats a Veus de Tavertet, t'adones que sovint, quan descobrim un poble, un territori, una gent, només et fixes en el moment present i se't fa difícil d'imaginar el seu passat i com s'ho han fet per arribar fins aquí. En el cas de Tavertet, si ens remuntem a seixanta anys enrere, que són els meus records, la diferència a com és ara és total. 

En alguna ocasió ja he escrit en aquest blog algunes de les vivències sobre Tavertet, i alguna cosa explico en aquest reportatge. Com us podeu imaginar, passar d'una població sense llum, ni aigua, ni carretera transitable, a com està ara, transforma radicalment la manera de viure d'uns habitants, en uns anys on no hi havia Internet, però tampoc televisió i amb prou feines disposaven d'algun aparell de ràdio.

L'evolució de Tavertet és una mostra de l'evolució del nostre país, focalitzada en un punt, un cul de sac, en un medi rural i sense gaires recursos. Gent treballadora, dedicant totes les hores del dia al camp i al bestiar, o al bosc, i ajudant-se mútuament per afrontar les dificultats i adversitats.

Des d'aquí vull felicitar la iniciativa d'aquest projecte, que ajuda a recordar un passat no molt llunyà, però completament diferent a la realitat actual, quan encara hi ha persones que en poden donar testimoni, i fer-nos veure que som aquí gràcies al treball de moltes persones amb nom i cognom, però que tenien un àmbit d'actuació molt reduït, amb moltes dificultats per desplaçar-se i comunicar-se amb la resta del món.

L'altre dia, al curs de filosofia, parlàvem del passat, present i futur, i encara que coincidíem força en la necessitat de viure el present, no ens acabàvem de posar d'acord amb la importància que havíem de donar al passat i el futur. Sempre he defensat que necessitem viure més el present, sense oblidar, però, d'on venim, ni que la nostra actuació d'ara condicionarà el nostre futur. El passat és important per entendre el present, i en alguns casos evitar errors del passat, pensant en el futur. 

Estic segur que si escolteu el reportatge us interessarà, tot i que reconec que per a les persones que hem seguit de més o menys a prop els canvis de Tavertet, tenim un afegit emocional incomparable.

L'Ajuntament punxa el corrent elèctric al Xifré

Ahir la revista local L'Agenda va treure una notícia impactant. Segons el periodista, l'empresa Endesa hauria detectat un ús fraudulent de l'electricitat de l'edifici municipal del Xifré, i també dels mòduls de Can Nadal i el Centre Espriu, que calculen que s'estaria produint des de fa uns tres anys. L'alcaldessa ha reaccionat de seguida culpant el tècnic municipal responsable de tramitar la contractació del subministre elèctric d'aquests edificis, i acceptant la gravetat dels fets.

La notícia és preocupant, i és una mostra més de la desorganització i descontrol de la gestió municipal de l'actual govern d'ERC. No entraré a opinar sobre la responsabilitat tècnica del fet, perquè ho desconec. Entenc que de la mateixa manera que no hauria funcionat la tramitació de la contractació del servei elèctric, tampoc haurà funcionat el control de la despesa. Caldria suposar que l'Ajuntament compta amb un llistat dels equipaments municipals en funcionament i la despesa repercutida. Ningú no ho va saber veure?

Ahir parlava en el meu post de l'acte celebrat a Mataró sobre la transformació interna de les administracions locals, i ho aprofitava per dir que els ajuntaments petits i mitjans tenen moltes dificultats per organitzar-se bé, a diferència dels grans ajuntaments que disposen de més recursos, tant econòmics com personals. Els fets denunciats en aquesta notícia, però, tenen una altra dimensió i creen alarma ja que demostren el desconeixement de l'equip de govern de tot allò que passa a l'Ajuntament.

Ens trobem, doncs, que no només hi ha serveis que s'estan prestant sense tenir el contracte vigent, pagant  les factures, això sí, per acord del Ple municipal, sinó que hi ha subministraments que no es paguen des de fa anys, punxant el corrent elèctric com si es tractés d'uns okupes qualssevol.

Amb tot el que està passant, el nou govern que es constitueixi el mes de juny potser s'haurà de plantejar la realització d'una auditoria per descobrir si hi ha més irregularitats que calgui posar en solfa per intentar-les resoldre abans no sigui massa tard.

