Articulistes poc honrats

Sempre havia pensat que els articulistes amb una certa solera escrivien els seus articles amb ganes de fer reflexionar els electors a partir, això sí, d’unes idees i creences particulars, i per tant subjectives, sense caure a l’extrem de voler adoctrinar o simplement fer l’arenga partidista en què només ells són els que ho fan i pensen bé i els altres els equivocats i dolents de la pel·lícula. Amb el temps m’he adonat que n’hi ha molts que aprofiten l’oportunitat per tirar l’aigua al seu molí, carregant-se, de la manera més natural, els que pensen diferent que ells. 

Al diari ARA, que hi estic subscrit, darrerament compta amb algun col·laborador que és d’aquesta corda, intentant fer-nos creure que és un gran analista, quan el que realment és un militant o simpatitzant d’un partit polític que només es dedica a carregar contra els adversaris polítics, facin el que facin. 

Entenc que els articulistes són lliures d’expressar la seva opinió de la manera que els sembli millor, i que els responsables dels mitjans de comunicació així ho han d’acceptar. No sé, però, si caldria que un director d’un diari hi pensés una mica i intentés valorar si aquesta manera d’escriure i expressar-se és el que més li convé, encara que només sigui per mantenir fidels els lectors, si és que demanar professionalitat i rigor no és demanar massa.

No vull aprofitar l’escrit per anar contra uns articulistes concrets. Penso que tothom ho podrà comprovar si segueix algun periòdic. Cal que siguem crítics i deixem constància d’aquesta mala praxis periodística.

Expedient a hidroelèctriques espanyoles

He llegit que el govern de l'Estat ha expedientat les hidroelèctriques de les conques del Duero, el Tajo i el Miño-Sil, per un mal ús de l'aigua emmagatzemada, amb la intenció de generar més energia elèctrica aprofitant aquests dies que el preu ha assolit rècords històrics. Sembla ser que ho investigaran i si hi veuen motius, les multaran.

Penso que el problema del cost de l'energia i la seva explotació és prou greu com perquè el govern corresponent s'encarregui de vetllar que no hi hagi frau. No és només que no es pot consentir uns preus abusius per a un bé necessari, sinó que a més s'ha d'evitar que les companyies elèctriques se n'aprofitin per generar més beneficis del compte.

La importància de comptar amb governs forts i honrats rau en casos com aquests, on el paper de l'Estat és vetllar pels interessos de la ciutadania, sobretot els que es troben més indefensos. No es pot permetre que el poble pagui els plats trencats i en treguin beneficis els de sempre.

La notícia ha passat força desapercebuda i no sé si és perquè estem parlant de frau baix, o bé perquè hi ha qui s'encarrega que aquestes notícies no destaquin a les pàgines dels diaris, i se'n pugui passar pàgina el més ràpid possible. És bo que la premsa no s'ho calli i que ens informi, però fins al final, fins que sapiguem si de veritat hi havia un negoci brut dissimulat, i que cal treure a la llum i fer-ne pagar les conseqüències als infractors.

Hem perdut la vergonya!

Han imputat Aguirre i Cifuentes. Molt bé! Que no ho estaven ja? Fa anys que les dues senyores surten a la premsa relacionades amb actes de corrupció, però elles viuen tan amples. El fet que ara un jutge les hagi imputat, no els treu el son. Han perdut la vergonya i viuen entremig de la merda.

Al nostre país s'ha perdut la vergonya, i ja no ens amaguem de res. Els corruptes són nomenats per a càrrecs polítics, sense que a ningú li pugin els colors a la cara. No passa res! Abans entraven nets i s'embrutaven dins de la política, però ara ja hi entren bruts, corruptes.

Com que els processos judicials s'allarguen tant en el temps, arriba un moment que ja et perds, i aquell que ja li havien penjat una causa, essent un presumpte corrupte, ara li cauen altres casos, sense haver aclarit els anteriors.

A Espanya la corrupció no és motiu de càstig, o de passar vergonya. Aquí els honrats passen per imbècils, ja que no han sabut com enriquir-se amb el càrrec. Aquesta és l'Espanya que Borrell defensa a Europa. Una Espanya demòcrata i transparent. I ho és! Perquè la transparència ens permet observar la corrupció. El problema és que al corrupte no li passa res, encara que sigui motiu de primeres pàgines dels diaris, i això és perquè han perdut la vergonya, l'ètica i la moral.

Necessitem polítics valents i decidits

Ens falten polítics valents que no amaguin la veritat encara que això els pugui representar perdre la cadira. De ben segur que si hi ha coherència entre les seves paraules i la seva manera d'actuar i defensen el que sempre han promès, no serà l'electorat qui els farà fora, sinó en tot cas l'aparell del partit que pensa més en la seva estabilitat que en el bé de les persones.

Em fa molta ràbia comprovar la hipocresia de molts polítics i la falta de valentia per dir allò que és evident, però que potser sona malament. És cert que moltes vegades preferim que ens enganyin que no pas ens diguin la veritat, però entre tots ens hi hauríem d'anar acostumant si és que en algun moment volem sortir d'aquesta bombolla hipòcrita i embogida.

