Per què es triga tant?

En el darrer Ple municipal l'alcalde va informar que Ports de la Generalitat ja ha adjudicat els quatre locals de l'espigó del port d'Arenys de Mar. Ja he perdut el compte del temps que ha passat amb aquests locals buits i deixats de la mà de Déu. Quatre locals a primera línia del mar, gens dissimulats i que fan vergonya de veure. De moment s'han adjudicat, però es preveu que podran estar en funcionament a començaments del nou any.

Massa temps abandonats i la responsabilitat és de l'Administració, en aquest cas de Ports de la Generalitat. I tornem al problema dels pobles costaners com el nostre, que tenen el territori repartit entre administracions i institucions públiques, que viuen lluny d'aquí i no passen la vergonya que passem tots els arenyencs. 

Hi ha moltes coses a solucionar i millorar, però n'hi ha algunes que no tenen remei. Quan entrem en el món de les competències ja hem perdut. Això és meu i allò altre també, i allò de més enllà és de tal altra administració... No podem posar les mans al foc, però cal entendre que la proximitat resoldria moltes coses i permetre que les competències siguin administrades de prop milloraria la situació.

Si els locals del Port estan buits i abandonats és responsabilitat de la Generalitat. Si no es neteja bé aquell espai, també. Si al voltant de les vies del tren estan plenes de brossa, és responsabilitat de Renfe o Adif, ja no sé de qui, de netejar-ho, i si al capdavall de la Riera està taponada de sorra és l'Agència Catalana de l'Aigua qui se n'ha de preocupar. Ho fan? Se'n preocupen?

L'administrat sempre rep sigui de qui sigui la competència, i l'administració local, la més propera als vilatans, és l'ase dels cops. No ens cansarem de dir-ho, però estigueu segurs que això no ho arreglen.

Comença una nova etapa

Després d'una setmana de vacances que han servit per aturar el ritme frenètic dels darrers dies, comença una nova etapa de la meva vida, amb il·lusió i moltes ganes de ser útil per a totes aquelles persones que puguin necessitar els meus serveis. No es tracta de fer impossibles, sinó simplement tenir l'encert d'assessorar correctament els vilatans davant de possibles dubtes en la resolució dels seus conflictes amb l'Administració local. 

La figura del defensor de la ciutadania no és prou coneguda i hi ha un cert desconeixement de què pot fer, quines són les seves competències i quan hi podem acudir. Cal, doncs, no només fer més difusió de la seva existència, sinó també una mica de pedagogia per donar a conèixer quines són les seves funcions.

Arenys de Mar, compta amb la defensoria de la ciutadania des de fa gairebé vint anys, amb les persones de Manel Pou i la Teresa Verdura, que no han defallit, de manera altruista, per ajudar a totes les persones que s'hi han adreçat, sense límits en la seva voluntat de servir els arenyencs. El llistó que han deixat és el molt alt i, per tant, el repte és gran, però il·lusionant. Amb el seu ajut i el de la gent que forma part del Fòrum de Síndics Locals de Catalunya, confio a poder estar a l'altura.

Intentaré mantenir aquest blog que fa més de vint anys escric diàriament, deixant clar que és un espai de reflexions personals sobre què passa al nostre entorn i més enllà, desvinculat de la meva tasca com a defensor de la ciutadania. Penso que és bo que aprofitem l'espai d'Internet per exposar opinions serioses, potser no sempre encertades, però sempre de bona fe i amb ganes de posar un gra de sorra en l'esforç per fer més agradable la nostra convivència, massa sovint violentada.

La bretxa digital

Avui llegia la notícia, a l'ARA, de l'índex català de la bretxa digital. Un primer índex desenvolupat per la Taula del Tercer Sector Social i la Universitat Oberta de Catalunya, que recull dades de fonts públiques i privades per tal d'aconseguir tenir un millor coneixement de la seva realitat.

Segons els resultats d'aquest estudi es pot veure una gran diferència en funció del territori analitzat, amb un grau d'accessibilitat alt a l'àrea metropolitana i comarques veïnes, i molt inferior a les zones pirinenques. L'estudi també analitza l'ús dels serveis digitals en els diferents trams d'edat, on es veu un decreixement important a partir dels seixanta-cinc anys.

Fa anys, quan es va fer un salt important en l'ús d'Internet en les tramitacions tant del sector públic com del privat, parlar de bretxa digital estava a l'ordre del dia. Hi havia una gran preocupació perquè la gent gran no es despengés del tot i no entrés en la nova dinàmica d'accessibilitat als serveis. Ara se'n parla menys, però la realitat ens demostra que el perill continua vigent i que hi ha moltes persones, sobretot gent gran, però no només, que pateixen aquest fenomen de la bretxa digital, amb el perjudici que això els provoca.

L'administració pública no es pot oblidar de la gent, i ha de treballar per acostar tothom a la gestió digital. Cal que tothom hi tingui accés i trobi la manera de no quedar-ne al marge. S'han de crear plataformes formatives, de suport i acompanyament, i no oblidar-se d'un fet que és clau a l'hora de facilitar els tràmits digitals, i és la simplificació d'aquests. Sovint es programen processos com si tothom estigués assabentat de tot i tingués totes les eines per sortir-se'n. Cal que els programadors es posin al nivell dels usuaris potencials, també dels que tenen menys coneixements informàtics, per fer més fàcil la seva gestió.

Des de l'administració local, que és la més propera als ciutadans, cal fer un esforç important per trencar aquesta bretxa digital i procurar que gent gran i no tan gran no es quedin al marge dels processos que avui dia són bàsics per moure't i obtenir serveis.

Tanca el menjador social dels caputxins d'Arenys de Mar

Aquests dies hem llegit que la comunitat dels frares caputxins d'Arenys de Mar ha tancat el menjador social, després d'una inspecció del Departament de Sanitat de la Generalitat de Catalunya. Segons diu la notícia, les condicions en què es feia el servei no tenien garanties de salubritat.

