Ara l'eix transversal ferroviari

De tant en tant el govern de torn treu la notícia d'un projecte a llarg termini que engresca els més innocents i acaba en un calaix. Aquesta dinàmica és molt freqüent al nostre país i avui, no sé quants anys després, el govern socialista ha parlat de recuperar el projecte de tren transversal per comunicar Girona amb Lleida, sense passar per l'àrea metropolitana. Un projecte ferroviari a imatge de l'eix transversal per carretera.

És evident que un país com el nostre que no disposa de rius navegables i que la xarxa ferroviària de mercaderies és pràcticament inexistent, tot passa per les nostres autopistes i carreteres, amb les conseqüències que comporta de saturació i bloqueig del trànsit. Pensar que un dia Catalunya tindrà una xarxa ferroviària com es mereix, és gairebé una quimera.

No vull tirar aigua al vi, però cal que no ens il·lusionem més del compte. Probablement, la notícia sigui una manera de desconnectar per unes hores dels problemes de Rodalies i somiar desperts. Tant de bo que el projecte recuperat, amb l'actualització necessària, acabi sent una realitat. Els que tenim una edat, però, ens ho mirem amb una certa desconfiança, i no tenim gens clar que ho arribem a veure mai.

El meu pessimisme ve justificat per tot el que sabem i hem vist d'altres projectes necessaris, promesos i que es troben encallats. Qui no ha sentit parlar del corredor del Mediterrani, sense que el sorprengui com està d'empantanegat. Les obres de tren i metro a Catalunya són el no acabar mai. Recordeu quan varen començar a construir la línia 9 de metro? Quan està prevista la seva finalització? Quin cost final tindrà?

El projecte d'eix transversal té l'encant de trencar amb la radialitat imposada per les capitals, en el nostre cas Barcelona, i aconseguir prescindir-ne quan no és necessària. Hi ha moltes idees semblants. La més propera seria la connexió entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès, l'anomenada línia orbital ferroviària. De tant en tant se'n parla, però...

A veure si aprenem a planificar les grans infraestructures, amb seny, i ens hi posem també seriosament a dur-les a terme. Ja n'hi ha prou d'anar gastant en estudis i informes per acabar arxivats i oblidats en un calaix.

Un nou espai cultural

Aquests dies hem tingut notícia de l'obertura d'un nou espai cultural a la nostra vila, promogut per l'entitat La Intercultural, un projecte de l'Associació Intercultural Llatins per Catalunya, arrelada a altres poblacions del nostre país i que ara ha obert l'espai al carrer Bonaire d'Arenys de Mar, amb un seguit de propostes culturals que animen a participar-hi i associar-t'hi. Xerrades, conferències i tallers són les primeres activitats que han col·locat a la seva agenda.

La vida cultural del nostre municipi no defalleix malgrat que estiguem passant uns moments en què tot sembla convidar a anar a la baixa. Històricament, Arenys ha destacat per la quantitat d'entitats i propostes culturals i tot fa pensar que no vivim només dels records del passat, sinó que aquesta empenta cultural continua donant els seus fruits.

Voldria destacar d'aquesta entitat, fins ara desconeguda per a mi, el fet que es tracta d'una iniciativa a càrrec de persones que han vingut de fora, no només de la vila, sinó també del país, i que no s'estableixen per alimentar culturalment una part de la població, sinó que s'integren i desitgen captivar l'interès i participació de l'autòcton, aquell que té una llarga tradició cultural del país, però que no es vol tancar a altres cultures i coneixements.

Aquest fet garanteix que no es tracti d'una entitat arribada per competir amb ningú, sinó per engrandir el món cultural de la nostra vila, obrint nous mons i enriquint-nos culturalment gràcies al treball i propostes que ben segur ens brindaran a partir d'ara.

Des d'aquí vull desitjar-los èxit i llarga vida, perquè això tindrà repercussió en la vida cultural de la nostra vila. La Cultura, en majúscula, és la saba que ens manté vius en un món cada vegada més castigat i ple de dubtes.

Tapar forats

Estic preocupat perquè al llarg dels anys a la meva vila el govern de torn es dedica únicament a tapar forats i quan surt un projecte estrella, que ens costa una picossada, s'encalla i eternitza fins al punt que quan s'aconsegueix ja hem perdut la il·lusió. 

Avui llegia la notícia al diari ARA sobre els projectes que la Diputació ha subvencionat a diferents polígons industrials de la província. No m'ha vingut de nou que Arenys de Mar no hi figurés, perquè està en la línia del que ens acostuma a passar, i això que hi ha prou coses a resoldre i millorar als nostres polígons industrials. Parlo amb plural, però potser no ho hauria de fer.

