Em permetreu que faci alguna afirmació una mica arriscada perquè caldria matisar-ho bé, però aquests dies em vénen a la memòria episodis ja viscuts en temps del dictador. Recordo una concentració a la plaça major de Vic dels "grisos", intentant evitar una reunió de l'Assemblea de Catalunya, que va contraconvocar-la en una altra ciutat.
També recordo haver de llegir entre línies els pensaments contraris a la dictadura. Llavors no podíem parlar en públic ni escriure en català, i ara encara ho podem fer, però també hi havia molts ciclostils amagats per fer còpies de proclames i convocatòries.
Tot això i més anècdotes personals reviuen en mi aquests dies de persecució malaltissa d'impressors i fabricants d'urnes. És ridícul i patètic, sobretot quan això es justifica defensant la democràcia i acusant els promotors del referèndum d'autoritaris i promotors d'una dictadura. Com es pot ser tan ximple?
El més trist de tot, repassant la història, és que en aquesta ocasió els socialistes són a l'altre bàndol. Els socialistes i una part dels militants del partit successor del PSUC. Uns partits i afiliats que varen lluitar per la llibertat d'expressió, per fer fora el dictador i portar la democràcia al nostre país.
Puc entendre que el PP i C's estiguin en contra del nostre poble i les nostres llibertats, en contra del nostre dret a decidir, però em costa molt de pair que també hi siguin el PSOE i el PSC. Em fa mal, perquè penso que no són justos amb els seus antecessors en el partit. Perquè s'han posat al costat dels descendents dels feixistes i assassins i no demostren cap tipus de diferència respecte a ells. Quin és el seu programa? Com volen convèncer que amb ells aniríem millor que no pas amb el PP i C's?
La seva actitud i la pressió autoritària de l'Estat em refermen en els meus principis democràtics i la reivindicació del dret a decidir el meu futur.
