La CUP aposta per la participació de veritat

M'he llegit les declaracions d'Ona Curto, transcrites a la pàgina web de Ràdio Arenys i hi he sabut veure moltes ganes de canviar la dinàmica del govern municipal que ara plega, però també la dinàmica de l'anterior govern. Es creuen la participació, cosa que no podem dir del govern d'Estanis Fors ni tampoc d'Annabel Moreno, encara que aquests ho dissimulen amb un procés participatiu i el consell d'infants. La resta de consells... 

La CUP té la raó de ser en la gent i per això defensa la participació, perquè no pot ser d'una altra manera. Aquesta hauria de ser la pràctica dels governs progressistes, però no acostuma a passar. La participació és dura, no és un exercici fàcil i a més és molt poc agraït, però en l'actitud dels governants es demostra si s'hi creu o no.

Els governs actuals, en general, creuen que amb la llei de transparència ja en tenen prou. Esforçant-se en ensenyar les misèries ja queden redimits de tota culpa, però no és això. A més, ens trobem en casos com a Arenys que no se'ns deixa veure les actes de les sessions de la Junta de Govern, per posar un exemple. Sempre amb excuses. Tampoc s'ha volgut modificar el ROM, obsolet, per por a haver d'ensenyar massa coses.

L'Ona planteja temes sobre el funcionament de l'Ajuntament i també de formació als treballadors municipals. És important l'organització del personal i la seva formació. Podem queixar-nos més o menys de la burocràcia administrativa, però a vegades hi ha un problema de base i, sobretot, una manca de direcció tècnica que fa carregosa la tasca administrativa. He parlat amb membres de la CUP i tenen molt clar que això ha de canviar.

No és estrany que la CUP es presenti com a revulsiu, perquè es tracta de desencallar l'Ajuntament, adormit des de fa un parell de mandats, amb grans promeses i pocs resultats, per no parlar de l'eficiència que no es veu per enlloc.

Núria Parlon és el revulsiu que necessita el PSC

Santa Coloma de Gramanet per a una persona com jo, vigatà i fincat a Arenys de Mar des de fa més de trenta anys, resulta molt desconeguda i confosa dins de l'entorn metropolità, políticament socialista, al menys fins ara, i amb una realitat força diferent, tant pel que fa a densitat de població com d'origen dels seus habitants. Les ciutats, però, quan les coneixes veus que no són tan diferents i que totes les persones som més o menys iguals, amb problemes similars i objectius paral·lels.

De Santa Coloma n'he sentit a parlar per la singularitat dels seus alcaldes i alcaldesses. Des de l'anomenat capellà roig, Lluís Hernàndez, la incombustible Manuela de Madre, o l'imputat Bartomeu Muñoz, esquitxat pel cas Pretòria.

Des del 2009 l'alcaldessa és la Núria Parlon a qui no tinc el gust de conèixer, però les referències que en tinc han fet que la consideri una gran política, una gran socialista, i una persona molt intel·ligent i valenta.

Si alguna cosa trobo a faltar a la majoria dels nostres polítics és la coherència, la valentia en defensar la seva ideologia sense subterfugis i el treball honest i intens. Totes aquestes qualitats crec que les reuneix la Núria Parlon i és per això que l'admiro i envejo la seva ciutat per comptar amb una alcaldessa de la seva categoria.

Durant la crisi socialista de l'època de Pere Navarro va sonar el seu nom com a possible substituta en la secretaria general del PSC. La Núria, però hi va renunciar per dedicar-se a allò per al qual s'havia presentat i guanyat les eleccions, l'alcaldia de Santa Coloma de Gramanet. Probablement va ser una bona decisió per a la ciutat, però no tant per al partit. Iceta ha continuat alimentant l'ambigüitat del PSC i la total submissió al PSOE. Què hauria passat amb la Núria Parlon al capdavant?

Ara el seu nom torna a sonar. Les seves darreres declaracions han estat contundents i valentes i a mi, que no tinc res a veure amb Santa Coloma de Gramanet, m'agradaria que es presentés com a substituta d'Iceta i treballés per fer sortir de l'atzucac a un PSC que fa massa temps que malviu.

La tradicional alternança de govern a Arenys és possible

Definitivament Arenys de Mar comptarà amb una llista electoral de CIU, amb el candidat d'UDC al davant, i una altra d'independents, amb militants o exmilitants de CDC i UDC, amb l'actual alcalde de candidat. Amb aquesta resolució en el litigi dins de la Federació, tindrem nou llistes a punt, a l'espera de què fa Podemos a la vila.

No sé si les baralles entre les formacions locals de CDC i UDC, i l'actual alcalde, perjudicaran els resultats a les properes municipals, però en tot cas no crec que els beneficiïn, sobretot en un moment amb tantes opcions electorals, sense que cap d'elles despunti especialment. El sainet que ens han muntat ha estat força penós, però hi ha una cosa que no he acabat d'entendre.

Avui Lluís Corominas, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, ha comunicat als militants del seu partit que l'alcaldable ha de ser el candidat d'UDC, ja que Unió Democràtica és el partit que va guanyar les darreres eleccions municipals i s'ha d'aplicar el que diuen els estatuts de la Federació. Suposo que el fet que a Vic l'alcaldable sigui la candidata de Convergència, malgrat que el guanyador en les darreres eleccions municipals fos el candidat d'Unió, és perquè a Vic hi ha hagut consens dins de la Federació i en canvi a Arenys no n'hi ha hagut. És això, oi?

Convergència ja ha amenaçat d'expulsar del partit aquells militants que es presentin en una altra llista electoral, com és el cas de l'actual gerent de l'ajuntament, en Xavier Masgrau. No sé si Unió farà el mateix amb els seus militants, en aquest cas l'actual alcalde Estanis Fors. 

Amb una Federació tan atribolada, un PSC en hores baixes i sense cap revulsiu local que els reanimi, i un PP que s'enfrontarà amb la Rosa Zaragoza al capdavant de C's, pot ser l'hora dels grups actuals de l'oposició, els quals hauran de vèncer les seves pròpies contradiccions i veure si són capaços de plantejar cap alternativa d'esquerres clara i realista per a Arenys. De fet seguiríem la tradicional alternança de govern local. Continuarà...