Podríem parlar llargament de què ha representat la tasca de la comunitat franciscana a la nostra vila, donant suport a persones sense sostre i vulnerables, de casa nostra i vinguts de fora. Una feina que ha estat possible per la seva dedicació i la gran col·laboració del voluntariat de moltes generacions. 

La tasca social, que a vegades sense sentit es critica, substitueix la mancança per part de l'administració pública, sigui la local o l'autonòmica o estatal. Quan hi ha persones que no poden alimentar-se o fins i tot mantenir la higiene, cal que la societat reaccioni i, a casa nostra, estem massa acostumats que sigui l'Església, que també critiquem fàcilment, qui entomi aquesta tasca.

A través de les xarxes socials, hem pogut llegir comentaris en un sentit i un altre, i em sap greu que a vegades es facin judicis de valor massa a la lleugera. Segur que podem trobar pros i contres en ambdós sentits, i és llavors quan cal ser curosos amb els nostres comentaris, i encara més amb les nostres sentències.

El servei d'alimentar a persones que tenen dificultats per trobar un plat a taula és encomiable, però també és cert que no es pot fer de qualsevol manera, sense tenir en compte les mesures higièniques indispensables per assegurar que no es posa en perill la salut dels usuaris i el voluntariat. És per això que cal entendre que una inspecció pugui determinar que no s'està fent de manera segura, però dit això, cal trobar la solució per no deixar d'un dia per l'altre a trenta persones sense menjar calent.

Estic convençut que el nostre Ajuntament s'arremangarà per trobar la millor solució, i en això tots hi hem de ser al costat. Cal agrair la voluntat, esforç i diners esmerçats per la comunitat dels caputxins d'Arenys i, si no es pot reformar el servei, confiar que sigui l'administració local qui es faci càrrec de les persones que fins ara han fet ús del menjador social. 

Podríem continuar, però ens estendríem massa. Que quedi dit, però, que l'Estat hauria de treballar perquè no es produeixi la necessitat d'haver de condicionar menjadors socials, la redistribució dels recursos hauria de ser la prioritat dels nostres governs.

Qui ens defensa davant l'administració local

Aquest passat divendres vaig assistir a la taula rodona programada per l'Ateneu, amb la participació de quatre defensors de la ciutadania, tres en exercici i l'emèrit d'Arenys de Mar. Era un capaltard complicat, ja ho vaig comentar en aquest blog, perquè coincidien diferents actes prou interessants, que t'obligaven a triar-ne un i perdre't els altres.

Va començar l'acte la nostra defensora, la Teresa Verdura, després d'una introducció de l'estil a què ens té acostumats la Joana, la responsable de cultura de l'entitat, resumint molt bé quin és el paper dels síndics locals. La Teresa, que aquest dilluns presentarà la memòria dels anys 2023 i 2024, en un ple monogràfic, va cedir ràpidament la paraula als altres síndics convidats, en Francesc, de Palafrugell, que va ser molt clar i pedagògic, i la Marcel·la, de Tiana, que ens va explicar molt bé com es desenvolupava la seva feina. En Manel Pou va, d'alguna manera, cloure l'acte, amb el detall d'algunes de les seves actuacions que en guarda bona memòria.

Tot i que la institució dels síndics és de caràcter voluntari, i a Catalunya no arriben a la cinquantena, la seva feina és encomiable. Bàsicament, es tracta de defensar els vilatans davant l'administració local, si aquesta no dona resposta a les seves sol·licituds, o la que reben no els satisfà. Això no treu, però, que l'abast de la seva tasca no s'eixampli molt més, en la línia de defensar els vilatans davant de situacions que no sempre són fàcils de resoldre, ja sigui per les dificultats que hi posen les empreses i altres institucions, o els mateixos problemes de convivència, contra els quals no estem prou preparats.

A l'espera que la futura llei dels síndics o defensors locals arribi a aprovar-se i es pugui regular amb més formalitat i menys voluntarisme, cal agrair els governs municipals que han acceptat el repte de tenir algú que els fiscalitzi i que a vegades els pot arribar a complicar l'existència. Tot sigui per al bé de la majoria dels vilatans!

Des d'aquí agrair la tasca que realitzen aquestes persones, escollides pels nostres representants polítics, en sessió plenària. De manera especial a la Teresa Verdura i en Manel Pou, les dues persones que han tirat endavant la institució a la nostra vila, i que han ajudat a humanitzar la nostra societat, que no sempre està a l'altura de les circumstàncies.

Millorar el transport públic

És evident que si volem reduir l'ús dels cotxes particulars a les nostres carreteres, hem de procurar-nos una bona xarxa de transport públic, i això exigeix resoldre tots els problemes que arrossega des de fa molts anys Rodalies i ampliar la freqüència i itineraris de la xarxa d'autobusos. Cada vegada els desplaçaments són més necessaris, sigui per anar a la feina o a estudiar, sobretot si no volem concentrar tota la població en un mateix territori.

Seria mentir no reconèixer les millores que al llarg dels anys s'han realitzat en la xarxa pública del transport. Això no impedeix que calgui millorar molt el seu funcionament. Ens hem cansat de repetir el mal endèmic de Rodalies, un servei de tercera categoria als ulls dels nostres governants, malgrat que sigui el mitjà de transport més utilitzat. En lloc d'invertir en les petites distàncies, s'ha prioritzat l'alta velocitat, amb un volum de viatgers gens comparable amb el que es pot apreciar per les nostres contrades. Per altra banda, les alternatives i complements al tren, necessiten una empenta important. Hi ha moltes poblacions que no disposen d'estació de ferrocarril i que necessiten la xarxa d'autobusos per als seus desplaçaments.

