La nova delegada del govern i l'aposta per al diàleg

El currículum de la nova delegada del govern espanyol a Catalunya, la senyora Maria Eugènia Gay, no és el millor per fer proclames de diàleg, que jo entenc que sí que fa falta a casa nostra i arreu. L'exemple que ha demostrat com a presidenta del col·legi d'advocats de Barcelona no fa justícia al que caldria esperar d'una delegada del govern.

La seva predecessora sí que ha demostrat aquest tarannà, la qual cosa no vol dir que tothom hi hagi d'estar d'acord, però d'entrada no tenia en el seu historial cap polèmica que la pogués desautoritzar per al càrrec que va assumir i desenvolupar des de la sortida d'Enrique Millo, quan el PP va perdre el govern de Madrid.

Penso que la reacció de Gay al discurs del llavors president del Parlament català, no va ser afortunat. Una cosa és discrepar de les persones i els seus discursos, i l'altra no saber comportar-se davant del públic, per més que creguis que són dels teus. Aquella desafortunada sortida de to, per a molts que no seguíem de prop la jurista, ens va sorprendre i predisposar en contra, no perquè ens pogués agradar més o menys el que estava dient el president del Parlament, sinó per la seva actitud en un acte públic.

Se'm fa molt difícil pensar que la nova delegada del govern sigui capaç d'afavorir aquest diàleg que demana. Tant de bo m'equivoqui i, passat el temps, pugui rectificar i valorar la seva actuació. Amb això no dic que el o la delegada del govern hagi d'estar a favor del govern català, sinó que no el vegi com l'enemic a ensinistrar. Es pot defensar els interessos del govern que t'ha escollit com a delegada, sense deixar-te portar per l'animadversió al contrari. 

El perfil de la nova delegada és molt diferent al de la seva predecessora, que vaig titllar un dia d'actuar d'una manera grisa i amb molt poc protagonisme. A vegades en aquests llocs s'ha d'evitar ser massa protagonista, com li va passar al predecessor d'ambdues, l'actual assessor a la comunitat andalusa, el senyor Enrique Millo.

La impotència de l'Estat ens ha fet mal

I els que més l'estan patint són els presos polítics i els exiliats. Les salvatges garrotades de la policia espanyola l'1 d'octubre de 2017 són una mostra evident de la ràbia acumulada per la impotència de l'Estat. El mateix podem dir de l'actuació judicial amb l'empresonament preventiu i el fracàs amb les decisions judicials de tribunals europeus de justícia.

L'anàlisi que fa l'Antoni Bassas a "On són les putes urnes?", sobre la impotència de l'Estat, la il·lustra amb les imatges de la mateixa Policia Nacional, al Col·legi Nostra Llar, de Sabadell.

Si us fixeu en el següent enregistrament us adonareu que, filmat per la mateixa policia en diferents col·legis electorals, les imatges no estan manipulades i queda evident quin va ser el comportament de la policia el dia en què més de dos milions de catalans vàrem anar a votar el referèndum d'autodeterminació declarat il·legal per l'Estat espanyol. Un comportament de la policia que no és digne d'un país que es declara democràtic, sinó que més aviat ens recorda, als que ho vàrem viure, els anys finals del franquisme.

Sap molt greu que tot el patiment d'aquest 1 d'octubre de 2017 i el sofriment dels nostres presos i exiliats no ens hagi portat a una situació millor de la que estem ara. No podem permetre que tot el que hem passat durant aquest darrer any no hagi servit per a res, i hem d'exigir els nostres polítics que no perdin més el temps i plantegin seriosament la resolució del conflicte.

Un pas més cap a un estat totalitari

Això és el que es desprèn de les manifestacions del Col·legi d'Advocats de Barcelona. "Un pas enrere pels drets i llibertats de les persones". No he llegit el text de la nova llei i per tant deixo a les mans dels especialistes el judici sobre les conseqüències de la seva aplicació. En tot cas no em ve de nou que un ministre com Jorge Fernández Díaz i un govern com és el del PP pugui retallar més els nostres drets i la nostra llibertat d'actuació. Fins ara no ha fet altra cosa.

Com deia avui en Xavier Roig al diari ARA, un estat català independent no és garantia de millors drets, però en tot cas el que tenim ara no direm que no pot ser pitjor, perquè mai ho podem dir, però si que és difícil trobar-ho pitjor en un estat del món occidental on es enquadrem.

