La CUP d'Arenys de Mar reacciona

Vint-i-quatre hores després de conèixer el comunicat de l'alcaldessa de la vila retirant la delegació de competències en matèria de serveis municipals i medi ambient a la regidora de la CUP, Ona Curto, l'Assemblea d'aquesta formació ha anunciat la sortida del govern municipal, acusant l'actuació de l'alcaldessa de traïdoria per manca de diàleg. Crec que no m'equivoco si dic que la majoria dels vilatans esperàvem aquesta reacció, probablement la més lògica, la qual cosa no vol dir necessàriament que sigui el millor per a la vila.

Des de fora podem pressuposar que el diàleg no ha funcionat en l'actual govern municipal, i això mateix demanava l'altre partit polític del pacte, Arenys en Comú. De diàleg en parlem sempre i en tots els llocs i moments de la nostra vida, però al final resulta que tot queda amb voluntat de diàleg i no gaire res més. Perquè hi hagi diàleg cal predisposició i saber escoltar l'altre, un fet que no acostuma a ser gaire freqüent, i que a casa nostra hem pogut observar que té moltes mancances. 

Arenys de Mar ha patit en els darrers dos mandats un problema de lideratge, pel caràcter dels dos principals líders polítics, la qual cosa també ha fet que els partits petits ho hagin tingut molt difícil per defensar el seu ideari polític i poder engrescar els seus votants a participar a les eleccions. Avui una candidatura com Arenys en Comú té molt complicat animar a votar-los sabent d'entrada cap on aniran els seus vots. El mateix podríem dir del PP d'Arenys i fins i tot del PSC, encara que en aquest mandat l'hagin deixat a l'oposició, primant l'opció de la CUP.

La decisió d'ERC d'apartar la CUP del govern municipal, ha estat una jugada mestra que ha descol·locat la CUP que no ha sabut reaccionar a temps. Tal com s'ha pintat la situació, la CUP es carrega amb tota la culpa per la deixadesa de la vila, i la brutícia que hem denunciat des de fa molts mesos. Ara ERC haurà de demostrar que té recursos per capgirar la situació i convertir la vila en un referent de netedat i endreça. Tot això l'ha d'ajudar per obtenir el suport que necessita per encarar unes eleccions on el partit que les ha guanyat en les darreres convocatòries, no aconsegueixi una majoria absoluta que faci impossible cap pacte de circumstàncies.

Els vilatans hem d'esperar que la millora que tant hem reclamat sigui un fet, però ho hem de fer amb la nostra necessària aportació. La vila no s'embruta sola! Cal no pensar tant en les eleccions del maig vinent, i més en millorar la nostra convivència. Que ens puguem sentir orgullosos de viure a Arenys de Mar, que no ens avergonyeixi ensenyar-ho als nostres visitants. L'equip de govern que acabi dirigint aquests deu mesos que falten de mandat, ha de procurar revertir la situació i demostrar que és capaç de gestionar un ajuntament, salvant les moltes dificultats que genera una administració pública al nostre país, i fer-nos feliços. Els partits polítics hauran de reflexionar sobre què han fet bé i malament, i procurar millorar si volen tornar-se a presentar per gestionar la nostra vila.

El franquisme continua viu

Durant les feines de trasllat de les restes mortals del dictador Franco, per fer-lo fora del Valle de los Caidos, ha quedat demostrat que el franquisme continua viu en l'Espanya constitucional. La cerimònia ha donat protagonisme a les forces franquistes que enyoren els anys de la dictadura, encara que molts d'ells hagin nascut després.

Precisament, el fet que hi hagi persones joves que es considerin franquistes i enarborin la bandera preconstitucional, resulta curiós. No estem parlant de persones que varen viure felices i afavorides per la dictadura del general, sinó en tot cas els seus descendents. Joves que van en contra la democràcia, avui trontollant, reclamant mà dura contra aquells que desafien el poder central.

Pedro Sánchez ha complert la seva promesa, però són molts els que esperen més resultats. Són moltes les persones que hi tenen enterrats els seus familiars, que amb nocturnitat i traïdoria varen ser-hi traslladats. Com deia algun comentarista de televisió, el problema del PSOE és que evoluciona molt lentament, reacciona tard i massa a poc a poc.

La pregunta que ens fem és si el trasllat de les restes de Franco beneficiarà el PSOE en les eleccions del proper 10 de novembre, o més aviat espavilarà els defensors del dictador, representats per VOX. Sigui com sigui, l'acte d'avui era convenient, potser sense tanta transcendència mediàtica, però volem la segona part, i confiem que si Pedro Sánchez manté la presidència, després de les eleccions, posi la directa i faci justícia als familiars de les persones enterrades sense cap tipus d'autorització.

