La UDC al servei del PSC

Una de les sorpreses que s'han comentat a les xarxes ha estat la font de càrrecs de primer i segon nivell per al govern socialista. Si fa uns anys enterràvem Unió Democràtica de Catalunya, avui hem vist que els seus militants han aconseguit un lloc amb el govern socialista. No hi ha dia que no t'assabentis d'algun nomenament de persones afins o militants, el seu dia, de la UDC. No sé si és la influència de qui es va posicionar fa temps, per tal de no perdre la cadira del Parlament, el senyor Ramon Espadaler, o bé està en la línia de tirar cap al centre, aprofitant que a Catalunya va quedar orfe.

També m'ha cridat l'atenció el nomenament de Xavier Fina, com a director general de Promoció Cultural i Biblioteques. Potser és per allò de l'afinitat periquita amb el president. M'imagino que té coneixements per desenvolupar el càrrec, i no es tracta d'amiguismes, un fet que acostuma a ser tan habitual, que arribes a desconfiar de tothom.

En aquests moments el PSC té el control de les principals institucions del país, i això fa que necessiti ocupar molts llocs de responsabilitat política. El perill, en aquests casos, és no tenir prou gent significada o, el que és pitjor, no tenir prou referències per assegurar que les persones escollides tenen el nivell, capacitat i voluntat de servei adequats per desenvolupar les tasques assignades. No seria la primera vegada que un partit polític es veu superat i col·loca a persones que després els deixen en evidència.

Amb rapidesa, el president i els seus consellers, han anat nomenant les persones que han de liderar els seus projectes, i esperem que ho encertin i no tinguem disgustos. La feina a fer és important i urgent, i no voldríem sumar més fracassos als existents, siguin de responsabilitat local, autonòmica o estatal. Em ve al cap RENFE, i la poca traça en planificar la seva feina. Resulta que s'inverteix poc a Catalunya, i quan es fa, es fa malament.

A veure si l'Ajuntament de Mataró aconsegueix nomenar el seu síndic local, que té empantanegat des de fa anys i no se n'acaba de sortir. De moment, allà, la línia UDC ha quedat descartada.

Escollir els millors!

Si bé hi ha coses que fan mal d'ulls, no ens podem deixar portar per l'anècdota i hem de valorar els fets pel seu fons. Aquests dies ha saltat l'escàndol per dos nomenaments polítics. El nou govern de la Generalitat està escollint els càrrecs de confiança que han de constituir la mà dreta dels consellers i conselleres. És lògic, doncs, que es busqui els millors professionals i coneixedors de cada tema per dirigir els equips de suport. Cal confiar-hi, no només per la seva qualitat professional, sinó també per l'afinitat i disciplina. Les decisions no són fàcils, i acontentar tothom encara menys. 

La consellera i portaveu del govern, Sílvia Paneque, ha escollit la seva parella per exercir de cap de gabinet del seu departament. També s'ha contractat la germana de l'alcalde de Barcelona per assessorar el conseller de Presidència, i suposo que en vindran més. Són uns nomenaments incompatibles amb l'esperit democràtic del sistema?

Com deia al començament de l'escrit, hi ha fets que fan mal d'ulls, que, d'entrada, sembla que no haurien de ser, però és important anar al fons de la qüestió. No sé si les persones nomenades són les millors ni les més adequades, però cal pensar que deuen ser bons professionals, que entenen del tema que se'ls encomana i que són de la total confiança dels polítics escollits pel president del govern. Si els han escollit simplement per la seva afinitat familiar o d'amistat, i donar-los un sou mentre els duri el càrrec, seria del tot reprovable, però si es tracta d'excel·lents professionals, la cosa ja és més discutible.

En aquests casos hi ha opinions per a tot. Sempre hi haurà qui entendrà que no es pot contractar parents i amics. També hi ha qui no ho farà per no provocar els altres, atès que a ningú se li escapa que aquests nomenaments segur que aixequen polseguera. Jo prefereixo pensar que els polítics escollits han de triar les persones que els han d'acompanyar en la seva tasca i responsabilitats, i han de buscar aquelles persones que consideren que són les millors. Si no som capaços de confiar, d'entrada, en els polítics, ja podem plegar. Després, amb el pas del temps veurem si les persones escollides han estat a l'altura de les circumstàncies i han sabut demostrar que eren les millors. Tindrem temps de valorar-ho i opinar. De moment, els escarafalls ja s'han fet sentir.

Inapropiada actitud del portaveu de Junts per Arenys

No ho he trobat correcte i no he estat l'únic, fins i tot algú que l'ha votat. El representant de Junts per Arenys i ex-alcalde, Estanis Fors, no ha aplaudit el discurs de la nostra, també seva, alcaldessa.

Per educació i perquè és la primera autoritat de la vila, el gest de negar-se a aplaudir és una demostració de la seva qualitat democràtica, que jo no comparteixo.

Jo he aplaudit l'alcalde Estanis i també a l'alcaldessa Annabel, i als ex-alcaldes Joan Enric, Fidel, Nacho, Santi, Joaquim, Miquel i Ramon. Encara que no els hagués votat, han estat els meus alcaldes i els he reconegut com a tals.

Algú pensarà que no té gaire importància, però la té. Pujol va ser el meu president, com també ho van ser Maragall, Montilla, Mas i ara Puigdemont. El respecte al càrrec que ocupen no es mereix el desaire que avui ha tingut el regidor portaveu de Junts per Arenys.

Cadascú que pensi el que vulgui i faci allò que li digui el cor o el cap. Jo sempre seré respectuós i en tot cas, això sí, lluitaré per aconseguir el canvi de persones i partits amb qui no hi tinc afinitat.

Aplaudeixo el representant del PSC perquè ha tingut un comportament correcte, malgrat hagi pogut pensar que el discurs no li agradava perquè no se'l feia propi, però no per això ha deixat d'aplaudir la seva alcaldessa. Més difícil és defensar la postura del PP que no ha participat en l'acte institucional. Crec que és un error, encara que ho pugui entendre. A ningú li agrada que el xiulin públicament, cosa que podia passar i no hauria estat la primera vegada.

Avui no tots els partits amb representació al Consistori arenyenc ho tenien fàcil, no només el PP i el PSC, sinó fins i tot ICV, sobretot després de la darrera intervenció del seu representant al Parlament català. Cadascú ha d'assumir les conseqüències i accepto que els que no formem part de cap partit polític ho tenim més fàcil, però així funciona.