Aquests dies és notícia al Maresme la reclamació dels nostres alcaldes i alcaldesses a la Generalitat de Catalunya perquè incrementi el servei d'autobús interurbà, amb especial atenció als nostres hospitals de referència, de Mataró i Badalona, que anar-hi amb transport públic requereixen molt de temps i combinacions. D'alguna manera es posa de manifest que l'administració local, i els seus governants, són els més propers a la població i, per tant, senten més de prop les necessitats més urgents i bàsiques. Molt més que no pas des d'un despatx de la capital.

M'imagino que no és fàcil, i el tema econòmic hi juga un paper important. Cal, però prioritzar aquells serveis que tenen un gran abast i a més van dirigits a les classes més populars i amb menys recursos alternatius. Cal, doncs, planificar què es vol fer, d'acord amb les necessitats expressades per la ciutadania, i gestionar eficaçment els recursos públics, que acostumen a ser escassos i massa sovint malbaratats.

Remunicipalitzar la gestió de l'aigua

A la conferència d'ahir divendres a l'Ateneu sobre la remunicipalització de la gestió de l'aigua, hi va intervenir l'alcalde d'Arenys de Munt, en Josep Sànchez, que no només va parlar de l'experiència de la seva empresa pública GUSAM, sinó que va explicar, en quatre paraules, quina és la realitat de l'administració local, els problemes que ha de resoldre i els pocs recursos de què disposa per fer-hi front.

Trobo a faltar molta pedagogia dels nostres polítics per informar i donar a conèixer a la ciutadania com funciona l'administració, quines són les seves competències i de quins recursos disposa per poder-les exercir. Estic convençut que si dediquessin una part del seu temps a il·lustrar-nos la realitat amb què s'han trobat quan han entrat en un ajuntament, el grau de desafecció o el nombre de ciutadans que s'hi giren d'esquena o bé critiquen sense una base sòlida, es reduiria.

És per això que animo als nostres governants a posar en pràctica aquestes sessions explicatives, que ben segur no provocaran una assistència massiva, però sí que faran possible que les persones interessades en la cosa pública, que estimen i treballen pel bé social, obtinguin una informació real i a temps de tot el que passa, i puguin disposar d'uns arguments per valorar la tasca dels nostres polítics i les mancances del nostre sistema de funcionament públic.

Ho he dit moltes vegades en aquest blog, i l'alcalde d'Arenys de Munt ho va dir clarament quan es va referir als pocs recursos de què disposa l'administració local per desenvolupar totes les tasques que té encomanades, i les dificultats que les administracions supramunicipals imposen i que no fan gens fàcil la seva execució. Catalunya es queixa que no rep els recursos que li corresponen, però els municipis no estan pas millor.

I ahir es parlava de recuperar un servei de competència municipal, com és la gestió de l'aigua, que fa vint-i-cinc anys es va oferir la concessió a una empresa privada. I voldria destacar un fet que va mencionar el representant de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP), Lluís Basteiro: licitar un servei perquè se n'encarregui una empresa privada és molt fàcil. Recuperar-lo perquè ho gestioni l'administració pública és la cosa més complicada que et puguis imaginar. No té cap sentit, però aquesta és la manera de gestionar els serveis públics que l'administració de l'Estat ha volgut que regís. Cal conèixer-ho a fons i treballar per revertir-ho.

No n'aprenem!

En clau local hauria de parlar de la commemoració de l'1 d'octubre a la nostra vila, el passat 28 de setembre. N'hauria de parlar, però només ho puc fer a partir de les informacions que han anat apareixent, i també dels comentaris que feien els assistents als actes, ja que no vaig poder ser-hi per un compromís contret, per aquell dia, des de feia uns quants mesos abans. Parlar de la festa i de l'enrenou que ha provocat l'impagament als professionals que varen treballar aquell dia o en la seva preparació, no em ve de gust, encara que d'alguna manera n'ha de quedar constància.

No em ve de gust quan veus que tothom s'expulsa responsabilitats i culpa els altres. Al final sembla que ningú no és culpable de res, però hi ha persones i empreses afectades que, de moment, no han cobrat pels serveis prestats.

No és agradable perquè t'adones que tot estava penjant d'un fil, sense un guió prou clar, i, en canvi, cap administració va fer servir els filtres i controls per assegurar-se que aquells actes es podien celebrar amb un mínim de garanties, en seguretat i bons serveis. Potser qui no va donar permís als actes a programar a la tercera platja ho va veure més bé.

Ara tothom intenta eludir responsabilitats i mira de carregar les culpes a l'altre, però seria bo que cadascú assumís els seus errors, la inconsciència o la mala fe, segons els casos. Jugar amb els diners dels altres és molt fàcil, i encara més si després no n'ets responsable, ni que sigui subsidiàriament.

Tenia escrit un text que he deixat al calaix. Hi ha massa desinformació i no és bo posar més llenya al foc quan no disposes de la certesa que allò que t'han explicat s'ajusta a la realitat. 

Al davant de tot això hi ha un organitzador que va moure cel i terra per celebrar una festa que molt probablement no tenia futur, ni possibilitats d'èxit, no tant en el resultat artístic, que tothom ha valorat positivament, com en l'econòmic. Els costos que es deriven s'han de poder satisfer. També hi ha unes entitats i uns partits polítics que es varen apuntar al joc, potser massa alegrament, sense analitzar a fons tots els preparatius. I també hi ha unes administracions locals que varen permetre que els actes programats no anessin acompanyats d'un pla de seguretat, d'una assegurança de responsabilitat civil, i d'uns serveis mínims d'higiene i atenció personal. 

És per tot això que reclamo l'assumpció de responsabilitats, i no tants esforços per treure's les puces de sobre. No en volia parlar, però és massa important per deixar-ho de banda, i ens ha de servir de lliçó per al futur. No tornem a ensopegar amb la mateixa pedra!