També és cert que els polítics són un reflex de la societat a qui representen i que molts ciutadans farien el mateix que ells si tinguessin la possibilitat de sortir escollits, però això no és excusa per a ningú. Hi ha moviments ciutadans, i ahir en parlava d'un d'ells, que són classistes, racistes, xenòfobs o simplement egoistes. Mirem-nos-ho bé abans de llançar la pedra contra els que ens governen.

Hi ha també polítics honrats i d'aquests se'n parla poc. Seria bo que els recordéssim després que han deixat les seves responsabilitats polítiques, com a mostra d'una gran majoria de persones que han dedicat un temps de la seva vida a treballar per al seu poble o nació, i que ho fan fet honradament i tan bé com han sabut, i han marxat en silenci i sense escarafalls, acceptant les accions dels seus successors, encara que no ho hagin vist bé.

D'aquestes persones no en parlem, sinó que tots tenim al cap personatges com Aznar o González, que han tingut el màxim protagonisme a l'Estat espanyol, però en marxar han estat incapaços de callar, sobretot quan no han estat a l'alçada dels valors que en el seu moment havien defensat i intentat inculcar-nos. 

Ara, però trobo a faltar veritables polítics que donin la cara, que diguin les coses pel seu nom, encara que això els pugui fer fora de la política en mans dels que dominen el capital i els interessos dels grans del món.

Som massa benèvols amb els qui varen desencadenar la guerra a l'Iraq

Vivim la ressaca de l'atemptat de divendres a París. Les reaccions han estat les lògiques i els més preocupats són els musulmans honrats que viuen entre nosaltres, en principi, els més perjudicats. Perquè és molt fàcil posar tothom en el mateix sac i en el moment que sabem que han estat uns musulmans actuant en nom d'Al·là, o això és el que diuen fer, ja veiem tots els creients musulmans que són uns criminals en potència.

És important reflexionar en serenitat i no deixar-se portar pels primers impulsos, normalment irracionals. Sempre he dit que el dolent no es coneix per la cara. Si totes les persones que ens han de fer mal ho portessin senyalat a la cara, tindríem molta sort, perquè els evitaríem. Més aviat al nostre país els que actuen contra la llei acostumen a ser els més ben vestits, els que tenen diners per comprar allò que faci falta, també la complicitat, i qui sap si també la justícia.

Sense desmerèixer el sofriment dels ferits i familiars i amics dels morts en els atemptats de París, permeteu-me que faci un recordatori als milers de morts de Síria i altres països del món no occidental, que moren dia rere dia. La seva notícia als nostres diaris ja no ocupa la primera pàgina. No passa el mateix amb els crims a Europa. Les vides valen el mateix, però potser ens espanta perquè els tenim més a prop i són molt semblants a nosaltres. Som massa benèvols amb els qui d'alguna manera varen encendre aquest foc que s'eternitza.

Descobrint el perfil dels candidats de C's i Podemos

Sembla ser que allò que temien Pablo Iglesias i companyia que pogués passar a Podemos si donaven carta blanca perquè es presentés tothom qui volgués a les eleccions municipals amb el seu nom, li està passant a Ciudadanos. Tots sabem que en política, a part de bones persones també s'hi infiltren vividors i especuladors, que pretenen viure de la política, dels rèdits que els pot donar. Aquests vividors són els que tan mal han fet a la política i als polítics honrats que han dedicat el seu temps a la comunitat. 

Aquests dies estem veient com es retiren persones de les llistes de C's perquè o bé no havien donat el seu consentiment o no n'eren conscients, o bé es pensaven que el partit era una altra cosa. També s'ha retirat alguna candidatura sencera perquè la direcció del partit s'ha adonat, d'entrada, que hi havia una colla de personatges poc desitjables.

Podemos no s'ha presentat amb el seu nom, però sí que en molts municipis es presenten succedanis del partit que encara els fa més perillosos. Persones, que potser ho fan de bona fe, però no tenen ni la més mínima preparació per entrar en un ajuntament, víctimes de l'auge del model Podemos, o de la seva pròpia inconsciència.

La pregunta que ens fem molts és si l'efecte crida de Podemos beneficiarà unes formacions que en una situació de normalitat tindrien problemes per obtenir tants vots com membres són a les llistes. Tant pel que fa al seu perfil personal com pel missatge i programa electoral.

Sempre he pensat que quatre anys eren pocs per un mandat municipal, però en situacions com l'actual, potser seran massa, perquè en alguns municipis on puguin obtenir representació, pot ser que se'n penedeixin durant tots aquests anys.

En el cas de Ciutadans em fa l'efecte que el discurs serà diferent en funció del municipi, però poc diferent del que pugui practicar el PP. Un i altre es retroalimenten, amb el gran objectiu de frenar el sobiranisme. En el cas d'Arenys voldria pensar que aquesta no és la intencionalitat i que no es dedicaran durant quatre anys a la guerra de les banderes, i els aprofitaran per treballar per al bé de tots els vilatans, si aquests els donen l'oportunitat de representar-los.