Recordo que fa molts i molts anys un regidor, que malauradament ens va deixar, tenia la dèria de revolucionar el nostre polígon industrial per fer-lo atractiu i que les empreses vinguessin a construir-hi la seva nau, donant feina als vilatans i millorant l'economia vilatana que ja anava de baixa. Res ha canviat i les empreses no han picat. 

El Consistori va modificar el reglament d'ús del polígon industrial per fer-lo més atractiu, i han passat uns quants mesos i no s'ha mogut ni una fulla. Les condicions del polígon no han canviat. Els accessos a la via més important de trànsit són limitats, i la manca d'iniciatives es manté, i així ens va.

Em preocupa aquesta desmotivació política, i per això s'entén que el govern municipal actual rebutgés la idea d'elaborar un Pla d'Actuació Municipal (PAM), considerant-lo innecessari. I així ens va.

Si no hi ha idees el resultat final és el que comentava al començament: només es tapen forats i resolen els problemes que apareixen, sense visió de futur, amb molts temes a resoldre que arrosseguem de fa molts anys, com són el clavegueram, la canalització del Rial del Bareu o la mobilitat per la Riera i l'alternativa necessària per descongestionar-la.

Tant de bo arribi el dia que algú clavi un cop de puny a la taula i decideixi canviar aquesta dinàmica paralitzadora. Si no és així anirem vivint dels records, molt alegrament, però sense avançar en res.

El Rial del Bareu, un tema pendent

Arrosseguem la canalització del rial del Bareu des de fa dècades. S'han elaborat diferents projectes, però encara el més calent és a l'aigüera. La seva canalització té una difícil solució, però això no ha de fer que les obres s'endarrereixin, amb tots els problemes que comporta a la gent que hi viu, i a les que s'hi desplacen, sobretot per anar a l'escola i a la bressol.

Des de fa temps que es demana que, esperant la solució final, s'executin les obres necessàries de manteniment del vial, que no posin en perill la vida de les persones ni del patrimoni. Una demanda que no té resposta, més enllà que hi ha un projecte en estudi. I això s'eternitza.

La pluja sobtada d'aquest divendres ha aixecat una part de l'asfalt, impossibilitant la circulació. No hi ha hagut desgràcies personals, i això és important, però ha deixat clar que cal actuar ràpidament per posar en condicions aquest rial, sense esperar a tenir el projecte de canalització, que desconeixem quan serà una realitat.

El creixement en nombre d'habitatges els darrers anys, la ubicació de l'escola de primària Sinera i l'escola bressol Els colors, i el fet que sigui gairebé un cul-de-sac, amb doble direcció de vehicles, havent-hi un tram on no passen alhora, obliga a prendre una decisió clara al respecte i, entretant, condicionar la superfície del rial, perquè vianants i vehicles puguin circular-hi sense perill.

Voldria pensar que els fets d'ahir divendres, i que s'hagi hagut de tallar provisionalment un tram del rial, seran la gota d'aigua que permetrà que s'arreglin els problemes actuals, i puguin accelerar l'elaboració del projecte final de canalització que està resultant una quimera. 

Feina pendent

Aquesta setmana hem conegut que les obres de les Clarisses per a la construcció de la nova biblioteca municipal continuen encallades, sense que hi hagi una previsió de quan es podran reiniciar les obres, i també que l'estudi encarregat juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sobre el projecte de canalització del rial del Bareu, no estarà acabat fins a finals de l'any vinent.

Ambdós temes em preocupen i em sorprenen a la vegada. El fet que no es desencallin les obres de la nova biblioteca és un problema greu pensant en les subvencions atorgades i que tenen data de caducitat. El projecte és molt ambiciós i té un pressupost molt important. Les subvencions atorgades permetien assumir la seva realització. Si aquests ajuts no arriben, perquè l'obra no s'acaba a temps, tindrem un problema. 

Entretant tenim una biblioteca en un local que justeja, però que li permet donar molts serveis. Esdevé un centre cultural molt important per a la nostra vila, i no tenim la sensació d'ofec. La qüestió no està en si disposem del servei o no, ni del seu futur, però sí del pa amb tomàquet amb què ens podem trobar si el cost de la nova biblioteca l'ha d'assumir totalment el nostre ajuntament.

En el cas de la canalització del Rial del Bareu el problema resideix en la situació crítica amb què es troba des de fa massa anys. Amb greus conseqüències per a la gent que hi habita i els que hi han de transitar. Cal recordar que a la part alta hi ha una escola bressol i una escola de primària, amb una concentració de nous habitatges i un cul-de-sac.

