Em preocupa

Em preocupa el caire que està agafant la gestió municipal a la nostra vila. Cada vegada tinc més la impressió que davant de les dificultats s'opta pel camí fàcil, encara que aquest sigui en detriment dels vilatans. No pot ser que no s'encarin els problemes i es busquin solucions que no vagin en contra de la ciutadania. Que es renunciï a competències municipals amb l'excusa de la poca preparació dels nostres treballadors o pocs efectius. 

Darrerament, hem observat uns detalls que m'han cridat l'atenció perquè no estan en la línia d'oferir un bon servei, sinó més aviat de desviar la feina, posar-s'hi d'esquena i que ho resolgui una altra administració, o una empresa privada. Una altra cosa és mancomunar serveis, treballar conjuntament amb els pobles veïns, ajuntar esforços, però treballar i no treure-s'ho de sobre.

En el Ple d'ahir, per posar un parell d'exemples, es va fer palesa aquesta tendència que comento. El primer cas, i que considero greu, va ser l'aprovació, gràcies a la majoria absoluta de l'equip de govern, que els ajuts a les famílies dels alumnes de l'escola de música no es rebessin en el moment de formalitzar la matrícula, sinó posteriorment, obligant-los a fer la despesa sense tenir en consideració les dificultats que puguin tenir per realitzar-la. El motiu sembla que és alleugerir la feina dels treballadors municipals. Una raó que no pot ser més desafortunada ni més perjudicial per a les famílies afectades.

El segon exemple és el comentari que es va fer del rebuig, per part de la Generalitat, d'assumir les competències en el control de les llicències, la inspecció i les sancions als establiments d'oci de la vila. La idea era que fos la Generalitat qui ho seguís perquè ho faria més bé, m'imagino. No som capaços de fer-ho?

Puc entendre que els municipis estan mal finançats. Que hi ha problemes a resoldre com per exemple que s'hagi de finançar l'acadèmia dels futurs policies, i que després puguin marxar cap a un altre municipi més gran que els pagui millor. Hi ha feina a fer per no deixar a l'estacada els governs municipals, però aquests hi han de posar de la seva part i formar correctament els seus treballadors perquè donin el millor servei als vilatans i no s'excusin en la seva incapacitat o comoditat, per no atendre com ens mereixem.

La tarifació social a l'escola bressol qüestionada

Les queixes d'alguns pares i mares a la implantació de la tarifació social a l'escola bressol d'Arenys de Mar són una demostració que les coses no són bones o dolentes per elles mateixes, sinó per si s'apliquen bé o no les condicions, per si es fan a temps i correctament. La decisió de l'equip de govern, amb el suport de l'oposició, d'aplicar la tarifació social tenia molt bones intencions, però com en totes les coses sempre hi ha qui en surt perjudicat.

És just que amb aquesta decisió ara hi hagi pares que hi surtin perdent, amb un increment considerable de la quota? És lògic i just que ara hi hagi pares que paguin 50 euros i d'altres 183, trenta-tres euros més que fins ara? Quins criteris s'han utilitzat? S'ha seguit l'itinerari correcte?

Segons he pogut llegir, algun pare es queixa que la decisió d'aplicar aquesta tarifació es va aprovar posteriorment a la finalització del període de matrícula. És normal i just que a hores d'ara encara no sàpiguen quant els costarà el curs?

Aparentment les coses no s'han fet bé, i una decisió que podria considera-se justa, perquè prima les persones que no tenen prou recursos, ara és motiu de queixes per no haver-ho fet correctament. Una altra cosa és entrar a discutir si la mesura, per més ben feta que sigui, és justa.

La progressió dels impostos, que estaria en aquesta línia dels preus públics de la nostra escola bressol, és una idea justa en un món injust, però comporta un seguit de controls que no sempre es fan. La corrupció que ha embrutat un bon grapat de càrrecs electes, també existeix a la base de la nostra societat. L'aplicació fàcil de la llei és que tothom pagui el mateix, la més justa, però més difícil de controlar i evitar trampes és que les persones paguem segons les nostres possibilitats. La decisió del govern municipal d'aplicar la tarifació social és valenta, però caldrà comprovar que s'hagi fet bé i no s'hagi perjudicat injustament un col·lectiu de pares i mares.

La nostra solidaritat universitària no té fronteres

Encara que la meva filla ho aprovi tot aquest any, sé que em tocarà pagar la matrícula del curs vinent, i no és barata. Al mateix temps, també sé que contribueixo a què els universitaris andalusos puguin matricular-se gratuïtament, si són competents. És una mostra més de la nostra solidaritat. És això el que reclama la presidenta del PSOE andalús, oi? És aquesta la política que pretén defensar dins del PSOE, oi? i el senyor Pedro Sánchez pensa igual? El PSC també?

En un temps que la solidaritat és escassa, comprenc que tots plegats hem de fer un esforç, sobretot per ajudar les persones que tenen veritables problemes per sobreviure, per gaudir del mínim imprescindible i tenir un futur a la vida, més enllà de l'haver d'anar pidolant a tothora, però a vegades el concepte solidaritat es confon.

No és el mateix ser solidari que cornut i pagar el beure. Precisament la mala praxis ha estat clau perquè molts catalans que mai havien defensat de manera oberta els seus anhels independentistes, s'hi hagin sumat després de veure com ens prenen el pèl. I no només això, sinó que a sobre et tracten d'insolidaris.

Ha fet molt mal la política dels diferents governs espanyols, però també la manera com hem reaccionat des del nostre país, i ja se sap que es va d'un extrem a l'altre, perquè els termes d'entremig són molt difícils d'aconseguir. 

Cadascú que pensi el que vulgui, i ho interpreti com cregui més convenient, però estic segur que a Andalusia, avui, encara hi ha problemes més urgents a resoldre abans de donar gratuïtat universitària a tots els bons estudiants, encara que ho carreguin al nostre compte.