Com netejar millor els nostres carrers

No sé si us molesta o ho trobeu poc saludable la manera de netejar els carrers amb aquells bufadors que, a part del soroll que produeixen, i també l’olor a combustible, escampen la brutícia, a vegades llençant-la a clots que difícilment recull la maquina xucladora que ve després. I no diguem quan passa la màquina que ruixa a pressió esquitxant façanes i portes de les cases, sobretot si vius en un carrer amb un mateix nivell per a cotxes i vianants. 

L’altre dia vaig observar, en una ciutat que vaig visitar, un sistema que em va semblar més apropiat sense ser gens sofisticat. Era com un aspirador normal i corrent que tenim a les cases, però adaptat per utilitzar-lo al carrer. Em va semblar una bona idea el fet que en lloc de bufar es xuclés la porqueria, sense que al darrere hi hagués d’anar cap més operari conduint una màquina per enretirar la brossa.

He vist que el nou govern municipal ha planificat una neteja intensiva de tots els nostres carrers i places, la qual cosa és d’agrair ja que la situació a què s’havia arribat, malgrat els esforços de darrera hora per dissimular en campanya com es trobava la vila, era desastrosa. 

Tot i que no podem oblidar que els vilatans tenim l’obligació de respectar l’espai públic i no abocar-hi tot el que ens fa nosa, també les cigarretes mal apagades o xiclets, caldrà que l’esforç de l’equip de govern no duri quatre dies, sinó que sigui una consigna per a tot el mandat. 

Per tot això, potser seria interessant mirar de quin material disposen i millorar, no sé si amb l’aparell que comentava al principi, tot l’instrumental de neteja, perquè aquesta sigui la més practicable, més eficaç i més eficient possible, i d’aquesta manera aconseguim una vila de la qual ens puguem sentir orgullosos d’ensenyar-la als nostres visitants, però sobretot que en puguem gaudir els arenyencs que la trepitgem cada dia.

Una passejada pel patrimoni artístic de la nostra vila

A la conferència d'ahir el vespre a l'Ateneu Arenyenc la Montse Viader ens convidava a caminar per la vila amb la vista molt atenta, per observar un conjunt de meravelles que acostumen a passar desapercebudes. Potser ho fa que has de vigilar molt bé on poses els peus, ja sigui per no embrutar-te o no arribar a caure, però el cas és que ens perdem alguns detalls prou bonics, a les façanes de les cases.

No sempre són grans edificacions, tot i que n'hi ha unes quantes, sinó que es tracta de petits detalls, ja sigui a les portes o les llindes, i aixecant una mica més la vista, també a tocar de les teulades. 

Ens coneixem les famoses torres de guaita, que tenim ben comptabilitzades, però hi ha altres edificis que no hi parem atenció. Algunes cases de la Riera mereixen que ens hi aturem i detectem els diferents elements que les caracteritzen i que marquen un estil i una època. En altres casos ens costa més de desxifrar, però en uns i altres casos és d'agrair que els seus propietaris hagin tingut l'encert de protegir-ho i rehabilitar-ho, en algun cas, amb molta cura.

D'alguna manera ens hauríem de responsabilitzar que les nostres cases oferissin la millor imatge als vilatans, per al seu gaudi, i també perquè en el transcurs dels anys fem possible un record de la nostra època amb detalls que potser ara no valorem prou, però que els nostres nets sabran valorar i agrairan.

Una vegada més l'acte organitzat per l'Ateneu Arenyenc, dins del cicle dedicat al Patrimoni, ha estat un encert, i hem pogut gaudir del coneixement d'una professional, la Montse Viader, que ens ha obert els ulls a una riquesa que tenim a l'abast, però que no hi parem prou atenció.

La sala estava plena, tot i la coincidència amb altres actes de la vila amb prou interès com per assistir-hi. Ahir, en el meu post, parlava de les entitats i la importància de la seva feina. L'Ateneu Arenyenc és una d'aquestes entitats que cal tenir en compte i que probablement el nou govern municipal hauria d'intentar mirar amb bons ulls per tal de donar-li tot el suport necessari perquè ens continuï obsequiant, de manera totalment desinteressada, amb aquesta oferta cultural tan interessant.

De manera molt diplomàtica la conferenciant es queixava de la quantitat de fils que desllueixen les nostres façanes. No s'hi pot fer res? No valdria la pena estudiar a fons com eliminar-los per embellir encara més el nostre entorn urbà?

La descoberta del teletreball en temps de crisi

Per a molts el teletreball l'hem descobert de cop, sense suficient preparació i amb força estrés. De ben segur que el teletreball no és està pendent de l'ordinador bona part del dia, sinó realitzar les tasques normals, però des de casa. De fet, la situació no és normal i per això les tasques tampoc no ho són. La necessitat d'estar a punt per a cadascuna de les novetats que es van registrant, i a vegades fent dues o tres o coses a l'hora, sobretot converses, fa que al cap del dia arribis cansat i necessitis una mica d'exercici. Un exercici que forçosament has de fer a casa.

Esclar que no gaire lluny de casa tenim unes persones amb una feina molt més feixuga, amb molt de desgast físic i psíquic, i amb un perill real de contegiar-se. No és estrany que els haguem d'estar molt agraïts, i per això les mostres de suport i gratitud des dels balcons i les portes de casa, cada dia a les 8h del vespre.

No crec que la societat canviï gaire després que passi el coronavirus, la societat és com és, i cada vegada més individualista. Una qualitat és la capacitat de reaccionar solidàriament, i això sí que ho té. Són poques, malauradament encara massa, les persones que viuen al marge dels problemes reals de la societat quan explota una desgràcia com l'actual. Sortosament la gran majoria de persones són bones i tenen bones reaccions. Gràcies, a totes les persones que heu sabut estar al lloc que ens reclamava l'ocasió!

No estic d'acord amb l'enganxada massiva de cartells

M'imagino que l'enganxada massiva de cartells per tota la vila no ha estat una iniciativa espontània, sinó que algú l'ha organitzat. Puc pensar que ha estat la secció local de l'ANC, a petició probablement de la mateixa entitat a nivell nacional, i voldria pensar que l'Ajuntament de la nostra vila no hi té res a veure. És així, oi?

Ho dic perquè no hi estic d'acord. No em sembla bé i a més em molesta. No es tracta tant de si s'han saltat la normativa local de com i on s'han de penjar els cartells publicitaris, que també, com de la mala imatge que dóna i la impressió que et fa de sentir-te pressionat, i ho dic jo que defenso que el dia 1 d'octubre es pugui votar.

Puc entendre què pensen i diran totes les persones contràries a l'organització del referèndum de diumenge vinent, estiguin en contra de la manera com s'ha fet, o estiguin en contra del referèndum pactat i el dret a decidir. No és bo donar armes perquè t'ataquin, amb raó, les accions que dus a terme. 

A mi m'agrada una vila neta i endreçada, i després de l'enganxada sense criteris d'aquest matí de diumenge, el que veig és una vila bruta, no només amb bosses amuntonades als Cinc Cantons des de dissabte a primera hora, i pudent, sinó amb cartells a façanes, fanals, portes i finestres. No, no hi estic d'acord.

Prefereixo convidar els que encara dubten a visionar documentals com el que corre per les xarxes socials: Interès d’Estat en ruta, que és interessant de veure ja que, encara que no ens ve de nou el que se’ns explica, està molt ben fet, i ja penjarem banderes i domassos als nostres balcons i finestres, i els cartells en els llocs expressos per fer-ho, mantenint una vila endreçada, sense molestar ningú.