Què farem demà per dinar?

Hem anat a la botiga de la cantonada a buscar mig quilo de cigrons cuits, i a la cansaladeria hem comprat sis talls de llom que farem a la planxa. Per postres ens menjarem les nespres que vàrem trobar a la fruiteria del camí ral. Ja tenim el dinar de demà. I la setmana vinent?

No sé com planifiqueu els àpats a casa vostra. M'imagino que en alguna ocasió s'improvisen, però segur que us marqueu algun criteri, si més no el de temporada. I l'Administració de l'Estat, com s'organitza? Ja planifica amb antelació suficient?

Em queixo sovint que es va afrontant els problemes a mesura que sorgeixen. És cert que la capacitat de resoldre allò que sorgeix de manera inesperada és un punt a favor del polític de torn, però si s'oblida de planificar a mitjà i llarg termini, s'equivocarà, costarà més diners i quedaran temes sense resoldre.

La imatge que tenim actualment del país és que li ha faltat planificació. Certament, la manca de recursos i també de competències ha estat un obstacle a l'hora d'encarrilar els temes, però hem estat poc espavilats o una mica ganduls. Educació, Sanitat, Llengua, Transport públic... Massa vegades s'ha buscat maquillar el present, per enlluernar la gent, i ens hem oblidat de pensar que hi ha un futur que no es pot improvisar. 

Fa mandra sentir que d'aquí a quinze anys podrem disposar d'una línia ferroviària orbital, que se'n parlava fa gairebé vint anys. Podríem deixar-ho estar i anar per resoldre altres problemes que ens ofeguen, però hem d'intentar fer les dues coses, sempre que tinguem clar quin és el país que volem dissenyar, i això no es pot fer sense planificar.

Ho he dit infinitat de vegades. A la família, a la vila, al país, al món sencer cal marcar objectius i els camins a seguir que d'imprevistos ja n'arribaran. Si no tenim les idees clares, no només ens haurem de barallar amb l'imprevisible, sinó que ens trobaran amb els pixats al ventre.

Què s'ha fet per l'habitatge social?

Aquests dies de campanya hem pogut escoltar alguns discursos que són realment enganyosos. El govern d'ERC s'ha volgut posar la medalla dient que mai s'havia fet tant per l'habitatge social a la nostra vila, i queden tan amples!  Si una cosa és certa és que mai se n'havia parlat tant com ara, però els resultats són nuls i el problema d'accés a l'habitatge continua latent, sense solució imminent. 

Confiem que les mateixes paraules deixin en evidència la manera que l'actual govern té de tergiversar les coses. No és cert que s'hagi fet tant per habitatge, quan el més calent és a l'aigüera. Es refereixen als contactes amb les empreses que han de construir els 50 habitatges i gestionar-los? O bé es refereixen a l'únic habitatge que s'ha adquirit i que està buit i pendent de reformes? O es tracta de la gestió dels 10 habitatges del Pla dels Frares cedits per l'Agència d'Habitatge de Catalunya, i que es troben desemparats?

No, no s'ha fet gairebé res en habitatge, malgrat comptar amb una plantilla de tres arquitectes municipals. Ni s'ha donat compliment a la moció aprovada a finals de l'any passat per a la creació d'una oficina d'habitatge. Ni s'ha avançat en els treballs per detectar els habitatges buits a la vila...

No es pot estar disfressant la realitat amb l'únic objectiu de perpetuar-se en el poder, sense capacitat d'actuació i d'obtenir resultats satisfactoris. Un govern que no és capaç de pagar a temps les subvencions per al material escolar, serà capaç de gestionar l'habitatge social que ens diuen que ja han creat?

La CUP vol deixar en evidència la mala praxis de l'actual govern i ens presentem a les eleccions per fer realitat el canvi que el nostre Ajuntament necessita perquè la vila prosperi, i surti de l'atzucac que els darrers governs ens han deixat.

Maquillant la realitat els darrers dies de campanya per obtenir vots no és la millor manera de generar confiança a la gent. No volem prometre impossibles ni fer creure que la gestió municipal és fàcil i senzilla. Som conscients de les dificultats de liderar projectes municipals amb els pocs recursos que els ajuntaments tenen, però sabem que amb il·lusió, honestedat, les idees clares i molta dedicació podem capgirar la dinàmica actual i portar millores a la nostra vila. És per això que demanem la confiança dels arenyencs perquè tots junts entrem a l'Ajuntament amb força.