Entenc que és molt gratificant poder celebrar cada setmana un acte públic de lluïment, sobretot quan s'acosten les eleccions, però és molt important demostrar que es té un control real de tota la gestió tècnica i administrativa de la institució, i això, per ara, encara està per veure. 

El repte dels petits ajuntaments

Ahir vaig anar a parar, via Internet, a una jornada sobre organitzacions que creen valor públic, que va tenir lloc a Mataró, i que tenia per objectiu parlar de la transformació interna de les administracions locals. El tema és molt interessant i cabdal si volem tenir una administració municipal eficient i eficaç, la qual cosa no és fàcil.

Vaig seguir, d'una manera transversal, els diferents ponents i taules rodones, i en el meu interior hi havia una batalla oberta entre la decepció i la il·lusió per poder aplicar els canvis necessaris perquè la cosa funcioni. Certament, pensant en la meva vila, hi ha un problema greu de dimensions, i aquí és on vaig a parar tot sovint i recordo l'estudi de Roca Junyent, que va ser molt criticat.

Realment la dimensió d'una administració local és clau a l'hora de poder introduir canvis organitzatius que millorin la gestió pública. Els ajuntaments de poblacions petites i mitjanes se situen en el mateix nivell de les grans, quant a reptes a afrontar, però amb molts menys recursos. Sí que és cert que la Diputació de Barcelona dona molt de suport i allibera de càrregues que resultarien impossibles de suportar, però tot i així les dificultats dels petits ajuntaments són moltes, i quan parles de modernitzar-ho quedes molt limitat.

Gestionar un ajuntament no és fàcil perquè les eines i recursos de què disposes són escassos. Si a tot això hi afegeixes que figures claus com són els funcionaris d'habilitació nacional, secretari i interventor, acostumen a ser-hi de passada i sense gaire experiència en el càrrec, la problemàtica encara s'agreuja més.

Això hauria de servir per explicar els errors que es cometen en la gestió diària d'aquestes petites i mitjanes administracions, però no justificar-ho. Els reptes són grans, però no impossibles, i per això cal entrar amb força, confiança i amb els màxims aliats possibles. 

El nostre Ajuntament arrossega uns problemes de gestió que cal afrontar d'una vegada per totes, i no permetre que siguin l'obstacle perquè la vila se'n vegi afectada. Calen moltes idees, però sobretot que siguin clares, i també moltes ganes de treballar a fons, durant el temps que ens marquem ser a dins. No podem excusar-nos en les dificultats, sinó que hem de treballar per trobar aliances, suport i formació. 

Un ajuntament és una empresa que necessita una direcció clara, una organització dinàmica i uns professionals formats i engrescats per donar un bon servei a la població. L'objectiu ha de ser el servir als vilatans i vilatanes que esperen dels seus representants un lideratge efectiu, transparent i que obrin les portes a tothom. Tots som coresponsables del bon funcionament de l'administració pública més propera, la que ens ha de conèixer i ajudar a avançar.

Una Constitució inamovible, i encara sort!

Quan hem criticat les dificultats perquè els polítics espanyols s'avinguessin a modificar la Constitució espanyola, pensàvem en aquelles coses que caldria adaptar a la realitat actual, per evitar la seva obsolescència, però poques vegades hem tingut en compte la possibilitat que els canvis poguessin anar a pitjor.

Continuo pensant que no té sentit defensar la Constitució com a intocable, però també crec que d'alguna manera, als catalans, ens protegeix. Tinc el convenciment que si s'obrís el meló nosaltres hi sortiríem perdent. Hi ha massa evidències per afirmar que l'escàs reconeixement que la Constitució té a la diversitat dels pobles de l'Estat, ara s'eliminarien. Ho hem vist en el discurs de Tamames en l'intent inútil de moció de censura al govern de Madrid, però també en els discursos del PP i Ciudadanos, i l'actitud de molts líders socialistes. El president espanyol no parla més perquè necessita els vots per mantenir-se en el govern, però deixa molt clar què pensa i com ens té en compte. 

