Festa Major

Els nostres pobles i ciutats celebren moltes festes al llarg de l’any. Algunes tenen a veure amb el país, amb tradicions religioses, o esdeveniments que al llarg dels anys han esdevingut tradicionals. N’hi ha una, però que no hi falta mai i és la Festa Major. Una festa que acostuma a tenir com a protagonista un sant o santa, fins i tot ara que la societat majoritàriament no és religiosa.

La nostra gaia vila té com a patró a Sant Zenon, un sant molt poc conegut a fora i que tampoc hi ha gaires homes que el portin per nom. I la festa té lloc el dia 9 de juliol. Al voltant d’aquesta diada es mantenen algunes tradicions que en una situació normal haurien pràcticament desaparegut. Penso en la fira d’atraccions, que acostuma a ser una rèplica a petita escala dels grans parcs d’atraccions que mobilitzen a molta gent durant l’any.

Arenys, com molts altres pobles, té una segona festa local, en aquest el dia de Sant Roc, un sant més conegut, i que cada vegada aplega més actes que amb el pas dels temps han esdevingut tradicionals. 

A la festa hi ha diversitat d’actes que no sempre són ben vistos per tothom. Alguns que, mirant-t’ho bé, tampoc tenen gaire sentit, tot i que tenen molts seguidors. Com en altres municipis se celebra el correbars. Cadascú que pensi el que vulgui.

Desitjo que la Festa Major d’enguany hagi estat un èxit i que tothom n’hagi pogut gaudir, escollint aquells actes que s’adapten millor a la seva manera de fer i pensar. Glòria a Sant Zenon!

Els petards no es deixen sentir

Els darrers anys havia observat que els sorolls de petards dies abans de la revetlla de Sant Joan eren més escassos que anteriorment. Deduïa que el cost n'era un bon motiu, atès que estàvem en crisi, iniciada el 2008. No sé si era una sensació errònia, però havia arribat a aquesta conclusió. Enguany, que un mes enrere encara no sabíem si podríem celebrar-la, s'ha de dir que pràcticament no n'he sentit a esclatar. 

Demà hi haurà revetlles familiars, de poca volada, però hi haurà petards, segur que en sentirem, però podem assegurar que a la vigília jo no n'he sentit. I s'ha de dir que jo m'hi trobo la mar de bé, perquè a mi no m'agraden els petards. Mai m'han agradat i a casa no n'hem comprat, ni quan era amb els meus pares, ni després amb els meus fills.

No hi he trobat mai cap gust fer petar-los i més aviat m'ha molestat sempre passar pels carrers anant sortejant-los i evitant que no en petés cap gaire a prop. Tampoc sóc amant dels castells de foc, ni de les fogueres, ni els correfocs. L'única excepció podria dir que seria la llar de foc, que no em desagrada, potser perquè no s'hi barreja la disbauxa, tot i que només tinc el record d'infància a Cantonigròs. Sempre he deixat prevista la seva instal·lació, però mai l'he acabat de col·locar.

M'imagino que en qüestió de focs soc força una excepció en un país que el foc és molt present en les festes tradicionals.

Arenys de Mar viu la festa

Arenys es troba en plenes festes de Sant Roc, amb uns actes que ja han esdevingut tradicionals, com són la passejada nocturna dels gegants i les representacions de la pesta a diferents carrers i places de la vila, i que culminen amb la remullada dels macips el dia de Sant Roc en commemoració del vot de vila, que és el pal de paller de la festa.

Ahir a la nit feia goig de veure la quantitat d'arenyencs i arenyenques acompanyant els gegants de la vila en el circuit dissenyat per la colla gegantera, que sempre és una incògnita fins a darrera hora. Enguany vaig tenir la sort de poder-los veure des del balcó de casa, una posició còmode, però no per això distant de la celebració.

És d'agrair la generositat dels organitzadors d'aquests actes que porten la seva feina de preparació, i una mostra serà aquesta nit amb les diferents representacions de la pesta, i també a totes les persones que formen part del seguici. Haig de confessar-vos que quan els meus fills eren petits i seguíem els gegants en la passejada nocturna, per carrers estrets amb poca visibilitat, els portava a coll i no era fàcil. 

Tots hem viscut experiències com les que ens acompanyen aquests dies, i avui, amb els problemes polítics amb què ens trobem, és d'agrair poder tenir aquests espais de gaudi i relacions humanes, que ens fa més forts per afrontar els entrebancs del dia a dia. 