Escalada de nomenaments

Tot esperant i desitjant que el nou govern es posi a treballar i millorar tot allò que feia anys que vèiem que no se'n sortien, estem observant aquests dies els nomenaments de les persones de confiança dels nous consellers i conselleres. La veritat és que en desconec la majoria, però m'agradaria pensar que ho faran molt bé, si més no això és el que voldria.

Penso en la conselleria d'Educació que, amb la sortida de Josep Gonzàlez-Cambray i l'arribada de l'Anna Simó confiava que solucionarien els greus problemes que s'hi arrossegaven. Al final, però, arribes a la conclusió que no n'hi ha prou amb canviar el conseller, sinó que al seu voltant hi ha un conjunt de persones que mereixen un relleu, ja sigui perquè són els que malmeten les coses, o perquè arrosseguen vicis de fa temps. Ara, amb el nomenament del personal de la conselleria estàs a l'expectativa si es posarà remei a tots els mals.

Aquesta tarda he llegit que s'ha nomenat el nou director general de Professorat i Personal de Centres Públics, a qui no tinc el gust de conèixer, però que espero que ho farà millor que la persona a qui substitueix i que no ha destacat en el seu lloc de responsabilitat.

Els canvis van bé, perquè remouen allò que a vegades s'ha estancat i no hi ha manera de fer avançar. Això no impedeix que en algunes ocasions el remei sigui pitjor que la malaltia. Però si em permeteu m'agradaria creure que avui és possible que recuperant tantes persones del món local per a la gestió governamental, sigui en benefici del món local. Massa vegades hem dit que si els parlamentaris i membres del govern haguessin passat per l'administració local, potser la tractarien millor. Això, que podria ser una evidència i una clau on agafar-se, ens hem adonat que no sempre ha funcionat. Com si, una vegada a l'administració autonòmica, s'oblidin de tot el que han patit quan eren a la local.

El PSC s'ha caracteritzat per la seva experiència del món local, i quan no tenien entrada a la Generalitat, creies que als nostres governants els faltava aquesta sensibilitat. Després t'adones que uns només es fixen en allò que tenen al davant, i la memòria és efímera. A veure si aquesta vegada no passa el mateix i els nous governants tenen amb més consideració i estima a l'administració local, que és la que dona la cara, i és on un polític amb vocació de servei hi té tota la feina a fer.

Ideologia i gestió

Política no és només ideologia, sinó que hi ha un component de gestió molt necessari que sovint s'oblida. Els polítics que es mouen per l'administració local ho entenen una mica més, perquè en aquest nivell la gestió és bàsica, encara que no agradi sentir-ho a dir als més ideòlegs, els més ferms defensors de la ideologia. Però no és tan sols a l'administració local on la gestió té un pes important que es deixa massa de banda, també a l'autonòmica i a l'estatal. I la prova que és important i que no té la consideració que caldria per part de molts polítics és la queixa constant per una mala gestió i el desencís de cada vegada més electors.

    A Catalunya tenim un exemple molt clar de mala gestió. Em refereixo al servei de Rodalies. Els milers d'usuaris estan farts de patir-ne les conseqüències. Hi ha una falta greu d'inversions per posar les línies en solfa, però també hi ha una gestió pèssima i una desconsideració vers els usuaris que caldria denunciar. Probablement seria necessària una revolta de l'estil boicot a les eleccions fins que no es trobin solucions definitives. Repeteixo que hi fa falta molta inversió, però també aprendre a gestionar-ho bé.

    El traspàs de la gestió de Rodalies a la Generalitat de Catalunya és més necessari que mai, però us haig de confessar que no és cap garantia de grans millores. La prova està en tots aquells serveis de competència autonòmica i que no acaben de rutllar. L'atenció ciutadana, la informació i la simplificació dels tràmits administratius no són cap bon exemple d'una bona gestió pública dels serveis.

    I tot això ho diem i pensem mentre els nostres polítics s'estan jugant el futur, prometent molt, però amb una motxilla molt pobre de la feina feta, de la feina ben feta. Resulta que tot el que no s'ha sabut fer durant més de tres anys, ara té fàcil solució. Ara ens ho resoldran, si els votem.

    Necessitem bons gestors. Uns polítics que sàpiguen què tenen entre mans, i col·loquin a les millors persones per servir la ciutadania tal com ens mereixem. I el primer que s'ha de fer és escoltar. Avui llegia un articulista que es preguntava si tot no aniria millor si els nostres polítics utilitzessin el servei de Rodalies. No sé si en són usuaris o no, però no crec que sigui necessari per entendre i saber que el servei no funciona, com no funcionen tants d'altres. I podríem posar molts exemples, però se m'acaba el temps i l'espai. Us plantejo que penseu bé en el funcionament del Departament d'Educació. Aquí hi ha molta feina a fer, però sobretot, molt bona feina. Que s'ho facin mirar!

El Quartet Gerhard al Principal

Ahir diumenge vàrem assistir al concert, programat pel Teatre Principal, a càrrec del Quartet Gerhard. El programa constava de dues peces, a la primera part el Quartet en sol menor, Op. 10, de Claude Debussy, i a la segona part el Quartet número 14, en re menor, La mort i la donzella. La propina va ser el lied El rei dels elfs, del mateix Franz Schubert, amb arranjament per a quartet de corda.

    No sempre tenim l'oportunitat d'escoltar, al costat de casa, un concert a càrrec de bons professionals i unes peces gens fàcils per al públic menys avesat a la música de cambra, sobretot el quartet de Debussy, i això s'ha d'agrair als responsables de la programació del nostre teatre municipal. De ben segur que no és fàcil confeccionar una programació amb cara i ulls, prou extensa per ocupar tota la temporada, i que no esdevinguin bolets difícils de pair, tenint en compte el pressupost que s'hi destina.

