Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paritat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Paritat. Mostrar tots els missatges

dijous, 20 de maig del 2021

Empentes per arribar a dalt

Encara no s'ha investit president i un dels socis ja té problemes interns. No cal esperar les disputes entre els dos partits polítics, sinó que un mateix ja té trifulgues. Es tracta de JxCat que, una vegada s'ha sabut que Elsa Artadi renunciava a formar part del govern i a la possible vicepresidència, ara es barallen els diferents socis de JxCat per ocupar el seu lloc. Això de dir-se junts no acaba de ser gaire adient.

Aquesta tarda té lloc la primera sessió del debat d'investidura que sembla ser que serà el definitiu i el que permetrà que ERC recuperi la presidència d'un govern de la Generalitat. Pere Aragonès ha tingut molts contratemps per assolir la presidència, però després del pacte a què varen arribar els dos socis de govern, ara sí que podrà ser escollit president.

Ha arribat el moment de fer circular els rumors de noms de possibles consellers i conselleres, i quan es donava per suposat que Artadi seria a la llista, ahir va donar la sorpresa manifestant que hi renunciava per dedicar-se al partit i a l'Ajuntament de Barcelona. Probablement es confirmi que serà la propera candidata a l'alcaldia per part de JxCat.

Si JxCat tenia problemes per trobar la paritat de consellers i conselleres, la renúncia d'Artadi encara els ho posa més difícil, però a més, hi ha baralles internes per ocupar aquesta plaça. A diferència d'ERC, que sembla que de moment tots van en la mateixa direcció, a JxCat hi ha diversitat d'opinions i això els pot fer difícil cosir ferides i treballar plegats. Sembla com si no hi pogués haver tranquil·litat a Palau, i que resolt un entrebanc en sorgeixi un altre de nou, per així anar-nos entretenint i dedicar poc temps i energies als veritables problemes de la societat.

Demanem que posin seny tots plegats i que comencin a treballar. Hi ha molta feina a fer i ja s'ha perdut massa temps.

dissabte, 19 de maig del 2018

Un govern amb empresonats i exiliats i lluny de la paritat

Dos exiliats i dos empresonats entre el nou govern nomenat pel president Quim Torra. Les amenaces del govern del PP no han evitat que el president català nomenés els consellers vetats per Madrid. El ministre portaveu del govern espanyol va deixar ben clar que si es produïa aquest nomenament, actuarien. Ara caldrà veure quina serà aquesta actuació, i si això provocarà que es perllongui la vigència del 155.
Ahir escrivia que no ho veia convenient, però és evident que era la meva opinió, i que al llarg de tot el que portem de procés, en més d'una ocasió he pensat de manera diferent de com s'ha actuat. Veurem si la decisió és bona i ens ajuda a avançar, o bé ens continua mantenint encallats.
Ahir vaig acabar de llegir "Al mateix riu d'Heràclit", de Pep Coll. M'ha resultat interessant i he pogut reflexionar sobre algun dels pensaments del savi filòsof, sobretot relacionats amb la vida pública i la política, però sobretot en la consciència de les persones, la responsabilitat dels seus actes, i les conseqüències dels mateixos.
Un govern en què el president tampoc s'hi ha lluït gaire a l'hora de tenir en compte la paritat. A vegades ens esplaiem amb grans proclames i exigències, però a l'hora de la veritat actuem de manera contrària i incoherent amb allò que hem defensat. No hi havia altres opcions? No es tracta d'obsessionar-se amb el percentatge exacte, però d'això a la realitat que podem observar hi ha una gran diferència.

dimarts, 16 d’abril del 2013

El món de la política va de parelles

Ja han passat dos dies d'una quinzena realment carregada, i això ha fet que em quedés una mica al marge de les notícies. També hi ha fet la convocatòria de vaga de les emissores de ràdio de la Corporació catalana. M'imagino que tot seguirà més o menys igual, però en tot cas m'ha cridat l'atenció la notícia de Ràdio Arenys, sobre l'Assemblea d'ICV local. Aquest partit ha posat de moda la direcció compartida i paritària, i Arenys no ha volgut ser menys.
Segons veig al web de Ràdio Arenys, aquest dissabte l'Assemblea d'ICV va escollir Assum Baliu i Ramon Puigvert nous presidents locals del partit. No acabo d'entendre massa això de la presidència compartida, però en tot cas sempre és bo compartir i fer les coses de manera col·legiada.
Forcades i Oliveres també actuen en parella a l'hora de proposar un moviment, encara que en aquest cas no sé si el que volen és representar el 15M i implicar-lo al joc polític. Diu Oliveres que a l'ANC li faltava l'eix social, que és el que ells representen. La seva pretensió d'aglutinar "l'esquerra alternativa  i compromesa amb l'estat propi" en què es tradueix? Pensen en el 30% que en el millor dels casos no vota? O bé pensen en els votants d'ERC, ICV i la CUP? No n'hi ha prou, eh!
I les ànsies de protagonisme? Que no saben que a casa nostra tothom vol manar? Ells dos presenten el projecte i es queden a segona fila, però seran capaços de fer que s'acostin aquells que ja estan organitzats políticament? De segur que continuaran d'actualitat un temps més.