Cassolada al Borbó

Per avui a les 21h està convocada una cassolada al rei Felip VI, a la mateixa hora que dirigirà unes paraules a la població de l'estat espanyol. Recordo el darrer missatge que li vaig sentir, l'any 2017, després ja no n'hi he escoltat cap més. Tampoc penso escoltar-lo avui. Des de fa molt temps que em sento republicà i molt lluny del rei espanyol. No em sento súbdit d'ell i per això no tinc cap necessitat d'escoltar les seves paraules.

A tot això cal afegir tot el que ha passat dins de la família reial, plena de corrupció, gens dissimulada, amb el suport del PSOE i la dreta espanyola. Aquest suport és per a mi un senyal de connivència amb el frau i no em serveixen cap tipus d'excuses.

Què ens pot dir Felip VI que ens serveixi d'alguna cosa? Que hem d'estar units? Què ens pot dir quan acabem de llegir que el govern espanyol redirecciona les mercaderies en benefici de la capital? Quina opinió podem tenir d'ell els que ens ho miraríem des de la perifèria, sabent com pensa, pel que ens va dir el 3 d'octubre?

El seu discurs, que arriba tard, és inútil i només serveix per justificar-se en el lloc, un lloc inútil que no serveix per a res, perquè és incapaç d'exercir per a tothom, sinó només per a uns quants. Un personatge que viu lluny de la realitat i que és insensible als que realment pateixen, encara que li costi poc parlar-ne.

No, avui a les nou del vespre no escoltaré el discurs del rei, i ja en tindré prou amb la crònica que se'n derivarà posteriorment, els següents dies, ens agradi més o no ens agradi. Avui el vespre, a les nou, hi ha convocada una cassolada dedicada al Borbó.

Al ministeri s'hi va per feina, senyor ministre!

El ministre més inútil de la història d'Espanya encara no ha entès que si es vol trobar amb amics, ho ha de fer a casa seva o en un local públic, però mai en un despatx ministerial. Al ministeri s'hi va per feina. És tan difícil d'entendre?

És cert que molts polítics confonen les coses i barregen temes personals amb professionals, en el seu cas càrrecs públics. Això ha fet molt mal a la política i el continua fent. No és estrany que quan perden les eleccions els sembla que els treuen de casa seva. Estem molt cansats d'inútils dirigint el nostre país. Ja no és només corrupció, que és prou greu, sinó també ignorància i molta cara dura.

Fa molt temps que demano i desitjo que cessin aquest ministre tan nefast per a la història d'Espanya, però ja sabem que a Espanya en lloc de cessar els inútils se'ls promociona, com seria el cas de l'exministre Wert. Ja poden queixar-se els diplomàtics espanyols que no aconseguiran res de Rajoy, perquè el president del govern espanyol s'ha de refiar dels seus pocs amics per mantenir-se al lloc. Són favors mutus que els permet viure a costa nostra.

Indignat i amb moltes ganes de poder-los enviar a dida. Seria un somni poder prescindir de tota aquesta colla de polítics que no han demostrat res més que la seva incultura (llegiu les declaracions del nou ministre de Cultura), incompetència per presidir ni l'escala del seu pis, i amb tendència a enriquir-se personalment a costa dels petits contribuents, amb el beneplàcit de les grans fortunes espanyoles, que ja estan ben untades.

Amics, avui la indignació m'ha corprès, per culpa d'un ministre que Espanya no es mereix.

Fernández Díaz, el ministre en blanc i negre

El senyor Jorge Fernández Díaz deu ser una bona persona, però com a ministre és un inútil i un irresponsable. Avui l'ha tornat a embolicar amb unes declaracions que no són ni intel·ligents ni honestes. Com alguns comentaristes diuen, la consigna del PP de donar totes les culpes al sobiranisme és evident en qualsevol declaració de ministres i responsables del partit, però n'hi ha de més intel·ligents. Les del ministre de l'Interior són com les d'avui.

És indignant que els ministres populars no actuïn com a ministres, sinó com a militants del PP. És una vergonya tenir un govern que només defensa el seu partit polític. No només el poder judicial és la veu del seu amo, el poder executiu, sinó que aquest no actua com a tal, sinó com a portaveu del PP.