    La sala feia goig de veure i la impressió que en vaig treure és que el públic assistent s'ho va passar bé, aplaudint pels descosits. Ambdues peces constaven de quatre moviments, la qual cosa no es va acabar d'entendre per una part dels assistents. Potser amb un programa de mà i una mica de pedagogia per part dels organitzadors o els mateixos intèrprets ajudaria a respectar els silencis, que són molt importants en el desenvolupament d'una peça musical.

    Avui tenim l'oportunitat d'escoltar bona música amb els aparells de casa, però assistir de públic, com ahir mateix, té un component afegit que val la pena cuidar i potenciar. No és el mateix sentir en directe i veure els músics com interpreten el seu programa, que escoltar-lo en un enregistrament, sol a casa. Segur que t'estalvies interferències, aplaudiments a fora d'hora, estossecs i xiuxiueigs, però el directe té molta força i compartir-ho amb amics i estranys el fa més real i viu.

    Dels músics no em surten més que lloances. Els coneixia i sabia que en sortiria satisfet. Bona sonoritat a la sala, potser més per a nosaltres, el públic, que per als propis intèrprets. No totes les sales de concert, sobretot les que ofereixen diferents tipus d'espectacles, són agraïdes per als intèrprets, encara que la projecció arribi bé als espectadors. 

    A l'administració local, i el seu govern, els demanaria que siguin generosos en la seva aportació econòmica, perquè la cultura l'hem de potenciar i divulgar. Potser amb més recursos es podria fer aquesta tasca de divulgació i arribar a nous públics que, al meu entendre, és la feina que tenim pendent. Ànims!

Reconeixement a la tasca de les entitats

Avui, mentre participava a l’Assemblea anual de socis de l’Ateneu, pensava que és positiu que en un acte com aquest hi assistís més d’un 10% dels socis de l’entitat. Podria semblar que són pocs, però si ho comparem amb les xifres de la majoria d’entitats estic convençut que estaríem per sobre de la mitjana. El fet de participar-hi serveix per donar suport a unes persones que dia rere dia treballen per a l’entitat, desinteressadament i fent possible que s’organitzin molts actes, amb una gran participació de socis, però també vilatans desvinculats de l’Ateneu, i que es beneficien de la seva activitat i dinamisme.

    Arenys és una vila rica en associacions, i aquestes són la base d’una bona convivència. Sense elles els problemes que notem a l’espai públic serien encara més greus, i la vida social i cultural no seria tan rica. Les entitat estalvien esforços i recursos a l’administració local, i aquesta, d’una manera o altra, ho ha d’agrair i gratificar. 

    Em fixava en els actes que organitza l’Ateneu i observava que hi assisteixen persones de poblacions veïnes, la qual cosa fa que encara sigui més rica i interessant tota l’activitat que s’organitza a la vila. Aquest poder de reclam segur que també ens afavoreix a nivell comercial i econòmic i això és important que es tingui en compte més enllà de l’entorn associatiu i cultural.

    Massa sovint l’administració pública ha menystingut la cultura i la tasca del voluntariat que lidera les entitats, sense adonar-se de la significança d’aquest sector. És important que es valori i que es doni un cop de mà a les entitats per empoderar-les i facilitar-los la seva tasca, tenint en compte el que representa i l’estalvi que genera a l’administració.

    Cal donar les gràcies a totes les persones que fan possible que la vida associativa de la nostra vila sigui tan rica i viscuda. Donem-los tot el nostre suport i gaudim de les seves plataformes per enriquir-nos culturalment i social.

La importància de planificar

Sempre he valorat la planificació com a element imprescindible per desenvolupar qualsevol projecte dels diferents àmbits de la nostra activitat, en un món de recursos limitats, i on cal prioritzar i sovint deixar fora accions que ens agradaria poder emprendre. Malauradament, acostumem a actuar de manera improvisada, aquí caic, aquí m'aixeco, potser perquè és més fàcil, ja que requereix menys esforços i anàlisis, però després en paguem les conseqüències.

    Començant per nosaltres mateixos, la nostra família, i seguint amb els grups d'amics, les entitats, i no cal dir, les empreses i les institucions públiques, necessitem planificar el futur per ser eficients i obtenir resultats. Els imprevistos sempre són una amenaça, però si a sobre no tenim l'encert de planificar què volem fer, quins són els nostres objectius i com pensem aconseguir-los, el dia a dia ens pot desestabilitzar i no arribar enlloc.

    He procurat entendre el funcionament del nostre govern municipal, que ja va deixar clar que no tenia cap intenció d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), perquè en tenia prou amb el seu programa electoral i la majoria absoluta que li va atorgar la població. És cert que llegint les 23 propostes del seu programa electoral pots tenir una idea de cap a on aniran els trets. Tot això si la sort els acompanya, disposen dels recursos econòmics i personals necessaris, i no els surt cap entrebanc. També és cert que comptar amb un PAM no és garantia de res, si no s'ha plantejat bé i, sobretot, si no es defineixen uns indicadors que et permetin fer un bon seguiment i conèixer en cada moment la situació en què es troben les diferents accions que configuren els projectes a realitzar.

    Perquè planificar no vol dir només enumerar què vols fer, sinó també com ho vols fer, quines accions hi ha previstes, la seva temporalització i, en el cas de l'administració local, saber-ho emmarcar en la dinàmica pròpia, amb tots els entrebancs que acostuma a tenir, començant per no tenir cobertes les places de secretaria i intervenció. El fet de no tenir-ho escrit es fa difícil fer-ne el seguiment i endevinar si es mantenen els objectius fixats i quin calendari hi ha previst.

