Els efectes de la cancel·lació del Mobile World Congress

La notícia del dia és la cancel·lació del Mobile World Congress, amb tot el que això suposa. Fins ahir a la tarda semblava que el congrés es mantindria malgrat les successives desercions de les empreses, però al final la pressió no es va poder aguantar i varen decidir cancel·lar-lo. Avui ens han confirmat que se suspenia fins a l'any 2021.

Per a la ciutat de Barcelona és una gran pèrdua, perquè es remenen molts diners, i també pot afectar la imatge, ja que sembla com si la ciutat no estigués preparada per combatre la crisi produïda pel coronavirus. 

Si Barcelona queda tocada no serà només per la cancel·lació del congrés mundial, sinó pel que pugui passar amb els turistes que tenen previst venir a Barcelona. Cal que quedi molt clar que no ha estat culpa de la ciutat ni de les possibles mancances, sinó per decisió interessada d'unes companyies internacionals que no s'han volgut arriscar, malgrat totes les institucions sanitàries descartaven qualsevol risc.

Una vegada que es podia celebrar el congrés sense vaga de transport, va i apareix aquest virus a la Xina i ens afecta a l'altra punta del món. És la globalització?

Top manta i policia

Intentar resoldre el tema del top manta amb més policia és un error. Si el que es vol és que en uns indrets concrets no hi hagi el top manta, és clar que amb policia de guàrdia dia i nit, ho aconseguiran, però aturaran els top manta d'arreu? Posaran policia a tots els barris, carrers i places de Barcelona? i de la resta de poblacions catalanes?

Si es vol eliminar el top manta s'ha de treballar d'origen. Entendre per què passa, quines són les causes i com es pot resoldre perquè no hi hagi persones que s'arrisquin a que se'ls confisqui tot el material. No és fàcil, no dic que sigui fàcil, però és molt clar que amb més policia al carrer no ho solucionen, sinó que en tot cas ho maquillen, que quedi maco, però res més.

Vivim en una societat que es confonen les causes amb els efectes. El mateix podríem dir dels menors no acompanyats que tenim en diferents poblacions. Tot i la bona voluntat de molta gent (mentors) de col·laborar en la seva inserció a la nostra societat, si l'administració no fa res per resoldre els problemes de base, no s'aconseguirà res. Com els podem inserir en el món laboral? Com aconsegueixen papers per poder viure amb normalitat? Fa massa temps que parlem de la llei d'estrangeria, que no resol els problemes, sinó que els provoca, els accentua. No es dispensa permís de residència si no hi ha contracte de treball, però aquest no s'obté si no hi ha permís de residència. Un peix que es mossega la cua i que els nostres polítics no volen solucionar.

Cal arriscar sense radicalismes

Els radicalismes són perillosos i al mateix temps absurds. A la llarga no porten enlloc, i obliguen a rectificar a no ser que l'orgull sigui massa crescut. No estic parlant d'assumir riscos, també perillós, però necessari si no volem estancar-nos i no avançar, massa freqüent avui.

Valdria la pena diferenciar una cosa de l'altra. A vegades creiem que s'ha de cremar tot per solucionar els problemes i ho contraposem a la immobilitat. Hem de ser agosarats, però no suïcides. Per què ho dic? Doncs per responsabilitzar aquells que fan farts de llop creient que la societat avança, però desapareixen tot seguit i al final no s'ha mogut res.

En què penso? Ara mateix recordava la reacció de la nova alcaldessa de Barcelona en relació al Mobile World Congress. Per poc no s'engegava tot a rodar, per una manera errònia d'entendre el funcionament d'una societat, de col·locar elements a la dreta o a l'esquerra, sense analitzar els beneficis o perjudicis d'una decisió mal presa.

Barcelona és una gran capital, que fa gran el nostre país, però aquesta grandesa té les seves servituds, no podem negar-les, però cal fer balanç i apreciar què suma més, els perjudicis o els beneficis de celebrar un esdeveniment com aquest a casa nostra. Si no es fa a Barcelona es farà en una altra gran ciutat, i els ingressos econòmics no vindran.

L'altre dia em queixava de la inactivitat del govern municipal de la vila, avui hi pensava i em dolia veure que estem estancats i que no tenim ni idea de què volem ser en un futur proper. No hi ha risc ni ganes d'actuar. Estem fent bullir l'olla, quan hauríem d'estar planificant i posant les primeres pedres d'allò que ha de ser Arenys de Mar. No demanem que es llancin a la piscina sense aigua, sinó que arrisquin projectant l'Arenys del futur.

I les CUP que carai faran?

Arran de les declaracions del regidor Ramon Vinyes sobre la decisió de les CUP de no voler entrar a formar part del govern municipal, tot i signar la moció de censura, i sense els quals no hauria pogut reeixir, m'ha recordat que per a moltes persones l'actitud de les CUP, a nivell local, però també en l'àmbit català, no s'acaba d'entendre.

Parlant amb gent, alguns creuen que no tenen clar què volen ser de grans o bé que no es casen amb res ni amb ningú per no assumir cap tipus de responsabilitat. Quedar al marge del govern li permet ser crític amb les decisions que pugui prendre la primera alcaldessa de la vila i el seu equip. Una cosa, però han de tenir present i és, com deia abans, el seu vot és decisiu perquè la moció de censura tingui efecte.

No queda clar l'interès del PSC local perquè les CUP decideixin entrar al govern. No hi ha moltes coincidències ideològiques, que jo hi sàpiga veure, i més enllà de les bones relacions personals que puguin tenir els diferents regidors, hi ha qui hi veu l'interès en no tenir-los a l'oposició.

Un dia podríem parlar de la capacitat dels diferents grups municipals per tirar endavant una política o altra. Sovint dóna la impressió que darrere els regidors i regidores de cada grup hi ha un buit important que fa que es trobin molt sols i sense el suport que caldria esperar. Probablement tindríem sorpreses.

El suport que necessiten del seu partit els regidors i regidores que han pactat el nou govern és molt important, però encara ho és més que els quedi clar que es tracta d'un govern de coalició i que han d'evitar veure els companys de viatge com a adversaris. No seria bo per Arenys de Mar que amb el canvi obtinguéssim una oposició molt conjuntada i una olla de grills governant. 

Els regidors de les CUP varen dir que amb tants grups no se sentirien còmodes. Amb qui s'hi sentirien? Tenen alguna opció de governar amb comoditat? Han fet possible el relleu a l'alcaldia, suposo perquè estimen que ara anirem més bé. Se'ls pot acusar de poc solidaris? De no voler arriscar? De que faci la feina un altre?