Cansats de polítics inútils

Tal com us comentava ahir, el senyor Pedro Sánchez ha volgut passar pàgina molt ràpidament de les eleccions municipals i ens ha plantificar unes noves eleccions, mig any abans del que estava previst. Es tracta de portar la veu cantant i demostrar que no té por als resultats. Tothom sap, però, que no ho té gens clar i que haurà de fer mans i mànigues per intentar capgirar la tònica dominant que el porta a perdre les properes eleccions, o si més no a veure com el PP i Vox sumen per fer-se amb el poder.

Les perspectives no són gaire bones per a totes les persones que creiem en la democràcia i, sobretot, en la defensa dels drets de tothom, també dels més dèbils, aquells que no ostenten el poder i que ho tenen prou difícil per subsistir en un món cada vegada més divers, amb un distanciament important entre rics i pobres.

També hem d'estar preocupats aquells catalans que estimem la nostra terra, que hem somiat durant tota la vida el reconeixement als trets diferencials, que hem lluitat per la nostra cultura, la nostra llengua. Sabem que si el PP governa i a més necessita del concurs de Vox, tot seran traves i perdrem els pocs drets que hem estat capaços de salvar.

No he cregut mai en la teoria de com pitjor ens ho plantegin millor ens en sortirem. Està vist i comprovat que la nostra capacitat de resposta i enfrontament als poders que pretenen aniquilar-nos és nul·la. No només som incapaços de fer-hi front, sinó que a més ens dividim i ens tirem els plats pel cap.

Sorprèn, per no dir que emprenya, sentir els discursos dels líders de Junts i ERC demanant unitat davant el repte de perdre bous i esquelles. No sé si no s'han adonat que estem farts dels seus discursos inútils. Estem cansats dels sermons del senyor Junqueras, les declaracions de la senyora Vilalta, de les excuses del senyor Turull, i així podria continuar amb altres exemples i protagonistes.

No han vist la resposta de la gent en aquestes eleccions, amb un nivell de participació ridícul? No creuen que això anirà a més si no són capaços de capgirar el discurs, però sobretot, l'actitud i les maneres?

Estem molt cansats dels polítics d'avui i necessitem un relleu ja! Els volem a casa i necessitem cares noves. Calen polítics que donin la cara, que siguin coherents, honestos i deixin de tractar-nos com a criatures. Els hi reconeixem els mèrits i el sofriment patit, però sisplau quedin-se a casa i deixin que nous protagonistes entomin la situació. No maregem més la perdiu! ja ens han complicat massa l'existència!

JxCat ja no sap què dir ni què fer

Ahir parlava en aquest blog de l'acord a què havien arribat quatre partits catalans sobre una proposta de modificació de la llei de Política Lingüística, i els efectes que havia tingut a les xarxes socials. Reconeixia que calia analitzar a fons la proposta, però que d'entrada semblava que era una marxa enrere en la defensa del català. Aquesta no és l'opinió d'ERC, que ho defensa com una manera de consolidar la immersió lingüística. Jo tinc els meus dubtes.

No vull insistir tant en la proposta com en la reacció de JxCat, que va signar l'acord, però que veiem com ho rebia el poble català ha fet enrere i demana modificar l'acord. El fet és insòlit, però veient els polítics que tenim, ja res no ens ve de nou. Com pot ser que es prenguin decisions tan importants i amb tan poc convenciment, per acabar desdient-se'n a la primera de canvi?

Aquesta actitud de JxCat demostra la ineptitud dels seus responsables polítics, i explica la situació en què ens trobem des de l'octubre de 2017. Portem gairebé cinc anys de paràlisi, i molt més temps haurà de passar abans no aconseguim avançar, a no ser que tota aquesta colla d'inútils facin un pas al costat i surtin nous polítics que sàpiguen liderar el camí cap a la sobirania.

De fet ja no es tracta tant de veure si els nostres polítics són capaços de liderar el procés independentista, sinó que ja només els demanem que sàpiguen liderar un govern d'un país, amb moltes inquietuds, però amb uns governs que fan figa davant de qualsevol obstacle.

ERC continua amb la idea que es pot pactar tot amb el govern espanyol, encara que fins al dia d'avui s'hagi demostrat que no serveix de res, malgrat les seves decisions de donar-li suport en tot. Ara, però veiem que JxCat no només no té clar quin és el camí a seguir, sinó que pren decisions sense cap mena de convenciment, dubtant de tot i donant una imatge pèssima. 

