D’aquí a pocs dies podrem exercir el nostre dret democràtic de votar en referèndum la nostra acceptació o rebuig a la Constitució Europea. El fet de votar és un dret però també una responsabilitat. Actuar doncs de manera inconscient és una falta de respecte a la democràcia que tant vàrem enyorar en aquells llargs anys de la dictadura franquista. Tenim per tant l’obligació de meditar el nostre vot i decidir en conseqüència.
No seré jo, però, qui us doni consells sobre l’orientació del vostre vot sinó que tan sols voldria apuntar alguns trets que us poguessin ajudar a l’hora de buscar quina ha de ser la vostra decisió.
D’entrada no em semblaria bé que el vostre vot fos només un vot de confiança al partit o coalició que acostumeu a votar, sinó que seria bo arribar més lluny en l’anàlisi del què representa aprovar o no la nova Constitució.
Tampoc seria bo actuar moguts només pels nostres anhels autonomistes o independentistes, ja que, sense oblidar-los, hem de veure què es pot decidir des d’Europa i què és el que s’ha de decidir des d’Espanya. No podem pretendre que els de fora ens solucionin les nostres picabaralles, sinó que, en tot cas, hem de procurar que no ens hi posin més impediments.
Seria bo, a més, recordar que la construcció d’Europa l’anem fent pas a pas i que aprovar la Constitució vol dir avançar una etapa, amb un seguit de drets però també d’obligacions que caldrà analitzar si ens convenen, i no aprovar-la vol dir continuar en l’etapa actual que és la que s’escriu al Tractat de Niça. Amb això també cal entendre que un vot negatiu a la Constitució no significa necessàriament un vot contra Europa sinó, en tot cas, contra la manera de construir Europa d’aquesta Constitució.
La sensació que des de fora ens construeixen l’Europa que ells volen, no és una sensació casual. Els governs europeus, i d’aquests els més forts, són els que han anat decidint el camí a seguir en la constitució d’una Europa unida. Amb aquesta Constitució es dóna més contingut al paper del Parlament Europeu, que està format per les persones escollides per nosaltres. També és cert que es mantenen una colla de polítiques que s’han d’aprovar per unanimitat i això fa que es puguin vetar decisions polèmiques que perjudiquin a uns pocs països en benefici dels altres. Aquests serien els casos de les polítiques fiscals i d’exteriors. No és menys cert però, que n’hi ha tota una altra colla que fins ara calia el vot unànime i que ara només requereixen la majoria simple dels vots.
També canvia la ponderació del vot, de manera que es té en compte el nombre de ciutadans de cada país, però, per no perjudicar els països més petits, també preveu que per poder vetar qualsevol decisió serà necessari l’acord d’un nombre mínim d’estats, d’aquesta manera s’evita que els estats més grans puguin fer anar a remolc els altres.
Per primera vegada aquest tractat amb categoria de constitució, és consultat als ciutadans per a la seva aprovació, i aquí rau la importància de la nostra corresponsabilitat a l’hora d’emetre el nostre vot. Tot i que el resultat no és vinculant.
La Constitució parla d’estats i no parla ni de les regions ni dels pobles. Els catalans sempre estem topant amb administracions públiques allunyades i en canvi les més properes són força buides de competències i amb molt poques coses a dir. Per alguns partits i persones aquest serà un motiu important per votar-hi en contra. D’altres s’acontentaran amb la lletra menuda de la Constitució on es parla de la subsidiarietat de les regions i dels pobles, aplicant-se les decisions en el nivell idoni, i també en el fet que sempre es pot recórrer qualsevol decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Per nosaltres els catalans, no s’ha contemplat que la nostra llengua fos oficial. Tots sabem les dificultats que tenim a casa nostra i el llarg camí que hem hagut de recórrer i el que ens falta encara. Ens hauria agradat aquest reconeixement que entenem hi tenim dret. Tot i així hi ha qui opina que el debat no està tancat i que es continuarà discutint atès que no hi ha res escrit a la Constitució que ho prohibeixi.
L’anàlisi no és exhaustiu ja que hi ha molts altres aspectes a estudiar i comentar: podríem estar parlant de temes socials, de la manera que tracta el món del treball, la immigració, la dependència de l’OTAN... Per altra banda crec que, tot i les falques publicitàries i la distribució del text de la Constitució, he trobat a faltar informació més didàctica al ciutadà, però al mateix temps, més interès per part del ciutadà davant l’oportunitat de manifestar la nostra opinió amb el vot del dia 20 de febrer. La Constitució parla per primera vegada de principis, valors i objectius que han de configurar un model europeu, i unes polítiques fiscals i econòmiques que ens han de permetre fer front al fenomen de la globalització que sobrepassa la capacitat individual dels estats. Això és important i s’ha de valorar.
