Reciclar i reduir embolcalls en origen

Divendres comentava que passejar per Arenys a partir de les set del vespre, aquest dia de la setmana, era descoratjador. De fet, no és l'únic dia que et fa vergonya veure com està el poble de brut i ple de deixalles, però sí que és el pitjor dia de la setmana, perquè la gent confon la resta amb tot s'hi val. 

Vaig sortir un moment i em vaig adonar que no havia escrit res estrany. Els carrers estaven plens de bosses i molt plàstic, i això que hi ha dos dies a la setmana que es recullen les ampolles de plàstic, que n'hi ha moltes. Em va venir a la memòria quan anàvem a comprar l'aigua amb garrafes de vidre. No hi havia el plàstic que hi ha ara.

En el meu viatge a Jordània, aquest mes de juliol, vaig poder observar el greu problema del plàstic arreu del món. Potser no n'hi havia tant com a Egipte o el Marroc, que allà n'hi vaig veure molt, però poc se'n faltava. 

Aquests dies es poden llegir alguns comentaris sobre la necessitat de reduir en origen tot allò que ens sobra i emplena camions de brossa, com són els plàstics, però no només. El menjar preparat, que cada vegada és més habitual veure'l a les botigues de la nostra vila, provoca molt volum d'embolcalls que no es poden reciclar. I no es fa res.

Recordo que a Noruega hi havia persones que empaitaven les llaunes de les begudes per poder-les acaparar i obtenir unes corones a l'hora de retornar-les a les botigues. Era un incentiu que facilitava que no es veiessin tantes llaunes pel carrer. 

Hi ha sistemes per millorar la netedat dels nostres carrers, encara que el més contundent seria que la gent, tota la gent, fos curosa i no embrutés. Tragués les deixalles que toquen cada dia, i es comportés d'una manera civilitzada. Això és demanar massa? Em fa l'efecte que aquí rau el greu problema, però malgrat això, voldria encoratjar les nostres autoritats a buscar sistemes de recuperació del material, que ens ajudin a mantenir més neta la nostra vila.

Coneixeu d’algú que arregli…?

Quantes vegades no hem sentim aquesta pregunta? Arreglar aparells que s’han espatllat, que necessiten d’alguna persona que hi entengui i els pugui reparar per no llençar-los a la primera que fallen i substituir-los per un de nou, acumulant muntanyes de deixalles. Es dona el fet que si arribes a trobar qui et repari un electrodomèstic el cost és gairebé el mateix que comprar-ne un de nou. I això si tens la sort que a prop teu hi hagi qui es dediqui a reparar-los.

    Els que tenim una edat recordem les persones que es dedicaven a sargir mitges amb punts escapats. Portàvem els pantalons amb pedaços als genolls i jerseis amb colzeres de pell. I les nostres mares o àvies es feien un tip de sargir els mitjons, si portàvem les ungles massa llargues.Tant hem canviat?

    En l'àmbit dels electrodomèstics és desesperant, però si ens posem a parlar de roba, no sé si encara estem pitjor. El factor moda hi té molt a veure, probablement més entre els adolescents i els joves, però si repassem els armaris veurem com s'acumula la nostra roba, sense que s'hagi acabat de gastar.

    Tot això també forma part del paquet de la sostenibilitat. Ens fem un tip de parlar de vida sostenible, i ens oblidem de detalls prou importants. Perquè la gent normal no tenim grans ocasions de fer accions de ressò, però en el nostre dia a dia ens trobem amb situacions, aparentment insignificants, però que sumades tenen la seva repercussió. 

    Em preocupa la manca d'interès per aquests temes. El primer que et ve al cap és la brossa diària, i en el cas d'Arenys de Mar, tot el que s'arriba a llençar aprofitant que és el dia del rebuig. No s'ha entès bé. El divendres no s'ha de llençar allò que pots fer durant la setmana, amb plàstics, paper i orgànic. Algú dirà que és desmanec i mandra, però jo vaig més enllà i ho considero una manca de civisme.

    Però tothom hi ha de col·laborar. Les botigues reduint les bosses de plàstic. Les indústries reduint els embolcalls superflus. Les empreses reciclant. L'administració pública regulant-ho i sancionant quan faci falta. 

    Per què no tornem al vidre? Recordeu quan anàvem a buscar l'aigua amb garrafes de vidre, lliurant la buida, que després es reutilitzava? Ara, qui encara compra aigua ho fa amb garrafes de plàstic, que no es reutilitzen, sinó que augmenten la quantitat de deixalla inútil. Ningú pren la iniciativa? Què ens passa? No vull caure en el tòpic que abans ho fèiem millor, però, senyors, aturem aquesta tendència que ens emplena el món de brossa i deixalles!

Ignorància, mandra o incivisme

Aquesta era la pregunta que em feia ahir divendres, al vespre, quan em dirigia a casa a través de diferents carrers de la vila, on es fa el porta a porta, i on havia una gran quantitat de bosses de la brossa. Ahir era el torn del rebuig, és a dir, de tots aquells residus que no podem reciclar ni com a orgànic, plàstic, vidre, ni paper. Això és el que hauria de ser els divendres el vespre, però realment el que passa és que una gran majoria de veïns i veïnes ho aprofiten per treure-ho tot, també paper i plàstics, i andròmines.

Pensava en l'Ona, la regidora actual encarregada de posar-hi ordre, i no volia estar a la seva pell. Em preguntava si algú creia que seria possible canviar la mentalitat d'una gran part de la població. Perquè no només són uns quants. Les ampolles de plàstic que podies veure ahir eren moltes, i tots hauríem de saber que el plàstic ja té dos dies a la setmana per ser tret al carrer.

Em preguntava si faltava pedagogia perquè la gent s'assabentés de quan havia de treure cada cosa, però arribava a la conclusió que només uns quants podien passar per inadvertits, per ignorants del sistema, però estic segur que la gran majoria ho sap, però no col·labora. Ja sigui per mandra o per incivisme, per no saber conviure en societat, molts treuen la brossa el dia que els va bé i allò que els fa nosa.

La regidora diu que vol posar-hi ordre i estendre el porta a porta a tota la vila. Jo ho veig bé, però em perdonarà la regidora si dubto que ho pugui aconseguir. No pas per incapacitat d'ella, que és una gran lluitadora, sinó per la resistència d'uns vilatans molts reticents a exercir els seus deures, i molt disposats a reclamar els seus drets. Tant de bo m'equivoqui!