Ens oblidem de la sequera?

Aquests darrers dies han estat carregats de pluja, cel tapat i molt poc sol. Avui, que havia de ser de sol radiant, tampoc és que s'hagi excedit, però la pluja ha cessat. Fins quan?

La sequera ha estat durant molts mesos el tema de preocupació de tots nosaltres, amb algunes zones del territori que n'ha patit les conseqüències, amb restriccions d'aigua, que és vital per a la nostra existència i que només valorem quan ens fa falta.

No sé si us hi heu trobat o bé ho heu comentat, però semblava que tots plegats patíssim una certa depressió. Ens faltava alguna cosa, i probablement era el sol. Hem arribat a pensar què ens passaria si en lloc de viure en un país mediterrani estiguéssim al nord d'Europa, on el sol, durant l'hivern, hi escasseja. Podem entendre el temperament de molts europeus i les ganes que tenen de venir a prendre el sol a les nostres platges.

Diuen que hem batut el rècord de dies seguits de pluja. No sé si també de quantitat de litres acumulats, però en tot cas hem d'estar contents. De mica en mica hem recuperat estones de sol i els núvols, que no han acabat de marxar del tot, ens han permès veure'l a estones i d'esquitllada. Però el més important de tot és que la reserva d'aigua als nostres pantans ha experimentat una crescuda que ens permet esperar l'estiu amb optimisme, sense necessitat de restringir, forçadament, el consum d'aigua. Una altra cosa és que sigueu curosos amb l'ús que en fem, i que evitem malbaratar-la.

L'aigua no és cara. Si ho comparem amb altres productes que no són tan necessaris ni vitals, podríem fins i tot dir que l'aigua és barata. De fet, tothom ens diu que l'aigua s'encarirà, per cobrir el cost de la seva gestió. Una gestió que uns quants de nosaltres voldríem que fos pública, com passa a la majoria dels països del món. La gestió privada del nostre país és atípica.

Ha arribat la primavera i també la pluja i la neu. Ara, d'aquí a poques setmanes, ens començarem a queixar de la calor que fa. És que no estem mai contents! L'aigua és vida, i ha quedat demostrat, encara que durant uns dies hàgim estat una mica malhumorats.

Aznar s'alinea amb Vox

Fa uns dies, quan parlava de l'aprovació de l'ingrés mínim vital, comentava que no havia tingut temps de veure l'impacte a la dreta, però que suposava que hi estaria en contra. Uns moments després, repassant a les xarxes socials, vaig tenir algun dubte, ja que semblava que també els rics aprovaven les mesures del govern. Han passat tres o quatre dies i veig que Vox ha estat molt explícit, però no només aquest partit d'ultradreta, sinó que el guru del PP, més proper a Vox que al partit que va presidir, també ho critica fermament, a través de la fundació FAES.

La base de la crítica és la temporalitat o no de la mesura. Tothom veu que vivim uns moments difícils i que s'ha de trobar una solució a curt termini, encara que només sigui per qüestions ètiques, però ni Vox ni la FAES veuen bé que les mesures s'eternitzin i posen el perill en els ànims que poden provocar per a l'entrada de més persones immigrants.

La Constitució diu ben clar que un dels drets de les persones d'aquest país és el dret a l'habitatge, i tots tenim molt clar que estem lluny de que això sigui possible. Vull dir que ens costa molt poc fer grans afirmacions, però llavors la realitat queda lluny. Aconseguir un mínim de subsistència és el mínim, permeteu-me la redundància, a què podem aspirar. Tampoc sé si amb això n'hi ha suficient, però sí que defenso que cal treballar perquè hi hagi més justícia social, i és evident que la dreta no ho veu de la mateixa manera. Vox no es troba sol, i el PP, amb Aznar al darrere, no ho té fàcil per marcar diferències.

Arran d'una conversa amb la Dolors i la independència de fons

Avui he compartit tertúlia amb la Dolors. És una dona vital, enèrgica i intel·ligent. Li agrada escoltar, i això és important per a un tertulià. No coincidim en tot, i defensa amb entusiasme i força els seus principis, les seves creences, però és respectuosa i, sobretot, demana arguments. No estima les improvisacions ni les dèries sense sentit o reflexió. Sap el que vol i lluita per aconseguir-ho. 

La Dolors ha exercit d'àvia durant tot l'estiu i ara li ha arribat la pau i tranquil·litat, però segur que enyorarà els nets. Començarà un nou curs i ja té la feina molt avançada. Continua essent la força que mou tot l'engranatge, encara que ho fa des de la segona fila. Sap que és aquí on ara li toca moure's.

La conversa és agradable quan no et veus obligat a defensar idees o pensaments sense arguments, quan escoltes l'altre i les teves paraules no cauen en el buit. Potser això és el que manca en moltes àgores. Seguint debats del Parlament, sovint tens la impressió que ningú escolta ningú; que les intervencions es perden pels racons i les respostes ja estan escrites d'antuvi. 

Si no hi ha entesa, normalment és perquè no hi ha la voluntat. Es pretén imposar els propis judicis i criteris, com si l'altre no tingués dret a defensar els seus. Malgrat que la història ensenya les cartes, la nostra memòria és efímera i ens neguem a veure la realitat. Continuem pensant que la raó és de la nostra part i que l'altre s'entossudeix a portar-nos la contrària.

És agradable conversar amb qui t'aporta raons per continuar lluitant per trobar solucions i descobrir noves dreceres. És absurd el diàleg si no et fa avançar. Serem capaços de contribuir en el diàleg que ens manca per ser forts? Construirem un país on valgui la pena viure-hi, o ens quedarem amb quatre fronteres i una divisió interna que fracturi la convivència? Sabem realment el que volem? si girem l'esquena als nostres interlocutors, no arribarem enlloc. 

La Dolors no és independentista i li preocupa molt la superficialitat de moltes declaracions. Aquest és el perill en què podem estar caient. Jo, ja ho dit en altres ocasions: si no ens estimen com som i volem continuar essent, que ens deixin marxar.