Pressupost inicial i liquidat

Espanya, Catalunya i Arenys de Mar ja disposen de pressupost perquè entri en vigor el dia 1 de gener del nou any. No sempre s'aconsegueix que sigui així, i sovint es comença l'any amb el pressupost prorrogat, hi ha anys que això continua fins al final.

Crida molt l'atenció la confecció dels pressupostos, per mirar les partides pressupostàries com queden i, per tant, en què es volen gastar els diners. Hi ha sempre discussions amb l'oposició per justificar uns imports i no uns altres, unes partides i no unes altres. Quan no es disposa de majoria absoluta, com és el cas de Catalunya i Espanya, es fa necessari aconseguir el suport d'algun partit de l'oposició que faci possible la seva aprovació.

Ens fixem molt en els pressupostos inicials, però molt poc en els pressupostos liquidats. Acostuma a passar massa sovint que durant l'any hi ha moltes modificacions pressupostàries que poden fer que el pressupost final tingui molt poc a veure amb el pressupost inicial.

A la vila d'Arenys el pressupost municipal acostuma a modificar-se a cada ple, per la qual cosa l'oposició, i encara menys la ciutadania, deixa de controlar bé com es distribueixen els diners entre les partides pressupostàries. El compliment del Pla d'Acció Municipal i el seu seguiment pot ser una manera de controlar si el govern de torn executa tot allò promès, però hi ha molta despesa incontrolada.

Malgrat els esforços per semblar participatius i transparents, encara necessitem millorar molt per aconseguir aquesta transparència necessària per poder confiar en els nostres polítics. Només com a mostra del que estic comentant, hi ha un exemple molt clar de diferència entre el que està previst i el que s'acaba realitzant, i és la previsió d'inversions estatals a Catalunya. Ens queixem molt que ens dediquen pocs diners, però al final encara són molts menys els que acaben arribant.

Missatges incendiaris d'un president

Mentre a casa nostra estem entretinguts amb les negociacions per allargar quinze dies més l'estat d'alarma (cada vegada diuen que és l'última pròrroga), als EUA segueixen les manifestacions i atacs de la ciutadania indignada per la mort de la persona que la policia va tenir a terra asfixiant-se fins al decés.

Les imatges que ens arriben són deplorables, però també ho varen ser les imatges de la mort del presumpte estafador de 20 dòlars, sota la mirada impassible de la policia que acompanyava al que jo considero assassí.

Entretant el president dels EUA, el senyor Trump, va fent declaracions a través de Twitter, algunes d'elles incendiàries i queixant-se que l'empresa les hi censuri. Des del primer dia ens preguntem com és possible que un personatge, penso que nefast, pogués arribar a ser president de la primera potència mundial. Com podem ser les persones tan cegues per votar individus immorals, sense cap valor que els faci candidats a exercir un càrrec tan important?

Abans quan s'acostaven eleccions veies que les actituds i declaracions es moderaven per evitar comprometre's i perdre-les. Avui ja ni cal prendre precaucions, perquè tot està tan malmès que ja no ve de què es diu i es deixa de dir. Tant de bo l'afirmació que vaig sentir no fa gaires setmanes, que el nou president estava en mans de Google, en aquesta ocasió es faci realitat, i ens deslliuri de Trump d'un altre quinquenni.