Encara som a temps a cercar informació detallada de la Constitució Europea que ens permeti emetre un vot conscient i d’acord amb el nostre tarannà. El meu consell és que voteu, sigui a favor o en contra, però que participeu amb el vostre vot en el debat sobre la construcció d’una Europa més forta i alhora més justa. Val la pena!
No seré jo, però, qui us doni consells sobre l’orientació del vostre vot sinó que tan sols voldria apuntar alguns trets que us poguessin ajudar a l’hora de buscar quina ha de ser la vostra decisió.
D’entrada no em semblaria bé que el vostre vot fos només un vot de confiança al partit o coalició que acostumeu a votar, sinó que seria bo arribar més lluny en l’anàlisi del què representa aprovar o no la nova Constitució.
Tampoc seria bo actuar moguts només pels nostres anhels autonomistes o independentistes, ja que, sense oblidar-los, hem de veure què es pot decidir des d’Europa i què és el que s’ha de decidir des d’Espanya. No podem pretendre que els de fora ens solucionin les nostres picabaralles, sinó que, en tot cas, hem de procurar que no ens hi posin més impediments.
Seria bo, a més, recordar que la construcció d’Europa l’anem fent pas a pas i que aprovar la Constitució vol dir avançar una etapa, amb un seguit de drets però també d’obligacions que caldrà analitzar si ens convenen, i no aprovar-la vol dir continuar en l’etapa actual que és la que s’escriu al Tractat de Niça. Amb això també cal entendre que un vot negatiu a la Constitució no significa necessàriament un vot contra Europa sinó, en tot cas, contra la manera de construir Europa d’aquesta Constitució.
La sensació que des de fora ens construeixen l’Europa que ells volen, no és una sensació casual. Els governs europeus, i d’aquests els més forts, són els que han anat decidint el camí a seguir en la constitució d’una Europa unida. Amb aquesta Constitució es dóna més contingut al paper del Parlament Europeu, que està format per les persones escollides per nosaltres. També és cert que es mantenen una colla de polítiques que s’han d’aprovar per unanimitat i això fa que es puguin vetar decisions polèmiques que perjudiquin a uns pocs països en benefici dels altres. Aquests serien els casos de les polítiques fiscals i d’exteriors. No és menys cert però, que n’hi ha tota una altra colla que fins ara calia el vot unànime i que ara només requereixen la majoria simple dels vots.
També canvia la ponderació del vot, de manera que es té en compte el nombre de ciutadans de cada país, però, per no perjudicar els països més petits, també preveu que per poder vetar qualsevol decisió serà necessari l’acord d’un nombre mínim d’estats, d’aquesta manera s’evita que els estats més grans puguin fer anar a remolc els altres.
Per primera vegada aquest tractat amb categoria de constitució, és consultat als ciutadans per a la seva aprovació, i aquí rau la importància de la nostra corresponsabilitat a l’hora d’emetre el nostre vot. Tot i que el resultat no és vinculant.
La Constitució parla d’estats i no parla ni de les regions ni dels pobles. Els catalans sempre estem topant amb administracions públiques allunyades i en canvi les més properes són força buides de competències i amb molt poques coses a dir. Per alguns partits i persones aquest serà un motiu important per votar-hi en contra. D’altres s’acontentaran amb la lletra menuda de la Constitució on es parla de la subsidiarietat de les regions i dels pobles, aplicant-se les decisions en el nivell idoni, i també en el fet que sempre es pot recórrer qualsevol decisió al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
Per nosaltres els catalans, no s’ha contemplat que la nostra llengua fos oficial. Tots sabem les dificultats que tenim a casa nostra i el llarg camí que hem hagut de recórrer i el que ens falta encara. Ens hauria agradat aquest reconeixement que entenem hi tenim dret. Tot i així hi ha qui opina que el debat no està tancat i que es continuarà discutint atès que no hi ha res escrit a la Constitució que ho prohibeixi.
L’anàlisi no és exhaustiu ja que hi ha molts altres aspectes a estudiar i comentar: podríem estar parlant de temes socials, de la manera que tracta el món del treball, la immigració, la dependència de l’OTAN... Per altra banda crec que, tot i les falques publicitàries i la distribució del text de la Constitució, he trobat a faltar informació més didàctica al ciutadà, però al mateix temps, més interès per part del ciutadà davant l’oportunitat de manifestar la nostra opinió amb el vot del dia 20 de febrer. La Constitució parla per primera vegada de principis, valors i objectius que han de configurar un model europeu, i unes polítiques fiscals i econòmiques que ens han de permetre fer front al fenomen de la globalització que sobrepassa la capacitat individual dels estats. Això és important i s’ha de valorar.
Encara som a temps a cercar informació detallada de la Constitució Europea que ens permeti emetre un vot conscient i d’acord amb el nostre tarannà. El meu consell és que voteu, sigui a favor o en contra, però que participeu amb el vostre vot en el debat sobre la construcció d’una Europa més forta i alhora més justa. Val la pena!
Publicat a "L'Ametlla d'Arenys", febrer 2005