Subscric totalment el que escriu Sebastià Alzamora a la seva columna de l'ARA d'aquest dimarts 30 d'abril, vigília del dia del treball. Els sindicats es troben en la mateixa situació que els partits polítics: ningú no confia en ells. Moltes persones pensen que no serveixen per a res, i que esdevenen un cementiri d'alumnes dolents dels vells sindicalistes.
Evidentment que en Sebastià Alzamora sap escriure i en resulta un text encertat de principi a final. Què podem esperar d'aquests grans sindicats? No tenen afiliats. S'han preguntat per què? A qui defensen? Saben que som al segle XXI?
Els grans sindicats han esdevingut unes institucions inútils. Només han estat capaços de fer grans proclames, però no han defensat alternatives creïbles a la política dels governs del PP i el PSOE. No n'hi ha prou en criticar. S'han de presentar sortides a una mala política econòmica. Han de lluitar per evitar unes taxes d'atur tan elevades. S'han limitat a fotografiar-se amb el poder executiu de torn, sense iniciativa ni resultats satisfactoris.
Els nostres representants sindicals, com els polítics, no només han de ser honrats i treballadors, sinó que a més ho han de semblar. Ens queixem dels sous dels polítics, de que quedin alliberats del treball, però... i els sindicalistes? Si reclamem una reforma del sistema electoral i una classe política més representativa i transparent, què no hem de demanar dels sindicats? El sindicat s'ocupa del treballador fins que perd la feina. Després... ja no se'n recorda. Es converteix en una xifra que utilitzen demagògicament. Si no es transforma el món sindical, en pocs anys podrem enterrar els sindicats, i es convertiran en subjectes de la història.