    Tot just fa mig any de la presa de possessió del nou govern i, per tant, hem de ser cauts a l'hora d'exigir-los grans resultats, però a vegades tens la impressió que s'està anant una mica a empentes i rodolons. S'anuncien projectes sense concretar continguts. Penso, per exemple, en l'hotel d'entitats. Té el govern clar quin model d'hotel d'entitats vol per a la nostra vila? Té clar que un hotel d'entitats no és un simple edifici amb despatxos i espais per a les entitats de la vila? O bé, quan es parla de la reforma integral del mercat municipal, es refereixen a rentar-li la cara, o es vol anar més enllà i revitalitzar el mercat com a centre comercial proper, implicant-hi compradors i venedors?

    La confiança es guanya dia a dia, i és important mantenir informada la població fins a l'últim detall, i a poder ser deixar-la participar en les decisions, sobretot quan els projectes no són efímers, sinó que tenen una projecció a llarg termini, amb una aportació important de diners, que surten majoritàriament de les butxaques dels contribuents. 

Les entitats surten al carrer

Aquest diumenge 12 de novembre tindrà lloc a la nostra vila la IIIa Mostra d'Entitats. Es tracta d'explicar tota la feina que es fa durant l'any, amb moltes hores de dedicació i sacrifici que, tot i que segur que es fa de gust i amb ganes, no es pot desmerèixer el treball que comporta, sempre pensant en les persones.

Se'ns dubte que hi ha molts tipus d'entitats. N'hi ha de més endogàmiques i d'altres més altruistes, però totes tenen en comú el treballar sense ànim de lucre, enfortint el teixit associatiu de la vila, alliberant-nos per uns moments de la pressió que tots tenim, i que no sempre som capaços de controlar, aportant coneixements, esbarjo, diversió, entreteniment.

La iniciativa de les entitats és interessant i és bo que l'administració local els reconegui i els faci costat, sobretot pensant que d'alguna manera realitzen tasques que l'alliberen, i que si no hi fossin, probablement hauria d'acabar realitzant, i de ben segur afrontar uns costos que sovint el voluntariat de les entitats del tercer sector acaba assumint.

Durant molts anys, professionalment, he treballat amb les entitats i he participat donant suport a trobades, com la de diumenge, que ens han de servir per agrair-los la feina del dia a dia. Perquè encetar coses, organitzar actes puntuals, tot i tenir les seves coses, no representen un gran esforç, o com a mínim et permeten concentrar totes les energies perquè allò surti bé, però mantenir viu el caliu i la tasca de les entitats al llarg de l'any és tota una altra cosa. 

L'esport i la cultura són molt presents dins del món de les entitats, però també el lleure, la solidaritat, la formació. Tot això ens enriqueix perquè ens treu de la rutina, ens fa obrir els ulls, ens permet relacionar-nos amb els nostres veïns i coneguts, i ajuda a la convivència, sobretot en uns temps on l'individualisme, la polarització política, l'incivisme, per què no, són massa presents a la nostra societat. Obrir les portes, convidar a participar a les activitats que les entitats realitzen és una bona manera de fer poble. Ens socialitzem i això sempre és positiu.

Diumenge al matí ens passejarem per la Riera per conèixer millor les nostres entitats, la seva gent, i participar de la festa a través dels actes que durant la jornada hi ha previst celebrar. Ànims i moltes gràcies per la iniciativa.

Un equip per al canvi

Aquests dies que som al carrer per informar del nostre projecte per als propers quatre anys hem pogut constatar les ganes que molts vilatans tenen d'un canvi en la manera de governar el nostre Ajuntament. Estan farts de falses promeses, de sentir-se marginats i mai escoltats per un govern prepotent i alhora ineficient, que només ara, quan necessita els vots per mantenir-se en el poder, surt al carrer amb cara amable fent veure que compten amb ells.

La CUP ho hem denunciat com a formació política, però també a títol personal. Volem un govern amable, eficaç, que no enganyi i que compti amb tothom per avançar conjuntament, fent front a tots els problemes i entrebancs que la vida ens proporciona, i fent realitat aquells objectius que falsament ens diuen que ja s'han resolt.

Som un equip il·lusionat, però al mateix temps realista. Sabem que no podem fer grans promeses si no volem acabar enganyant la gent. Volem tocar de peus a terra, i fer realitat allò que creiem. Estem decidits a servir a tothom, pensi com pensi, siguin joves amb tots els seus problemes de precarietat laboral i d'accés a l'habitatge, i també la gent gran, amb més dificultats de mobilitat, amb el risc de la bretxa digital que els provoca dificultats en la tràmits amb l'administració pública, però també en la seva relació amb empreses de consum i del món privat.

Hem d'aconseguir recuperar l'eficiència de l'administració local i per això volem organitzar la feina que els nostres treballadors municipals realitzen en benefici de tots. I això només ho podem aconseguir amb la col·laboració de tots, sense marginar ningú, escoltant totes les opinions, aprofitant tots els recursos. Amb la confiança dels vilatans podem entrar amb força a l'Ajuntament i provocar el canvi que tothom desitja.

Parlem de lavabos públics també

En un moment o altre de la nostra vida hem esdevingut turistes o visitants d'altres pobles i ciutats. Ens agrada conèixer nous horitzons, descobrir històries desconegudes i gaudir del patrimoni, de la cultura, de les festes i tradicions. Ens agrada passejar pels seus carrers i places, i agraïm trobar-los nets i endreçats. 

Quan rebem a casa a familiars, amics i coneguts d'altres contrades, volem ensenyar la nostra vila de la qual ens sentim molt orgullosos. És per això que presumim de la nostra cultura i tradició, del patrimoni urbà i el poc que ens queda de patrimoni natural, i procurem evitar aquells racons que la neteja no és precisament notòria.

Arenys de Mar necessita millorar en neteja, i això implica l'administració local, però també els vilatans, que sense la seva col·laboració es fa difícil aconseguir una vila neta i polida, que ens faci sentir orgullosos davant dels nostres visitants.