Entenc que les coses s'han d'estudiar bé i que això requereix el seu temps. Després de tants anys pendents de la canalització del rial, se'm fa estrany el termini que ens donen per conèixer si el projecte és bo i factible. No podem eternitzar els problemes, i el nostre govern local ha de fer mans i mànigues per aconseguir avançar resultats d'aquest estudi que no es pot demorar més.

Parlem de la bretxa digital

El risc d'exclusió social és avui dia un dels perills més importants de la nostra societat. La tendència, no volguda però real, és arraconar aquelles persones que tenen més dificultats per moure's en un món cada vegada més individualista i menys respectuós, malgrat que puguis sentir molts discursos que diuen tot el contrari i que et prometen tot tipus d'ajuts i millores per afavorir les persones grans, els infants o les persones amb diversitat funcional.

Entristeix escoltar segons quines promeses electorals que se sustenten en el respecte i estima cap a aquests col·lectius menys afavorits, o amb més dificultats de relació social, amagant que fins ara, quan s'hauria pogut fer, no s'han tingut en compte. Podríem parlar de barreres arquitectòniques, de dificultats administratives per rebre ajuts o sol·licitar serveis, de projectes iniciats, però que s'han quedat amb intents fallits.

La CUP està preocupada per aquesta manca de sensibilitat manifesta i vol fer un canvi en la manera d'obrar, prioritzant aquells col·lectius que tenen més dificultats per ser presents i amb tots els drets reconeguts i respectats, a la nostra vila. Treballarem per millorar l'accessibilitat física, però també humana i social, i un dels projectes que volem impulsar va dirigit a la reducció de la bretxa digital que condueix a l'exclusió social, per la dificultat que suposa per a moltes persones accedir als ajuts i serveis públics, amb una tramitació cada vegada més informatitzada i menys presencial.

Demà divendres, al local de la CUP del carrer Bonaire, parlarem de la bretxa digital i del nostre projecte per reduir-la. Volem formar, però sobretot acompanyar tothom en la tramitació de les sol·licituds de serveis i ajuts de l'administració pública i de les empreses de serveis bàsics. Es tracta de donar un servei, no pas d'urgències i d'última hora, sinó d'acompanyament constant, des del primer dia, per minorar aquestes dificultats que poden frenar moltes iniciatives i perjudicar a una part important de la nostra població. Però tot això s'explicarà molt millor demà divendres, 5 de maig, a les 19h.

Es presenta el nou projecte del Bareu

Ahir va tenir lloc la presentació del nou projecte de canalització del rial del Bareu. Un projecte que ha redactat l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que es farà càrrec del cost d'execució, tot i que l'Ajuntament haurà d'assumir l'import de l'IVA, més o menys un milió d'euros. 

Són molts anys els que portem parlant d'aquesta obra tan necessària per la vila i en concret per la zona del rial, que en són els principals perjudicats. S'ha intentat moltes vegades avançar en el projecte d'obres, però sempre hi ha hagut problemes que ho han tirat enrere, sobretot problemes tècnics, per les dificultats de l'obra i de no haver quedat prou clar com s'actua a la part final del rial.

És hora de confiar que finalment s'ha trobat la solució i que el projecte es podrà executar, amb enrenou i molèsties per a les famílies que hi viuen o hi circulen, però amb l'esperança que quedi resolt d'una vegada. És una llàstima que l'administració sigui tan lenta a l'hora de solucionar problemes tan importants com és aquest, però en aquests moments hem de creuar els dits i confiar que finalment s'haurà aconseguit.

No conec el projecte, però m'imagino que després de tant de temps s'haurà elaborat tenint en compte totes les casuístiques i que no ens trobarem amb cap impediment per acabar-lo i, sobretot, aconseguir que sigui efectiu i pacifiqui la zona.

Hem de tenir present que durant aquests anys aquesta part d'Arenys ha canviat molt. De ser un simple pas a unes urbanitzacions s'ha convertit en una concentració de nous habitatges, una escola bressol i una altra d'ensenyament primari, amb una gran confluència de gent, tant de les persones que hi viuen com les que s'hi desplacen per acompanyar-hi els seus fills. Una zona on s'hi estan construint nous habitatges i hi ha pendent de construir-hi també els cinquanta habitatges socials, emparaulats des de fa anys.

Els veïns afectats i els vilatans en general varen poden assistir a la presentació del projecte i donar la seva opinió. És cert que es tracta d'un projecte molt tècnic i que no tothom té prou coneixements per opinar en coneixement de causa, però és igualment cert que les repercussions de l'obra són molt grans per a la gent que hi viu, i per això és important l'exercici d'acostament i transparència, que ha d'ajudar a resoldre tots els dubtes que, en situacions com aquesta, de ben segur es presenten. 