Diuen que la dreta espanyola se situa molt a la dreta respecte altres països veïns. Potser perquè a Espanya no hi ha un partit d'extrema dreta que tregui el nas, i els extremistes estan dins del PP. La prepotència de Rajoy i els seus ministres no pot durar gaires mesos més. La inconsciència de molts ens va portar a caure a les seves mans. Cal esperar que corregim l'error i els donem l'esquena. La llàstima és que l'alternativa no existeix encara. S'ha d'inventar, i els intents són molt volubles i poc atractius.

El que no podem avalar, però és que el delicte quedi impune. Per això cal lleis que regulin els actes incívics i delictius, que castiguin amb eficàcia els que no les compleixin. Sovint s'ha pecat d'excés de garantisme, la qual cosa ha provocat que els delinqüents i incívics reincidissin en el seu mal comportament. Mà dura a qui no respecti les persones ni la societat, però garantia màxima per aquells persones que vulguin manifestar el seu desacord a actuacions i directrius polítiques i de govern.

Les sis hores de retenció per a la identificació comporta un perill, i és l'abús en la seva aplicació sense suficients motius. No hem de témer la policia, ens ha de fer respecte, però sinó una mala aplicació de la normativa pot ocasionar una pèrdua de confiança a l'estat de dret i a la institució que l'ha de garantir.

S'acaba la campanya i s'acaba una etapa de la vida del nostre fill

S'ha acabat la campanya electoral i entrem en la jornada de reflexió, un moment que convindria que reflexionéssim, però no tant per decidir a qui donem el nostre vot, sinó per com hem d'exigir als partits polítics un comportament honest, transparent i participatiu. Que no ens utilitzin per aconseguir el poder i d'aquesta manera decidir allò que els doni la gana.

Fins ara ens han demostrat que totes les promeses en campanya es queden en un no-res quan aconsegueixen la majoria absoluta. Poden fer tot el contrari del que ens han promès i no els cau la cara de vergonya, sinó que fins i tot ho justifiquen a costa nostra. 

Amb aquesta experiència tenim l'oportunitat de no fer cas del que ens prometen i decidir donar el nostre vot al partit que més coherent sigui entre el que diuen i el que fan. 

Però mentre els partits polítics tancaven els actes de campanya, els de casa érem al col·legi La Presentació per acompanyar l'Ignasi en la festa de la seva graduació. L'Ignasi acaba la seva etapa escolar i es prepara per iniciar-ne una de nova, la universitària. Aquests darrers dies, entremig d'exàmens globals, s'ha pogut entreveure una relació molt interessant entre tots els companys que esperem deixi un bon record i no quedi en l'oblit.

Els fills se'ns fan grans i això vol dir una cosa: nosaltres també. La llàstima serà haver de reconèixer que no hem estat capaços de deixar-los un país en millors condicions. Vàrem heretar un model autoritari i dictatorial, però la transició a la democràcia ha tingut molts entrebancs i els criminals de guerra han viscut sense problemes i els seus descendents ens continuen governant. 

XI Jornades Científiques al Tecnocampus de Mataró

Aquesta tarda hem assistit a les XI Jornades Científiques de Mataró, amb la participació d'alumnes de les escoles i instituts de Mataró i el Col·legi La Presentació, d'Arenys de Mar, com a escola convidada. Ha estat una tarda interessant en què els diferents alumnes ens han exposat el seu treball de recerca de segon de batxillerat. 

Us haig de dir que hi ha hagut treballs interessantíssims i alguns d'ells originals. El que presentava l'Ignasi creava expectació, més que tot perquè el títol era desconegut per a la majoria de les persones assistents: "L'obsolescència programada".

Hi hem estat unes cinc hores, i us haig de dir que no s'han fet gens pesades. Era bo d'escoltar la teoria dels diferents treballs i els tipus de pràctiques realitzades en cadascun d'ells. He pensat que no tenia res a veure a quan nosaltres estudiàvem. És bo que sigui diferent, i estic segur que encara hi ha molt a millorar, però l'experiència de realitzar el treball i avui exposar-lo davant de persones desconegudes, ha valgut la pena, i els nois i noies així ho han copsat. 

Cal felicitar tots els professors que hi han col·laborat. Uns professors que sovint només enquadrem entre les quatre parets de l'escola, però que realitzen moltes tasques fora d'hora que cal tenir present i valorar-ho com cal. No cal dir que les persones més properes són en Martí i l'Andreu, tots dos professors de La Presentació i protagonistes d'aquestes jornades.

M'agrada poder escriure un apunt en positiu, sortint de la inèrcia en què polítics i governs ens obliguen a comentar dia sí, dia també. Avui a Mataró ha estat una tarda de cultura a través d'uns joves que arriben a la majoria d'edat, a les portes de la Universitat.