Gòspel al Calisay

Mentre el sol va baixant alçada i potència, gaudim de la música, avui a càrrec de Mar de Gòspel, que condueix la Memi Sillah, tot un referent musical a la vila.

S’agraeix assistir a actes com el d’aquest capvespre d’estiu, en plena onada de calor. I pensar en la il·lusió i les hores d’assaig dels i de les cantaires. Desenvolupar la sensibilitat, en aquest cas musical, és un exercici de bona pràctica poc habitual, però molt necessari.

I la Memi presenta cada peça, amb unes explicacions ben documentades i pedagògiques, i això és interessant perquè no es tracta només de tenir les orelles atentes, sinó també la ment perquè sapiguem d’on ve tot. Les coses, i en aquest cas les cançons, no neixen per generació espontània, sinó que formen part de la història i és bo conèixer-la. Neixen i es transformen fins a arribar als nostres dies.

El pati del Calisay, que acostuma a jugar el paper de lloc de pas per anar a algunes de les sales de l'equipament cultural arenyenc, avui és protagonista de la vetllada musical, i us haig de dir que fa goig de veure. 

Gaudim, doncs, de la música. Moltes gràcies per la bona estona que estem passant!

Michel Corboz, quaranta-vuit anys després

Avui m'he assabentat de la mort, el passat dijous 2 de setembre, del director d'orquestra i de cors, Michel Corboz, que vaig conèixer fa quaranta-vuit anys, a la trobada Europa Cantat d'Autun, a França. Amb la Coral Canigó de Vic, ens vàrem desplaçar uns quants cantaires per treballar el Magnificat de Bach, a mans del director suís.

No cal dir que va ser una gran experiència i en guardo un molt bon record, per diversos motius. Jo, llavors era jove i va ser la primera sortida a Europa, fora de la família, i la primera trobada de cantaires que al llarg dels anys he participat, sempre amb bona companyia i gaudint de la música.

El fet de ser jove, experimentar sortir de casa, i cantar tot el dia, des que ens llevàvem fins que anàvem a dormir, assistint a molts concerts i treballar amb ganes una peça musical, en aquest cas el Magnificat de Bach, va fer que guardi un gran record del músic suís que acaba de morir.

En aquells moments, que no tenia tan a mà els viatges arreu del món, em va sorprendre que el director Corboz també dirigís un cor de Lisboa, la qual cosa feia que hagués d'anar amunt i avall per assajar. Per a mi, en aquells moments, el desplaçament era una excepcionalitat.

Recordo molts moments d'aquells dies a Autun, allotjats de mala manera i amb prou feines ens podíem dutxar, però és ben cert que la joventut ho aguanta tot. A mesura que et fas gran, vas seleccionant i ja no ho veus tot de la mateixa manera.

Després vingueren altres trobades Europa Cantat, a Lucerne, Namur, Strasbourg, i alguna setmana cantant entremig, però diuen que la primera sempre és la que et queda més memoritzada, si més no la que et fa més impacte. És per això que havent conegut la mort del director Michel Corboz, he volgut fer un recordatori en el meu blog. Ell ha format part de la meva història.

Europa Cantat Júnior 2017

Avui llegia la notícia de Ràdio Arenys sobre la participació d'uns cantaires joves d'Arenys de Mar a la  trobada musical Europa Cantat Júnior a la població francesa de Lió. Els desitjo que en gaudeixin i us asseguro que els resultarà una experiència que no oblidaran fàcilment.

Una mica més gran que ells, fa una colla d'anys que em vaig estrenar en les meves sortides a Europa en trobades musicals. He participat en diferents setmanes cantants per Europa, però més espectacular les trobades Europa Cantat que se celebraven cada tres anys. 

També va ser una població francesa la meva primera experiència, a Autun, no gaire lluny de Lió, l'any 1973. En guardo un molt bon record tot i que l'allotjament, en casernes militars, tenia molt que desitjar, però el fet de despertar-nos amb música i no parar fins a l'hora d'anar a dormir, cantant i escoltant concerts, em va animar a participar en les següents trobades a Luzerna (Suïssa), Namur (Bèlgica) i Strasbourg, novament a França.

A Autun vàrem treballar el Magníficat de Bach sota la direcció de Michel Corboz. Sensacional! Guardo bons records de directors de corals i orquestres com Marcel Corneloup, Gilbert Martens, Gottfried Wolters, Philippe Caillard...

Fa anys que he deixat el món coral, però el tinc molt present en el meu dia a dia, i no és estrany que el meu gust per la música clàssica es decanti majoritàriament en el Lied, en els cors, en la música coral.