Un pas endavant per a la dona saudita

Una notícia que no ho hauria de ser, és el fet que a l'Aràbia Saudita les dones ja poden tramitar el passaport sense necessitat que els hi autoritzi cap home, i poden divorciar-se, casar-se... Som al segle XXI i se'ns fa estrany que aquesta situació no hagi estat vigent fins ara. Ho sabíem perquè les notícies de qualsevol racó del món ens arriben en segons, però se'ns feia difícil d'entendre. Probablement culpàvem els homes de la situació, quan es tractava d'una norma que venia de l'autoritat i tradició.

Si mirem la nostra història observarem que no fa tants anys que a països com Espanya la dona necessitava l'autorització del marit per fer moltes de les accions que l'home feia amb tota naturalitat. És per això que ens hem d'alegrar que Aràbia Saudita adopti aquesta llei alliberadora per a la dona, i desitjar-los que vagin avançant en la línia de la igualtat. Nosaltres encara no hem arribat al punt ideal i lògic. Tenim unes lleis que hi ha partits constitucionalistes que voldrien abolir, com és el cas de Vox, i que fan amics al PP i C's. És per això que encara hem d'estar alertes perquè ningú no ens marqui un gol, amb nocturnitat i traïdoria.

Lluny d'una societat sana i saludable

Assabentar-te de la detenció dels autors dels actes vandàlics contra alcaldes del Maresme et produeix una doble sensació. En primer lloc t'alegra pensar que aquelles persones que han actuat amb nocturnitat i traïdoria contra uns representants dels pobles han estat detinguts pels seus actes i que hauran de donar explicacions, els hi posarem cara. Al mateix temps, però, i atesa l'experiència, sabem que l'endemà mateix quedaran en llibertat i podran reincidir sense que els hi passi res, més enllà de tornar a ser detinguts i posteriorment alliberats.

Aquesta dinàmica a què ens han acostumat fa que per una banda confiem ben poc en els esforços de l'Estat per fer complir l'ordre, i també que continuem veient com són els incívics i malfactors els que viuen amb impunitat i molta tranquil·litat, i qui ho pateix sigui la societat cívica i complidora dels deures. 

Ho he dit moltes vegades, però és tan cert i constant que no me'n cansaré de repetir-ho. Fins que no trobem la manera que qui molesti en pagui les conseqüències i no qui rep les molèsties, la nostra societat continuarà malalta, amb una qualitat democràtica molt baixa. No és estrany que personatges com els militants i ja ara representants polítics de VOX apareguin a l'espectre polític d'aquest Estat, i ocupin llocs de responsabilitat. La societat l'hem embrutat tant que ha perdut la capacitat de defensar-se de qui només busca el benefici propi, menyspreant qui pensa diferent. Ens trobem molt lluny d'una societat sana.

La Constitució, un perill per a la democràcia

El títol del meu escrit pot semblar un disbarat, però us haig de dir que se m'ha acudit quan he llegit l'article de l'ARA referit a Egipte: Al-Sissi modifica la Constitució per conservar el seu tron fins al 2030. No pensava precisament en la Constitució espanyola, però també en parlaré.

Vist el panorama dels veïns, anem a bloquejar el meu lideratge i així fora problemes. Es tracta d'utilitzar la Constitució a mercè de qui ostenta el poder i canviar allò que ens perjudica, ja que tenim la majoria.

Em direu que això no passa en democràcies consolidades. Que estic parlant d'Egipte amb tot el que això representa. Tenim encara memòria de com aquest senyor va arribar al poder, i de com l'utilitza per controlar i sotmetre l'oposició. És cert, però podem no anar tan lluny i quedar-nos a casa. Que ha passat amb la Constitució espanyola? Parlem d'un estat amb la democràcia consolidada, oi? O potser no!

La Constitució espanyola que qui la va votar gairebé no se'n recorda, i que la majoria de la ciutadania se la va trobar feta, no s'ha modificat mai en referèndum. Tots els canvis han estat amb nocturnitat i traïdoria. Ara qui defensa amb les ungles la Constitució és qui no la va votar, sinó que són hereus dels que hi varen votar en contra! Però ara els va bé.

El problema de la Constitució espanyola no és tan el seu text, que hagi pogut quedar obsolet, sinó la seva interpretació. La judicialització de la política espanyola, i l'opressió de l'aparell estatal a tots els que en discrepen. Aquest és el mal, i no sembla que hi hagi guarició possible. La Constitució pot acabar sent un perill per a la democràcia.