Potser se m'ha escapat, però no he sabut trobar cap agraïment del ministre al cos dels Mossos d'Esquadra. Podria ser que la culpa sigui dels mitjans de comunicació, que hagin ocultat els elogis i només comentin la crítica al sobiranisme. En tot cas el senyor ministre té molt poca mà esquerra, però el fet és que no l'ha hagut d'assajar ja que les majories absolutes ho amaguen tot.

Jorge Fernández Díaz, el fatxa incompetent

Fa molt temps que jutjo el ministre Fernández Díaz i cada vegada es constata millor l'encert de les meves paraules. Perdoneu-me la manca de modèstia, però em ve de gust pensar-hi per creure'm que no sóc ni cruel ni injust quan qualifico el ministre com a incompetent, inútil i fatxa. Avui he pogut llegir com la majoria dels jutges del Tribunal Suprem havien signat un escrit en protesta de les ingerències del ministre en temes jurídics.

No estem parlant de simple pressió política als jutges, sinó de crítica descarada sobre les seves decisions judicials. I ho fa un paio que ja ha tastat la desautorització d'instàncies europees. Un ministre que té una obsessió contra Catalunya que és el país que el va acollir i en va treure tots els rèdits, però que no accepta la diversitat ni la crítica. És arrogant i dictador com el patró a qui adora i enyora. 

Rajoy es va voltar de gent mediocre, perquè no podia ser d'una altra manera. Aquest és un defecte força corrent dels líders polítics, que defensen les seves mancances i debilitats, rodejant-se de persones que no els hi poden fer ombra. Si algun d'ells el supera en intel·ligència, o bé plega o continua al seu costat per beneficiar-se dels ingressos i poder.

Encara falta un any perquè haguem de continuar aguantant tanta incompetència, però espero i desitjo que la podridura que predomina en el govern espanyol i a tot allò que toquen, es faci més gran i incontrolable, i el canvi que tots esperem arribi abans d'hora, i s'emporti tota aquesta xusma que no ens deixa ni respirar, i ens avergonyeix davant del món sencer.

Les misèries d'un ministre inútil

En declaracions a l'ABC el ministre Jorge Fernández diu que "hi ha risc que la frustració independentista degeneri en violència". Aquest impresentable ministre fa molt temps que està intentant forçar la violència a casa nostra. No en va tenir prou amb la mort dels immigrants de l'estret que fa el que pot per incitar-nos. El senyor Fernández Díaz no s'adona que d'aquesta manera no ho aconseguirà.

Per altra banda, si algú s'hauria de sentir frustrat seria ell, però és tan inútil que ni s'adona del ridícul permanent en què es troba. Encara pensa que és titular del ministeri per mèrits propis, i això el fa pensar que té raó en les seves afirmacions. L'única cosa que el salva és que la majoria de ministres són tan mediocres com ell, i el seu president no dóna tampoc la talla.

Puc entendre que la situació en què es troba el seu partit no és la millor possible. La seva majoria absoluta els haurà provocat perdre les següents eleccions. No han estat capaços de valdre's d'aquesta majoria per consolidar-se en el poder, perquè han confós els termes. El seu despotisme els ha perdut i els ciutadans, que no tenen clara cap alternativa, sí que coincideixen en afirmar que amb el PP no es pot continuar.

De tot plegat el més trist és que no avancem. Fa anys que estem estancats i ni el PSOE ni el PP han estat capaços de situar el país en el lloc adient per no haver d'estar tot el dia patint per veure què passarà. La corrupció i el fet de posar com a primer objectiu el conservar els càrrecs polítics, ha fet obrir els ulls dels espanyols, de molts espanyols que els varen votar.

Actualment la gran preocupació de la militància del PP és el futur dels seus llocs de treball. Una punxada del PP en ajuntaments, comunitats autònomes i el mateix govern de l'Estat, significa la pèrdua del molts càrrecs i el problema de col·locar a tots aquells militants que han estat tan servicials. Això ja va passar amb el PSOE i es repeteix una vegada i una altra en un país bicèfal des del primer dia de la transició. L'únic consol que li pot quedar al ministre de l'Interior és que se li acosta l'hora de la jubilació. La història no en podrà dir res de bo d'aquest ministre, que haurà passat per la vida sense pena ni glòria.

Quin ministre tan inútil i roí!

És molt tard, però encara que sigui breument, permeteu-me que torni a criticar l'inútil del ministre d'Interior. Quina vergonya! i no em refereixo al que ha passat a Melilla, tot i que va sumant en el currículum del ministre, sinó a les declaracions sobre la destitució del fill de Tejero. Ho ha dit molt clarament: no l'ha destituït per celebrar l'intent de cop d'estat del seu pare, sinó per haver organitzat una paellada sense permís.

