Ferides d'arma blanca a l'espai públic

No podem estar contents amb tot el que passa a la nostra societat, quan llegim massa sovint baralles amb apunyalades de manera gratuïta. Fa un parell de dies amb el resultat de la mort d'una noia de 26 anys, a qui li robaven el mòbil, i aquesta matinada amb una noia de 17 anys ferida. Que això passi és que els atacants porten a sobre l'instrument que utilitzen per ferir les víctimes. No es tracta d'actes imprevistos o involuntaris, sinó que tenen tota la intencionalitat.

Ja fa dies que n'estem parlant, però això no treu la importància i necessitat de comentar-ho i exigir trobar-hi solucions. No pot ser que convertim l'espai públic en un espai de risc, que no ens puguem moure sense tenir la sensació d'inseguretat i violència gratuïta. La culpa és molt negra i ningú la vol, però la trobaríem molt repartida. D'entrada la família té la seva responsabilitat a l'hora d'educar els fills, però la societat hi ha de col·laborar, i les autoritats a qui hem delegat la responsabilitat han de treballar-hi de valent. No volem un estat policial, però sí que es vetlli per la tranquil·litat i la pau social.

Hi haurà més casos, i no tot és culpa dels mateixos. Ho dic perquè és molt fàcil criminalitzar certs col·lectius que viuen amb dificultats. Tots plegats som culpables que la vida social no sigui lo pacífica que caldria i hem de trobar la manera de col·laborar perquè puguem passejar tranquils pels nostres carrers i places, fins i tots en els llocs d'esbarjo.

Apunyalades a l'esquena en el món judicial

Avui ja no saps què et fa més fàstic si la política o les maniobres internes de la justícia. Quan veus tot el que es cou dins del món de la judicatura per arribar a ocupar alts càrrecs, sense cap tipus de mirament ni ètica exigible a qui ha de jutjar les persones, et resulta vomitiu i tot el que pugui haver fet M. Rajoy en política no és res comparat amb tot el que ha provocat en el món judicial.

Llegia avui l'article de la subdirectora de l'ARA, la Sílvia Barroso "Trapero, en mans de Conxa", i t'adones que estem voltats de merda, perdoneu l'expressió. Espanya continua immersa en el món fosc i tenebrós de l'autoritarisme, ara sense Franco, però farcit de personatges sinistres que tenen la paella pel mànec i continuen dominant la societat, amb la innocent i estúpida col·laboració dels que en surten més perjudicats.

Si algú creu que l'alternativa de poder, en mans de C's, ens podrà alliberar de la dreta espanyola, hereva del franquisme, està molt equivocat, doncs aquest partit, sorgit de la ràbia que els feia el fet català, no té altre objectiu que retornar a models feixistes o, si no us agrada el nom, populistes, on la classe dirigent no dóna la paraula al poble, perquè se'l considera inútil i equivocat en les seves decisions.

Catalunya, atacada per totes bandes, conviu en una Espanya grisa, sense futur esperançador, perquè no existeix cap alternativa de govern que generi optimisme. Només cal veure els darrers quinze dies de Pedro Sánchez per adonar-nos que el seu nivell està molt per sota del que caldria esperar d'un polític que aspira a governar Espanya, amb un partit polític errant i desorientat, que té molt lluny la seva filosofia progressista que se li esperava.

Tinc moltes ganes que el corrupte M. Rajoy salti del govern d'Espanya, però el suport del PDECat i ERC a Pedro Sánchez no el considero ni oportú ni defensable, coneixent qui és qui en aquesta jugada del PSOE.