Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imprescindible. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Imprescindible. Mostrar tots els missatges

dissabte, 4 de juliol del 2015

Què es discuteix, el programa i objectius o bé els noms?

Van passant el dies i en lloc d'aclarir-se sembla que cada vegada tot està més complicat i, el que és pitjor, més difícil de discernir entre tot el que ens arriba. Interessaria que els partits polítics donessin un missatge clar als seus possibles votants, perquè no hi hagi ningú que a l'hora de dipositar la papereta a l'urna no sàpiga ni a qui anirà a parar ni per a què servirà.
Em desconcerta el moviment que estan preparant les esquerres, concretament les negociacions entre Podemos, ICV i el Procés Constituent. No acabo de veure clar quin pot ser el posicionament final i més aviat m'inclino a pensar que es tracta de la versió menys sobiranista d'ICV i Procés Constituent.
Teresa Forcades no està en el seu millor moment. El seu oferiment per encapçalar una llista unitària, sense que ningú li ho demanés; els seus comentaris sobre les vacunes arran de la diftèria sorgida a Olot, amb el resultat d'un nen de 6 anys mort; el seu frustrat viatge a Gaza... Crec que ha perdut el nord i s'ha cregut més important i imprescindible del que resulta realment. 
Sabem que Podemos no s'ha significat a favor de la independència i que ICV també va fer un pas enrere i, a més, per tal de no desaparèixer, ha pactat o millor dit, ha estat engolit per Podemos. La pregunta que em faig és si Procés Constituent també ha fet un pas enrere, amb la qual cosa haurien deixat a la CUP com l'única força d'esquerres independentista. 
No és estrany, doncs, que les enquestes donin un important creixement a la CUP, sobretot s'ha d'entendre que és gràcies a la seva claredat a l'hora d'enviar-nos els seus missatges. Precisament és això el que necessitem: uns missatges clars i entenedors, una cosa que ara per ara no ens estan oferint ni ERC ni CDC.
Les votacions d'avui a l'ANC amb una pregunta de l'estil d'UDC, afegeixen encara més dubtes a la ciutadania, un xic cansada després dels anys, sense veure que les seves reivindicacions d'unitat tinguin el ressò suficient com per preparar una campanya amb les idees suficientment clares i els objectius ben definits.
Anirem de vacances sense saber què passarà a la tornada, i amb la incògnita de si es tractarà d'unes eleccions plebiscitàries, si hi participaran els polítics, o bé ja ens ho deixen perquè fem allò que millor sapiguem.

dilluns, 1 de setembre del 2014

Jordi Pujol sí, però Alícia Sánchez-Camacho també

Poca varietat en els temes que es comenten a casa nostra. Es continua parlant de la V de l'Onze de setembre i de la consulta del 9-N. Es farà? no es farà? Mas diu que sí, mentre que la vicepresidenta recorda que ningú amb voluntat de governar pot exigir a cap govern que incompleixi la llei. Com s'explica tot això? Potser és que el govern té un as a la màniga? 
Lligat o no amb tot això, hi ha la famosa confessió de Jordi Pujol i les conseqüències que se n'ha derivat i una pregunta que molts ens formulem: Pot Alícia Sánchez-Camacho exigir Pujol a presentar-se al Parlament quan ella s'hi va negar? A la vida la coherència és important, però en política hauria de ser imprescindible. Com pot un polític demanar el nostre vot si actua de manera incoherent, exigint als altres allò que ell no és capaç de fer?
Estic totalment d'acord en que Pujol doni la cara al Parlament i expliqui el seu comportament i passar la vergonya del que ha enganyat tothom, però si el PP sabia alguna cosa i va planificar la trobada de la senadora amb l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola, ho havia de dir. Amagar un frau no és el mateix que realitzar-lo, però es converteix en encobridor i no crec que això sigui massa ètic ni justificable.
Les compareixences al Parlament no són la bicoca, però tenen un significat que per ell sol ja té la seva importància. La negativa a presentar-s'hi és una demostració de menyspreu a la institució. Aquest menyspreu el va tenir la senadora que la va escollir per anar a Madrid. Espero que Pujol no actuï de la mateixa manera, i estic convençut que no ho farà perquè li demana l'Alícia Sánchez-Camacho, sinó per respecte a la institució i al país.