Sainets i vodevils per a una situació política de crisi

Per a Rajoy, tot el que està succeint al Parlament català és un sainet que es desmuntarà en quatre dies o, el que és habitual, amb quatre sentències. Per a molts de nosaltres, tota la moguda d'escorcolls, ara als Pujol, ara als gestors del 3%, és un vodevil, que acabarà en no-res, o no!

Una cosa i l'altra no són jocs, sinó que és molt més seriós que això. Els dos milions d'electors que varen votar Junts pel Sí i la CUP, segueixen de prop els seus moviments, per tal que no es desviïn gaire del full de ruta promès. Miren la capacitat dels escollits per salvar totes les traves que els col·loca el govern espanyol, i d'aquesta manera poder avançar en el camí iniciat. Caldrà veure de què són capaços, però el que és evident, és que no es tracta de cap entreteniment.

Els escorcolls que s'estan fent a diferents domicilis, també a seus del PP, per les obres de les seves oficines, tenen la seva intencionalitat, al marge de la floritura que hi posa la policia judicial, però al darrere hi ha un greu atac a la democràcia, si es confirma la corrupció.

Estem molt acostumats a la república bananera, encara que es tracti d'una monarquia europea. Tenim un president del govern espanyol que no ens mereixem. Se l'ha titllat com el pitjor president de l'època democràtica posterior al feixisme del general. Malgrat tot la gent el vota, i té molt clar que guanyarà les eleccions, que el PP serà el partit més votat, la qual cosa li donarà la legitimitat de poder repetir com a president. A molts això ens preocupa, encara que ens diguin que és l'artífex de l'independentisme. A diferència de Guatemala, on ha estat escollit president un comediant professional, a Espanya hi tenim un aficionat, però que no té res a envejar al guatemalenc. 

En campanya abans d'hora

Ho deia aquests dies quan parlava del joc brut, i tothom sabia que abans del dia 27 de setembre hi hauria publicitat en contra de Junts pel sí. Avui s'han realitzat diferents escorcolls en seus i institucions, bàsicament ajuntaments, que han estat governats per CDC, en busca de documents que comprometin els seus polítics en casos de corrupció.

Sóc el primer de demanar i exigir transparència, i per tant tot allò que faciliti el descobriment de corrupció serà benvingut, però demanaré més. Demanaré que els corruptes paguin pel seu delicte i els decantin per sempre de la política activa. Si l'operació d'avui serveix per inculpar més culpables, endavant, però em temo que es tracta simplement d'una maniobra política per influir de cara les eleccions del mes de setembre.

M'agradarà veure com el ministre d'Interior o el poder judicial que correspongui, executa els mateixos moviments en contra de corruptes del PP, setmanes abans de les eleccions generals. Creieu que això passarà? 

Són massa casualitats, com ara la negació a allargar el període perquè els catalans residents a l'estranger pugui exercir el seu dret a vot, ja que, segons la Junta Electoral Central, posaria en risc el calendari electoral, però en canvi sí que s'allarga per als militars. Em pregunto si en aquest cas no es posa en risc el calendari.

Ho deia l'altre dia, i estigueu segurs que encara passaran més coses. Abans del 27 de setembre s'actuarà mediàticament i políticament en contra dels partits independentistes, però, sense voler estalviar-los cap judici ni responsabilitat delictiva, hem de respondre contràriament al que el PP i aliats pretenen, és a dir, cal donar més suport a qui pateix un atac premeditat per desprestigiar-los. Podem deixar de votar els acusats, però no votarem els que juguen brut, que només actuen quan saben que poden fer més mal. Un partit polític que té la llista més llarga d'imputats i corruptes declarats. No ens deixarem entabanar.

Relleu a l'arquebisbat de Madrid. Els catalans ja no som el dimoni

Si bé és cert que una persona sola no canvia una institució, és evident que hi pot ajudar en gran mesura si hi ocupa un lloc rellevant. Amb la sortida de Rouco Varela, estic convençut que l'Església espanyola, la seva jerarquia, no serà la mateixa i sintonitzarà millor en el nou enfoc que el Papa Francesc està donant a la cúpula eclesiàstica.

Avui llegia unes declaracions del nou arquebisbe de Madrid a preguntes dels periodistes, i jo penso amb tota la intencionalitat política, en què demana respecte a les diferències dels pobles que integren Espanya. Ja no és el discurs radical anticatalà de Rouco Varela, sinó que hi col·loca matisos, un fet que avui no és fàcil de trobar. Perquè ara tot és blanc o negre i el radicalisme està present a les xarxes socials, però també a la vida política del nostre país.

Avui, però el que més ha destacat en la premsa és l'escorcoll i detenció momentània del fill petit de l'expresident Jordi Pujol. Se n'ha parlat molt perquè uns hi veuen un atac a les aspiracions sobiranistes catalanes i altres el morbo de veure enfonsar l'imperi Pujol Ferrusola, i no penso en la senyora Victòria Àlvarez, que ha declarat que "avui és un gran dia per a tots els espanyols".

Cada dia que passa es va fent més feixuc l'aire que es respira i tothom té la vista posada al 9N, escoltant rumors i hipòtesis sobre què farà el govern espanyol. El dilema està en saber si presentarà un nou recurs, ara contra el nou 9N, o bé permetrà que els catalans es manifestin el dia 9N. És una llàstima que dediquem tant temps i esforços en un sol assumpte i perdem energies per combatre altres problemes que ens afecten, sobretot a les persones amb menys defenses. Però que ningú pensi que el temps el fan perdre els sobiranistes, i que per això ens hauríem d'oblidar de la consulta, sinó que amb una actitud diferent per part del govern de l'Estat, tot hauria passat sense tanta expectativa.