És vergonyós i en un país normal aquest ministre hauria dimitit o el president del govern l'hauria cessat, però a Espanya això no passa i és per això que tenim tants inútils en el govern de l'Estat. No és estrany que anem tan malament i, encara que no és garantia de res, tampoc estranya que molts vulguem sortir d'aquest desastre nacional.

Tenim un ministre d'Interior que no controla res. És una calamitat de ministre, un inútil que no serveix ni tan sols com a president d'escala. Quants més desastres haurem de veure i patir fins que no plegui? No hi ha manera de fotre'l fora d'una vegada?

Sincerament, i ho he dit moltes vegades, tot i que ho preveia no em podia imaginar que fos tan, però tan inútil. Sabíem que Rajoy el va nomenar ministre per amistat, per haver-lo ajudat cegament des del primer moment, però no per les seves qualitats. El que no ens pensàvem és que fos un zero a l'esquerra i que tingués la barra de continuar al capdavant del ministeri i no reconèixer que és incapaç de controlar-lo. Ni en temps de Franco hi ha hagut ministres tan sinistres i impotents. Quantes vegades hauré de tornar-ne a parlar? l'hem d'aguantar fins al final de la legislatura? Sisplau, marxem!!!

Qui respecta Espanya?

Aviat ningú respectarà Espanya gràcies als mèrits del govern del PP i del mateix partit polític que, crec no equivocar-me, està en possessió del rècord de corrupció política de tots els temps. El fet que ningú dimiteixi, malgrat l'acumulació de delictes i corrupcions, treu legitimitat a tots els polítics i ajuda que la credibilitat sigui nul·la i el respecte hagi desaparegut.

Avui el nostre ministre, el català, es queixava i reclamava respecte per a Espanya, al comissari europeu de qui ahir llegíem unes declaracions posant en dubte la legalitat democràtica del projecte de llei de seguretat ciutadana que el govern vol aprovar properament. Una llei que minva la llibertat d'expressió i que a les persones que vàrem viure la dictadura franquista, ens porta desagradables records.

Fernández Díaz, el Jorge, ha volgut matisar que no va ser el Consell d'Europa qui va qüestionar la llei de seguretat ciutadana, sinó el comissari de Drets Humans del Consell, el senyor Nils Muiznieks. Jo entenc que el ministre s'emprenyi, perquè ell es creu que està fent bé la seva feina, i probablement té raó. El problema, en tot cas, és que la seva feina va en la línia de reduir els drets humans, un dels quals és la llibertat d'expressió. Criticar la seva feina és un delicte? No té dret a opinar sobre el respecte als drets humans, un comissari de Drets Humans del Consell d'Europa?

El comissari en qüestió deia, entre altres coses, que castigar l'ofensa a Espanya resultava molt complicat? què s'entendria per ofensa a Espanya? hi hauria un criteri únic per determinar què és una ofensa i què no ho és? Espanya està farcida d'interpretacions subjectives, normalment en contra de la població, del més feble. 

És de persona intel·ligent marcar-se objectius amb uns indicadors clars que permeti valorar el grau de compliment i èxit. Amb la llei que ens proposa el govern espanyol, ni hi ha objectius clars ni manera humana de poder-ho avaluar. Dues coses són clares: la voluntat del govern del PP de limitar els nostres drets, i la inutilitat del ministre a qui no insulto, sinó que constato un fet.

Antoni Bassas entrevista Antón Costas a l'ARA

És interessant l'entrevista que avui fa l'Antoni Bassas al nou president del Cercle d'Economia, el senyor Antón Costas. Potser seria millor dir que les respostes i comentaris que fa el senyor Costas són interessants, sobretot perquè defugen qualsevol demagògia i són sinceres, també en el posicionament sobre la consulta.

És una llàstima que el país estigui governat per uns inútils que han delinquit, si més no fiscalment, i que no tenen cap dret a estar on estan, quan hi ha persones prou intel·ligents, que el seu currículum els avala, i dialogant. 

En el documental que aquesta nit passarà el segon canal de TVE, a les 24.00h, Salvador Espriu recorda que el més important no és la intel·ligència, sinó la bondat. En política és molt important saber gestionar i improvisar davant de qualsevol emergència, però és ben cert que la bondat, la honradesa i l'esperit de servei són fonamentals. Quan aquests valors desapareixen, no hi ha cap possibilitat d'avançar com a país.

