Tertúlia sobre Arenys amb el regust de la indecent política espanyola

Comencem un nou mes i aquest divendres tenim tertúlia. Si el mes passat vàrem parlar de poesia, aquesta vegada analitzarem la situació política a Arenys i els seus partits polítics, en vistes a les eleccions municipals d'aquí a un any. Unes eleccions on ens podríem trobar amb tots els alcaldables canviats, sobretot si els pitjors presagis es compleixen.

Hi ha moltes incògnites, algunes de les quals trigarem a resoldre-les, però d'altres pot ser que tinguem  enllestides aviat. Hem de veure què passa amb els alcaldes i alcaldesses independentistes que varen ser citats als jutjats. També si la denúncia de la defensora del 'pueblo' porta la inhabilitació de l'exalcalde...

De tot això en parlarem, analitzant què s'ha fet a Arenys i què estava previst que es dugués a terme, i acabarem parlant de l'actualitat del país. Una actualitat que, a part de cansar-nos, cada vegada resulta més indignant. A casa dèiem l'altre dia que s'ha perdut la decència. No pot ser tot el que està passant, ja que no es tracta de buscar la justícia, sinó el que es busca és venjança, i a qualsevol preu i amb qualsevol marranada. No pot ser que tinguem un polític que aspira a governar, com és Albert Rivera, que tingui un comportament tan autoritari i poc democràtic, però al mateix temps tan indecent i immoral.

Senyor Millo, sou la vergonya personificada d'aquest país

Avergonyit per tot el que està passant al nostre país. Avergonyit de llegir les declaracions del delegat espanyol a Catalunya, per la seva mediocritat, però també la seva ràbia contra tot allò que fa olor de Catalunya sobirana. Avergonyit de les cessions de càrrecs públics, com a venjança per haver gosat organitzar i aconseguir votar en un referèndum, o simplement per pensar diferent. Avergonyit pel baix nivell dels nostres polítics, sobretot d'aquells que tenen responsabilitats polítiques. Avergonyit de tot això i de la realitat que estem vivint, he sortit a passejar per intentar oblidar-me per uns moments de tanta misèria.

Ens hem remullat, però ha valgut la pena. Hem deixat de banda totes aquestes notícies que ens arriben des de Madrid, o des de Barcelona. Des de fa uns mesos estic mesurant molt bé les hores que dedico a llegir o mirar la televisió o a escoltar la ràdio, i això potser em millorarà la salut. 

Sóc molt crític amb els partits independentistes. Aquest impàs tan perllongat no és bo, i no crec que sigui estratègicament encertat. Molt crític i avergonyit del PP i sobretot del C's. Aquest partit forma part dels pitjors presagis que ens podem imaginar. Una victòria de C's, amb majoria absoluta sumant-hi el PP, ens retornaria a l'any 78 del segle passat. No és cap broma, sinó un perill latent.

Titllen els partits independentistes de nazis, perquè és un costum, una banalització de la seva essència, però qui té totes les característiques per arribar a ser un partit autoritari i lluny de la democràcia són precisament la gent de C's. Ens han ensenyat les ungles i hem vist on poden acabar arribant.

I tot això compartint l'escrit Bon vent! de Marina Subirats al diari ARA, que acaba dient "...fa massa temps que confiem els afers públics a persones que no ho mereixen, que ni intel·lectualment, ni políticament, ni èticament donen la talla. No només al PP, certament, a Catalunya n'hem tingut exemples ben propers. Però potser ja n'hi ha prou, i cal que, tots plegats, exigim un altre tipus de personal polític. O acabarem creient tristament que tenim allò que ens mereixem".

Sense pressupost d'inversions per una gestió municipal nefasta

Necessito saber si la notícia que apareix a la pàgina web de Ràdio Arenys és certa, perquè si és així els vilatans i vilatanes han de saber que un mal govern ens hauria deixat amb només 30.000 euros per invertir en tot un any!!!

S'ha de saber perquè ens deixi de fer llàstima un alcalde que ha gestionat de manera caòtica i incomprensible una administració local, on hi trobo a faltar el paper del Secretari i la Interventora. Com ha estat possible?

Si la notícia és certa, els mals presagis s'hauran acomplert i haurem pagat dolorosament la nostra decisió de fer alcalde i regidors de govern a unes persones que no estaven preparades per governar la nostra vila. Ho pagarem endarrerint el progrés de la nostra població per no dir donant passes enrere.

La política té això i pot fer que persones que no en tenen ni idea, sense arribar a pensar en corrupcions ni males arts, poden provocar una fallida al teu ajuntament o, com sembla que és el cas, deixar-te sense recursos per executar les mínimes inversions.

Fins i tot una modesta ONG o entitat sense ànim de lucre necessita una junta espavilada per tirar endavant els seus projectes amb eficàcia i resultats. Com no ha de ser un equip de govern que pretén gestionar l'empresa més gran de la vila i donar servei a més de quinze mil vilatans?

Ràbia, molta ràbia és el que sento, per tot el que ha passat i per la incapacitat dels actuals governants d'explicar bé les coses, sobretot a qui continua adorant el presumpte causant del desastre. 

Penso en la lletra escarlata i se m'acut un exemple per penjar-li la llufa que l'acompanyi en els seus passejos per la vila, amb humilitat i ben avergonyit. Voldria que tot això fos un malson, però molt em temo que estic ben despert!