Que no sigui un pacte de circumstàncies

L'esperança en el nou pacte de govern, que mantindrà l'alcaldessa dels darrers tres anys, és que sigui valent i que els partits que el facilitaran siguin forts i contundents a l'hora de corregir els errors que puguin presentar des de la força majoritària. Hem de pensar que la CUP, que s'estrena, estigui més atent que no pas el PSC del passat mandat i no permeti segons quines actituds i resolucions que vàrem patir i tenim presents.

Hem de confiar que la CUP no es deixi portar per la il·lusió de figurar en el govern, renunciant a principis que té molt clars i que esperem mantinguin. El pacte no pot ser un full en blanc que pugui decebre totes les persones que els varen votar el passat 26 de maig.

Els que em seguiu de fa temps sabeu la meva preocupació pel funcionament intern de l'Ajuntament. En cap cas poso en dubte la capacitat dels treballadors municipals de realitzar correctament les seves funcions, però si la manca de direcció que aconsegueixi eficàcia i eficiència en el seu treball.

Veurem si es repeteix el nomenament d'un cap de protocol, sense funcions essencials per dur a terme i es torna a prescindir de la figura de gerent que tanta falta hi fa. Confio que l'experiència de veure les coses des de l'oposició serveixi perquè ara, amb responsabilitats de govern, es corregeixin els defectes detectats i es millori el servei a la ciutadania.

Diuen que demà dilluns els tres partits que opten a formar govern es reuneixen en assemblea per decidir-lo. Hem d'esperar i confiar que aquestes reunions vagin més enllà del copet a l'esquena i adquireixin uns compromisos mínims que no s'hi pugui renunciar. És millor quedar-se a l'oposició, fiscalitzant la feina del govern, que no pas ser còmplices d'una mala gestió municipal.

No, sense el PSC

Cada dia podem llegir nous episodis de les reunions i acords de les diferents fraccions del PSC, en què el més important és el nom de qui les lidera, més que no pas el grup o fins i tot els objectius i fulls de ruta. D'aquesta manera no podem anar enlloc. Estem entossudits amb el protagonisme, l'individualisme i la manca de diàleg.

Diuen que volen crear un "projecte socialista fort i amb identitat pròpia que sigui majoritari". I com el pensen crear? Desmembrant més el PSC? On aniran a buscar els socialistes? Entenc que si volen una identitat pròpia fora del PSC és perquè consideren que el PSC no la té, sinó que és la imatge del PSOE a Catalunya. Si pretenen ser forts i majoritaris deu ser que dins el PSC no ho són, i ara ho seran?

Segur que Elena, Maragall, Tura... tenen més persones al darrere, però tots coneixem quants votants va tenir el PSC abans que tots aquests líders se'n desmarquessin. La nova opció tindrà més requesta? Es pot construir un projecte socialista de futur a Catalunya sense el PSC?

Avui he llegit una entrevista a Núria Parlon. M'agrada com pensa i com respon les preguntes que li fan. No és la primera vegada i penso que va fer molt bé de no acceptar la secretaria general del PSC que ara ocupa Iceta. L'actual secretari general sempre ha manat, encara que des del darrere, i ho hauria continuat fent amb ella al davant. Núria Parlon es mereix estar davant del PSC sense que ningú li marqui l'agenda, com va passar amb Pere Navarro.

No conec a la Núria Parlon i per tant no en puc parlar massa, ni per bé ni per mal, però em produeix bones sensacions. Catalunya no pot crear un projecte socialista fort sense comptar amb persones com Núria Parlon. No ens podem permetre el luxe d'ignorar certs polítics, sobretot en un temps en què els bons escassegen.

Considero necessari treballar per confeccionar un nou projecte socialista a casa nostra, però comptant amb el PSC. Un projecte que probablement canviarà molt l'actual PSC, no tant per la qüestió sobiranista com per l'etiqueta d'esquerra i progrés, que sovint sembla que l'hem oblidat. No crec en els grans líders, però sí en les persones que volen treballar pel país, que estan disposats a sacrificar-se i no a enriquir-se. Que volen parlar amb tothom i de tot. No ens equivoquem i anem tan sols a buscar una cadira per als escindits o crítics del PSC, sinó un partit compromés amb el socialisme i les persones amb menys recursos i per tant més febles de la nostra societat.