Aprofitar i gaudir del confinament

Aquests dies se'ns informa de diferents iniciatives d'editorials, teatres, grups musicals, biblioteques... que ofereixen serveis en obert perquè les persones que estem confinades a casa puguem gaudir de la lectura, el teatre o la música de manera gratuïta, que no suposi un increment de despeses quan per a molts els pot suposar una reducció dels ingressos.

Cal felicitar la iniciativa i recordar que la cultura no és gratuïta, sinó que es tracta d'unes accions temporals, mentre duri el confinament, i que s'ha d'agrair la generositat dels oferiments. Veurem si amb aquestes ofertes augmenta el nombre de lectors, o només se'n beneficien els que no han deixat de llegir, i el mateix en el cas de la música o el teatre.

Seria bo que tot plegat fos una oportunitat per enganxar més gent a la cultura, encara que només sigui per no avorrir-nos tantes hores a casa. Us asseguro que el dia que em vaig enganxar a la lectura, el celebro amb agraïment, i és això el que desitjaria a més persones perquè fos aquesta l'ocasió d'entrar a formar part del club de lectors, o d'amants de la música o el teatre.

De ben segur que una vegada passada aquesta crisi que ens fa estar a casa reclosos, si ho hem sabut aprofitar, ho recordarem amb menys tristesa i dolor. Diuen que no hi ha mal que per bé no vingui, doncs aficionar-se a la lectura podria ser un benefici obtingut d'una situació anormal i dura, com és el del confinament per evitar ser infectats pel coronavirus.

Sant Roc, el Vot de Vila!

Aquests dies són el punt àlgid de les festes d'estiu a Arenys de Mar. Tot i que el sant patró és Sant Zenon, el 9 de juliol, la festa de Sant Roc, que és el sant que va deslliurar la vila de la pesta, cada vegada té més embranzida .

Els vilatans han aconseguit en pocs anys que a la tradicional sortida dels macips i macipes, ruixant amb les almorratxes plenes d'aigua i brots d'alfàbrega, s'hi hagi sumat tot un seguit d'actes festius que ja podem considerar tradicionals. A diferència de la festivitat de Sant Zenon, que es conserva més clàssica tipus Festa Major, els actes de Sant Roc són molt participats, sobretot pel jovent, i a més s'hi afegeixen concerts i actes del mes d'agost, com pot ser les sessions de Jazz al Xifré o els concerts a la gruta de la Mare de Déu de Lourdes, que fa la vila estigui de festa de manera continuada.

És tanta la moguda d'aquests dies que, arribats al 17 d'agost, et sembla que l'estiu ja va de baixa, tant per presència de forasters, o perquè el dia s'escurça, i perquè ja no queden dates assenyalades a festejar. Malgrat tot, els carrers continuen celebrant les seves festes i els cicles musicals s'allarguen fins a finals d'agost.

Convido a qui no ho hagi vist i es trobi de vacances a prop, a venir a Arenys el dia 16 d'agost, a bona hora, a presenciar la desfilada dels macips i a participar de la festa. Segur que us encantarà!

Aïllant-me del sorolls de Madrid amb música de Rimsky-Korsakov

Ahir començava el meu escrit dient que havia presentat una queixa a la Generalitat i que em temia que no serviria de res, però que estava convençut que la raó era de la meva part. Podia semblar una mica pedant, però... m'han donat la raó i hem pogut realitzar l'acció que ahir ens havien negat. A part de l'alegria d'haver-ho aconseguit, hi ha el fet que sovint creus que no hi tens res a fer, però t'adones que no sempre és així, i que si ho treballes honestament i amb arguments i educació, pots aconseguir allò en què creus.

I avui he recuperat les audicions musicals, després d'uns quants dies de tenir el meu equip de música descansant. El repertori d'aquests dies compta, entre altres, amb la interpretació de l'obra Scheherazade, de Rimsky-Korsakov, a càrrec de la Berliner Philharmoniker dirigida per Lorin Maazel. Una peça que feia anys que no escoltava i que he recuperat. M'agrada.

Em prenc la tarda de manera tranquil·la, gaudint de la bona música i procurant relaxar-me per poder acabar la primera setmana després de vacances amb les mateixes forces amb què la vaig començar, i oblidant-me una mica de tot el soroll de Madrid en busca d'una solució que eviti tornar votar abans d'acabar l'any. 

Iceta no té cap interès en canviar res

Iceta diu que col·laborarà amb Mas si aquest rectifica. Rajoy diu que dialogarà amb Mas si aquest renuncia a la consulta. O sigui que tothom atendrà Mas si fa el que els altres volen que faci. És això normal? No haurien d'asseure's sense condicions i després procurar entendre's? A mi em demostren prepotència i supèrbia, en creure's superiors. Rajoy pot creure-s'ho perquè és el president espanyol, però Iceta? només és un aspirant a liderar un partit que cada vegada té menys representativitat, i que s'hi posa perquè no hi ha ningú més.

No vull ser tan impetuós i dur com Gregorio Morán avui a La Vanguardia, "Entre l'agonia i l'espectacle", però sí que voldria dir que cadascú ha de ser capaç de conèixer les seves limitacions i no caure en el ridícul. Suposo que es tracta de marcar paquet i fer creure als simpatitzants que es té la paella pel mànec, però s'ha de ser molt il·luminat per no adonar-se de la realitat.

No pot ser que tothom posi condicions per asseure's a parlar amb els altres, més enllà de ser receptius, amb ganes d'escoltar i debatre. Qui posa condicions és que de veritat no vol saber res de l'altre. Sempre em ve a la memòria un dels musicals de més èxit a Broadway, "T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré". Passa en les parelles, passa entre els amics, i també passa en la política. Hem de dialogar, sí, però aparqueu les diferències.

Aquest cap de setmana hem vist el naixement d'un nou moviment dins del PSC. El 'Moviment Catalunya", per la qual cosa el PSC es torna a dividir i això no ajuda gens a recuperar el lloc perdut. Iceta podrà col·laborar amb Mas, i ho hauria de fer, però en primer lloc haurà de recompondre el partit i això no serà fàcil. Diu que estén la mà, però va deixar molt clar que no canviaria la línia de la direcció del partit que va provocar la sortida dels crítics i la caiguda de Navarro. Una vegada més, Iceta es contradiu o dóna a entendre que no té cap tipus d'interès en dialogar: col·laborarà si Mas rectifica; estendrà la mà, però no canviarà la línia traçada. No anem bé.