Netejar les nostres façanes

Avui he llegit una notícia a Capgròs que desconeixia. El passat 22 d'octubre, la Comissió d'Economia, Comerç i Transició Digital del Congrés dels Diputats va aprovar una proposició no de llei que impulsa la modificació del marc legal per obligar les empreses de les telecomunicacions a retirar el cablejat en desús.

Precisament aquests dies, arran d'una pregunta al Ple, per part del grup municipal de la CUP, s'ha parlat d'aquest tema a la nostra vila. És vergonyós veure les façanes plenes de cables, la majoria dels quals són obsolets. No és una cosa d'ara, sinó que fa molts anys que dura, però com més va es fa més gros. 

Segons diu la notícia, la proposta aprovada insta al Govern a:

• Estudiar la possibilitat de modificar la normativa estatal vigent en matèria de telecomunicacions, particularment la Llei 11/2022, amb la finalitat d'establir l'obligació de retirada del cablejat en desús per part dels operadors, en condicions de seguretat i eficiència tècnica.

• Analitzar l'aplicació del marc normatiu europeu vigent, a fi de valorar el seu desenvolupament en l'àmbit estatal quant al desmantellament d'infraestructures obsoletes en el sector de les telecomunicacions.

• Impulsar l'habilitació expressa a les Administracions Locals perquè, mitjançant ordenances municipals, puguin regular la identificació, retirada i gestió del cablejat en desús en façanes, vies públiques i infraestructures de titularitat local.

Crec que és important que es tingui en compte, tot i que soc conscient que la batalla serà llarga i costosa i que totes les administracions, també la local, hi han de posar de la seva part. No pot ser que s'aixequin carrers i no s'aprofiti per soterrar totes les línies elèctriques i telefòniques que ara passen per les façanes.

Hem d'embellir les nostres viles i impedir que els interessos econòmics de les empreses ens embrutin les nostres façanes. Hem d'instar als nostres governs locals a lluitar per aconseguir que, aprofitant la iniciativa del Congrés de Diputats, es tregui tot el cablejat de les nostres façanes i que, a partir d'ara, es treballi tenint en compte l'estètica i el respecte a la propietat privada i pública de tota la ciutadania.

Viatjar o quedar-se a casa?

L'altre dia va sorgir una conversa entre amics on jo hi era present, però no hi vaig intervenir, sinó que hi vaig estar pensant per tenir clar com ho veia, si coincidia amb el que estaven dient els meus companys, o bé en discrepava. Parlaven de la bogeria de la gent per viatjar cada vegada més lluny, sense adonar-se que aquí tenim indrets tan o més bonics i interessants, que probablement desconeixem. Va sortir l'exemple del jardí botànic Marimurtra, de Blanes, que realment és d'una gran bellesa. L'he visitat.

    A mi m'agrada viatjar, i em costa molt resignar-me a quedar-me a casa i perdre l'oportunitat de conèixer altres països. Sempre penso que quan sigui gran (més), ja voltaré pel meu país. Malgrat tot, soc molt conscient que a prop de casa hi ha espais que serien l'enveja de molts. Quants no voldrien viure a la vora del mar i a quatre passes de la muntanya, amb un temperatura amable, ara amb massa sequera, que ens permet gaudir de la natura?

    Vaig pensar que no hi podia ficar cullerada perquè ho hauria hagut d'explicar molt bé, per no aixafar la guitarra a qui era molt crítica amb la idea de sortir lluny de viatge. Hauria hagut de fer servir moltes paraules per donar a entendre que tot i estimar el meu lloc de residència, el meu país, no renuncio a viatjar a altres indrets on hi trobo coses que aquí ens manquen.

    Sabeu que hi trobo a faltar a casa nostra? Més civisme, més netedat, més autoestima. M'enfurisma molt veure els carrers i places de la meva vila bruts, plens de deixalles a totes hores, amb regalims de pixarades de gossos a façanes, fanals i raconades. Em fa molta ràbia veure la renglera de façanes plenes de cables elèctrics, de telefonia, de fibra òptica. 

    Perquè la majoria de llocs que visito això ho tenen pràcticament resolt. Perquè hi ha molts països que tenen una sensibilitat especial per mantenir netes les ciutats. I no cal que siguin països super desenvolupats. Sí, ja sé que no a tot arreu és així, però això no treu que no haguem de ser més crítics amb nosaltres mateixos, i procurar canviar de mentalitat i, sobretot, d'actitud.

    No. Jo no puc criticar els que viatgen a altres països per conèixer món, perquè és una de les meves debilitats, però no puc deixar de dir que a casa nostra, al nostre entorn, hi tenim una paratges magnífics, que hauríem de cuidar més, i saber-los apreciar i mostrar.

