Fent pedagogia per la península

Segons he llegit a l'ARA, el president Salvador Illa ha anunciat que l'any vinent té previst fer una gira per diferents comunitats espanyoles per desfer malentesos i tòpics sobre els catalans i Catalunya. Vol fer pedagogia i explicar la veritat, conscient que la informació que els hi arriba està tergiversada. Tot i que em sembla bé, hem de tenir present que la manipulació de la premsa espanyola des de sempre ha tingut molta força, i és molt complicat aconseguir desemmascarar-la i deixar-la en evidència. Fa massa anys que se'ns ha posat l'etiqueta d'insolidaris, quan és evident que, encara que sigui per la força, no deixem d'aportar-hi calerons.

Una solidaritat que probablement no ens sortiria de nosaltres. Tal com ho tenim muntat, ens toca pagar el malbaratament de recursos d'altres comunitats. I ho dic així perquè tota política que tendeixi a rebaixar els ingressos propis de l'administració pública, pensant que els recursos ja ens vindran d'una altra banda, és una manera d'aprofitar-se dels altres, al mateix temps que els insultem. Que ens insulten.

No sé com plantejarà el discurs, el nostre president. No ho tindrà fàcil. En primer lloc es trobarà amb la resistència partidista. La majoria de les comunitats espanyoles estan governades per la dreta i l'extrema dreta al costat. I en algunes comunitats, on els socialistes hi governen, tampoc és que ens acabin d'estimar gaire.

A part, doncs, de la confrontació partidista, hi ha el pòsit de tants anys convertint-nos en el dimoni dels pastorets. Si han estat capaços de convèncer-los que els catalans vivim a costa d'ells, de què no seran capaços? Com se'ls pot fer entendre que la cosa és completament el contrari?

M'imagino que la iniciativa del president català està en la línia de girar full de tot el que ha generat el Procés, però suposo que és conscient que per girar full d'uns fets, cal que totes les parts hi estiguin disposades i, de moment, tot fa pensar que n'hi ha una que no ho té gens clar. La conxorxa de la dreta i l'extrema dreta amb jutges i mitjans de comunicació espanyols, és ben efectiva i resistent a qualsevol idea de girar full. Els altres, els socialistes espanyols, només es mouen per interès, per la necessitat que tenen de mantenir els vots dels independentistes. Si no fos així, estarien al mateix bàndol. O és que ningú recorda els discursos de Salvador Illa defensant el 155 i negant la possibilitat d'amnistiar els condemnats del Procés? Que no ens enredin, que encara tenim memòria!

No sabem governar sense majoria absoluta

Està vist i comprovat que els governs de coalició al nostre país, i a l'Estat, no funcionen. No en sabem! Ens cal obtenir majories absolutes per poder formar govern i sortir de llargues etapes, com l'actual, d'estancament i d'inacció. Mentre no existia "el problema catalán" la manca de majoria absoluta es solucionava amb les falques dels nacionalistes, però ara, que els partits catalans són com el dimoni, ja no hi ha falques que hi valguin i així estem.

A Catalunya hi ha hagut experiències de govern amb tres partits, però sembla que això ja hagi passat a la història. L'actual govern, amb dues formacions, fa aigües per tots els costats, i això que hi hauria un tema que els hauria d'unir molt: el procés, però no.

Tot apunta, doncs, a que més tard o més d'hora hi haurà convocatòria anticipada d'eleccions per la impossibilitat de continuar governant, o millor dit, tornar a governar, considerant que ara no hi ha govern i no hi ha res.

Un dia d'aquests sortien unes dades electorals on es preveia que ERC guanyava una bona empenta en detriment de JxCat, i també el PSC a costa de C's. El primer cas es pot entendre perquè a JxCat encara no s'acaben de posar d'acord qui són ni què volen ser. Quant al PSC crec que és una bona notícia per al nostre país, el fet de recuperar vots que varen anar a parar a C's, un partit que només viu per a la polèmica, però que no és beneficiós per a les persones ni el país.

L'atur d'Extremadura també és culpa nostra?

El president extremeny que es vanagloria de reduir els impostos i fer tot tipus de regals als seus ciutadans, sense dir que ho fa amb els diners d'altres comunitats autònomes, entre elles Catalunya, potser que es preocupés pel nivell d'atur de la seva comunitat. Extremadura figura entre les cinc primeres comunitats europees en atur. Les altres quatre també són espanyoles.

No em satisfà la notícia i potser seria hora que els governs respectius es dediquessin a fons a resoldre els problemes tan greus que afecten la població, i deixessin de posar-se amb Catalunya, per pura enveja, no tant per la situació, sinó per l'actitud de la gent.

Ja sé que nosaltres hem de prescindir de les declaracions d'aquests personatges populistes i mentiders, però no hi ha dubte que aporten molta confusió i deformen la realitat, la qual cosa fa que els espanyols que només saben de nosaltres a través d'ells, ens vegin com el dimoni dels Pastorets.