La Constitució espanyola continuarà sent un obstacle per al nostre alliberament nacional. També el tenim entre nosaltres, ja que la independència té un sostre que no hi ha manera de superar, però queda clar que si aconseguíssim modificar la Constitució no hi guanyaríem res, ans el contrari.

Davant d'aquesta evidència els partits polítics catalans s'haurien de plantejar el seu futur, els seus objectius i prioritats, sobretot si els considerem com a representants de la voluntat d'aquest país, i que ens han de resoldre els problemes d'encaix, i superar el menysteniment que patim des del primer dia. I això no només fa referència als partits polítics independentistes, sinó tots els partits que tenen representació a les institucions catalanes.

No és tan estrany pensar que un PP o un PSC puguin defensar els drets i interessos dels catalans en el conjunt de l'Estat. No s'hauria de veure com exclusiu dels partits independentistes o nacionalistes, sinó de tots els partits que votem perquè millori la nostra situació econòmica, social, cultural... 

No entendré mai la subjugació del PSC al PSOE, o la del PP català al PP estatal, quan es tracta de defensar-nos. No té sentit que no vetllin per la defensa de la nostra economia, la nostra cultura, la nostra llengua, els nostres drets civils i judicials. Tot ho col·loquen sota la disjuntiva independentisme versus submissió al nacionalisme espanyol, i per això aquestes picabaralles absurdes entre els partits polítics catalans, i entre uns i altres la casa sense escombrar. No anem bé, i en tenim per estona!

Molt a millorar, encara

Avui llegia la notícia del reconeixement a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local a través dels canals digitals municipals de l'Ajuntament de la nostra vila, i he pensat que és bo que l'administració pública treballi perquè la informació sigui transparent i arribi a tota la ciutadania, o si més no a les persones que saben moure's per Internet. 

Si mirem uns quants anys enrere ens adonarem que ara tenim moltes més facilitats per poder conèixer el dia a dia del nostre Ajuntament, i d'alguna manera poder fiscalitzar la feina dels nostres representants polítics, que per la seva banda han de procurar no quedar enrere i tenir la informació al corrent. Les dades a mitges o endarrerides no ajuden gaire, i això obliga a actualitzar-les constantment, la qual cosa no sempre és fàcil ni automàtic.

Tot i que celebro el reconeixement al nostre Ajuntament, també haig de dir que hi ha moltes coses a millorar i que m'agradaria que el nostre govern municipal s'hi esmercés una mica més i no s'arrepengés amb aquest premi, pensant que tot funciona correctament.

Les persones que acostumen a consultar el web municipal s'hauran adonat que no hi ha tota la informació, ni aquesta arriba a temps. No hi consten totes les actes de les reunions dels consells de participació, hi ha enllaços que no funcionen des de fa temps, els convenis amb entitats i institucions no estan actualitzats, i hi ha ordenances vigents que no hi figuren o que no contemplen modificacions que s'han fet des de la seva aprovació inicial.

Sempre tot és millorable, i d'això se n'ha de ser conscient. M'agradaria que hi hagués més transparència en les actuacions que justifiquen els assoliments d'objectius referenciats en el Programa d'Actuació Municipal (PAM). I això és important per guanyar credibilitat en la informació que es fa constar al web municipal. Hi ha objectius que fàcilment es pot comprovar si s'han complert o no, però d'altres resulta més difícil, i és aquí on cal entrar més a fons per saber què s'ha fet i què no.

M'imagino que el reconeixement a la transparència no entra a valorar el grau de resposta a les instàncies i escrits que els vilatans adrecen al govern municipal, perquè en aquest cas suspendria. No puc entendre la desídia del nostre govern a l'hora de respondre. És tan difícil? No estem parlant que es trigui molt a respondre, sinó simplement que no es fa. Aquesta és una de les altres coses que caldrà canviar amb el nou govern.

Els vilatans volen resultats, també en les petites coses de cada dia

Aquest diumenge la CUP ha celebrat una assemblea oberta a la part alta de la vila per poder recollir propostes i suggeriments dels vilatans. Tot i que no és fàcil resumir en poques paraules un debat de gairebé dues hores de durada, sí que podríem afirmar que la gran decepció dels vilatans és veure com les promeses electorals acaben en no res, i es queden massa coses sense resoldre. Que falta iniciatives, però sobretot una actuació valenta dels governs municipals per encarar aquells problemes que, encara que coneguts, es queden sense solucionar.