L'insult covard de l'anonimat

Ahir va ser notícia la penjada d'uns cartells amb la imatge de qui fou president de la Generalitat i també alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, que no podem titllar de mal gust, sinó de vergonyants i inadmissibles. No sé si podrem saber-ne els autors, però en tot cas hem de concloure que no es poden acceptar de cap de les maneres.

Estem molt acostumats als insults dirigits als polítics de tots els colors, però això no ens ha de privar de reflexionar-hi i intentar lluitar-hi amb totes les forces. Cal diferenciar la crítica de l'insult. No podem deixar d'opinar contra tot allò que considerem que no es fa prou bé, ja sigui per incapacitat dels polítics o fins i tot per actuacions de corrupció i engany. El que no es pot fer és insultar com a pràctica per desprestigiar-los, perquè només aconseguirem demostrar com som, i augmentar la desafecció vers la política d'una gran majoria de ciutadans.

La crítica és saludable si es fa amb cura i argumentant-la. És bona perquè ajuda a reflexionar sobre el que s'està fent i pensar en millorar-ho. És cert que hi ha un costum de maquillar les coses i fer creure a la gent allò que no és, sobretot quan hi ha unes eleccions properes i el que interessa és perpetuar-se en el govern, o fer veure que tens la solució a tot, per aconseguir-lo.

Darrerament hem pogut llegir algunes notícies de persones que han dedicat temps a la política i que estan cansades de rebre insults de tot tipus, fins a extrems que no vull ni tan sols reproduir. Totes les persones que hem entrat en política hem experimentat què és rebre insults gratuïts, i només quan t'ha passat pots arribar a entendre què representa. Sempre, però, i vull insistir-hi per la importància que té, cal diferenciar l'insult de la crítica. Quan assumeixes una responsabilitat política has d'acceptar que rebràs molta crítica, ja sigui perquè no ho acabes de fer prou bé, o simplement perquè hi ha gent que pensa diferent i voldria que actuessis d'una altra manera.

No és estrany que hi hagi poca gent engrescada en entrar en política. Ni els sous són el que algú es pensa, ni la pèrdua de l'anonimat i la tranquil·litat no es veuen prou compensades per la satisfacció de ser útil al poble que estimes.

És per això que demanaria un esforç a tothom per aparcar qualsevol tipus d'insult i sí, en canvi, afinar bé la crítica a actuacions poc afortunades o plantejaments sense prou arguments de les persones que han decidit presentar-se a les properes eleccions municipals. Tots ens devem al municipi que hem escollit per viure-hi, i una manera altruista és acceptar assumir la responsabilitat de governar-lo. Que ningú no hagi de fer-se enrere per culpa de l'insult gratuït, la majoria de vegades sota l'empara de l'anonimat més covard.

Top manta i policia

Intentar resoldre el tema del top manta amb més policia és un error. Si el que es vol és que en uns indrets concrets no hi hagi el top manta, és clar que amb policia de guàrdia dia i nit, ho aconseguiran, però aturaran els top manta d'arreu? Posaran policia a tots els barris, carrers i places de Barcelona? i de la resta de poblacions catalanes?

Si es vol eliminar el top manta s'ha de treballar d'origen. Entendre per què passa, quines són les causes i com es pot resoldre perquè no hi hagi persones que s'arrisquin a que se'ls confisqui tot el material. No és fàcil, no dic que sigui fàcil, però és molt clar que amb més policia al carrer no ho solucionen, sinó que en tot cas ho maquillen, que quedi maco, però res més.

Vivim en una societat que es confonen les causes amb els efectes. El mateix podríem dir dels menors no acompanyats que tenim en diferents poblacions. Tot i la bona voluntat de molta gent (mentors) de col·laborar en la seva inserció a la nostra societat, si l'administració no fa res per resoldre els problemes de base, no s'aconseguirà res. Com els podem inserir en el món laboral? Com aconsegueixen papers per poder viure amb normalitat? Fa massa temps que parlem de la llei d'estrangeria, que no resol els problemes, sinó que els provoca, els accentua. No es dispensa permís de residència si no hi ha contracte de treball, però aquest no s'obté si no hi ha permís de residència. Un peix que es mossega la cua i que els nostres polítics no volen solucionar.