El menyspreu de les empreses subministradores

Aquest matí una bona colla d'arenyencs hem patit l'abús i menyspreu de l'empresa subministradora d'electricitat, que ens ha deixat cinc hores sense corrent elèctric sense previ avís. A mig matí l'alcalde ha penjat la informació dels carrers afectats pel tall del subministrament, encara que no hi eren tots, per raó de manteniment. Segons ha informat més tard l'alcalde de la vila, han presentat la corresponent queixa i han demanat explicacions a la companyia.

    Al nostre país ens queixem molt dels polítics, de la corrupció en què cauen alguns d'ells i també d'actituds poc empàtiques per no dir prepotents i ofensives, però tenim unes empreses de serveis que fan el que volen i no els passa res. Tenen la via verda per fer qualsevol cosa, sense demanar permís a ningú, encara que afecti a bona part de la població.

    Els nostres carrers estan plens de cablejat de telefonia, fibra òptica i electricitat, amb unes caixes desbordades i amb les tapes mig penjant, amb molts dels fils que ja no serveixen, però que mai seran retirats. Perforen la teva façana, t'hi col·loquen elements sense demanar permís, però bé que pagues impostos i tens l'obligació de revisar la façana i teulada perquè estiguin en bones condicions. Les empreses disposen de tots els drets i no assumeixen cap deure. Nosaltres, els vilatans, no tenim drets, però sí molts deures.

    Tots podem entendre que hi pugui haver una avaria en el subministrament de l'aigua, el llum o el gas, i que de cop quedem a les fosques. També s'entén que tot requereix un manteniment, i que això obliga a tallar el subministrament. Però el que no s'entén ni es pot admetre és que la companyia decideixi fer un manteniment i suspendre el subministrament, i no avisar amb antelació perquè les famílies es puguin organitzar. Avui, quedar cinc hores sense llum no és una cosa menor.

    Les institucions públiques, ja sigui ajuntaments, governs autònoms o de l'Estat, haurien de vetllar més per a tots els ciutadans i defensar-nos davant d'aquest ultratge continuat de les empreses que són realment uns monopolis, ja que no tenen competència, i et deixen indefens. Obligar les empreses que endrecin el cablejat que passa pels carrers dels nostres pobles, fer-ne un manteniment continuat, i preveure tots els talls de subministrament, haurien de ser unes obligacions que en cas de no complir-se s'haurien de denunciar i sancionar. 

    No és un problema només de la nostra vila, sinó un problema del nostre país, que els nostres polítics no s'han arremangat prou per intentar resoldre-ho. Ja no parlo de soterrar línies, que seria una gran solució, sinó que em limito a exigir respecte, endreça i manteniment. Per aquestes empreses és un bon negoci, doncs exigim que actuïn correctament.

La fidelitat poc valorada

Una de les assignatures pendents de la nostra societat és el premi a la fidelitat. Si ens fixem en el món dels negocis ens adonarem que es prioritza la venda, al preu que sigui, i es té poc en compte la postvenda. Hi ha productes amb data caducitat molt curta, com poden ser els aliments i, segons per a qui, la roba, sabates i alguns petits utensilis d'ús diari, però n'hi ha d'altres que es barallen amb l'obsolescència programada que no els permet ser útils més temps perquè interessa vendre i anar canviant l'estoc.

    A totes les cases hi trobarem electrodomèstics, alguns dels quals són pràcticament indispensables per poder viure amb un mínim de comoditat, que cada vegada tenen una durada més breu. La frase d'avui "ja no duren com abans" és molt usual entre els responsables del manteniment dels nostres electrodomèstics. Però també gaudim d'uns serveis que requereixen un manteniment constant. Telefonia, llum, gas, aigua... elements que són tan habituals i necessaris malgrat no hi parem atenció, sempre i quan funcionin correctament. En el moment que alguna cosa falla és quan ens adonem de la importància del servei que ens ofereixen les empreses subministradores.

    I a l'hora de vendre el producte et fas un tip de veure propaganda amb reclams atractius com descomptes, ofertes, regals... tot això si et decideixes comprar-ho i subscriure-t'hi, però llavors jo sempre em pregunto: les persones que ja ho tenim, que paguem una quota de manteniment o subscripció, per què deixem de ser motiu d'atenció de les empreses subministradores? Per què si un nou client contracta un producte li regalen un llibre, per exemple, però a mi, que amb fidelitat continuo essent client de l'empresa, no rebo cap obsequi? Quan esdevens client d'una empresa deixes de ser un objectiu a aconseguir, i ja no et mereixes cap premi ni compensació. Més aviat tens problemes perquè et solucionin els problemes que es deriven amb el desgast dels productes i el pas del temps.

