Il·legal aquell que pensi diferent

La vida seria molt més fàcil si aconseguíssim il·legalitzar a tots aquells que pensen diferent de nosaltres. Això, que pot semblar un disbarat ve a ser el que PP i Vox voldrien aplicar, potser buscant fórmules que ho dissimulin una mica. Il·legalitzar els partits independentistes i tots aquells acords amb ells, sobretot si d'aquesta manera aconsegueixen el govern de l'Estat.

    Avui s'acabava el termini per presentar una esmena a la totalitat a la llei de l'amnistia que va entrar al Congrés de Diputats i, com calia esperar, tant el PP com Vox l'han presentat, tenint molt clar que s'està cometent una il·legalitat perquè tant Bildu com els partits independentistes són el dimoni que vol destruir l'Estat espanyol.

    El PP i com a mínim molts barons socialistes voldrien que els partits polítics majoritaris no quedessin condicionats per altres de minoritaris, sobretot si venen d'autonomies tan perilloses com Catalunya i el País Basc. La cosa no és nova, i fins fa molt poc l'alternança política entre PP i PSOE donava molta tranquil·litat als seus dirigents. Tot això fins que va arribar un home, el senyor Pedro Sánchez, que va gosar pactar amb els comunistes de Podemos i ara Sumar, i a més amb la complicitat necessària de partits independentistes que el que volen és posar en perill la sagrada unitat d'Espanya.

    Ara, doncs, més que mai, cal deixar ben clar que només els dos grans partits polítics poden subsistir i decidir el futur de l'Estat, i s'ha de trobar la manera de fer fora tots aquells partits que puguin posar traves a la tradicional alternança en el govern. No és estrany, doncs, que PP i Vox proposin endurir el Codi Penal, per evitar aquesta competència que els perjudica. PP accepta Vox perquè no estan tan lluny de la seva manera de pensar. De fet han sortit d'allà. I perquè els necessita. Aquesta vegada no han sumat prou, però esperen aconseguir-ho ben aviat.

    Davant d'aquest panorama només hauríem de pensar de quina manera aconseguim anar units per fer front a les propostes, però no. Nosaltres ens entossudim a tirar-nos els plats pel cap i barallar-nos per veure qui és el primer. Si no fem fora aquesta idea, i amb ella tots els actuals dirigents catalans, no aconseguirem la força necessària per encarar-nos a tots els que ens volen fer desaparèixer. 

La reforma del Codi Penal entra en vigor

Avui han començat a veure's moviments dins del món judicial, amb l'entrada en vigor de la reforma del Codi Penal, a través de la qual desapareix el delicte de sedició i apareix la llei dels desordres públics agreujats, que vaig comentar un dia que resultava perillosa per la interpretació que cada jutge en pugui fer.

Són moltes les especulacions que es fan al respecte, i cadascú hi diu una mica la seva. La interpretació que en pugui fer el jutge Llarena, a l'hora de reclamar l'extradició del president Puigdemont i la resta de polítics exiliats, condiciona l'actitud dels partits polítics catalans, i també l'opinió que sobre ells té la població catalana. 

De tot plegat, però, el més trist és el paper que els jutges representen, més polític que jurídic. Des que el PP va delegar les seves competències als jutges, aquests s'ho han pres molt seriosament, i no hi haurà manera de fer-los baixar del burro. Ells no es limitaran a fer la seva feina, i actuaran políticament d'acord amb la seva ideologia.

Europa ja no és un model de moltes coses, però encara hi veiem un cert respecte amb la diferenciació de competències entre els poders judicial i legislatiu, que Espanya ha perdut des de fa uns quants anys. Refiar-nos, però del que ens puguin dir i manifestar, ja no ens convenç i hem obtingut prou patacades com per pensar que la solució vindrà d'allà. 

Els propers dies seran claus per veure com evoluciona tot plegat. Tot fa pensar que ara el president Puigdemont ho té més complicat per mantenir-se a l'exili, sense l'amenaça de l'extradició. Si bé és cert que Europa té una darrera paraula pendent, a la llarga podria ser que se li acabés la corda i finalment l'extradició fos una realitat.