L'obra té una previsió d'execució d'uns 22 mesos a partir del seu inici, per la qual cosa tindrem temps per parlar-ne. Ara cal, repeteixo, que no s'encalli més i que aquest inici sigui el més aviat possible.

Correm-hi tots que arriben les eleccions!

Acostuma a passar que els mesos previs a unes eleccions siguin els més productius de tot el mandat. Quan necessiten els vots de la gent tots s'arremanguen per quedar bé i d'aquesta manera obtenir els vots que d'una altra manera potser deixarien de rebre, fruit del desencís per la inactivitat de quatre anys.

Ens ho podem agafar en positiu i celebrar que hi hagi eleccions cada quatre anys, perquè d'aquesta manera es troben solucions a problemes que han estat aturats durant la resta del temps. És una llàstima que el ritme de treball no sigui igual durant tot el mandat, però aprofitant-se que la memòria és escassa, i que sempre recordes el que ha passat darrerament, actuar amb contundència els darrers sis mesos pot portar un rèdit electoral important.

Això està passant a casa nostra, en un mandat que tots voldríem oblidar. La feina que s'ha fet ha estat molt escassa, amb moltes excuses de mal pagador, però ara hi ha pressa, i allò que fins ara era impossible, resulta que es pot fer. Es pinten carrers, es reparen maquinàries que semblaven inservibles, es constitueixen consells de participació, i es redacten ordenances fins ara aturades. 

Tot no es podrà fer, però la imatge d'un govern feble, però molt actiu i resolutiu, pot intentar salvar els mobles. És una manera d'enganyar la gent, però fent-la contenta. Ja ningú no es mira el Programa d'Actuació Municipal, ni analitza el grau de compliment ni com s'argumenta o justifica. Ara és el moment de fer coses, que no sembli que estan aturats veient-les passar. 

En allò que no hi ha competències no s'hi pot arribar, però d'alguna manera es poden convocar reunions i, si fa el cas, donar la culpa a les altres administracions. Ara no és el moment de gaires paraules buides, sinó que convé veure resultats, i és per això que tindrem uns mesos molt agitats, amb canvis que no s'han produït en més de tres anys. 

I continuant en positiu, benvingudes siguin les eleccions, que ens faran avançar en alguns aspectes i aconseguir algunes millores. Seria bo, però no badar, i intentar pensar en què s'ha fet fins ara, i si ens convé tornar a caure en el mateix parany, de les promeses incomplertes, de l'engany més flagrant, per una incapacitat de liderar un projecte municipal engrescador.

Avui la relació intergeneracional és més important que mai

Ahir escoltava una conversa on es criticava els polítics Ernest Maragall i Xavier Trias perquè, a la seva edat, optaven a l'alcaldia de Barcelona. Em va semblar una crítica sense cap tipus d'argument que justifiqués que no poden ser unes persones vàlides per liderar un projecte polític a la capital catalana.

No hi vaig voler intervenir perquè d'alguna manera si els defensava podia semblar que justificava la meva decisió de figurar a les llistes electorals del proper mes de maig a la meva vila d'adopció, tot i la diferència d'edat amb els dos al·ludits. 

És cert que la nostra trajectòria en aquest món transcorre a través d'unes etapes on acostumem a col·locar-hi les coses i quan surts de la norma ets criticat i incomprès. Limitar-nos en el temps és un error, però sí que convé analitzar quin pot ser el nostre paper en cada moment de la vida, i sobretot en el camp de la política no professional, valorar què hi pots aportar per millorar-la. L'experiència és un grau i això s'oblida. Una experiència que no és sinònim d'eternitzar-te en les coses. A vegades va bé un decantar-te temporalment per després tornar amb més força.

També és cert que la joventut aporta empenta, decisió i ganes de revolucionar allò que sovint queda amorteït i caduc. La il·lusió per la novetat i les ganes d'obrir-te camí en un nou món, poden afavorir els resultats. En política es peca sovint de l'estancament, la rutina i el deixar-se anar. És molt fàcil dir que la burocràcia és feixuga i que no et deixa fer allò que voldries, allò que has promès que faries. Els joves poden trencar aquesta dinàmica amb més facilitat.

És per tot això que la combinació d'experiència i coneixement amb la il·lusió de la joventut per fer coses noves pot ser una proposta interessant en uns moments on la desconfiança cap als polítics és important. Caldrà, però, treballar perquè la distància entre el polític i el ciutadà no es vagi eixamplant, sinó tot el contrari. Per implicar el vilatà als temes de la vila, animar-lo a participar i que vegi útil la seva col·laboració en la gestió del municipi.

L'encaix d'experiència i joventut pot ser una solució a la paràlisi actual. Els joves volen fer moltes coses, però desconeixen el funcionament de l'administració. Aquelles persones que s'han apalancat al poder, han perdut la il·lusió i qualsevol excusa és bona per no fer res. Trobar aquest equilibri ha de ser l'objectiu de la nostra candidatura.