Hem parlat d'habitatge, perquè fa anys que el govern d'ERC ens en parla sense que hagi fet cap pas decidit per resoldre el problema que la vila pateix de manca d'habitatge assequible. També de la protecció del territori que, com es va poder escoltar en el debat organitzat per la Plataforma en Defensa del Territori Arenyenc, aquest divendres passat, molts partits polítics no consideren que sigui preocupant, i cada vegada tenim menys verd i més destrucció del patrimoni natural.

Ens han recordat que hi ha moltes ordenances aprovades que no es tenen en compte i per tant no es fan complir, normalment per deixadesa dels polítics, que no les tenen present, i tot això contribueix a la degradació de la vila. Ho veiem en temes com la neteja, la recollida selectiva de la brossa, la mobilitat.

S'ha parlat de la bona feina de les entitats i el poc cas que a vegades se'ls fa des de l'Ajuntament. Implicar els vilatans organitzats és una bona manera d'ajudar a que la gent assumeixi més responsabilitats de respecte de l'espai públic, de manera que no sigui una imposició des de dalt, sinó que surti de la pròpia ciutadania.

Als polítics que hem decidit entrar a formar part de les llistes electorals per servir la vila d'Arenys de Mar se'ns demana que treballem, no només buscant grans projectes que quedin per a la història, sinó per millorar la convivència, tenint en compte la gent gran, que cada vegada representa un percentatge més alt a la nostra població, però també els joves, que necessiten emancipar-se. En definitiva, se'ns demana menys promeses electorals enlluernadores i més resultats. Més treball i més eficiència.

La CUP en pren nota i ho incorpora com a objectius per dur a terme en aquest nou mandat municipal que s'iniciarà el proper mes de juny.

El fracàs socialista

M'ho heu sentit dir moltes vegades perquè ja fa massa temps que en tenim evidències. Em refereixo al paper que juguen els socialistes en aquesta Espanya dominada per la dreta, sense aconseguir treure's del damunt aquell complex d'inferioritat. L'alternança política ens ha demostrat que la dreta, quan governa, aconsegueix allò que vol, tingui o no tingui majoria absoluta. L'esquerra, en canvi, fins i tot quan ha disposat de majoria absoluta, ha estat incapaç d'aplicar els seus principis. 

En aquests moments en què l'esquerra governa, amb el suport d'uns quants partits, no ha sabut aprofitar-ho per desempallegar-se de lleis totalment ofensives aprovades pel govern de Rajoy. Una mostra, la darrera, és el fracàs obtingut amb la reforma de l'anomenada llei mordassa. 

Pedro Sánchez, que es considera el líder del govern més progressista de la història d'Espanya, tot i haver-ho promès des del primer dia, ha estat incapaç de retirar la llei mordassa, al meu entendre, per la mateixa raó de sempre: la por a molestar els poderosos. Aquesta gent que no només està instal·lada a la dreta, sinó que també forma part del PSOE, digueu-li barons o com més us plagui.

El president del govern podrà culpar els seus socis d'investidura, però el cert és que es tracta d'un fracàs personal i de tots els socialistes. També dels partits polítics que li han anat salvant els mobles, però sobretot del PSOE.

És molt trist que una llei que considero poc democràtica i de limitació dels drets de les persones, no hagi pogut ser eliminada quan tenien tots els punts per poder-ho fer. La reforma que es pretenia aprovar, no aportava prou garanties de defensa dels drets de les persones, i penso que Bildu i ERC tenien raó.

Podemos, per la seva banda, també ha quedat ben galdosa. El seu posicionament no el deixa millor que els socialistes i ells sí que en tindran unes conseqüències negatives a les properes eleccions. Si governant són incapaços d'aconseguir els seus objectius, per què els han de votar?

A nivell local també podríem trobar exemples que ens farien veure que els partits majoritaris actuals no ens garanteixen gaires alegries, i això és el que em fa pensar i defensar posicions més dràstiques, més valentes, perquè és l'única manera de poder avançar. Si es té el poder, aplicant les mesures necessàries pel canvi, i si s'està a l'oposició, pressionant per evitar l'immobilisme dels grans partits polítics.