Sigui per l'edat o per les meves manies, quan visito una ciutat agraeixo que disposi de lavabos públics, sense necessitat d'haver d'entrar mig amagat a un bar o restaurant on no tinc intenció de fer-hi parada. A la nostra vila aquest tema dels lavabos públics no està solucionat. Els nostres polítics no hi donen la importància que entenc que hauria de tenir. Però no és només pensant en els nostres visitants i forasters, sinó que també nosaltres, els que residim a la vila, sobretot si la nostra casa no es troba al centre, també ens agradaria poder comptar amb aquest servei.

En una campanya electoral parlem de grans projectes. Intentem trobar solucions a grans qüestions, però en canvi ens oblidem dels petits detalls que poden arribar a ser prou significatius i resoldre situacions desagradables. Ens oblidem de col·locar bancs accessibles per a les persones grans, com parlava fa un parell de dies, o d'eliminar barreres arquitectòniques, com comentava ahir mateix.

En el programa electoral de la CUP hi trobareu petits detalls que són importants encara que no els acostumeu a sentir en els mítings, ni formen part de les grans promeses dels líders polítics, però que fan més fàcil la vida en societat, siguin els nostres visitants, o nosaltres mateixos. La CUP és sensible i posa per davant de tot el benestar de tota la població, amb especial interès cap a les persones que ho tenen més difícil.

El Tercer Sector Social ens reclama

La reflexió que fa la presidenta de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, la senyora Francina Alsina, al diari ARA, ens hauria de fer pensar, sobretot a les persones que hem decidit presentar-nos a les eleccions municipals del mes de maig, i aturar-nos un moment abans d'engegar l'arenga de les promeses electorals i tenir en compte la població més vulnerable de la nostra vila, observant què podem fer per minorar aquesta desigualtat que cada vegada és més gran.

No diré que els partits polítics no en parlin, però sí que queda en un segon nivell. És més cridaner parlar de grans projectes i deixar de banda els problemes de molts dels nostres vilatans. I això és greu perquè, tot i les poques competències que l'administració local té al nostre país, vetllar per les persones del municipi, perquè puguin sortir de la pobresa estructural en què moltes famílies han caigut, hauria de ser la gran prioritat de les polítiques municipals, i aquí hi ha molta feina a fer. 

Arenys de Mar té molts reptes a afrontar, però el nou govern municipal ha de prendre's molt seriosament la precarietat en què viuen moltes famílies, i treballar per resoldre-ho, per justícia i obligació moral. I això es fa de moltes maneres, però sempre amb el concurs de la sensibilitat, els ulls ben oberts i moltes ganes de treballar per al bé de tots. 

Un dia d'aquests parlava de l'endarreriment en el pagament dels ajuts del material escolar i l'excusa fàcil a la inoperància i lentitud de la maquinària administrativa. Doncs, aquí hi ha joc per millorar l'atenció que es fa a famílies que tenen necessitat d'aquests ajuts. També hi ha feina a fer per eliminar barreres arquitectòniques que dificulten la mobilitat d'una part de la població, sobretot aquelles persones amb diversitat funcional. A vegades és tan fàcil com aplicar la normativa vigent i ser estrictes en el seu compliment.

Reduir la bretxa digital que dificulta l'accés a les noves tecnologies cada vegada més presents en processos del món privat, però també de l'administració pública, i que posen en perill la igualtat de dret de totes les persones a l'hora de rebre ajuts i serveis, és un altre camp on cal treballar-hi. O abocar més energies per aconseguir resultats reals i efectius en l'ampliació de l'habitatge social assequible a joves i gent gran. No pot ser que se'n parli durant anys i que tot estigui per fer. 

És més que evident que cal un canvi en la manera de governar la nostra vila, també en l'ajuda a les famílies amb menys recursos i possibilitats, o aquelles persones grans que viuen soles i amb risc d'exclusió. És per això que les persones que ens presentem per la CUP treballem ja des d'ara per millorar la situació, sense promeses sensacionalistes i enlluernadores, sinó amb esforç, idees i moltes ganes de treballar per una vila més justa, que tingui en compte a tothom, sense exclusions, prioritzant les famílies que més ens necessiten.

Greixem la maquinària municipal

Arran del Ple municipal d'aquest dijous passat voldria comentar un tema que ens preocupa i que caldria resoldre. La lentitud de l'administració municipal de la nostra vila ha esdevingut un problema estructural. No es tracta de casuístiques puntuals o fets aïllats, sinó que succeeix en tots els procediments que es generen a l'Ajuntament, arribant tard i malament, alguns dels quals afecten directament a persones en situació de vulnerabilitat, per la qual cosa esdevé més greu.

Em refereixo concretament en el retard en el pagament de les subvencions o beques de material escolar del curs que acabarà d'aquí a dos mesos. No pot ser que les famílies que tenen dret a aquesta ajuda no hagin cobrat encara els diners i es justifiqui en la lentitud de la maquinària municipal.

Cal arremangar-se i buscar solucions perquè aquesta dinàmica no es cronifiqui. No pot ser aquesta lentitud en les resolucions. La sensació dels administrats és de deixadesa per part dels polítics del govern i els tècnics municipals, i això no és bo per al funcionament d'una administració pública que ha d'estar al servei de la gent, amb eficàcia i eficiència, i sense demores injustificables.

Probablement el problema s'explica en la desorganització general del nostre Ajuntament, i la necessitat de canviar la manera de treballar. Estic segur que no agrada a ningú la situació creada, i que tothom, els regidors i regidores de govern els primers, voldria que les coses funcionessin d'una altra manera, però s'ha de treballar per aconseguir-ho. No es pot tancar un tema dient que no es comprometen a posar dates perquè no s'acaben complint. Dona una imatge de desinterès i poca implicació, que estic segur que no és real, però així es ven.