Un nou episodi de la variant de Valldegata

He llegit al web de Ràdio Arenys que la Generalitat ha posat a licitar l'elaboració del projecte de variant de Valldegata, per unir la Nacional II i l'Autopista. Els arenyencs hem sentit a parlar d'aquesta variant des de fa molts anys. De fet, abans que jo arribés a viure a la vila, ja se'n parlava i, si no vaig errat, era qüestió de mesos que el primer ajuntament democràtic ho donés com un fet.

Ha plogut molt des de llavors i hi ha hagut moltes discussions sobre la idoneïtat o no de la seva construcció. El tema ecològic ha jugat un paper important, i des de la CUP defensaven enèrgicament no construir-la, per preservar espais agrícoles. La variant havia de servir per alliberar trànsit al bell mig de la Riera, evitant que sigui el punt d'accés a l'autopista, i abans de la seva construcció, la via per arribar a la població veïna d'Arenys de Munt. 

Les últimes notícies que teníem era que la Generalitat, arran de la desaparició dels peatges, havia desestimat la seva construcció, però que des de l'Ajuntament s'havia insistit en la necessitat que es portes a terme. Sembla ser, doncs, que la pressió de l'equip de govern actual hauria aconseguit que la Generalitat rectifiqués i tiri endavant el procés perquè s'acabi construint la variant.

El Maresme patim la barrera arquitectònica de carretera nacional i via del tren, que separa la població del mar. Tot el que serveixi per pacificar la carretera nacional serà benvingut, i facilitar l'accés a l'autopista des d'aquesta carretera sembla una bona solució.

El procés és llarg. De moment es donen deu mesos per a la redacció del projecte d'obra, i després caldrà veure quan es podrà executar. Esperem que ara sigui una realitat, i que govern municipal i autonòmic vagin plegats en la mateixa direcció. No és aquesta l'única obra a executar si es vol millorar la mobilitat a la vila, i fer-la més sostenible i amable. Per la part de llevant, penso que també caldria trobar la manera de connectar les dues carreteres, alliberant el pes que suporta en aquests moments el Rial del Bareu. Això, però, són figues d'un altre paner, i probablement s'haurà d'escriure una altra història. De moment estem a l'expectativa de si es fa realitat allò que a finals dels 70 i començaments dels 80, del segle passat, ja es donava com un fet.

Allau de crítiques a l'ampliació de l'aeroport

És trist que una vegada que els governs català i espanyol es posen d'acord en una inversió important al nostre país, s'origini tanta crítica per part de tanta gent. L'acord a què varen arribar els dos governs ahir sobre l'ampliació de l'aeroport de Barcelona ha provocat una reacció massiva de crítiques i planys, davant del que es creu serà un malbaratament de diners que es podrien aprofitar millor i no destruir el medi ambient.

Reconec que no tinc elements per valorar la decisió i per tant simplement m'haig de limitar a escoltar uns i altres i intentar treure'n l'entrellat. El vicepresident català afirma que es construirà l'aeroport més verd i li responen que això és fals i una manera d'enganyar-nos. S'acusa els governs de fomentar un turisme de pobres, amb salaris miserables i cap empenta econòmica important al país. Segons els crítics, l'ampliació de l'aeroport no és la millor manera de gestionar el seu futur i el de l'economia catalana.

Entenc el recel per l'experiència que tenim al nostre país a l'hora de fer barbaritats. Puc entendre que els crítics no es creguin els defensors de l'ampliació i que hi vegin simplement interessos econòmics per aprovar-ho. Voldria pensar que el govern català, i també l'espanyol, actua de bona fe i vetlla pel futur del país, també de l'economia. No sé si l'acord s'acabarà complint o bé Europa hi posarà obstacles, però en tot cas m'imagino que el problema està en que no se saben les conseqüències d'una decisió com aquesta fins que no s'ha materialitzat la inversió i es pateixen.

Aquests dies, doncs, rebrem molta informació al respecte i més detalls de l'operació pactada, que ens haurà de permetre valorar millor el seu impacte. Tant de bo que entre tots siguem capaços de recollir el màxim d'informació possible i ens serveixi, als que tenen poder de decisió, per tirar endavant o no el projecte.

Rèquiem per a un partit polític sense projecte

A Ciudadanos li ha passat el que podíem imaginar que passés tard o d'hora. Un partit que va néixer per atacar el català, per anar en contra i no per construir res i sobretot res de positiu. Algú podia pensar que el partit polític tenia futur, però era somiar. No tenia cap base on recolzar tota la seva estructura i per tant s'aguantava de manera fictícia. No ha trigat gaire temps que els seus votants se n'han adonat.

