El Castaween

Ara en diuen Castaween i ho trobem tan normal. Fa uns anys que la nostra tradicional castanyada va començar a rebre la pressió forana del Halloween. Cada vegada hi havia menys castanyeres i més carbasses amb espelmes. Era la moda importada que resultava més atractiva als més joves, aquells que no portaven a sobre la motxilla de la tradició. La televisió i les pel·lícules en tenien bona part de la culpa.

Sempre hi ha hagut, però, persones que s'han manifestat en contra d'aquesta invasió i reivindicat la nostra festa, amb un poder de convicció, potser sí, més aviat escàs. La força del Halloween era poderosa. Amb els anys sembla que algú ha trobat la manera de compartir la nostra tradició amb la festa americana i s'ha inventat aquest mix entre castanyada i Halloween, la Castaween.

Personalment, em decanto per la castanyada nostrada, perquè a part d'agradar-me les castanyes, els moniatos i els panellets, el món del Halloween se'm fa estrany, encara que ho respecti. Tothom té dret de gaudir de la festa que més li plagui, sempre que respecti els altres.

I aquí potser podríem aturar-nos i puntualitzar que la primera cosa que hem de tenir en compte és el comportament respectuós i cívic dels participants en la festa. Acostuma a passar que moguts per l'empenta i la disbauxa ens passem de la ratlla i no sabem comprendre que no tothom s'hi sent a gust. Aquestes festes que incorporen bromes cauen en el perill de sobrepassar els límits i provoquen conflictes on no n'hi hauria d'haver.

I els comerços s'hi han apuntat. Totalment lícit, encara que en algun cas es caigui en el ridícul. Les festes han de servir per unir-nos i no pas per enfrontar-nos. La convivència entre diferents maneres de pensar i d'actuar no ha de ser un inconvenient. Hem de créixer en la diversitat i recordar que contra gustos no hi ha res escrit.

Aquest nou de novembre que no arriba mai

Quan les imputacions són per a gent nostra es diuen mentides, però quan els imputats són els altres, és que són molt corruptes. Escoltant les declaracions dels populars Pujalte i Cospedal et fa vergonya pensar que hi pugui haver polítics tan hipòcrites. Al cap dels anys, però, hauríem d'estar vacunats i no ens hauria de venir tant de nou. Si més no que quedi dit.

Duran deia que si Rajoy impedeix el nou 9N s'equivocarà, perquè hi haurà més gent que es mobilitzarà. Coincideixo amb ell, perquè estic convençut que una bona part dels catalans es mourà fins aconseguir els objectius fixats, i votar el 9N n'és un d'ells. Ja vaig dir un dia que el president espanyol s'equivoca des del primer dia, perquè negar sense arguments que puguem expressar què volem els catalans és la millor manera de motivar-nos i guanyar adeptes a la independència. Amb un comportament diferent, a Catalunya no hi hauria tants independentistes. 

Ahir quan escrivia el post parlava del possible recurs del govern espanyol al nou 9N, la darrera setmana, però queden quinze dies. Se m'està fent molt llarg. Fa mesos que parlem del 9N i no hi acabem d'arribar mai!

La solució passa per pensar en la castanyada, que no farà fred, i a veure si d'aquesta manera ens presentem al 9N sense adonar-nos-en. Segur que Rajoy i companyia no ens ho posaran fàcil, amb l'ajuda inestimable darrerament d'ICV que ens sorprèn cada dia. Ara sí, ara no, mantenint-nos intrigats, una actitud que de ben segur els passarà factura. Ho han fet estant en el govern i ho fan des de l'oposició.

Creix l'incivisme i la mala educació a Arenys de Mar

No sé què hem fet malament i el pitjor de tot és que ho continuem fent fatal. Hi ha qui confon tradició amb bretolada, i no s'acontenta amb embrutar la vila per cap d'any que hi ha afegit una segona excusa en la seva incívica agenda. I els pares?

Els pares som tant o més culpables del que està passant. Quina gràcia hi trobem en les bretolades dels nostres menors? Tothom conviu amb uns referents que l'identifiquen en un entorn, una ciutat, un país, però resulta massa senzill i pobre que aquests referents es limitin en pensar quina en podem fer perquè sigui la més grossa, la gamberrada més grossa, s'entén.

La idea de la nit de naps, la tradició, no sempre esdevé la protagonista i deixa pas a iniciatives o estratègies de gamberrisme. Aquesta simplicitat no ha pogut esperar el mes de gener, i en els darrers anys ha sorgit i s'ha deixat veure la nit del 31 d'octubre, la nit de la castanyada. Brètols menors d'edat s'han assortit d'ous per embrutar les façanes dels nostres carrers. A què ve això? volem instaurar una nova tradició? com que el halloween és mol americà i la castanyada massa sonsa, escollim-ne una altra més nostrada: l'incivisme, fer el brètol, fastiguejar els nostres veïns, i això... fa tanta gràcia.

On són els nostres fills i filles la nit del trenta-u d'octubre? a celebrar la castanyada? segur? o intuïm que alguna en fan? Ells són els protagonistes, però nosaltres els ho posem fàcil, i no ens podem alliberar de la responsabilitat que cal assumir. Penso que Arenys no es mereix una segona nit d'incivisme i bretolades, però depèn de tots no consolidar-la.