Ona Curto i Josep Anton López, dues alternatives a l'alcaldia d'Arenys (2)

Seguint les entrevistes-declaració del web de Ràdio Arenys a membres del govern sortint, ahir va arribar el torn de l'actual alcaldessa, l'Anabel Moreno. El titular de la notícia feia patxoca: "Moreno diu que s'ha fet més feina en aquests tres anys que durant els últims 15 a l'Ajuntament".  Apa-li! No sé si qui es passa de ratlla és l'articulista o la mateixa alcaldessa, que Déu n'hi do!

Després llegeixes què s'ha fet i... fum. Segur que han fet més del que es refereix a la notícia, però crida l'atenció que surti el viver d'empreses, iniciat per l'antic Consistori i que està aturat, i el Mercat municipal, que segons diu Moreno, tenen moltes idees, però... Reconeix que han fracassat amb la regidoria de Ports i en la recollida selectiva, en aquest cas per culpa de l'incivisme d'alguns vilatans.

Estic d'acord que l'incivisme a Arenys de Mar, en matèria de brutícia a la via pública, és real i fa vergonya, però també penso que el govern hi podia haver fet més de la seva part. Si hi ha un reglament que permet sancionar, s'ha de sancionar. Moltes persones es mouen quan veuen el bastó. És una llàstima, però és així.

Entrar a governar no vol dir tenir moltes idees i prou, sinó que s'ha de ser resolutiu, eficient i eficaç. Un bon tros a l'olla si ens quedem amb les idees!

La meva impressió és que aquests tres anys han estat molt poc productius, més enllà de tancar temes que arrossegàvem d'anys. Pot semblar bé la compra de les Clarisses, però resulta incoherent amb la incapacitat d'aprovar un pla d'equipaments, perquè sumem més equipaments sense utilitzar.

Estic d'acord que no tot depèn de l'Ajuntament, sinó que hi ha temes que pengen d'institucions supramunicipals, però no ho hem de fer servir sempre d'excusa. Es podien fer moltes coses que no s'han fet, i alguna s'ha aconseguit o s'ha aturat gràcies a l'oposició.

Continuo pensant que l'Ona i en Josep Anton, amb els seus equips, poden ser unes alternatives de govern interessants, per sortir d'aquesta apatia de fa un parell de mandats.

Torra, irresponsable, il·luminat, imprudent...

Podríem afegir altres adjectius com bocamoll, pallasso... Cadascú hi pot dir la seva, però s'ha de dir que el paper que juga el president no és el que ens mereixem la majoria de catalans, i no em refereixo només els no independentistes, sinó que hi incloc els independentistes que no estan d'acord amb les atzagaiades del president.

És una vergonya tenir com a president una persona que només provoca la gent sense fer cap pas, només obrint la boca. Borda molt, però no mossega. Aixequem-nos i aneu-hi. Necessitem ordre i treball, i no tantes declaracions gratuïtes. Ja hem experimentat què és tenir un govern que planta cara sense pla B. No necessitem repetir els errors d'ara fa un any i encara menys provocar disbauxa que no porta enlloc.

Se m'està fent molt pesat tot plegat, i em sap greu pels polítics que tenim tancats a la presó. No podríem fer un canvi de cromos? 

Penso que el president Puigdemont ja està fent la tasca d'internacionalitzar el problema que tenim a casa, com perquè ho deixi de fer el president Torra i es dediqui a governar i no parlar tant. Aquesta necessitat de voler ser protagonista ens sobra i preferiríem un president més discret, però efectiu i resolutiu.

Catalunya no es mereix el tracte que rep d'Espanya, però tampoc tenir un president com l'actual que es fa antipàtic davant dels adversaris, però també d'aquells que estem lluny dels partits de l'oposició.

A part d'independència judicial cal reclamar més ètica

No sé què pensaran les persones que coneguin el tema, però la impressió que jo tinc del govern espanyol és que el seu president és un i la resta són cosa a part. No hi sé veure una complicitat entre tots els seus membres, i veig el president com si anés molt per lliure, prenent decisions sense haver-les consultat amb la resta del govern.

Ja dic que probablement estigui equivocat, però aquesta sensació em fa més àgil la presa de decisions del senyor Sánchez, al marge que hi estigui o no d'acord, però el veig molt resolutiu i accelerat, la qual cosa el diferencia de la normalitat política, i ja no diguem respecte al seu antecessor, que en aquell cas era justament el contrari, amb exageració.

La decisió de canviar la llei, després de conèixer la resolució i sentència final del Tribunal Suprem ha estat molt ràpida i contundent. Precisament aquests dies es parla una mica més de la necessitat de modificar les lleis, perquè generin menys dubtes a l'hora d'aplicar-les. És l'excusa de molts jutges, que acusen al Legislatiu de ser poc clar en la redacció de les lleis.

És cert que ens queixem dels jutges, i crec que tenim prou motius, però també és cert que caldria revisar moltes lleis, fins i tot el nomenament de jutges per als diferents tribunals. A Espanya es valora poc els mèrits i molt més l'amistat, l'amiguisme, per ser més clars. Algú ja ha posat en quarantena la capacitat de molts jutges per formar part del Tribunal Suprem.

Parlem de la nul·la independència dels poders, però en algunes ocasions caldria parlar més de la qualitat ètica de jutges que actuen més com a venjança que no pas administrant justícia, i això és igual que hi hagi dependència o no entre poders. Si no aconseguim un bon nivell de qualitat, imparcialitat, responsabilitat i coneixement de la realitat social, per part dels jutges que han d'administrar la justícia, el futur de la nostra societat no és gens engrescador.