La societat civil està molt cansada a Catalunya, i molt fastiguejada dels polítics que hem d'aguantar. No se'ns pot demanar gaire res més. Penso que seria bo un canvi de dirigents i per això recordo les paraules de Jordi Cuixart quan va plegar d'Òmnium Cultural. No només ell havia de fer el gest, sinó totes aquelles persones que han viscut un procés complicat, i que han quedat tocats, però també aquells que els han substituït, sense tenir la talla.

Campanya electoral amb els presos polítics

La broma fàcil és dir que no cal organitzar votacions quan qui decideix és el Poder judicial. El problema és que és més seriós del que podria semblar. Hem començat una campanya electoral que ha decidit el TSJC, al marge de la majoria de partits polítics, que són els que de veritat ens representen.

I l'hem començat amb els presos polítics participant-hi gràcies al tercer grau declarat per la Generalitat. Ja cal que ho aprofitin perquè no sé quant trigaran els jutges a revocar-ho. Està clar que la seva obsessió és trepitjar els catalans independentistes, sigui quina sigui la seva actuació. Per al Poder judicial res que vingui de l'executiu català té valor, i després parlen de separació de poders... haurien de parlar d'aniquilació de poders, si més no l'executiu català i ben adormit tenen el legislatiu espanyol.

És d'agrair el detall de la candidata de la CUP d'anar a saludar Junqueras, en el seu míting de campanya a Badalona. De ben segur que les dues formacions a qui representen se les tindran, però el gest és important i el suport a una situació injusta també.

Per cert, no sé si només m'ha passat a mi, però he intentat sol·licitar el vot per correu i no ho he aconseguit. He demanat ajut a Correus, però... suposo que és demanar massa que et responguin a temps. Els tràmits administratius són molt complicats, no pas per les dificultats tècniques, sinó per la resposta humana que tenim, i a tot això s'hi ha de sumar l'atac informàtic que va patir l'Ajuntament de la vila, perquè encara es compliqui una mica més.

No seguiré la campanya, més enllà del que m'arribi per distracció. Per una banda ha estat bé que el TSJC se n'hagi sortit amb la seva de no ajornar les eleccions, perquè d'aquesta manera acabarem abans. Farts estem de polítics, eleccions i inútils!

Un govern que fa aigües per totes bandes

Cada vegada hi ha més persones molestes, per dir-ho suaument, davant les decisions preses per aquest nostre govern a l'hora de fer front al contagi del coronavirus. Bars i restaurants tancats com si això fos l'única solució, perquè ells són els únics culpables...

És molt senzill privar l'activitat econòmica d'aquest col·lectiu i no ajudar-los, o fer-ho d'una manera insultant. No anem bé! Si es prenen mesures tan dràstiques s'ha de disposar de solucions per contrarestar les pèrdues econòmiques. És molt fàcil ordenar tancar quan no t'hi va el teu futur, la teva estabilitat econòmica. No hi ha dret!

M'uneixo amb tots els professionals que es veuen obligats a tenir els seus negocis tancats, o treballar sota mínims, amb el 'take away', i exigeixo solucions racionals. No pot ser que es passi el mort a l'altre, quan no se sap com resoldre situacions, que certament són complexes, però que no tenen excusa.

Amb mesures apropiades es podria permetre l'obertura de bars i restaurants, si voleu, controlant horaris, prioritzant moments del dia que siguin controlables i beneficiosos pels restauradors, com també els teatres, auditoris i sales d'actes. 

El problema de tot plegat és que tenim uns governants inútils, que no ens mereixem i que haurien de dimitir dels seus càrrecs perquè no en són ni dignes ni amb prou capacitat per exercir-los. El futur del nostre poble és molt gris, perquè amb els governants actuals i els que ens esperen no es veu la solució als nostres mals. Només podem animar els nostres joves, que encara no tenen feina, que surtin del país en busca de llocs millors, on hi hagi més control de la situació, més justícia i seny.

