Daniel Ortega és la vergonya de la revolució sandinista

Quan llegeixo tot el que passa a Nicaragua, avui amb les notícies de la ciutat de Masaya, de 170.000 habitants, assetjada per les forces militars lleials al govern de Daniel Ortega, em costa de creure. Reconec que han passat molts anys, més de 30, quan el front sandinista s'alçava contra el dictador Somoza. Ho vàrem viure i animàvem els revolucionaris a desempallegar-se del dictador. Nosaltres també en teníem un.

Han passat anys sense que em fixés en què passava en aquell estat, per la qual cosa se'm fa difícil d'entendre la posició i actuació del president del govern de Nicaragua talment com un dictador qualsevol. Què ha passat? Què ha canviat d'ara amb abans?

Aquesta no és una qüestió aïllada, sinó que ens la fem moltes vegades quan parlem de Centre-Amèrica. ¿Com pot ser que persones que han lluitat contra dictadors, amb el suport de tot el poble, acabin ocupant de manera despòtica el mateix seient del dictador defenestrat?

Segur que se m'escapen moltes coses que m'ajudarien a entendre la situació actual, que no justificar-la, perquè mai es pot donar suport als atacs dels dirigents contra la població indefensa. Segurament si hagués anat seguint què passava en aquell país, ara entendria la situació en què es troben, però costa d'acceptar que les persones canviïn tant, i d'una manera tan radical, a no ser que ens hagin tingut enganyats des del primer dia. Falsos profetes que ens utilitzen per aconseguir la seva glòria.

Estic disposat a escoltar qui em pugui explicar l'evolució del senyor Daniel Ortega, des de finals dels setanta, del segle passat, fins als nostres dies. Entretant, però, em manifesto contrariat per la salvatge reacció d'Ortega a les protestes de la seva població.

Negociacions i pactes per no canviar res

Les negociacions i "amenaces" de pactes són dignes d'analitzar. Es tracta de projectes de ciutat o estratègies de partit? Els diferents polítics busquen la millor proposta per als municipis o simplement aconseguir el màxim poder possible? Els nous partits són realment tan nous? Tan revolucionaris? Voleu dir que no ens estan enganyant?

Avui llegia dos titulars seguits: "El PP presidirà el parlament madrileny i Ciutadans n'ocuparà la vicepresidència primera" i "Ciutadans s'ofereix a PP i PSPV per governar València i evitar que Compromís obtingui l'alcaldia". És a dir: "PP i C's fan un primer pas per governar a la Comunitat de Madrid" i "C's disposats a reprendre les negociacions amb el PSPV per donar-li la Generalitat si aïllen Compromís a València". A què juga Albert Rivera? On és la nova manera de fer política? 

Molt en temo que el canvi no ha arribat ni arribarà. C's és un partit polític calcat a PP i PSOE. Rivera ha pretès fer veure que amb ell arribava el canvi a la política i l'única cosa que pretén és canviar cromos i posar-se al lloc dels altres, tant li fa si és el PP com el PSOE. Ciutadans té clar una cosa, i aquesta és la centralització del poder. No pot suportar res ni ningú que faci olor de descentralització i encara menys independència. C's només accepta el nacionalisme espanyol. En això coincideix amb el PP, i no tant amb el PSOE, perquè els socialistes espanyols no ho diuen clarament, encara que pensin el mateix.

És per això que Rivera no vol sentir a parlar de Compromís, ni ERC o CIU. Es tracta d'uns partits polítics a arraconar. C's en té prou en poder pactar majories i substituir el paper de CIU o PNB en el futur d'Espanya. C's és un partit que va interessar al PP per a Catalunya i li ha sortit bord perquè ha crescut a Espanya. Tot i així, si el PP no bada, pot utilitzar C's per continuar governant encara que sigui des de la trinxera.

No serà Rivera qui canviarà la manera de fer política. Ho serà Pablo Iglesias? Ada Colau a Barcelona? Carmena a Madrid?

A les 8h tot és encara una incògnita

Avui toca parlar d'eleccions municipals i tot el que escrigui ara, a cinc minuts de les vuit del vespre, quedarà obsolet de seguida i al final, el que servirà serà el resultat final després de l'escrutini.

Un vespre que pot portar moltes sorpreses, per alguns disgustos i per altres molta alegria i sentit de la responsabilitat. Avui no coneixerem la majoria d'alcaldes, sinó possibilitats de pactes. Les llistes més votades, aquells que han de governar segons els guanyadors i a pactar segons el perdedors.

Coneixem els resultats del sondeig de Ràdio Arenys i són totalment revolucionaris. Caldrà seguir com va evolucionant a partir de l'escrutini. És per això que avui ho deixo aquí per comentar-ho demà a partir dels resultats finals.