El desmanec és evident i no només en exemples com aquest, que tenen una incidència important per als vilatans. Ho és també si observem la informació que es trasllada a la ciutadania a través del web municipal, que no és actualitzat ni recull tota la informació que la llei de transparència exigeix a l'administració pública. Tampoc es fa un seguiment de les ordenances, ni s'exigeix el seu compliment. Ni es compleixen els acords presos en sessió plenària. Mocions que queden en un calaix, consells o comissions que no es convoquen, per no parlar dels que ni tan sols es creen, malgrat les promeses realitzades.

Tot això fa que els vilatans desconfiïn dels seus representants polítics, i escoltin amb sorna les promeses que arriben cada quatre anys amb l'excusa de demanar el vot. Si no som capaços de treballar més intensament i resolutivament, potser millor que ens quedem a casa i deixem pas a altres persones que en siguin capaces i desencallin aquesta paràlisi en què vivim des de fa temps.

L'Ajuntament punxa el corrent elèctric al Xifré

Ahir la revista local L'Agenda va treure una notícia impactant. Segons el periodista, l'empresa Endesa hauria detectat un ús fraudulent de l'electricitat de l'edifici municipal del Xifré, i també dels mòduls de Can Nadal i el Centre Espriu, que calculen que s'estaria produint des de fa uns tres anys. L'alcaldessa ha reaccionat de seguida culpant el tècnic municipal responsable de tramitar la contractació del subministre elèctric d'aquests edificis, i acceptant la gravetat dels fets.

La notícia és preocupant, i és una mostra més de la desorganització i descontrol de la gestió municipal de l'actual govern d'ERC. No entraré a opinar sobre la responsabilitat tècnica del fet, perquè ho desconec. Entenc que de la mateixa manera que no hauria funcionat la tramitació de la contractació del servei elèctric, tampoc haurà funcionat el control de la despesa. Caldria suposar que l'Ajuntament compta amb un llistat dels equipaments municipals en funcionament i la despesa repercutida. Ningú no ho va saber veure?

Ahir parlava en el meu post de l'acte celebrat a Mataró sobre la transformació interna de les administracions locals, i ho aprofitava per dir que els ajuntaments petits i mitjans tenen moltes dificultats per organitzar-se bé, a diferència dels grans ajuntaments que disposen de més recursos, tant econòmics com personals. Els fets denunciats en aquesta notícia, però, tenen una altra dimensió i creen alarma ja que demostren el desconeixement de l'equip de govern de tot allò que passa a l'Ajuntament.

Ens trobem, doncs, que no només hi ha serveis que s'estan prestant sense tenir el contracte vigent, pagant  les factures, això sí, per acord del Ple municipal, sinó que hi ha subministraments que no es paguen des de fa anys, punxant el corrent elèctric com si es tractés d'uns okupes qualssevol.

Amb tot el que està passant, el nou govern que es constitueixi el mes de juny potser s'haurà de plantejar la realització d'una auditoria per descobrir si hi ha més irregularitats que calgui posar en solfa per intentar-les resoldre abans no sigui massa tard.

Entenc que és molt gratificant poder celebrar cada setmana un acte públic de lluïment, sobretot quan s'acosten les eleccions, però és molt important demostrar que es té un control real de tota la gestió tècnica i administrativa de la institució, i això, per ara, encara està per veure. 

El repte dels petits ajuntaments

Ahir vaig anar a parar, via Internet, a una jornada sobre organitzacions que creen valor públic, que va tenir lloc a Mataró, i que tenia per objectiu parlar de la transformació interna de les administracions locals. El tema és molt interessant i cabdal si volem tenir una administració municipal eficient i eficaç, la qual cosa no és fàcil.

Vaig seguir, d'una manera transversal, els diferents ponents i taules rodones, i en el meu interior hi havia una batalla oberta entre la decepció i la il·lusió per poder aplicar els canvis necessaris perquè la cosa funcioni. Certament, pensant en la meva vila, hi ha un problema greu de dimensions, i aquí és on vaig a parar tot sovint i recordo l'estudi de Roca Junyent, que va ser molt criticat.

Realment la dimensió d'una administració local és clau a l'hora de poder introduir canvis organitzatius que millorin la gestió pública. Els ajuntaments de poblacions petites i mitjanes se situen en el mateix nivell de les grans, quant a reptes a afrontar, però amb molts menys recursos. Sí que és cert que la Diputació de Barcelona dona molt de suport i allibera de càrregues que resultarien impossibles de suportar, però tot i així les dificultats dels petits ajuntaments són moltes, i quan parles de modernitzar-ho quedes molt limitat.

Gestionar un ajuntament no és fàcil perquè les eines i recursos de què disposes són escassos. Si a tot això hi afegeixes que figures claus com són els funcionaris d'habilitació nacional, secretari i interventor, acostumen a ser-hi de passada i sense gaire experiència en el càrrec, la problemàtica encara s'agreuja més.

Això hauria de servir per explicar els errors que es cometen en la gestió diària d'aquestes petites i mitjanes administracions, però no justificar-ho. Els reptes són grans, però no impossibles, i per això cal entrar amb força, confiança i amb els màxims aliats possibles. 

El nostre Ajuntament arrossega uns problemes de gestió que cal afrontar d'una vegada per totes, i no permetre que siguin l'obstacle perquè la vila se'n vegi afectada. Calen moltes idees, però sobretot que siguin clares, i també moltes ganes de treballar a fons, durant el temps que ens marquem ser a dins. No podem excusar-nos en les dificultats, sinó que hem de treballar per trobar aliances, suport i formació. 

Un ajuntament és una empresa que necessita una direcció clara, una organització dinàmica i uns professionals formats i engrescats per donar un bon servei a la població. L'objectiu ha de ser el servir als vilatans i vilatanes que esperen dels seus representants un lideratge efectiu, transparent i que obrin les portes a tothom. Tots som coresponsables del bon funcionament de l'administració pública més propera, la que ens ha de conèixer i ajudar a avançar.