Múrcia i el pin parental

He llegit la notícia sobre el pacte a tres per als pressupostos de la Comunitat de Múrcia. El PP i C's necessiten un vot de Vox per poder tirar endavant els pressupostos, i per això han acceptat l'obligatorietat d'instaurar el pin parental.

Què és el pin parental? És el sistema que volen implantar a les escoles de Múrcia perquè els pares puguin vetar segons quines activitats complementàries a l'ensenyament. Està pensat, bàsicament per evitar xerrades sobre vida sexual que no agraden al partit ultraconservador i feixista, Vox.

És bo tenir l'exemple d'una comunitat autònoma on Vox és necessari al govern de dretes, per veure què ens podria passar a tots plegats si això passés a la nostra comunitat, que és complicat, però sobretot si passés a nivell espanyol, que no és tan rar. A Catalunya no serien els temes de sexe, només, sinó que s'hi afegiria tot allò relacionat amb la llengua i la cultura catalana.

Crec que és prou evident que no és el mateix suportar un govern socialista que un govern format per les tres dretes, com passa a Múrcia, Andalusia i a Madrid, per posar tres exemples significatius. El primer perquè són els més radicals, segons hem pogut observar fins ara. Les aspiracions dels independentistes són una utopia governi qui governi a Madrid, però com a mínim, amb els socialistes la política social no està en perill, encara que voldríem avançar més.

El Papa Francesc allibera Madrid de l'ultraconservador Rouco Varela

Ahir es va conèixer el nomenament del substitut de l'arquebisbe de Madrid, monsenyor Antonio María Rouco Varela. Un bisbe que ha governat amb mà dura els darrers vint anys. Un bisbe franquista, ultraconservador que ha lluitat amb totes les seves forces per intentar retornar a l'època del dictador. Un bisbe que, al meu entendre, ha fet més mal que bé a l'Església. Sobretot pel to fanàtic que ha defensat els seus principis. Un bisbe totalment polititzat i que ha pretès convertir l'Estat laic en confessional.

Recordo la campanya "Volem bisbes catalans" i em feia por que no haguéssim de recuperar-la. Sens dubte que amb Joan Pau II o Benet XVI, a hores d'ara tindríem el bisbe Cañizares com a substitut de l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach. Sembla, però que el Papa Francesc s'ha assessorat millor o bé ha estat més intel·ligent i no voldrà provocar la nostra comunitat.

Desconec el bisbe Carlos Osoro, però a totes les notícies que he llegit se'l deixa molt bé, i es dóna per fet que el Papa Francesc s'ha interessat en nomenar com a arquebisbe de Madrid una persona dialogant més propera a la comunitat de l'Església i amb una mirada més d'acord a la de l'actual Papa.

A Arenys de Mar també s'ha notat el canvi. Els feligresos estan contents i l'actitud del nou rector en relació a les tradicions i costums de la vila és molt receptiva i col·laborador. L'Església, com qualsevol institució, ha passat per diferents etapes amb més o menys encert, i ha tingut, i té, dificultats per viure el moment actual, com tenim els pares de família i les entitats i la societat en general. Només amb respecte, transparència i diàleg es pot anar avançant. Voler imposar les coses no és una bona pràctica, i encara menys quan es tracta de creences i doctrines. És per això que bisbes com Rouco Varela només provoquen la fugida dels membres de la comunitat. 

Els diaris parlen de canvis importants en la cúpula de l'Església a Espanya. És l'única solució que hi ha si la institució vol ser útil a la societat, amb el testimoniatge de la persona de Jesús.

El PP no ho pot fer pitjor

Entenc que és picar ferro fred, però si no ho dic rebento. La crisi econòmica i la voluntat sobiranista de bona

part dels catalans són dos temes molt presents i que tenen els seus efectes polítics i socials, però el pitjor de tot no és això, sinó la mala gestió política d'un govern que no té alternativa.

És evident que si el PSOE fos actualment una alternativa ferma, cohesionada i coherent, el PP no hi tindria res a fer i segur que perdria les eleccions. El que els pot salvar és la feblesa del PSOE, perquè per mèrits no es mereixen seguir més temps governant Espanya.

No sé si el ministre d'Interior actua amb llibertat de mans i peus, o bé li dicten què ha de fer en cada moment. Pel que he pogut deduir de declaracions i actuacions fetes, penso que és una persona no capacitada per estar al davant d'un ministeri, que no té criteri ni arguments per justificar o simplement explicar les decisions del seu ministeri. Si són obra seva o del president del govern, no li eviten el descrèdit.

El que va passar durant la campanya electoral catalana, es podria entendre com a maniobra política per desacreditar CIU i Artur Mas especialment. En tot cas les explicacions posteriors no el varen deixar gens bé, i tothom va poder veure-hi un descontrol i incapacitat de dirigir el ministeri. 

Ara, però, amb l'actuació de la Guardia Civil al País Basc, al marge de l'error en donar la notícia abans dels fets, i que ja ha sortit el cap de turc, ha estat un greu error tàctic, que Déu faci que m'equivoqui, pot comportar problemes en el futur.

Decididament el PP fa tot el possible per retornar-nos als pitjors temps de l'Espanya del passat, amb una dreta ultraconservadora, anul·lant drets adquirits amb molts esforços, però la mediocritat dels seus ministres farà que tard o d'hora recuperem tot això que ara ens nega el PP, potser ja fora de l'Espanya grisa del moment.

Espanya és la millor nació del món

... i tot i així volem sortir-ne. Som uns desagraïts i uns inconscients. On estarem millor?

El senyor Rajoy és per ell sol un acudit. Llàstima que sigui un mal acudit i que a mi em fa vergonya escoltar-lo, i m'avergonyeix pensar que és el meu president, cosa que no ho puc dir d'Artur Mas, ni tampoc ho vaig dir ni pensar de José Montilla, Pasqual Maragall, Jordi Pujol i Josep Tarradellas, al marge de la simpatia que podia tenir per uns i altres.

És una llàstima que el nivell del president sigui tan baix, en tots sentits, i que els discursos que escup siguin tan mediocres, com les paraules que va expressar en el funeral de Mandela. Esclar que si el màxim que arriba a llegir és la premsa esportiva, no podem esperar d'ell gaire res més del que ens ha demostrat des del primer dia.

Espanya no es mereix ni un president com Rajoy, ni un govern tan irrellevant i mediocre. No cal dir que tampoc ens mereixem un govern ultraconservador que fa pudor de naftalina i que ens condueix al desastre i a la terra de la injustícia, on la diferència entre rics i pobres es fa més gran.

Rajoy és la riota dels dirigents europeus i això ens beneficia, perquè la causa catalana agafa més força. És important que el PSOE se'n decanti tant com pugui, i formuli el seu propi discurs, si de veritat vol esdevenir l'alternativa de govern que Espanya necessita.