A vegades, calen condemnes severes

Conduir ebri amb un cotxe sense assegurança i no havent passat la revisió de la ITV des de fa tres anys no és fet puntual, sinó que forma part de la manera de ser i obrar d'una persona i, per tant, davant del risc d'haver pogut provocar una desgràcia, la condemna ha de ser severa, si no volem que ara tothom faci el que li roti posant en perill la vida dels altres.

Desconec els càrrecs que se l'imputaran a aquest jove de vint-i-dos anys, que conduïa pels voltants d'Alcarràs, però m'agradaria pensar que la pena serà prou severa per fer-lo reflexionar. Estic convençut que no és la primera vegada que actua d'una manera incorrecta. Potser de no tanta evidència com ara, en conduir contra direcció i alarmant els cotxes que ho feien correctament.

Considero que hem perdut l'autoritat i tothom es veu en cor de prendre'ns el pèl. Una cosa és actuar al teu aire incomplint les normes que ens hem fixat per a una bona convivència, però l'altra és posar en risc els altres. Esdevenir un perill per a la salut i la vida de tots els altres. Si això no és motiu per una condemna exemplar, ja em direu què cal fer perquè tot el pes de la justícia caigui sobre un incívic i delinqüent?

Deu ser la meva manera de pensar i estar educat que quan llegeixo notícies com aquesta em desespero. No puc entendre que hi hagi persones tan salvatges, si em permeteu l'expressió. Un mal dia el pot tenir tothom, i sempre hem d'acceptar la nostra responsabilitat i acatar-ne les conseqüències, però com deia al començament, aquest jove no estava fent un acte aïllat. No disposar d'assegurança o no haver fet la revisió del vehicle més de tres anys enrere, no són actes d'un dia, sinó que s'allarguen en el temps. En algun moment tenen la ment clara i són conscients que no es comporten com caldria. És per això que la pena ha de ser més severa.

I amb vint-i-dos anys no estem parlant d'un adolescent. Ja ha tingut prou temps per adonar-se de què és la vida i de quines són les seves obligacions com a ciutadà. Si no ho ha après, caldrà fer-li aprendre d'alguna manera, encara que sigui a la força. Hi ha perdó possible, però després del penediment i la reparació dels mals. Estem massa acostumats a la reparació dels danys i poc a preveure'ls.

Comportament incívic

He llegit al web de Ràdio Arenys que l’Ajuntament de la nostra vila ha iniciat una campanya perquè els propietaris de gossos els censin i els hi col·loquin el xip. La notícia diu també que la tècnica de salut pública recorda que s’han de recollir els excrements i que s’han de dur lligats. Si no es compleix la normativa, seran multats.

La realitat és que una part de propietaris de gossos no respecta l’espai públic ni els seus conciutadans. Quan ho comento em diuen que són una minoria, i ho puc entendre, però el cert és que els nostres carrers estan plens de tifarades, que no es recullen. El carrer de casa nostra és un bon exemple on no hi ha dia que no n’hi trobis un parell.

A l’anunci de la tècnica municipal i afegiria que està prohibit pixar a les façanes de les cases i el mobiliari urbà. Això hi ha molta gent que ho ignora i t’obsequien amb una pixarada a l’ampit de la porta i façana. Se’ls hi ha de dir que no es tracta de fer-hi una ruixadeta després del pixat.

No cal dir que portar el gos lligat no ho fa pràcticament ningú, i això, si hi ha bona voluntat per part de la policia local, és molt fàcil de detectar. Però el que em preocupa més és què passa amb les denúncies practicades. El nostre Ajuntament denuncia, però no sanciona. El procés sancionador es queda aturat amb mil excuses, ja sigui perquè l’encarregat està de baixa, o perquè tenen més feina de la que poden fer. 

Tot plegat és un conjunt de despropòsits, i això fa que quan llegeixes una notícia com aquesta, no et creus res i no confies que pugui fer efecte. Malgrat això, no podem oblidar que l’Ajuntament té la responsabilitat d’elaborar normatives i fer-les complir, però els vilatans hem de comportar-nos cívicament i moltes coses són de sentit comú. Si els nostres carrers estan plens de cagarades i les façanes pixades no és culpa de l’Ajuntament, sinó d’alguns propietaris de gossos, que són uns porcs, i els hauria de caure la cara de vergonya, i que tots els assenyaléssim amb els dits!

Civisme

Repassant una mica els temes que trio per escriure el meu post diari m’he adonat que el civisme ocupa un lloc destacat. De fet, la manca de civisme d’algunes persones em preocupa i m’acaba molestant. És per això que ho comento tan sovint. Em dol veure comportaments incívics que no condueixen a res i que són tan freqüents. 

Sense pretendre justificar-ho haig dit que m’és més fàcil entendre un furt. Al final hi ha un profit, que no hauria de ser, que en el cas de l’incivisme ningú no en surt beneficiat. L’incívic, d’alguna manera, té un nul interès en l'anar bé d’una societat i fins hi troba gust en el seu comportament.