Una festa de Sant Joan diferent

Mig dissimulat en un cap de setmana de juny, hem celebrat la festa dels Països Catalans, la festa de Sant Joan, més d'incògnita que de costum. Acostumats amb els ponts o aqüeductes, el fet de caure en diumenge ens ha passat més desapercebuda, malgrat els actes que són tradicionals amb l'arribada de la flama del Canigó com a punt àlgid.

La festa de Sant Joan és la porta d'entrada a l'estiu i a tot el que representa. Des d'un punt de vista festiu, a tot el conjunt d'actes que celebrem al carrer, amb revetlles, festa major i vot de vila, en el cas d'Arenys. Acostuma a passar, que venim d'un període més o menys llarg de mal temps i de fer més vida casolana, i comencem a sortir al carrer per celebrar amb els amics i coneguts, diferents actes festius.

Enguany, però, la festa de Sant Joan ha vingut precedida per uns actes que no són habituals. Des de fa molts mesos la vida al carrer és més activa per tots els moviments i conseqüències del procés independentista. Fa molts mesos, massa mesos, que sortim a denunciar l'empresonament d'unes persones que encara no han estat jutjades i que són a la presó com a venjança per la derrota del dia 1 d'octubre passat.

La incapacitat del govern de l'estat espanyol, amb totes les seves forces polítiques i judicials al costat, d'evitar la celebració del referèndum, va provocar que de manera barroera i forçada, s'empresonessin unes persones acusades de violència quan ha quedat palesa la seva actuació pacífica en la reivindicació del dret a decidir.

Aquesta necessitat de sortir al carrer a denunciar la situació en què viuen els nostres presos polítics, ha fet que la festa de Sant Joan no hagi estat, enguany, la primera sortida massiva al carrer amb un únic objectiu.

Sant Roc, el Vot de Vila!

Aquests dies són el punt àlgid de les festes d'estiu a Arenys de Mar. Tot i que el sant patró és Sant Zenon, el 9 de juliol, la festa de Sant Roc, que és el sant que va deslliurar la vila de la pesta, cada vegada té més embranzida .

Els vilatans han aconseguit en pocs anys que a la tradicional sortida dels macips i macipes, ruixant amb les almorratxes plenes d'aigua i brots d'alfàbrega, s'hi hagi sumat tot un seguit d'actes festius que ja podem considerar tradicionals. A diferència de la festivitat de Sant Zenon, que es conserva més clàssica tipus Festa Major, els actes de Sant Roc són molt participats, sobretot pel jovent, i a més s'hi afegeixen concerts i actes del mes d'agost, com pot ser les sessions de Jazz al Xifré o els concerts a la gruta de la Mare de Déu de Lourdes, que fa la vila estigui de festa de manera continuada.

És tanta la moguda d'aquests dies que, arribats al 17 d'agost, et sembla que l'estiu ja va de baixa, tant per presència de forasters, o perquè el dia s'escurça, i perquè ja no queden dates assenyalades a festejar. Malgrat tot, els carrers continuen celebrant les seves festes i els cicles musicals s'allarguen fins a finals d'agost.

Convido a qui no ho hagi vist i es trobi de vacances a prop, a venir a Arenys el dia 16 d'agost, a bona hora, a presenciar la desfilada dels macips i a participar de la festa. Segur que us encantarà!

Rajoy i el PP no tenen ni vergonya!

La situació política espanyola ha esdevingut avorrida i poc interessant. Després de tot el que ha passat et fa perdre qualsevol tipus d'il·lusió i penses que passi el que passi tenim totes les de perdre. Unes terceres eleccions poden portar a una majoria absoluta de la dreta rància de PP + C's. Vistos els pactes entre aquestes dues formacions polítiques hem pogut comprovar que de regeneració política res de res.

Avui encara llegia que un dels acords dels quals C's se'n vanagloriava, la recuperació dels diners de l'amnistia fiscal, no és possible perquè els delictes ja han prescrit. O sigui que molta pena i a esperar si l'esquerra es posa d'acord d'una vegada per fer fora tota la corrupció de la dreta.

Perquè... ja heu vist la designació de l'exministre Soria per a un alt càrrec del Banc Mundial, amb un sou net de 18.000 euros mensuals. Una persona que va haver de dimitir per haver mentit sobre la seva implicació amb empreses amb capital a Panamà. No tenen vergonya.

