Ni m'interessa ni m'aporta res

No he seguit la manifestació convocada per Feijóo a Madrid i que, segons diuen les notícies, ha reunit unes cinquanta mil persones. No l'he seguit perquè no m'interessa gens ni mica. No m'interessa perquè no aporta res. És una manera de desgastar el govern i no pas de fiscalitzar-lo, que seria la seva obligació.

El nostre sistema democràtic ofereix la possibilitat d'escollir els nostres governants cada quatre anys. No sempre la força guanyadora aconsegueix formar govern, si no obté la majoria absoluta i no és capaç de sumar amb altres partits polítics. Això, pel que fa a Espanya, li va passar al Partit Popular, i si ens fixem en l'Ajuntament de Barcelona, a les darreres eleccions, ho va patir Junts.

Quan un partit polític es queda a l'oposició té l'obligació de fiscalitzar l'obra de govern, procurant que es facin bé les coses. No li faran com ell voldria, però ha de mirar que s'actuï correctament, fent bon ús dels recursos públics i, fins i tot, observant si aquelles promeses electorals s'estan complint o no. Dedicar-se tot el temps a exigir que s'acabi el mandat o la legislatura, segons el cas, per convocar noves eleccions i a veure si s'aconsegueix canviar els papers, és una mala praxi i una presa de per als ciutadans.

S'ha dit molt que Feijóo encara no ha exposat què faria de diferent si ell residís a la Moncloa. Què podríem esperar d'ell i del seu partit polític si estigués governant. Simplement, s'ha dedicat a demanar al president del govern espanyol que plegui i convoqui eleccions. Això és una desautorització de la mateixa capacitat de governar. És paper mullat. És enredar la perdiu i només buscar el poder per al poder.

És per això que no m'interessa el que em puguin dir, al marge del que puc pressuposar que passaria si arribés a governar amb l'ajuda de Vox, si ens fixem què està passant a les autonomies que estan sota d'ells. Si afegim l'actuació esperpèntica de la presidenta madrilenya a la trobada de presidents d'aquest divendres, ja no cal dir res més al respecte.

I amb això no defenso l'actuació de l'actual govern. Estic amb desacord amb moltes coses, i la primera que em ve a la memòria és l'incompliment de la derogació de la llei mordassa, que va prometre en campanya electoral. Una cosa no treu l'altra, però el que sí que fa és que no hi dediqui ni un segon a escoltar què diuen des de la plaça d'Espanya de Madrid.

L'expedient de recepció de Vilaplana

Aprofito la notícia de Ràdio Arenys i la fotografia d'en Xavi Salbanyà per parlar de la Urbanització Vilaplana i l'Ajuntament d'Arenys de Mar. Recordo la meva entrada a l'Ajuntament d'Arenys com a regidor, entre altres, de serveis centrals, assumint la responsabilitat en l'Arxiu municipal, que es trobava en un estat lamentable de conservació.

Els arxivadors, tot en paper, es trobaven repartits entre els diferents pisos de l'Ajuntament, sense seguir cap tipus d'índex ni classificació. Trobaves arxivadors a les dependències de la planta baixa, on hi havia hagut la residència del conserge-agutzil. Els havies de buscar per terra o dins dels armaris de la cuina... Em va semblar increïble!

Vaig saber que en més d'una ocasió havia estat impossible trobar algun expedient i s'havia recorregut a altres institucions, com la Generalitat, que en tenien còpia, sobretot quan es referia a temes urbanístics. No pretenc fer propaganda de la meva gestió, però sí que haig de dir que en plegar s'havia endreçat la planta baixa, amb espais i armaris compactes, i s'havia informatitzat els expedients per facilitar-ne la seva cerca. Vull creure que havent cessat en les meves responsabilitats municipals, els meus successors han continuat treballant per tenir l'Arxiu al dia, ben documentat i accessible per a tothom.

Entenc molt bé, doncs, que els documents que els veïns de la urbanització Vilaplana hagin estat perduts des de l'any 1985, trenta-quatre anys, quan es va aprovar per Ple la recepció de la urbanització. La imatge que dóna de l'Ajuntament és esperpèntica i aquí hi havia una persona que  tenia la responsabilitat de la seva custòdia i no la va gestionar bé. Era força lògica la manera en què va acabar els seus dies treballant a l'Ajuntament.

El que pugui passar a partir d'ara se m'escapa de les mans i els serveis jurídics hauran de decidir quins són els passos a fer. El que queda clar, però és que la insistència d'uns veïns ha descobert el desmanec històric de l'arxiu municipal.

Processons i processons

Sense intenció de ferir sensibilitats, i respectant els sentiments de les persones, ja siguin creients o no; siguin catòlics practicants o no, quan observo la gran diversitat de processons de la península, penso que ningú no em podrà negar que l'actitud dels participants i, sobretot, de les persones que les observen no és sempre la mateixa. 

Hi haurà qui hi assistirà immers en la celebració de la crucifixió de Jesucrist, i qui s'ho agafarà com un espectacle tradicional, una representació, per què no com qui va a les funcions de la Passió. Com a acte de fe o simplement un acte cultural.

Haig de dir que desconec aquest món i només he arribat a viure la processó dels Dolors, el diumenge de Rams a Vic, i les processons del Divendres Sant a primera hora del matí, el Viacrucis de Vic i la Renglereta a Arenys de Mar, 

Dels tres exemples viscuts, ara ja fa uns quants anys, haig de dir que els espectadors eren ben pocs, sobretot el Divendres Sant, quan la majoria de gent encara dorm, i això probablement els treia l'espectacularitat que tenen d'altres, sobretot al sud d'Espanya, però també a casa nostra. 

No sé si és correcte parlar del significat que tenen, per als participants, les processons, ni si els podem demanar que creguin en el que estan fent; de si es fa amb fe o simplement s'actua, es representa... Perquè en tot cas no fa mal a ningú.

Permeteu-me que, per acabar, em refereixi a l'esperpèntica decisió del Ministeri de Defensa d'obligar totes les casernes i comissaries militars que hissessin la bandera a mig pal en senyal de dol per la mort de Jesucrist. Esclar que, no ens hauria de venir de nou, després d'haver viscut la condecoració de la verge per part de l'anterior ministre de Defensa. Què més haurem de veure?