A les eleccions passades va substituir un PSC en hores baixes, que a diferència d'ells, sí que tenia un projecte i una història, i és per això que no li ha resultat difícil recuperar el terreny, cosa que no es pot esperar del no-res que és C's. I el discurs de l'odi i l'anticatalanisme l'ha portat a engreixar la ultradreta que ha aparegut al Parlament en forma de Vox.

Diuen que no han sabut animar els seus votants, però no és cert. Tots els partits polítics han patit l'abstenció, però C's a més a perdut els seus votants que han retornat al PSC i s'han dirigit a la ultradreta, que no ha sortit del no-res, sinó de C's i en menor mesura del PP.

No sé què decidiran fer a partir d'ara, però han de tenir clar que no tenen futur. La seva manera de fer i pensar quedarà superada per Vox, i tota la resta és fum. No tenen cap paper a jugar al Parlament català, que tampoc estimen ni defensen. Des del primer dia que l'han desacreditat, amb el seu comportament i poc respecte. Ara els toca aguantar el xàfec i adonar-se del seu error. Ells sí que han de passar pàgina i la història no en guardarà cap bon record. Un partit que va guanyar les eleccions i que al cap de quatre anys, escassos, ha pràcticament desaparegut.

Em sap greu que Vox hagi entrat amb tant força, i aquí hi ha moltes coses a dir i reflexionar, però m'alegra el fracàs de C's, perquè crec que és just. Quan tot s'aguanta amb enganys, calúmnies i insults, no pot arrelar, i això és ni més ni menys el que li ha passat a C's. 

El Rial del Bareu queda al marge

Tot fa pensar que una vegada més el cobriment del Rial del Bareu quedarà per resoldre i els problemes que ocasiona cada vegada que hi ha algun xàfec continuaran afectant els veïns que hi resideixen. Tot i la promesa feta pel director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), segons he pogut llegir al web de Ràdio Arenys, el Bareu no entra dins del Pla Estratègic de Rieres i Rials 2021-2027, i això que estem parlant a set anys vista.

Segons la notícia, l'alcaldessa espera el conseller de Territori i Sostenibilitat, que vindrà aquest divendres al port d'Arenys, per exigir-li l'execució del projecte, recordant les promeses del director de l'ACA.

Fa molts anys que el projecte està pendent d'executar. Més que projecte hauríem d'estar parlant de projectes i promeses de projectes, perquè en alguna ocasió semblava que estava tot a punt de portar-se a terme.

Sigui pel que sigui, la nostra vila no està gaire beneficiada de les relacions amb els polítics de torn, sinó que hi ha altres municipis més afavorits per les decisions de les institucions supramunicipals. La situació del Rial del Bareu es mereix posar-hi remei. Estic convençut que es realitzaran altres obres menys problemàtiques que no pas aquesta. Potser no tenen clar com solucionar-ho, però per poc que s'hi mirin i no escatimin el pressupost, s'ha de trobar la solució perquè puguem oblidar-nos del tema.

Per què votar Errejón a Catalunya?

Aquesta és la pregunta que em faig i no acabo de veure-hi la resposta. Errejón diu que és per desbloquejar l'esquerra, un bloqueig per la manca d'acord entre PSOE i Podemos, els seus rivals per a les eleccions del 10 de novembre. I a Catalunya?

El seu interès és mobilitzar l'abstenció d'antigues eleccions i treure gent del PSC i Comuns per engrescar-los en el seu projecte. Un projecte que d'entrada sembla dedicat a Madrid, però que pretén no excloure-hi la resta de l'Estat. 

No acabo de veure que a Catalunya hi hagi necessitat d'un nou partit d'esquerres, i més aviat opino que serà negatiu per al global. El fraccionament mai és bo, i difícilment servirà per sumar. Es tracta d'una picabaralla entre Iglesias i Errejón?

De fet Errejón vol pactar amb el PSOE per donar-li el suport perquè pugui governar. Em pregunto si no hauria estat més encertat de presentar-se dins les sigles del PSOE i no haver d'esperar els resultats per sumar vots.

Al final et creus que la política és actualment una cosa d'egos i d'ànsies de poder, de personalismes que no ens porten enlloc. Veurem com acaba tot plegat i a qui afavorirà el fet de presentar-se a les eleccions del 10 de novembre. 

Les misèries d'Albert Rivera

Cada dia que passa es fan més visibles les miserables actituds d'Albert Rivera i de C's en general. Cada vegada observem millor el seu engany, la seva nul·la moralitat i els veritables objectius del seu partit o projecte polític. A Catalunya va quedar clar des d'un començament, però amb l'entrada a Espanya va intentar enganyar amb els veritables objectius. Semblava que anava seriosament el seu plantejament de trencar amb el bipartidisme i presentar un projecte més lliberal i engrescador. Ha costat més del que podíem esperar alguns, però finalment s'ha demostrat que tot és mentida.