    És per això que al començament de l'escrit parlava d'assignatura pendent. Crec que la nostra societat hauria de reflexionar sobre la relació empresa-client, i pensar més en la fidelitat d'aquests, que es mantenen en el temps, a vegades malgrat tots els entrebancs.

    Com tot, sempre hi ha excepcions, i crec que es bo fer-ho notar. La meva companyia telefònica pensa en els seus clients fidels, i de tant en tant ens obsequia amb millores en el servei, i això s'ha d'agrair. En el fons és una manera de consolidar aquesta fidelitat, i per tant assegurar els contractes, però en un món tan poc atent amb els clients, no deixa de ser un fet insòlit que tots plegats hem de procurar donar-ho a conèixer i prioritzar les empreses que sí ens tenen en compte i no només busquen nous clients, sinó satisfer a tots aquells que fa temps que hi som al darrere. Jo soc de Pepephone. 

Sense aigua bona part del dia

Una avaria a la canalització de l'aigua de boca de la nostra vila ens ha deixat gairebé a tots sense aigua durant moltes hores. De fet, he començat aquest post sense que l'aigua hagi fet acte de presència a casa nostra.

Un fet accidental com el d'avui, ens ha trasbalsat i ens ha fet anar de corcoll durant unes quantes hores. I això ens fa adonar de la importància de tenir aigua corrent a les cases. Un fet que ens sembla lògic, però que si tiréssim uns quants anys enrere, sortosament força anys, seria tota una novetat. 

Arran del problema han sorgit tot tipus de comentaris a les xarxes, alguns d'ells de crítica a la falta de manteniment de les instal·lacions. Penso que ara no és el moment de culpar ningú, encara que caldria pensar si realment ho tenim en condicions per assegurar que fets com el d'avui no es repeteixin gaire sovint.

Quan varen fer obres al carrer de casa nostra, deu fer uns tres anys, la canonada de l'aigua va patir diferents talls, que s'anaven arreglant a mesura que es rebentava. Els veïns vam haver d'insistir molt perquè es canviés la canonada, que era molt vella i no garantia un correcte subministrament. Ho vàrem aconseguir, després de rebre moltes crítiques per part del govern de torn, que els semblava que ens queixàvem sense raó.

El que no vam aconseguir és que la conducció de les aigües pluvials i el clavegueram es diferenciessin, amb el resultat que, ara, els embornals ens connecten directament al clavegueram. Que les cases que tenim diferenciades les sortides d'aigües pluvials i clavegueram, com és obligat, observem que es connecten en el mateix conducte públic. L'equip de govern d'aquell moment no va voler transigir, i es va fer malament l'obra.

El clavegueram a Arenys de Mar està molt malament. La Diputació té en marxa un estudi que hauria de portar a conèixer quina és la seva situació actual, i plantejar la seva reparació. El subsol de la nostra vila està molt malament, i encara és hora que algú es plantegi fer-hi passar altres conductes, com la telefonia, electricitat i fibra òptica, per netejar d'una vegada les nostres façanes i permetre gaudir de la bellesa dels nostres carrers i places.

De feina n'hi ha, però avui em volia fixar en la importància de fets que tenim tan assumits que no sabem valorar. Només ens n'adonem en el moment que hi ha un entrebanc, com avui amb la rebentada de la canalització de l'aigua.

Les paneroles envaeixen la ciutat

Avui m'ha cridat l'atenció el reportatge de l'ARA sobre les paneroles i la seva proliferació en època de calor i sequera. Sempre havíem tingut la idea que la seva presència ens definia l'espai com a brut i els seus residents com a desmanegats, deixats. Hem pogut veure que, no només els llocs bruts atrauen les paneroles, sinó que les humitats també hi fan la seva.

Aquest estiu no és diferent dels altres, i hem pogut saber que veïns nostres han tingut la visita d'aquests molestos animals. La veritat és que són desagradables i comporten maldecaps, perquè no són fàcils de foragitar. El reportatge explica les mesures a prendre per evitar que convisquin amb nosaltres. És important no deixar aliments al seu abast, ni aigua que degoti. Enretirar els mobles, perquè els agrada lliscar pel darrera dels armaris. Tenen una gran capacitat per escalar parets llises.

La sequera és preocupant, i cada vegada ocupa un lloc més present en les nostres converses. La convivència amb les bèsties urbanes no sempre és agradable. Penso en les paneroles, però també en les rates, que cada vegada en veiem més pels nostres carrers.

No sé si som capaços de fer el mínim per evitar les plagues, però la impressió que tinc és que no hi dediquem prou esforços per evitar la seva propagació. No és gens estrany caminar el vespre pels carrers i trobar-te amb una rata que surt d'un embornal. Sobretot tenint en compte que a la nostra vila s'han fet les obres molt malament, i s'han unit pluvials amb clavegueram. Això fa que els embornals arriben a connectar directament a la claveguera.