Ja no es tracta d'anar dissimulant i endarrerint qualsevol acció contra la corrupció del PP, sinó que se'ls en fot! Són corruptes, però manen, i per això es distribueixen els càrrecs amb tota la barra del món. Quan algú et diu que no hi ha ni un pam de net, us ho podeu ben creure.

Ni els partits tradicionals ni els que havien de regenerar la política són capaços de donar la cara i assumir les responsabilitats, ans el contrari. Els corruptes són premiats amb tota la impunitat del món, perquè la justícia al nostre país està desacreditada i incapacitada per aplicar allò que entenem per justícia, simplement s'imposa la llei del més fort, és a dir, del capital i de qui dirigeix els polítics de torn, unes persones sense escrúpols que no tenen ni vergonya.

La CUP és la tercera força política a Arenys de Mar

Després d'haver comentat els grans resultats de les dues primeres formacions arenyenques, JxA i ERC, toca parlar de la CUP que amb gairebé 300 vots més que l'any 2011 supera el PSC, PP i ICV, doblant el nombre de regidors escollits.

En aquestes eleccions municipals el PSC ha perdut gairebé 600 vots i dos regidors, la meitat, i ICV perd uns 400 vots i també dos regidors, quedant només amb una representant. La nova candidatura que podia restar-los vots només en va aconseguir 215, per la qual cosa no seria aquesta la raó.

La CUP, que va entrar per primera vegada en aquest mandat que s'acaba, ha aconseguit entusiasmar els seus votants i li han donat confiança perquè continuï amb més força treballant per als vilatans, trepitjant carrers i places des del primer dia. No sé quina anàlisi n'ha fet el partit, ni si saben d'on han obtingut aquests 300 vots de més. Provenen de l'abstenció d'ara fa quatre anys? Dels vots en blanc? d'ICV?

Els bons resultats de la CUP, però, no els ha de fer adormir, sobretot ara que els vents li són favorables i que encara són un partit que ha de créixer, i això s'aconsegueix treballant i fent-ho bé. A nivell de país s'ha demostrat que només els partits que han estat a prop de la població, amb honroses excepcions, han aconseguit millorar els resultats. Els moviments que han aconseguit fer veure que s'ha acabat el temps dels partits, tant de dretes com d'esquerres, però que fan la política d'esquena als ciutadans, són els que han triomfat.

Seria bo, doncs, que els partits polítics tradicionals s'adonessin que no poden continuar donant l'esquena als seus votants si no volen continuar la seva davallada. La població vol resultats, però també ser escoltada i poder dir-hi la seva. Col·laborar en la construcció de la vila, amb pas ferm i deixar de fer volar coloms. 

Desconec com es distribuiran els representants comarcals, però m'agradaria que la CUP arenyenca fos present al Consell Comarcal del Maresme. Cal tenir en compte que el partit ha passat de 9 regidors a 33 a tota la comarca.

Segueixo les informacions locals sobre possibles pactes i només he llegit la decisió del PSC de col·locar-se a l'oposició. Puc entendre que amb un govern de JxP amb minoria, i probablement pactant amb el PP, els altres partits ERC, ICV, CUP... es vulguin mantenir a l'oposició per ajudar a construir un Arenys millor. 

El Grup de Debat i Tertúlia analitzarà les respostes de les 10 candidatures

De moment sembla ser que l'actual alcalde de la vila és qui més suport està rebent dels arenyencs de cara a les eleccions municipals del dia 24. Diríem que Unió Democràtica li ha fet un favor, que el pot portar a repetir com alcalde, cosa que en situació normal potser no ho tindria tan clar.

Què ha passat? A l'espera del que diguem els arenyencs el dia 24, tot fa pensar que molts votants de CIU han vist malament l'escombrada de l'Estanis i s'han posat al seu costat. En la presentació de les diferents candidatures arenyenques, és la que més persones haurà convocat, la qual cosa no vol dir que hagi de ser la llista més votada, però sí que li dóna protagonisme i esperances.

El gran perdedor de tot plegat serà el representant de CIU, sense que se li pugui carregar cap tipus de responsabilitat. S'hi ha trobat al mig i tot el que obtingui s'ho haurà treballat a fons. Però aquest impuls de l'Estanis pot treure també vots a ERC. Si ara fa quatre anys ERC va patir el descens generalitzat per la situació que vivia el partit a nivell nacional, ara les circumstàncies li són favorables  i només la distracció del cas d'Unió d'Arenys, pot fer-li restar votants tradicionals de CIU que ara optarien per ERC. Això ho sabrem d'aquí a vint dies.