El comportament miserable, políticament parlant, de Rivera i Arrimadas ha arribat a uns extrems que sembla impossible que puguin recuperar el prestigi que per alguns han pogut arribar a tenir. Amb l'engany sobre la simpatia del president francès Macron sobre els seus pactes amb VOX ha arribat a un punt que per a molts és increïble. Com es pot ser tan mentider? 

Penso que, al punt que han arribat, es creuen les seves pròpies mentides, perquè sinó resultaria estrany que comprometessin el president francès amb un engany com aquest. A partir d'ara qui se'ls podrà creure? Malauradament la política espanyola està tan desprestigiada que ja no ve d'aquí. Tothom ha posat el llistó tan baix que hi passa tot i la gent s'ho empassa sense cap mena de sentit crític. Només això pot fer entendre perquè personatges com Rivera continuïn en llocs destacats de la política. En una societat sana democràticament, Rivera, Arrimadas i uns quants més ja haurien caigut del cavall i començaríem a oblidar-nos de la seva existència.

Som Energia i Som Mobilitat al Calisay

Una xerrada interessant sobre mobilitat i energia a la sala noble del Calisay organitzada per la CUP. Quan hi he arribat, uns quinze minuts tard, el regidor d’Arenys de Mar, per la CUP, justificava perquè no defensen la variant que fa tants anys s’ha vingut reclamant, des del primer consistori democràtic.

No és una variant necessària si d’aquí a dos anys l’autopista serà gratuïta. No hem de trinxar més el territori! serien els motius bàsics de la seva oposició. Jo em pregunto: s'acabarà construint? L'alcaldessa l'altre dia va dir que sí, però jo no em fio gaire de ningú, i menys de la Generalitat.

Sabem que no tots els grups municipals ho veuen de la mateixa manera, més aviat hi estan a favor, encara que en campanya electoral l'alcaldable Estanis Fors ho bescanviava pel passeig de mar entre Arenys i Caldetes (fins al túnel, només, oi?). 

A l'inici de la xerrada sembla ser que s’ha parlat del pla de mobilitat d'Arenys. Finalment el tindrem! Aquest matí, en una sessió formativa ha sortit el tema de la mobilitat a les ciutats, quan el conferenciant ha afirmat que la gestió de la mobilitat és una assignatura pendent dels municipis, que no acaben de sortir-se'n. A Arenys no és fàcil.

Quant a mobilitat s'ha parlat de Som Mobilitat, un projecte cooperatiu interessant, i d'energia s'han referit a l'experiència de Som Energia, una cooperativa de la qual en sóc soci, i que m'agradaria que es pogués elaborar un projecte a la nostra vila.

C's i PP sí que mostren el seu projecte d'Estat

Meritxell Batet, la candidata del PSC per Barcelona al Congrés de Madrid, crec que s'equivoca quan afirma que C's i el PP no donen a conèixer el seu projecte d'Estat més enllà de la crispació. Té raó que el seu interès és buscar la confrontació a través de la crispació que generen, però sí que ensenyen quin projecte d'Estat tenen. Crec que ho ensenyen de manera prou evident. El seu projecte d'Estat és la recentralització, la pràctica anul·lació de l'Espanya de les autonomies, amb un atac visceral a la cultura i llengua que no sigui el castellà.

Les pallassades de l'Arrimadas i la performance de la Caietana poden distreure el personal, però el problema i perill és que al darrere hi ha un retrocés important de la democràcia a Espanya. Algú de Vox ja ha confessat que ells no són demòcrates, sinó que creuen en la dictadura. Després ho ha dissimulat una mica. El PP de Casado i C's no es troben tan lluny de Vox i per això són més perillosos, perquè intenten dissimular la seva voluntat. Hem de confiar que no siguin molts els que caiguin en el seu engany.

Batet es presenta com la moderació, i és cert que al costat dels tres partits de la dreta, ho pot afirmar ben bé. Això no vol dir que siguin la solució per a Catalunya. Aquesta ha de venir en primer lloc de nosaltres mateixos, i en aquests moments no ho tenim gens clar. El futur del govern català està més negre que mai, i la culpa no és dels altres.

La CUP diu no a Europa

Avui la CUP, en Assemblea, ha decidit no concórrer a les eleccions europees de l'any vinent. Ho argumenten perquè el seu projecte polític no té cabuda en les institucions europees, i que es volen concentrar en la seva tasca als ajuntaments. La decisió és respectable sobretot pel fet que ha estat decidit en assemblea i per tant ha obtingut la majoria dels seus vots.