Si llegiu l'entrevista veureu que hi ha algunes afirmacions que no passen desapercebudes. Quan parla de la formació, diu que l'estructura formació superior-secundària-primària a Espanya, no és bona: 50-10-40 en %, quan a Alemanya tenen un 20-60-20. Segons Costas, la nostra economia necessita, per als propers anys, persones amb educació secundària per cobrir els llocs de treball que es generaran, i que "proporcionen contractes estables i salaris adequats".

Deia que hi trobem afirmacions que no passen desapercebudes perquè, en general, els pares busquem i lluitem perquè els nostres fills entrin a la Universitat i es llicenciïn en una carrera. És això contraproduent? Ens equivoquem? De fet, Costas diu que "és en l'educació secundària on hi ha la nostra font de riquesa", i insisteix en dir que "només amb enginyers o graduats universitaris ens estem equivocant espectacularment".

Quin és el pare que, amb recursos suficients, renuncia a que els seus fills entrin a la universitat? si són bons en estudis, per què renunciar-hi? Probablement les paraules d'Antón Costas les hem de veure des d'un punt de vista global, de país, i no particularment, però el cas és que les xifres que ens dóna són les que són, i potser sí que alguna cosa no fem prou bé. Estic segur que l'entrevista pot generar debat, i això sempre és interessant.

Permeteu-me una darrera afirmació: "El Banc Central Europeu era, i en part és, una mena de banc de sang gestionat per testimonis de Jehovà".

Al final de l'entrevista, l'Antoni Bassas li demana un consell a Rajoy. L'entrevistat li recomana que escolti i actuï. Potser sí que no escolta, o si més no a nosaltres no ho fa. Actuar ja és una altra cosa. Rajoy prefereix sempre veure-les venir, i si se'n pot estalviar, no actua.

Tenim prou motius per indignar-nos

Avui he llegit l'entrevista de l'ARA a Jordi Maluquer, catedràtic d'història de les institucions econòmiques, de la UAB, i m'he tornat a indignar. Potser ho faig massa fàcilment, però no puc entendre ni acceptar que coses tan evidents no es denuciïn amb més força i no s'aconsegueixi frenar tanta inconsciència.

De fet parlo d'inconsciència quan el que hauria de dir seria delicte. Perquè malbaratar diner públic de manera conscient és un delicte que caldria castigar, però els responsables viuen impunament, i els diners no els tornen. És molt fàcil jugar amb els diners dels altres.

Com podeu suposar em refereixo a les despeses imparables que els governs espanyols i també el català, han alimentat i continuen fent-ho. Encara ara s'estan construint línies de l'AVE, i se'n projecten més, i tots sabem que seran deficitàries. Per tant no són ni útils, ni necessàries, ni rendibles. L'AVE és una aposta política del populisme practicat des de sempre en els governs dels grans partits polítics. Es compra el vot a canvi d'unes infraestructures que abans d'inaugurar se saben inútils i impossibles de mantenir.

Inútils quixots sense vergonya

Aquest vespre el Barça ha rebut una estocada pràcticament letal. La propera setmana només pot intentar recuperar l'autoestima que, estic segur, avui va per terra. La vida continua i ja vindran millors temps. La bombolla d'èxits s'ha desinflat, però no amb el resultat d'avui sinó que ja fa unes quantes setmanes. Tot això ho diu una persona que no hi entén res, però quan els equips juguen bé, en gaudeix.

El més preocupant d'avui no és el resultat del partit de futbol, sinó adonar-nos de la mena de govern tenim a Madrid, i això que ja ho avançava fa pocs dies: Rajoy no pensa canviar el seu criteri sobre Kosovo, encara que Sèrbia hagi pactat la independència. Això només s'explica si entenem que el govern espanyol és un govern d'inútils quixots sense vergonya.

És demanar molt que tothom sigui honest i sincer en les seves declaracions i arguments? Si Espanya no vol reconèixer Kosovo per poder negar la independència de Catalunya, que ho digui, que no li faci vergonya reconèixer-ho.