L’incivisme pot consistir a actuar de manera individualista, menyspreant les normes de comportament que ens hem fixat, o actuant de manera expressa per fer trontollar l’espai comú i les relacions entre els membres de la societat on estem immersos. Sigui un acte més o menys volgut i premeditat el resultat no ens beneficia com a societat i ens comporta problemes de convivència.

L’incivisme no l’hem d’associar necessàriament amb violència, encara que moltes vegades els dos conceptes s’interrelacionen. La manca de respecte als veïns, al mobiliari urbà, a les normes de conducte, són exemples clars d’incivisme. Exigir responsabilitat dels actes que una persona realitza és una manera de treballar per una societat millor. Potser el famós cordó sanitari que tant es parla en política, sobretot pensant en l’extrema dreta, seria bo aplicar-lo a l’incívic, més que tot per fer-li adonar que aquella no és la manera de viure en societat, fent pedagogia i donant exemple.

Una vegada més, la reincidència

Ahir llegíem la notícia de la detenció i posterior alliberament de tres persones que estaven delinquint en una pràctica que ja va sent força habitual, com és la de serrar el catalitzador d'un cotxe per poder obtenir uns diners a canvi dels minerals que incorpora, de gran valor, com són el platí, el pal·ladi i el rodi. 

La notícia no tindria gaire incidència, més enllà que la detenció va ser a la nostra vila, si no fos perquè es va repetint massa sovint i sembla ser que una de les persones detingudes ja tenia antecedents per accions similars, la qual cosa provoca indignació per la facilitat que tenen de reincidir, sense que aparentment hi hagi conseqüències.

Quan llegeixes la notícia penses que si t'ho fan a tu, només et comportarà despeses sense la satisfacció de veure que el culpable ha de fer front a aquestes despeses ni haver de pagar cap sanció per haver delinquit. Simplement se l'apunta i es confecciona una llista d'actes delinquits que servirà per a la història, però no per gaire res més.

Tinc clar que la presó no és la solució per a tots els actes delictius, però considero que com a mínim s'hauria de trobar la manera perquè les víctimes no haguessin de fer front a les despeses ocasionades pels delinqüents, que tornen a casa tan tranquil·lament, per tornar-hi d'aquí a uns quants dies.

A casa, ja fa uns quants mesos, ens varen xafar el cotxe, uns presumptes delinqüents que varen sortir corrents, deixant un total de quatre vehicles abonyegats. Qui et paga les despeses de reparació del cotxe? Doncs, te les has de pagar tu, per més assegurances que tinguis. I és així com t'indignes i malpenses de tothom, de tots aquells que actuen de manera incívica, i t'adones que la llei no els cau a sobre. Al final arribes a pensar que la llei només actua sobre les persones que normalment l'acaten.

Cal trobar la manera que l'incívic i el delinqüent no se surtin amb la seva tan fàcilment, perquè això no ajuda a la convivència, i et situa en una posició contrària als qui dicten les normes i els qui les fan complir. 

Els enxampats serrant el catalitzador d'uns cotxes aparcats a la vila, no sé si hi tornaran, però tot fa pensar que no trigaran a tornar a delinquir, ja que no acostumen a tenir gaire sentit del ridícul, ni de la vergonya, i encara menys respecten els altres. Potser al fons hi trobaríem uns problemes d'educació i mal viure, però això no treu que s'hagi de fer respectar les normes de convivència, al marge de les casuístiques de cadascú.

Els incendis i el Tribunal Constitucional

Mentre el Tribunal Constitucional es dedica a fer política la trista notícia d'aquests dies són els incendis que s'estan produint al nostre país. El darrer que jo sàpiga és el de Llançà i Port de la Selva que ha obligat a desallotjar alguns habitants d'urbanitzacions afectades, en previsió que les flames puguin arribar a les seves cases. 

Sabem que l'incendi de Martorell va ser degut a una negligència i desconec si ja saben l'origen del foc de Llançà. Amb uns boscos tan ressecs, és important estar molt atents a les nostres accions que puguin ocasionar incendis. Malauradament encara hi ha massa persones incíviques que llencen cigarretes per la finestra del cotxe. No fa gaires dies que ho vaig veure en un cotxe que circulava davant meu. Què fer en aquests casos?

Si realment estimem el nostre país, segur que no ens dediquem a posar en perill la vida dels altres i els seus béns. Jo sempre he pensat que les persones que llencen cigarretes des del cotxe no s'estimen el país ni a les altres persones. Són indignes de viure en societat. Com és possible?

Desitjo que els bombers aconsegueixin extingir aviat el foc, i demano seny i actitud cívica de tothom per no col·laborar en uns incendis que ja tenen prou a punt el terreny, mancat de pluges des de fa temps.

I al Tribunal Constitucional els desitjo més enrenou del que ja hi ha, perquè hi hagi més gent que s'adoni del seu funcionament partidista. No podem estar en mans d'unes persones sectàries que tenen més poder que el que determina el poble. D'alguna manera s'ha de resoldre la situació, però ja veiem que la dreta espanyola està ben servida amb els protagonistes actuals i no té cap interès en canviar-los. Cal un posicionament clar de la societat civil per fer arribar a Europa la injustícia del sistema judicial espanyol.