El govern català va a la deriva, sense ordre ni concert, prenent decisions incoherents i tallant les ales de la població de manera dràstica sense aportar solucions ni compensar les pèrdues ocasionades. Amb l'excusa de no tenir diners, però no fer res per obtenir-los, van passant els dies i cada vegada som més pobres, amb menys imaginació i il·lusió per encarar el futur. Per dignitat, dimitiu!

Vivim una època de democràcia segrestada

Vull parlar del govern espanyol, i molt concretament del ministre de l'Interior, però permeteu-me que abans us reprodueixi un tuit que he llegit de Miquel Àngel Estradé, sobre C's, que m'ha semblat molt encertat. Coincideix amb el que venim dient des de fa temps, i que mai se n'han amagat: "Si Els Segadors no és el seu himne, ni el català la seva llengua pròpia, ni Catalunya la seva nació, ni el finançament de la Generalitat la seva prioritat, ni TV3 la seva televisió, perquè s'estranyen que els considerin ocupants que només volen espanyolitzar Catalunya?".

No podem oblidar perquè es va crear aquest partit, sinó per atacar els drets dels catalans, des de dins, des de casa. Després han fet carrera a Espanya i el deliri del PP ha permès que en les darreres eleccions catalanes fos la força més votada. La paradoxa, que des d'Europa no es pot entendre, és que es presentin a les eleccions per presidir un parlament que no hi creuen i un govern que li volen treure competències, perquè només els interessa anul·lar Catalunya.

Però deia que volia parlar del ministre Zoido. Us haig de confessar que mai m'hauria imaginat que hi pogués haver ministres més incompetents que Jorge Fernández Díaz, però el PP sembla ser que té un calaix ple d'inútils i també de corruptes, que només actuen en pro del partit polític, incapaços de donar una imatge mínimament democràtica de la política que practiquen.

És molt vergonyós suportar ministres de la talla del senyor Zoido, però encara és pitjor haver d'escoltar les estupideses que diu per justificar allò que és injustificable. Diuen que la història el recordarà per l'actuació del dia 1 d'octubre. Penso que la història parlarà de l'època grisa de la política espanyola. Una etapa de democràcia segrestada pel Partit Popular espanyol.

Els draps bruts es mostren al Parlament

Us haig de confessar que no he seguit en directe tot el que ha succeït al Parlament en relació al cas Pujol. Les compareixences que ha fet la família Pujol i les altres persones implicades en el tema ni el conjunt de preguntes i respostes que segons les cròniques i el que s'està llegint de les declaracions dels diferents partits, tenen molt que desitjar. M'ho he perdut relativament, perquè en tots els telenotícies i diaris se n'ha parlat a dojo.

Aquestes comissions que es creen estan resultant inútils o fins i tot desgraciades. Inútils perquè no s'aconsegueix res del que podria esperar-se, i desgraciades perquè la impressió que et queda, després de veure la intervenció dels diputats és que el seu nivell és molt baix. Ens queixem del nivell de regidors i regidores en molts municipis, però és molt més greu que el mateix passi al Parlament, que hi ha més on escollir.

Ahir amb la compareixença d'Alícia Sánchez Camacho i de la que va ser companya de Jordi Pujol Ferrusola, l'espectacle va pujar de to. Què podíem esperar de la líder catalana del PP? Quina credibilitat té aquesta senyora? L'Ara, avui, titulava amb grans lletres "Camacho es retrata". Ha quedat en evidència les seves mentides sobre el desconeixement que se l'estava enregistrant.

Després de tot, si aquestes comissions aconsegueixen destapar el joc brut dels nostres polítics, potser hauré d'admetre que són necessàries i que ens hem d'empassar tota la porqueria que s'escampa per adonar-nos de qui tenim com a representants nostres a les institucions públiques.

Podemos debilita el procés sobiranista

Pablo Iglesias ha vingut a Barcelona a demanar que els catalans ens afegim al seu projecte, un projecte que té per objectiu canviar el país, fer fora tota aquesta colla de polítics que s'han apalancat i només es troben en la política per exercir-ne l'ofici, però havent-se oblidat de la ciutadania. Uns polítics, del PP i el PSOE, que han conduit Espanya al fons del forat amb un crisi econòmica que trigarem anys a sortir-nos-en. Però hi ha afegit CIU, i ha deixat ben clar que no s'abraçaria al president Mas.