M'he perdut buscant una notícia que parlava de la possible aprovació al Parlament que les companyies dels subministres dels habitatges puguin tallar-los per manca de pagament. No sé si ho he somiat o bé és existeix. En tot cas seria bo analitzar de quantes famílies estem parlant. Les persones que hem passat per Benestar Social sabem que els ajuntaments han de subvencionar amb caràcter d'urgència a moltes famílies necessitades que no poden fer front als pagaments de lloguer, aigua, llum...

Ahir parlava de la política de l'austeritat que no ens ha tret de la crisi, sinó que encara ens hi ha enfonsat més. Parlàvem a nivell global, de país, però no ens oblidem de les famílies que no tenen ingressos assegurats i sí moltes despeses. Siguem conscients que hi ha molta gent que no havia estirat més el braç que la màniga, i en canvi en paga les culpes. Per què no podem demanar responsabilitats als veritables responsables? Per què els polítics que han empenyorat el país no ho paguen i són els més febles els que assumeixen el deute? El Barça ha perdut, però hi ha molts catalans que no fa tant que ho han perdut tot.

Quina vergonya de país!

Com que en aquests moments TV3 no fa res a la nit dels diumenges, que m'interessi, quan va acabar 30 minuts vaig fer zàping i em vaig aturar al canal que fan Salvados, i que no recordo quin és. En Jordi Évole estava entrevistant un industrial farmacèutic, crec, però de seguida es va acabar i va començar un reportatge sobre el ministeri de defensa.

Em trec el barret davant l'actuació d'en Jordi Évole. Dic actuació perquè no és una simple entrevista el que ell fa, sinó una sàtira burlesca a l'entrevistat. Jo em pregunto si les persones entrevistades es miren el programa. Si és així, el que va ser ministre de defensa, el senyor Eduardo Serra, li deuria caure la cara de vergonya, o està a punt de presentar-li una denúncia. Esclar que tal com va respondre les preguntes de l'Évole, pot molt ben ser que no s'hagi adonat de la pena que feia i del molt que se n'enreia l'entrevistador.

Aquell moment en què prioritza Defensa davant de Salut i Educació és fantàstic! No té preu! Aquells metges que vénen dels EUA, crec que va dir, per operar-se de franc. O aquesta mania dels pares de voler que els seus fills estudiïn a la Universitat, per anar a l'atur! La Defensa sí que és important per evitar que ens envaeixin els musulmans.

Quina pena! Quin nivell!

Us asseguro que em fregava els ulls i em pessigava els braços per assegurar-me que no somiava. Mirava al voltant de la sala per si hi havia alguna càmera oculta que m'estigués vigilant les meves reaccions. M'agradaria que em diguéssiu que també ho vàreu veure i que no són al·lucinacions meves.

Jo estic acostumat a veure inútils i ignorants a l'APM, però no em pensava que en aquest programa d'en Jordi Évole es poguessin escoltar i veure persones amb responsabilitat política, ara o abans, amb un nivell intel·lectual tan baix. Realment busco un país nou, però millorat, perquè si ha de ser igual, no calen esforços.

Si fan tot el que jo vull, m'hi apunto

Més clar, l'aigua. Si em demanen si vull entrar al govern, els dic que facin tot allò que a mi m'agrada, i tot solucionat. És una posició clara i transparent de l'oposició. Qui la critiqui és que no hi entén o bé és un prepotent que no vol treballar en consens.

En tot cas, com que no som babaus, no caiem en la trampa i tot se'n va en orris. No ens ho creiem. Realment els nostres polítics encara no han après a consensuar i negociar. Només saben actuar a cops de majories, i quan no n'hi ha, tot trontolla.

En aquesta incapacitat per pactar i dialogar resideix el principal problema del desenvolupament del sistema democràtic. Quan ens comparem amb altres països occidentals, sovint oblidem que vàrem començar tard i hem avançat molt lentament i no sempre de la millor manera.

Ara estic veient el programa de TV3, Sense ficció, i ric per no plorar. És una vergonya! Com hi pot haver tanta perversió? Com és que no s'ha enviat a picar pedra a tants polítics inútils que han arruïnat el país? No és només la imatge que donem a fora, sinó els problemes que ens han ocasionat. Quina banda d'inútils!

I després ens robaran els estalvis perquè diuen que hem estirat més el braç que la màniga. En aquests moments hi deu haver qui segueix a "la Roja", i si ho fan bé, probablement estan feliços, mentre que a casa, som prou masoquistes seguint un programa que ens deixa com la riota de tothom, els tontos de la classe.