El jutge Llarena ja ha manifestat que se'l pot acusar de malversació, però no amb la pena rebaixada arran de la modificació de la llei, sinó amb les màximes conseqüències, entenent que la seva acció produïa un gran perjudici a l'administració pública, al marge de si se l'havia embutxacat o no.

Políticament també tindrà les seves conseqüències. La picabaralla entre Junts i ERC s'agreuja, quan els primers acusen a ERC d'haver propiciat l'absolució del seu líder en detriment del possible empresonament, per molts anys, de qui fou el president de la Generalitat en el moment del referèndum d'autodeterminació.

Cal educar els jutges!

He llegit la frase: "No n'hi ha prou amb canviar el codi penal, cal educar els jutges". Ho deia Viviana Waisman, presidenta de l'ONG Women's Link Worlwide. I té tota la raó, i no és una afirmació gratuïta, sinó que té molt de sentit i explica moltes de les coses que estan passant.

Els jutges no es comporten com un robot que té introduïdes totes les casuístiques i genera automàticament la sentència, sinó que és una persona humana que examina més coses que el simple comportament de les persones jutjades. El jutge interpreta i sentencia, i és per això que es pot equivocar. No ens concentrem només en el cas de "la manada", sinó que ho podem generalitzar.

És just i encertat que 12 persones, per més ben instruïdes que siguin, puguin tombar una llei aprovada per totes les institucions implicades i referendada pel poble? És el cas de l'Estatut. No creieu que hi ha components més enllà de la causa que hi intervenen?

En el cas de la violació múltiple a Pamplona, que crea alarma i inseguretat entre la població, no creieu que s'ha de tenir en compte més coses que les considerades per l'Audiència de Pamplona?

Com diu la Viviana Waisman a l'entrevista del diari ARA, "Cal examinar el Codi Penal, però sobretot el que cal és educar les persones que tenen la responsabilitat d'aplicar la llei". "L'ONU ha recomanat a l'estat espanyol la formació dels jutges en perspectiva de gènere".

Malgrat aquesta manca de visió que s'hauria de resoldre, hi ha el sentit comú i el concepte "alarma social" que moltes vegades es té en compte a l'hora de prendre decisions que poden provocar més problemes dels existents.

Continuo pensant que la Justícia no s'aplica de la mateixa manera a totes les persones, i això és un problema que només es pot resoldre si en són conscients.

El perill del delicte imaginari

L'article a l'ARA del catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Sevilla, el senyor Javier Pérez Royo, m'ha semblat molt interessant. De fet tot el que escriu resulta interessant perquè aprens, cosa que no ho pots dir de tothom ni de tots els articles que trobes als diaris. Parla del delicte imaginari.

El podeu llegir i em direu si no és interessant, però al mateix temps alarmant, i això que defujo de notícies que em posin la pell de gallina. Segons Pérez Royo, la sedició i rebel·lió que hi veu el jutge del Tribunal Suprem està en la seva imaginació, i per al catedràtic, és molt pitjor i perillós un delicte imaginari que no pas un delicte real. Perquè el delicte real té límits ja que està tipificat en el Codi Penal, cosa que no passa amb el delicte imaginari.

Els que no hi entenem en la terminologia judicial, el nostre sentit comú ens fa veure que el que està passant des de fa un temps a Espanya, en el camp de la Justícia i les seves institucions, no és normal i que se n'ha de desconfiar, de la mateixa manera que desconfiem del poder executiu espanyol.

És trist i dolorós, però aquesta és la realitat que vivim, i se'm fa difícil veure'n la sortida perquè hi ha massa maldat al darrere, massa hipocresia, odi i ganes de venjança. Els més perillosos són els que tenim més a prop, C's i PP, però no són els únics ni els que tenen més poder. La tergiversació de les coses fa que no tinguis on agafar-te, amb un mínim de garanties justes i democràtiques.