El bon paper de la CUP, amb el líder més ben considerat, a nivell nacional, i l'equip que presenten a les eleccions municipals d'Arenys, pot fer que ampliï la seva representació al Consistori en detriment d'altres formacions. Tot i el suport que a la nostra vila té la gent d'ICV, les expectatives que aquesta formació té a nivell nacional, amb un Joan Herrera cada vegada més dubitatiu, els pot jugar una mala passada.

El nostre Grup de Debat i Tertúlia valorarà les respostes obtingudes de les 10 candidatures, que ens poden ajudar a veure si els candidats tenen clar on es fiquen i què hi poden fer, tocant de peus a terra, o bé simplement ens volen vendre sopars de duro.

Amb el meu post 3.400 inicio aquest 2015

Començo l'any amb el meu escrit número 3.400 des que el dia 9 de gener de 2005 vaig iniciar el meu blog parlant del Tractat per a la Constitució Europea. La setmana vinent, doncs, farà 10 anys que escric un comentari al blog, que des del 2006 faig diàriament.

En aquests escrits he reflectit el meu pensament sobre les notícies del dia, tant a nivell local, de país o de l'Estat. El tema que m'ha ocupat més dies és la política, però en sentit ampli. Si bé és cert que he parlat molt de partits polítics i governs de tot tipus, també he parlat d'aspectes que podríem considerar socials, però amb un fort component polític, i és que la convivència, el civisme, les manifestacions de tot tipus, no es poden considerar en cap cas apolítiques.

També he parlat de religió, i de la cúpula jeràrquica, tant espanyola com del Vaticà. En aquest cas és lloable el canvi que s'ha produït durant aquests deu anys. L'arribada del Papa Francesc l'any passat ha estat una revolució democràtica al Vaticà, i de retruc a tota l'Església. Espanya, amb una Conferència Episcopal en mans de Rouco Varela, va protagonitzar una de les etapes més grises de l'Església espanyola. Ara, amb el nou president, i amb la substitució de Rouco Varela a Madrid, tot fa pensar que vindrà una millor època per a l'Església.

La revolució democràtica del Papa Francesc és el que predica Ada Colau per aquest 2015, i ho vol posar en pràctica en les eleccions municipals d'aquest mes de maig a l'alcaldia de Barcelona. El que no m'agrada d'aquest anunci és que parli de la "gent normal". No sé on està la normalitat. El que sí és important és fer veure als partits polítics tradicionals, que la seva gestió no ha estat encertada, perquè s'ha realitzat d'esquena a la població, fins i tot per part dels partits que es consideren d'esquerres.

Ada Colau parla de fer un front comú amb les esquerres, però caldrà que estigui alerta amb qui s'alia, ja que fins ara no hi ha cap partit que hagi estat a l'alçada del que ens predica Colau en la seva felicitació per al nou any.

Les elucubracions de PP i PSOE per mantenir-se a dalt

Pedro Sánchez, el secretari general del PSOE, defensa la honestedat i la honorabilitat dels que foren presidents d'Andalusia, els senyors Manuel Chaves i José Antonio Grinán, i no seré jo qui el contradigui. El que passa és que ens ve a la memòria la defensa de Rajoy al senyor Luís Bárcenas, i després els fets no li varen donar la raó.

És una llàstima que passi tot això en política, perquè després no hi ha ningú que es fiï de ningú i els ciutadans estem cansats dels polítics. Aquesta és l'excusa o el motiu perquè sorgeixin col·lectius com Podemos, Ganemos o Guanyem, que haurem d'observar com encaixen i quin protagonisme assoleixen i, sobretot, com afecta als partits tradicionals.

Estem també cansats de sentir parlar de transparència, regeneració democràtica, enduriment de penes a la corrupció... però no acabem de veure acords i decisions que facin pensar que es va en aquesta línia. Sí, en canvi, ens parlen de canviar la llei electoral perquè el PP asseguri alcaldies. Perdó!, se m'ha escapat!, volia dir perquè els partits grans no tinguin la competència dels petits. O tampoc podia dir això (?). Perquè hi hagi més estabilitat en els governs municipals.

Si s'ha de canviar la llei electoral, el que s'ha de fer és un canvi total i tenint en compte els elements a millorar, plantejar la possibilitat de les llistes obertes, revisar-ho tot, i no només allò que interessa als partits polítics que tenen la majoria per canviar-ho. Que pensin que a Catalunya després de trenta anys encara no hem estat capaços d'aprovar cap llei electoral.