Personalment no hi estic d'acord i hauria preferit que la CUP hagués optat per presentar-se a les eleccions, encara que no tingués opcions d'obtenir cap representació. No voldria pensar que és aquesta nul·la possibilitat la que ha empès a no presentar-s'hi. A mi m'agrada afrontar els reptes i defensar els meus ideals, encara que pensi que no hi tinc res a fer, ni m'agradi el marc on puc anar a defensar-los.

Entenc millor la seva posició sobre el Congrés i el Senat espanyols, que no l'opció europea. Si l'esquerra  hi renuncia, l'extrema dreta hi presenta totes les seves forces i el poc que es pot decidir des de les institucions europees anirà agafant un color molt fosc.

La CUP tampoc volia presentar-se a les eleccions al Parlament català i bé o ho va fer més endavant. En què havia canviat? Crec que les coses s'han de canviar des de dins, arremangats i amb els peus al mig del fangar i assumint responsabilitats. No ha estat així al Parlament des de que hi són?

Des dels ajuntaments es pot fer molt bona feina, molta més de la que s'acostuma a fer, però no podem oblidar els marcs on ens belluguem i la repercussió que tenen sobre nosaltres. Massa sovint ens escudem en què això o allò no és competència nostra. El que cal, doncs, és procurar que això o allò arribi ser de la nostra competència per canviar el que no ens agrada i millor l'actual funcionament.

El 4Cordes de Rocafonda a l'ARA

Estem tan acostumats al periodisme sensacionalista, també en diaris que fins fa poc et mereixien tota la confiança, que sembla impossible poder llegir una noticia amable i positiva, i quan això passa ens sorprèn i la celebrem amb tots els nostres.

Celebro que el diari ARA, que no es prodiga tant com d'altres en les notícies territorials, quan ho faci busqui aspectes que ens alegren la vida, perquè ens fan adonar que s'està treballant bé. Que no tot és política, ni corrupció, ni eleccions. Que hi ha treball de formigueta que és important tenir-la present, perquè és la que donarà fruits en un futur proper, si no ho està fent ja en el present.

Si llegiu l'ARA veureu que parla del projecte 4Cordes a Mataró, que ha implicat moltes famílies en els pocs anys d'existència, i que desenvolupa la sensibilitat musical amb persones que en altres circumstàncies no hi haurien pogut anar a parar. Felicitats a l'ARA i felicitats als impulsors i responsables del projecte 4Cordes.

A veure si aquesta notícia fa que s'encomani a altres diaris a buscar elements interessants, que n'hi trobaran, i no es dediquen només a parlar de les desgràcies i problemes, que també n'hi ha. De fet és evident que és el fons de les persones i de les empreses o institucions el que es deixa veure, i quan una persona només escup porqueria és ben clar que no hi ha res més a dins.

Ensorrat el partit, Duran plega

Duran i Lleida no ha parat fins a ensorrar el partit. Una vegada acomplert l'objectiu, plega i que se n'encarreguin uns altres. 30 anys dirigint un partit que l'ha acabat convertint en una cosa ben diferent al seu origen. Ho he dit altres vegades i és notori i conegut per tothom, si els fundadors d'Unió Democràtica de Catalunya aixequessin el cap, s'horroritzarien en veure en què ha convertit Duran el seu projecte.

Al llarg dels anys han estat molts els militants que han abandonat el partit, no pas per ganes, sinó obligats per l'exigència de Duran i Lleida en fer allò que ell volia i no acceptar cap tipus de contrarietat. S'ha voltat de fidels seguidors que l'han ajudat a escombrar tots aquells que pensaven de manera diferent.

Duran va fer l'últim cop de força trencant amb Convergència Democràtica a qui acusava d'haver entrat en una deriva perillosa, i es creia que tindria prou força com per liderar el nou projecte, emportant-se militants desencisats de CDC. 

Sempre s'havia qüestionat el suport que UDC tenia dins de la Federació de CIU. Es queixaven del 25% assignat, però a l'hora de la veritat ha quedat palès que des del principi s'havia sobrevalorat la força d'UDC. Una vegada separades les dues formacions, i ventilats els militants crítics amb la gestió de Duran i Lleida, el partit ha quedat fora del Parlament català i del Congrés de Diputats. 

Duran i Lleida ha convertit el seu partit en extraparlamentari, i si els seus successors volen continuar en el projecte, tindran molta feina per recuperar un lloc de representativitat política. El més just seria que els desnonats de Duran recuperessin el nom del partit, i els ara desmamats es busquessin la vida com puguin, potser rectificant i recuperant els principis inicials dels fundadors del partit.