Crec que el camí a seguir és el que s'està fent, observant també de reüll què aconsegueix el PSC del seu germà gran el PSOE, encara que Rubalcaba ja ha deixat clar que del dret a decidir, res de res. A veure si Navarro l'acaba convencent. Tot i així moltes coses haurien de canviar perquè el PP, que no pensa ni vol modificar la Constitució, fos prescindible per prendre la decisió.

El Parlament europeu ha aprovat la unió bancària, en el seu darrer ple abans de les eleccions del dia 25 de maig. D'aquesta manera Brussel·les s'abasta de més mesures per poder fer front a una crisi financera com la que hem patit aquests darrers anys. Caldrà analitzar els avantatges i mesures que s'exigirà als bancs per garantir els fons dels clients, però sobretot quin risc assumirà cadascú. Recordeu els famosos rescats del govern espanyol que hem pagat tots els ciutadans que, al meu entendre, no és la millor manera ni la més justa de salvar els bancs.

Al PP se li veu la cua

Recordo la representació dels pastorets i l'escena en què el dimoni, disfressat de pastor, s'apareix a en Lluquet i en Rovelló perquè l'informin de què està passant. El dimoni amagant les banyes i la cua perquè no el descobreixin, però és no difícil.

Tot això em ve a la memòria llegint les declaracions que es van succeint per part de polítics del PP, encara que no només d'aquest partit. El Partit Popular ha participat del joc democràtic per no quedar a fora, però a vegades demostra que li ve gros, que no ho viu fàcilment, i se li descobreix el seu passat i la bena dictatorial i gens democràtica.

Amb això no vull dir ni penso que tots els seus polítics i militants actuïn de la mateixa manera, però sí que és cert que el PP fa de recer de molts polítics impresentables. L'absència a Espanya d'una extrema dreta explica que aquest interval el cobreixi el mateix Partit Popular.

Avui el rebuig unànime és per les declaracions del portaveu del PP al Congrés de diputats, el senyor Alfonso Alonso, que no és la primera vegada que evacua frases impròpies d'un dirigent polític. Potser per això il·lustra aquesta franja poc dialogant i força prepotent del partit.

L'experiència que vivim en aquests moments dóna peu a moltes excentricitats i és quan es demostra qui és dialogant i té esperit democràtic i es creu de veritat la importància de l'opinió dels altres i col·loca en el lloc que li correspon la consulta democràtica per validar el que pensa la majoria de la ciutadania.

Podem pensar d'una manera o altra, però el que no podem fer és acusar qui pensa diferent de nosaltres que no té dret a expressar la seva opinió, si ho fa de manera pacífica, ni posar en el mateix sac la violència de les armes i la convocatòria d'una consulta democràtica. Les lleis hi són per acatar-les, però també per reformar-les. L'immobilisme no és bo per a ningú.

Aznar fa por i el diable es passeja per Madrid

Mas diu que Aznar, amb el seu to de veu, quan parla de Catalunya fa por, perquè és desagradable. Zapatero diu que Mas no és independentista i monsenyor Rouco Varela busca exorcistes per lluitar contra el diable. Sembla ser que hi ha molta demanda i pocs capellans preparats per satisfer-la.

Segons he pogut llegir, ja hi ha vuit capellans que estan seguint un curs accelerat, doncs a Madrid, cada vegada hi ha més persones que volen alliberar-se de possessions del dimoni i de la magia negre de les bruixes.

No sé si aquest increment de posseïts té res a veure amb l'augment dels casos de corrupció, sobretot dels polítics, però també de banquers i dels que n'han tingut ocasió. Si fos així potser el primer que haurien de fer aquestes persones formades per treure dimonis, seria recuperar els diners que els corruptes s'han embutxacat i que, malauradament no es torna.

De fet el panorama és força esperpèntic, amb uns personatges que ni volgudament no els podríem haver dibuixat tan bé. Com ja ha dit més d'un estudiós, no ens trobem només en una situció de crisi econòmica, sinó que també estan en crisi els valors i la societat en general. La recuperació econòmica serà més fàcilment recuperable, però la dels valors costarà més.

Ahir el Tribunal Constitucional va alliberar la suspensió cautelar a l'impost dels fons bancaris que va recórrer el govern espanyol, perquè reconeixen a la Generalitat el dret a finançar-se (ja veurem què dirà la sentència), però en canvi no ha passat el mateix amb l'euro per recepta, i això que també tenia per finalitat augmentar la capacitat de finançar-se el govern català. La veritat és que no ho entenc.

A mí, més que por, el que em fa és ràbia i no puc entendre com una persona mediocre i creguda com Aznar pugui despertar tanta expectació, i que les seves paraules tinguin tanta repercussió. ¿No som capaços de veure que els problemes vénen de l'època d'Aznar i que Zapatero va ser incapaç de posar-hi remei? No sé si es tracta de dimonis o de vividors, però en tot cas no crec que l'arquebisbe ens ho solucioni.