Les imatges que s'han pogut veure de l'acte de Podemos a Barcelona podrien recordar-nos les visites de Felipe González uns anys enrere. Sembla com si la història hagués fet un salt enrere i, com en el cas del dia de la marmota, repetíssim els mateixos episodis, amb la mateixa il·lusió per part dels assistents.

No hi ha dubte que la desgraciada legislatura del president Rajoy ha afavorit l'auge de Pablo Iglesias, fins al punt de fer-nos creure que es tracta del Messies esperat, el que ens ha de redimir i portar-nos la llum. El nefast Rajoy i els seus no menys inútils ministres Soria, Fernández Díaz, García-Margallo... han aconseguit que l'actual legislatura sigui la pitjor de la història recent espanyola, tot i haver patit presidents com Aznar o Zapatero.

Ara tots els partits polítics pateixen el mal anomenat Podemos, que no és res més que la mala consciència per no haver actuat com calia i haver jugat amb la gent aprofitant-se de la seva bondat i paciència.

El procés sobiranista també en rep les conseqüències, i ERC i la CUP ho saben, però el que no saben és com combatre-ho. Demanar que Podemos s'apunti al carro de la independència és demanar peres a l'om. La desinflada sobiranista que no ha aconseguit ni el PP, amb la seva majoria absoluta i el control de totes les institucions, ni el PSOE amb el seu federalisme inconcret, un desconegut i ple de dubtes Podemos ho aconseguirà.

Si els partits sobiranistes volen que el procés no es trenqui definitivament caldrà que comenci a actuar amb coherència i dient-nos clarament què volen i com ho volen fer. La gent seguirà qui més confiança li desperti. 

El pitjor president espanyol

En el seu article de l'ARA, "El pitjor president espanyol"en Sebastià Alzamora atorgava a Rajoy aquest qualificatiu, tot i apuntar que era prou complicat decidir quin ha estat el pitjor president, repassant cadascun d'ells des d'Adolfo Suárez fins a l'actualitat. Avui, precisament, el govern espanyol es queixava de les declaracions del president de Veneçuela en què titllava Aznar d'assassí per haver ocasionat més d'un milió de morts a l'Iraq, amb l'acord amb Bush d'envair aquell país.

Jo no sabria què dir, perquè deu n'hi do els presidents inútils que hem tingut, però és evident que, si més no perquè l'estem patint ara, Rajoy ha assolit tots els mèrits perquè li concedim aquest adjectiu. No sé qui deia també que era molt negatiu respondre amb la passivitat i la no-acció davant dels problemes i conflictes. Aquest amagar el cap sota l'ala, pensant que tots els mals desapareixen no és propi d'un adult intel·ligent, i s'ha pogut constatar que aquesta és la resposta política de Rajoy i d'aquí ve el qualificatiu de pitjor president.

Un altre element que qualifica un líder és el saber rodejar-se de persones vàlides i també en aquest aspecte Rajoy ho ha fet fatal. Només cal recordar els noms de Wert, Fernández Díaz, Mato, Soria... i alguna altra que ni li conec el nom.

El problema de tot plegat és que els grans perjudicats som nosaltres, perquè ells tenen la vida assegurada i el que pugui venir en un futur pocs efectes els causarà, i sinó repasseu la història. Oi que Zapatero viu prou bé? oi que no hagut de patir gens per la seva mala gestió, encara que el país continuï en crisi i els aturats gairebé arribin als cinc milions? Aquest és el veritable problema.

Estic d'acord en què la independència no ho soluciona tot i que caldria dedicar més esforços a resoldre els problemes socials, però algú em pot dir com ho podem fer mentre estiguem a mercè del poder central? Algú es creu que s'arribarà a reformar la Constitució per modificar les relacions territorials i el bloqueig de competències com Cultura, Llengua, Justícia...? Sabent que mai podrà venir de la mà del PP, algú confia que el PSOE ho faci possible? amb la presidenta andalusa pressionant perquè no es faci cap concessió a Catalunya?

M'agrada escoltar els arguments dels altres, però en aquesta qüestió no hi veig una base prou sòlida per creure que hi ha alternativa a la independència, i us asseguro que ho signaria convençut, però falta això, que em convencin. De moment el full de ruta que els manifestants dels darrers onze de setembre i els participants en el 9N han donat és la que més credibilitat em mereix. Continuem analitzant-ho.