L'altre dia em queixava de com les nostres façanes estan plenes de fils elèctrics, telefònics i demés. El desmanec és total i si mirem per sota hi podem afegir aquesta mala praxis de deixar les clavegueres obertes pel carrer.

La responsabilitat és dels nostres governants, però mai se'ls exigeix res, i tothom va passant fent la viu-viu, deixant els nostres pobles totalment a mercè de les grans companyies, pel que fa al cablejat, o a les bèsties de claveguera, que busquen les bosses i deixalles que deixem alegrament al carrer.

És molt desagradable trobar-te una panerola a dins de casa, però també ens hauria de preocupar i molestar veure com pels nostres carrers i places circulen animalons que caldria tenir més ben controlats. Avui no parlo dels gossos pixaners i caganers que els seus amos no es comporten cívicament.

Escapada a Begur

Aquest matí de divendres hem fet una escapada a Begur, una població de la Costa Brava que no havíem visitat fins ara. L'experiència ha estat interessant i m'han vingut ganes de comentar-ho. De fet ha estat realment una escapada, de poques hores, just una matinal d'un dia ennuvolat, però sense pluja. Un més del que ens està afectant les darreres setmanes. No fa sol, però no plou.

La població de Begur m'ha encantat, perquè sense grans pretensions, si més no aparents, enamora la cura que els seus habitants i dirigents polítics tenen del poble. Net i polit, però també endreçat. No es tracta només de no trobar-hi papers o plàstics per terra, o bosses de la brossa no recollides, sinó que les parets de les cases es troben lliures de fils elèctrics i de telefonia. Les aigües pluvials també ben dirigides.

Algú, que no fos d'Arenys de Mar, podria pensar que tot això que comento no té gaire sentit, però els que vivim a la nostra vila i ho patim, sí que hi trobem sentit, perquè casa nostra no té res de tot això. No hi ha carrers que no estiguin plens de brutícia, amb bosses de la brossa, capces, papers... i els fils elèctrics travessant els carrers de banda a banda, o recargolats per les façanes de les cases.

A la nostra vila s'ha reurbanitzat carrers i s'ha aprofitat per canalitzar les aigües pluvials, però no tots hem tingut la mateixa sort. Al carrer de casa, que es va aixecar farà uns tres anys, l'obra municipal va barrejar les aigües pluvials amb el clavegueram. Els embornals connecten amb el clavegueram. Tot i que els veïns ho vàrem denunciar durant les obres, el nostre Ajuntament, amb l'equip de govern pràcticament idèntic a l'actual, i la mateixa alcaldessa com a responsable d'Urbanisme, no ens va fer cas, titllant-nos de partidistes sense escrúpols.

La nostra visita a Begur ha tingut la part positiva, de gaudir d'un bon paisatge i una població endreçada i curosa, amb la negativa de pensar que a casa nostra això no és possible, i que fins i tot ens fa vergonya convidar-hi amics i forasters, per la incomoditat que ens representa observar el desmanec que entre tots, vilatans i govern municipal, permetem que predomini als nostres carrers i places.

Les dificultats de comunicació amb empreses de serveis

Aquesta tarda hem tingut una petita xerrada amb uns amics i, com acostuma a passar, hem parlat una mica de tot. Tant d'allò que ens preocupa com d'aquelles coses que ens alegren la vida. Les nostres inquietuds i somnis, el passat que enyorem davant la incertesa del futur... Són trobades que no busquen res més que treure de dins aquelles coses que ens ocupen.

Un dels temes que ha aparegut ha estat les dificultats que et trobes a l'hora de gestionar alguna cosa amb companyies que són gairebé imprescindibles. Temes de llum o gas, o de telefonia. No és fàcil aconseguir canviar res, encara que quan ho contractes t'ho deixen molt clar i planer.

Les empreses acostumen a utilitzar uns canals programats de consulta i resposta, a través d'assessors virtuals que et van redreçant per diferents llocs, però que no sempre aconsegueixes allò que volies, sobretot si és donar-te de baixa o recuperar algun ingrés indegut.

Hi ha empreses que no tens cap més remei que seguir aquest protocol virtual, sense poder accedir a una persona real amb qui plantejar el teu problema concret. Aquestes dificultats s'agreugen quan l'interlocutor és una persona gran, amb pocs recursos telemàtics, però també passa amb gent que es defensa per internet i els diferents webs on contacta.

Seria interessant que el defensor del consumidor actués d'ofici en aquests casos tan evidents i que no calgués esperar que els damnificats hi acudeixin, perquè són prou clars. Caldria que les empreses de serveis essencials, tinguessin més consideració cap als usuaris, i oferissin un servei igual o millor que en el moment d'engrescar-los a comprar o contractar el servei.