Atenció amb les rebaixes!

Aquests dies et trobes anuncis del Black Friday arreu. Aparadors de botigues, correus electrònics, als diaris i a la televisió... Avui, però, quan he anat a pagar la visita del dentista m'ha dit que ells no ho celebraven i m'ha fet pagar el preu de sempre, actualitat, evidentment.

També hem llegit que han sancionat unes quantes empreses per haver enganyat els seus clients l'any 2023. La trampa és apujar els preus abans de la campanya de rebaixes i llavors fer veure que et fan un descompte. I la gent, vinga a comprar... És tan fàcil! Ho pots fer des de la butaca de casa.

No acostumem a comparar preus. Confiem en els botiguers que ens venen la moto i tots contents i il·lusionats ens deixem ensarronar. No ho fan tots, però... Es controla prou? Diuen que sí que ho fan, però després, quan els enganxen, els sancionen amb uns imports que passa allò de sempre: els surt més a compte enganyar els clients i pagar la multa que no pas rebaixar el marge de benefici.

Ens hauríem d'acostumar d'elaborar una taula comparativa de preus al llarg del temps, si més no d'aquells productes que comprem sovint. Segur que ens sorprendria la variació dels preus. Al mateix temps caldria anotar els grams. S'ha dit prou vegades que hi ha empreses que redueixen el pes per mantenir el preu, o apujar-lo lleugerament. Una altra manera d'enredar-nos.

Hem de tenir en compte que en aquestes campanyes de rebaixa de preus, els establiments fan el seu agost. La venda dels seus productes representa un percentatge molt elevat de tota la venda anual. És per això que s'aboquen en la publicitat i, com que tothom s'hi apunta, ja no els cal invertir-hi gaire.

Cal, doncs, tenir en compte dues coses importants. La primera és analitzar bé si allò que comprarem ho necessitem realment o bé podríem passar sense. I després, comparem preus i fixem-nos si aquests estan rebaixats o ens ho fan creure i piquem com a babaus. 

Les carències de la Salut Pública

M'ha semblat molt oportú l'article d'Elena Costas al diari ARA parlant de les carències al nostre sistema sanitari públic. Perquè ens queixem de moltes mancances i millores pendents, però és cert que hi ha uns serveis, que considero essencials, que la Seguretat Social no cobreix i provoca greus problemes a famílies que els seus ingressos són baixos o nuls.

    Com molt bé escriu l'articulista, es tracta de la nostra boca, els nostres ulls i les orelles. Si fóssim capaços de comptabilitzar tota la despesa en el tractament de les nostres dents quedaríem horroritzats del total. És una bogeria. Hi ha famílies que no s'ho poden permetre i això provoca que la seva dentadura tingui molts desperfectes, afectant a la salut. 

    Podríem fer el mateix amb el sumatori de les despeses a l'oftalmòleg. De ben segur que hi haurà famílies que s'ho hauran estalviat, però la majoria té un o més membres que necessiten portar ulleres, amb el que això representa de despeses de visites i aparells, ja siguin ulleres o lentilles.

    I per acabar no podem deixar de pensar en la nostra oïda. El fet que cada vegada l'esperança de vida hagi anat augmentant, també són més les persones que necessiten aparells per poder-hi sentir. Els preus dels audiòfons són extremadament cars.

    És per això que si són certes les declaracions de la ministra de Sanitat, i comencen a incorporar la cobertura d'aquestes despeses, estarem davant d'un canvi important de la Salut Pública del país. Pel que he pogut llegir i conèixer d'altres països, no som pas els menys afavorits, però és cert que hi ha aquestes mancances que per algunes famílies representen un cost insostenible. Si el govern espanyol es té per progressista i vetlla per les classes més humils, aquest és el millor camí a seguir per ser coherent amb els seus principis, i ser pràctics. Estem molt farts de promeses i poques realitats efectives. Confio que aquesta vegada no sigui com sempre i no es quedi en una promesa sense complir.

    I a veure si el nostre govern s'espavila i millora les llistes d'espera i el servei dels centres d'atenció primària, que no estan passant pel seu millor moment. La primera atenció és bàsica i necessària per evitar col·lapsar els nostres hospitals. El metge de família, a prop de casa, és la millor garantia d'un bon servei sanitari. No ens encantem i treballem per millorar-ho.

Anar al dentista, un luxe o una necessitat?

M’ha cridat l’atenció la notícia sobre el dentista municipal de Barcelona, un servei que desconeixia. Sembla ser que es troba en fase experimental i que aviat se n’haurà de fer una valoració.

Sempre m’he preguntat per què el dentista no entra a la Seguretat Social, més enllà d’arrencar queixals. La pregunta que em faig és si es tracta d’un luxe o d’una necessitat. Probablement si tenim en compte els diners que hi deixem podríem pensar que anar al dentista és un luxe.

Penso que s’hauria d’estudiar la manera perquè la Seguretat Social oferís més prestacions, tenint en compte que anar sense dents no et fa cap bé i que hi ha famílies que no es poden permetre afrontar una factura d’un import tan alt.

La solució que posa sobre la taula l’alcaldessa de Barcelona no pot ser definitiva. No es pot traslladar la responsabilitat i competència de la Seguretat Social als municipis. Al final, aquests es converteixen en el calaix de sastre que serveix per a tot.